 |
| La Podrida a l'ombra de l'Agulla de l'Arbret i el seu contrafort. |
Sovint aquest estiu m'ha costat trobar objectius que s'adiguèssin al temps de que disposava, a la temperatura, i perque no dir-ho, que em motivèssin....aquesta agulla, La Podrida, va esdevenir una descoberta, a l'ombra i amagada per l'alterosa Agulla de l'Arbret.
Aquesta setmana ha fet una bona ploguda i ha refrescat, això ens anima amb el Toni i el Josep Maria a pujar al capdamunt d'Agulles a buscar-hi la fresca. Anem per Can Massana on deixem el cotxe; d'aquí a Coll de Guirló en una constant pujada que ens fa suar tot i la fresca del matí. Comentem quan pujàvem amb el cotxe fins aquí, no fa massa anys...no sempre temps passats foren millor.
Agafem el camí del pas de les Portelles fins arribar al refugi Vicenç Barbé, just abans ens enfilem en direcció les Bessones i l'Agulla de l'Arbret. Passem sota l'aresta Brucs i baixem direcció nord, passem pel contrafort, on comença la Vicenç Soto per continuar baixant, ja veïem l'aresta i la nostra agulla que comença ajaguda per anar trempant.
 |
| Aspecte de la base des del camí alt d'Agulles i peu de via, a l'esquerra. |
La via comença ben a l'esquerra de la base, a la seva part mes baixa, ben lluny d'on va l'aresta Brucs.
Força amunt s'albira el primer parabolt. Avui comença el Toni. Roca humida, típica de cara nord, per sort la rampa és amable i la roca no fa pas honor al seu nom. Ràpidament ens avisa que és a la reunió, sota, i a l'esquerra d'un contrafort on la pared es redreça.
 |
| Començant la primera tirada i arribant a la reunió. |
 |
| Mur prou elegant de la segona tirada, on l'agulla es redreça. |
La segona tirada me la deixen per mí, ole! comença anant a buscar un primer muret a la dreta, per continuar recta amunt a buscar un altre mur ja mes finot; aquí cal mirar-s'ho. Bones preses de mans, però petites i peus escadussers fan que esdevingui el tram clau de la via, i que per ell sol ja justifica l'excursió.
 |
| Els companys a la primera reunió, des de la segona ( optativa). |
 |
| Segona reunió, d'un bolt i un espit, reforçable. |
 |
| Recuperant la segona tirada, el Toni acabant de sortir del tram mes vertical. |
Reforço la segona reunió, d'un spit i un bolt; a la dreta una bona fissura permet fer-ho. Aquesta reunió no cal fer-la si se'n vol passar via, però avui nosaltres no en tenim de pressa, amés anem tres i així podrem fer tots tres una tirada o tiradeta, que són curtes.
Recupero els companys que gaudeixen i es concentren al tram clau. El paisatge del davant paga la pena, la Filigrana, Les Bessones, La Saca Gran...
 |
| Senzilla i curta tercera tirada, comuna amb l'aresta Brucs. El Toni, abrigat, atent a la progressió. |
Ara és el torn del Josep Maria, li resta una tirada curta i senzilla aparentment, tercer, però amb ambient, maca.
Li comento de posar algun merlet i així practica la tècnica, la dificultat ho permet i és en aquests moments que un pot experimentar. Avui no en tenim pas de calor, el Toni s'ha hagut de posar el paravents, i és que estem prou amunt i a l'ombra de l'Agulla de l'Arbret.
 |
| Bona roca i amb merlets a pleret per si es vol protegir la tirada, neta. |
 |
| A la reunió cimera, on hi trobem una instal.lació per a rapelar per la canal. |
Dalt el cim trobem dues instal.lacions, la de la reunió cimera i mes endavant, encarada a la canal entre el Contrafort de l'Agulla de l'Arbret, la de ràpel. Decidim que rapelarem l'agulla, avui la canal està molt relliscosa per la pluja recent. En dos ràpels som a peu de via, el primer fins la primera reunió i d'aquí al terra.
 |
| Muntant el ràpel per baixar per la via, avui la canal és molla i relliscosa. |
 |
| Insòlita visió de la Cadireta i La Foradada. A sota, alterosa aresta de La Miranda dels Ossos. |
L'agulla és abocada a la muralla Nord i proporciona una visió original de la Forada i el seu Cingle. Sorprèn l'altivesa de la Miranda dels Ossos.
 |
| Rapelant la via. |
Una via que pot servir per acompletar una pujada al cimal d'agulles. Ben diferenciada de les seves veïnes tot i no semblar-ho. Senzilla i ben assegurada, tot i que cal escalar. Deixa un bon regust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada