Via d'Estiu al Cingle de la Creueta. 31-08-2019. La Nou.

El Cingle de la Creueta, paret oest

S'acaba l'agost, però aquest estiu no afluixa, cal buscar raconades ben fresques i a l'ombra...tot cercant per la xarxa ens decidim per aquesta via del Cingle de la Creueta, a La Nou de Berguedà. Ens trobem amb el Joan i el Toni per anar a esmorzar a Cal Rosal, d'allà agafem la carretera que puja a La Nou, d'allà seguim la carretereta que va a Malanyeu per trencar a la dreta direcció a La Clusa; continuem fins que l'asfaltat esdevé terra, passem de llarg l'aparcament de l'Aguda Gran i ens aturem al costat d'u mur de pedres grans on la pista es bifurca, a l'esquerra indica La To.

La primera tirada és ben be a peu de pista, per sort poc transitada.

Havíem llegit que l'aproximació era molt curta, però no pensàvem que tant ha ha ha, ens passem de llarg ! ens girem i veïem la apret del cingle al nostre darrera, tornem a travessar un filat del bestiar i sí, a escasos minuts del cotxe la paret, un mur blanquinós ben vertical.

Divertit i espectacular inici que t'escalfa de cop.

Just al trencar el caire trobem la primera reunió.

Anem tres avui, amb el que comença el Toni, bé, avui no m'ha tocat començar...escalada típica de calcari, atlètica amb bones preses; d'entrada es deixa fer i a mitja paret aquesta fins i tot tira enrera ! Trobem una feixeta que ens porta a l'esquerra a buscar la segona assegurança, entre mig posem un Àlien, la roca és humida i millor assegurar. Passos ben divertits en tendèncioa a l'esquerra a buscar l'aresta.

El Berguedà esplendorós, amb la Serra d'Ensija i el Pedraforca omnipresents.

Una vegada a la primera reunió, el Toni ens fa continuar amunt a tots dos, el tram ho permet, ja que esdevé més una grimpada que res, això sí ben bonica. Fem reunió en un arbre a peu pla. D'aquí baixem caminant per un corriol a buscar l'evident paret a l'esquerra.

A la segona tirada, una grimpada agradable.

Curta i intensa tercera tirada, llàstima de sortida de reunió.

És el torn del Joan, sortir de terra és el mes difícil ja que no hi ha peus i les mans són escadusseres, res que un pas de baga no arregli ! una vegada aixecat ja esdevé més humà, que no pas fàcil ! Diedre tècnic i franc que és un goig de superar. Llàstima que és tant curt.

Variada quarta tirada, la mes llarga, molt ben trobada.

Això s'acaba, hi em toca a mi, sembla que he tingut sort! comença anant a buscar un diedre trencat del que passes a placa amb passos elegants. Una vegada a la placa preses d'escàndol et fan fruir la progressió. Flanquejo a l'esquerra a buscar un bolt en una placa llisota. Una vegada superada canvies de vessant per entrar a una pilastra vertical i trencada, per l'esquerra una canal herbosa. Trio anar per la placa, amb mes dificultat, però amb roca mes segura, entrant a reunió en un còmode replà sota l'aresta cimera.

Al tram "clau" per anar a buscar un esperó aeri amagat.

Per baixar ho hem fet amb dos ràpels de la reunió cimera a la tres i d'aquí a la reunió dos bis d'on hem remuntat pel caminet al coll on hi ha la reunió dos per baixar caminant pel vessant oposat, trobarem restes de camí i si plou, algun rovelló !

Ressenya de l'amic

Guillem

Una via que ens ha agradat, llàstima de que sigui tant curta, però els seus aperturistes ja avisen que podem completar el dia amb d'altres que hi han obert aprop, tanmateix nosaltres avui ja n'hem tingut prou. Calcari del bo, sembla emntida entre tanta vegetació que s'escali tant. Equipament suficient amb prou possibilitats de suplementar-lo si ens cal. Oberta per Antonio Alarcon i Joan Baraldes el setembre 2015. Recomanable