A l'Esquirol per la via Estaques, una grimpada intensa ! Sant Llorenç del Munt. 24-07-2019.

La capriciosa agulla de l'Esquirol amb la roca cimera abocada al buit.

L'agulla de l'Esquirol, per la via normal va ser la meva primera escalada, ara farà gairebé trenta anys, des d'aleshores hi havia tornat força cops però sempre per la normal; fa uns anys vaig veure escalar al Gerber i el Pep la via Estaques, la intentaven alliberar...vaig flipar i a la vegada pensar que algun dia hi aniria....aquest estiu amb el Ricard, un altre enamorat de Sant Llorenç, hem aprofitat moltes tardes, en una d'elles vam comentar de fer l'Estaques....

La cara de llevant per on va la via Estaques.

Per arribar a l'Esquirol anirem a Matadepera d'on per la Urbanització Cavall Bernat farem cap a la plaça del Pla de Sant Llorenç, d'aquí trenquem a la dreta pel carrer Cavall Bernat; aparquem dalt de tot, en un carrer lateral des d'on ja veïem el nostre objectiu. Pugem al coll del Cavall Bernat amb el Cap de Mort, anem a la dreta resseguint la base dels cingles, al davant tenim l'esquirol que rodegem per la dreta, superem uns blocs i arribem a peu de via.

Vessant amagat, est, de l'Esquirol

Començant la via, baixa dificultat amb roca a controlar. Fotos Ricard Rofes.

La via és curta però intensa :  la primera tirada un IV tant sols....però aquí la graduació no vol dir gran cosa...fèia unes setmanes baixant d'escalar el "Burret" amb la Núria, vaig aprofitar per estudiar la via i fer-hi unes fotos.
Li tinc ganes, així que li dic al Ricard de començar.

Cap de Burí al que li posem una recuperable, costa de veure. Foto Ricard Rofes.

Tot apunt, començo per un camp de grans còdols als que t'hi has d'enfilar, aprofito per llaçar-ne un.  Flanquejo a l'esquerra a buscar una fissura trencada  de pitjor aspecte del que en realitat resulta.  Aconsegueixo posar un Àlien quan a sobre trobo un cap de rebló, li poso una recuperable i travesso la fissura per assolir un replà i termig.

Replanet de la primera reunió. Foto Ricard Rofes.

Eureka ! Un espit d'alguna altre via que xapo content !
Ara per terreny trencat m'enfilo a buscar un burí híperrovellat;  recta es veu molt trencat, així que enfilo per una fissura terrosa fins assolir la franja de la reunió.
Emplaço un càmalot al fons del fang i flanquejo fins la reunió.
Bufff, quin quart ! La qüalitat de la roca i l'equipament et fa escalar amb els cinc sentits !

Tram per on va la variant Camarillo Brillo oberta per M. Balet, F Pérez i J. Wenceslao

Al mur sota la primera reunió.

Quan puja el Ricard en passa mes via...i anant de segon encara l'entrada a reunió directament.  La reunió no és per saltar!  Un pilot de burins rovellats enllaçats per un cordino i un maillon que triangulo amb un altre burí i un espit força apartat.

Primera reunió.

En Ricard estudiant la tirada que li ha tocat ! i en plena feina.

És el torn del Ricard, la segona tirada és ben curta però  intensíssima!
Rampeta a buscar un diedre vertical desplomat, d'aspecte terrós, es deixa equipar prou be, mig en lliure mig en artifo va guanyant metres.
El diedre finalitza en un petit desplom, és l'hora de fer un flanqueig horitzontal espectacular gràcies a uns reblons ben rovellats, sembla mentida com aguanten encara....
Aquesta tirada en lliure díuen que és 6a+, i potser és així, però cal protegir-lo el que n'augmenta la duresa.

Cal anar protegint la tirada, la roca, tot i l'aspecte, es deixa fer.

Superada la fissura-diedre, toca un flanqueig espectacular fins la reunió.

La segona reunió no és tant còmoda com l'anterior, però queda prou forta amb els reforços que hi fa el Ricard.  Ja som força amunt, això va agafant ambient.
Recupero la segona tirada, de segon es deixa fer prou be, sembla mentida com aguanta aquest fang compactat!
Passos atlètics per entrar a reunió després del flanqueig que t'aboca al buit.

Segona reunió reforçada. Foto Ricard Rofes.

Recuperant aquesta curta, però intensa tirada. Fotos Ricard Rofes.

Tercera tirada, artificial a equipar. Fotos Ricard Rofes.

Recuperat de la segona tirada, admiro la fissura desplomada que m'espera...per sort som a la franja de roca bona de Sant Llorenç.
Un bon pitó del que penjo l'estrep i amunt.  Poso un tascó, el gran, queda a caldo, hi poso l'estrep i continuo...càmalot i càmalot, la fissura s'ho empassa tot!
Arribo a un altre pitó, rovellat i gruixut, quina il.lusió !

Alguns pitons que ens ajuden prou. Fotos Ricard Rofes.

Un flanqueig a la dreta assegurat amb dos pitons aboca a una nova fissura vertical ja mes curta i que ens deixa sota la roca cimera.  Algun pas mes a protegir i toca flanquejar a la dreta fins sobre la segona reunió, trobo la reunió de la via "Fins l'Últim plom" i continuo ja grimpant fins trobar la reunió cimera.

Ben content després de superar el desplom. Foto Ricard Rofes.

Des de la reunió de la via "Fins l'últim plom", el Ricard esperant per assaborir la darrera tirada.

Gaudint l'arribada al cim.

Puja el Ricard ben content, ens reunim al cim satisfets d'aquesta escalada de tarda, força temps desitjada i  mitificada amb raó !  Aquesta roca que sembla engrunar-se avui ens ha deixat que l'assolim....que bonic és Sant Llorenç !

Molt contents al cim !

Reunió cimera.

Ràpel curt del cim a la reunió cimera de la via normal.  A sota ràpel a base de l'Esquirol. Foto Ricard Rofes.

Baixem en dos ràpels, el primer fins la reunió de la Normal i d'aquí a la base, corda simple.  Les primeres vegades que vaig baixar de la Normal ho vam fer de l'Alzina on ara, al costat, hi ha la instalació de ràpel; ara aquesta Alzina és seca.

Ressenya original i panoràmica de vies que trobareu a Sanllors.com

Via oberta l'any 1944  per en Jaume Camarasa i j. Gumà (TIM). Forçada en lliure 7a.
D'estètica espaterrant, demanava ser oberta, així com la variant que surt de la segona tirada, la Camarillo Brillo oberta per Manel Balet, Francesc Pérez i Joan Wenceslao l'any 1979.
Molt recomanable! Cal però coneixer i saber moures en aquest quarts descompostos on no es pot caure.  La primera reunió necessitaria una millora.
Si no aneu en lliure carregueu el joc de tascons i el de Càmalots fins el 2, ah! els Àliens sempre.