Via Mediterran Stones a la Paret de l'Hemisferi Nord i Via Escolà Bernad a la canal amagada. Sant Llorenç del Munt. 29-03-2023.

Des del Gurugú la Paret de l'Hemisferi Nord i la Canal Amagada.

                                 Avui anem al vessant de llevant de La Mola, ideal per les tardes caloroses ja que estarem a l'ombra;  inicialment  amb el Jordi tenim pensat un objectiu als Plecs de Llibre, ens hi enfilem però no ho veïem factible a causa de l'estat delicat de la roca i l'equipament molt alegre, podem desgrimpar evitant deixar res a la paret i canviem l'objectiu....tenim una via pendent de fa dies al costat de la Canal amagada, la Mediterran Stones.

APROXIMACIÓ

Anem a Matadepera, una vegada allà fem cap a la urbanització Cavall Bernat fins al carrer de Vista Alegre on aparquem; cal pujar al camí dels Monjos que deixem tot seguit per baixar a buscar el camí que ens pujarà al Coll del Mal Pas, entre el Gurugú i els Plecs de Llibre. El seguim fent el Mal pas de la Castellassa, abans d'assolir l'explanada on comença la via Normal de la Castellassa trobem un corriol que ens acosta a la canal amagada i la base de la cinglera de l'Hemisferi Nord.  La via la trobem a pocs metres de la canal cap a l'esquerra, veurem una xapa força amunt-

Primer llarg de la Mediterran Stones on el mes difícil i compromés és xapar la primera assegurança.

Ja localitzada la viacomencem el primer llarg,  estudiem com assolir el primer bolt, tot i que és graduat de IV aquest començament té roca molt poc sanejada i costa refiar-se d'ella;  amb l'ajuda d'un invent podem agafar aquest primer bolt i aleshores ja continuem en artificial, la roca no permet altre cosa...superat el llabi entrem en un terreny arrampat fins a la reunió, aquest tram ja en lliure.

Segon llarg on la roca millora i ja podem progressar mig en lliure mig en artifo. Foto Jordi Ceballos.

El segon llarg es veu amb millor rocam tot i ser a Sant Llorenç es clar...aquí seguirem un marcat diedre que podrem anar fent ara en lliure ara en A-0.  Al final haurem de sortir del diedre cap a la dreta a trobar la reunió en un púlpit ben airós que domina tota la via.

Apunt de sortir del diedre per entrar a la segona reunió. Foto Jordi Ceballos.

Recuperant el segon llarg.

Curt i potent tercer llarg.

El tercer llarg gaudirem del millor rocam de Sant Llorenç, aquella franja de roca que voldríem que no s'acabés, però que sol ser massa curta, els que escaleu sovint per aquí ja m'enteneu !  comença anant a l'esquerra en una escalada en placa prou tècnica que s'anirà redreçant fins a gairebé desplomar, sortir del tram final és el pas clau de la via.   Una vegada assolit el replà anem a buscar una ferma alzina on fem reunió.

Al pas clau de sortida i còmodament assegurant a la reunió cimera.

Baixem per la canal Amagada o canal equipada Lucky-Txell.

Ressenya dels autors i que podeu trobar a Santllors.com

Via Escolà Bernad a la Canal Amagada

Per baixar de la via ho fem per la canal amagada també coneguda com a canal equipada Lucky-Txell.   Si encara teniu ganes de fer quelcom mes, al mig de la canal els germans Masó hi van obrir una via d'una sola tirada molt ben trobada.

Per dins la canal mateix trobem la via Escolà Bernad dels germans Masó.

Itinerari molt ben trobat que se'ns farà curt.

Comença en un diedre per anar a buscar la placa de l'esquerra on progressarem en lliure fins abastar la paret del costat esquerra, aleshores en tècnica d'empotrament, superarem l'enorme bloc encastat i ens hi col.locarem a sobre per assolir un replà sota el cim, aquí la roca és molt delicada, tot i això encara trobarem la possibilitat de posar alguna assegurança flotant abans d'assolir el cim on trobem una reunió amb cadena i anella que aprofitarem per a baixar en un ràpel d'uns 20 m.

Tram d'escalada exterior amb roca molt delicada...

Ràpel interior.

Ressenya dels Germans Masó.

 Un parell de vies ben diferents, la Mediterran Stones de caire esportiu oberta per en Joan Miquel Dalmau i Jaume Vidales el 28-05-1994 i la Escolà - Bernad oberta pels germans Masó el 23 - 08- 2017 i dedicada a aquesta parella d'escaladors del TIM.

Per a la primera via únicament necessitarem 17 cintes i els estreps.  Aconsellable dur una antena per xapar el primer bolt.

A la segona pot ser útil un tòtem/Càmalot del 2 per un forat que ens protegirà l'arribada a cim.

Via Fava al rei a la Paret de Les Picossies ( Serra de Cardó) 04-04-2023.

De l'aparcament passem pel costat d'un abeurador i a la dreta ja veïem la paret.

L'escalada de fa tres setmanes ens va agradar i aprofitant la Setmana Santa ens hi tornem a atançar, aquest cop som tres el Josep, el Salvador i jo mateix.

APROXIMACIÓ :

Per als que venim de Barcelona el millor és agafar l'autopista AP-7 direcció Tarragona aprofitant que de moment ja no és de pagament.  La deixarem a la sortida 38 direcció l'Hospitalet de l'Infant/Mora La Nova, agafarem la C-44 direcció Ginestar- Tortosa girant a l'esquerra, mes endavant girem a l'esquerra per entrar a C-12 i finalment girem a l'esquerra per T-302 Rasquera, el Perelló, l'Ametlla de Mar.

Ja a Rasquera aprofitem per esmorzar a Pastissets Piñol-Puig on ens faran un bon entrepà i podrem comprar els famosos Pastissets de Rasquera.

Continuem per la carretera que va al Perelló TV 3022, a l'alçada del Km 17 girem a la dreta per una pista asfaltada que mirarem de seguir fins al fons de la vall seguint indicacions de Refugi de la Font del Teix.   Deixem a l'esquerra la masia de Joan Pere, trobem una bifurcació, ara a l'esquerra, deixem al costat dret una gran bassa artificial; la pista ja va enfilant cap amunt, passem el coll de Monredons, tornem a girar a l'esquerra pel camí de Montredon en progressiva i forta pujada i pista encimentada arribar a la petita esplanada de la Font i Bassa de Múrria on aparquem.

Per anar a les vies veurem la paret a la nostra dreta, ens hi atansarem passant pel costat de la bassa per un corriol poc fressat però fitat i netejat pels aperturistes, quan siguem a peu de paret ja trobem la nostra via.  A l'esquerra la del Xorto.

Ja a peu de via.

Avui a l'anar tres, ens repartim la via, jo faré les dues primeres tirades i el Josep les dues següents i el Salvador ens traurà de la paret.

El primer llarg comença ajagut per placa finota, arriba aun diedre que una vegada superat ens deixa davant un mur trempat que evitem amb un flanqueig a la dreta per terreny trencat fins a trobar la reunió. 

Placa finota començant el primer llarg ( Foto Salvador Berdajín )

Primera reunió i els companys fent el flanqueig en descens. Foto superior  Salvador Berdajín )

Primera reunió.

Placa fina del segon llarg i segona reunió. ( Foto Salvador Berdajín )

Continuem amb el segon llarg, aquest ja pica mes i aviat trobem el pas clau, no obligat ( 6a/A0) , superat aquest continuem per placa mantinguda fin que arribant a la reunió canvia el taranna passant a fer uns passos d'adherència per entrar a la reunió.

Recuperant la segona tirada. Foto superior Salvador Berdajín.

Ara és el torn del Josep, el tercer llarg comença per l'esquerra de la reunió un pas potent de tibar de dits o A-0 segons la ressenya dels autors....i aleshores anar a buscar un diedre, un cop superat per diferents plaques s'arriba a la reunió.

Finot inici del tercer llarg i navegant per les plaques.

El quart llarg és plaquero, sortim de la reunió per l'esquerra i aem cercant les fissures que de manera amable ens deixen anar enfilant tot esquivant uns Pinets que trobem pel camí, superat el primer anirem en tendència a l'esquerra per passar per sobre un altre Pi petitó, aleshores amunt recta a la reunió.

Començant el quart llarg Foto inferior Salvador Berdajín.

Recuperant el quart llarg ( Foto Salvador Berdajín )

Continua la navegació entre plaques a la quarta tirada.

El Salvador al cinquè llarg

El darrer llarg, el cinquè és pel Salvador, inici potent només sortir que millora un cop superat, per plaques fissurades arriba a la reunió cimera.

Foto Favaalrei !!!! ( Autor Salvador Berdajín )

Ens caldran tres ràpels per tornar a peu de via R3-R2-R1

DESCENSDe la 5ª R fem un ràpel d'uns 60 m fins ala 3era R, d'aquesta un d'uns 40 m a la segona R i d'aquesta al terra en un de 50 m.

Una via molt de placa a diferència de la del Chiki o d'altres de la zona, homogènia en el grau Vè grau amb alguns passos de 6a no obligats.

Amb una dotzena de cintes fareu, tot i que un joc de tascons i friends pot ser útil depenent de la confiança de cada un, nosaltres , per precaució vam portar Tòtems fins el 2 i només vam fer servir el 0.75, això sí alguna baga savinera pot ser útil, fins i tot per reforçar els ponts de roca que amb el temps s'aniran deteriorant.

Moltes gràcies als autors: Antonio Alarcon, Jaume Prat i Joan Rovira que la van obrir el 07-01-2023.

Zona tranquil.la i solitària, sigueu molt respectuosos amb l'entorn i en no obstruir cap camí .  A gaudir la zona.

Ressenya dels autors Antonio Alarcon, Jaume Prat i Joan Rovira.

Via Si encara fossis aquí Chiki a Les Picossies. Serra de Cardó. 18-03-2023.

Aproximant a la paret des de l'esplanada de la Font i bassa de Múrria.  Foto Salvador Berdajín.

  A principis d'any l'amic Antonio Alarcon ens va començar a passar ressenyes de les vies que va estar obrint a Rasquera, concretament a la Serra de Les Picossies;   No hi havíem estat mai i ens va picar la curiositat...ens vam aplegar una bona colla i li vam fer una primera visita.

APROXIMACIÓ :

Per als que venim de Barcelona el millor és agafar l'autopista AP-7 direcció Tarragona aprofitant que de moment ja no és de pagament.  La deixarem a la sortida 38 direcció l'Hospitalet de l'Infant/Mora La Nova, agafarem la C-44 direcció Ginestar- Tortosa girant a l'esquerra, mes endavant girem a l'esquerra per entrar a C-12 i finalment girem a l'esquerra per T-302 Rasquera, el Perelló, l'Ametlla de Mar.

Ja a Rasquera aprofitem per esmorzar a Pastissets Piñol-Puig on ens faran un bon entrepà i podrem comprar els famosos Pastissets de Rasquera.

Continuem per la carretera que va al Perelló TV 3022, a l'alçada del Km 17 girem a la dreta per una pista asfaltada que mirarem de seguir fins al fons de la vall seguint indicacions de Refugi de la Font del Teix.   Deixem a l'esquerra la masia de Joan Pere, trobem una bifurcació, ara a l'esquerra, deixem al costat dret una gran bassa artificial; la pista ja va enfilant cap amunt, passem el coll de Monredons, tornem a girar a l'esquerra pel camí de Montredon en progressiva i forta pujada i pista encimentada arribar a la petita esplanada de la Font i Bassa de Múrria on aparquem.

Per anar a les vies veurem la paret a la nostra dreta, ens hi atansarem passant pel costat de la bassa per un corriol poc fressat però fitat i netejat pels aperturistes, quan siuguem a peu de paret la nostra via és a l'esquerra de la Fava al Rei.

Des de la primera reunió

La primera tirada no és engrescadora, ha estat molt sanejada i presenta les marques de la mateixa, supera un diedre inicial per anar guanyant franges poc mantingudes fins a superar un tram vertical i derivar cap a l'esquerra i fer reunió sota un mur vertical.

Iniciant el senzill, però delicat flanqueig per entrar a reunió.

Potent inici del segon llarg per anar a buscar el diedre.

El segon llarg es veu molt interessant, va a buscar un diedre vertical perfecte, abans un mur que haurem de gestionar i que és més treballós que el diedre.   La roca hi és molt agraïda en preses i es deixa anar fent, més espectacular que difícil.

Quan s'acaba el diedre haurem de sortir cap a l'esquerra a buscar la reunió, passos que demanen atenció.

El diedre es deixa treballar prou be, una passada....

Una vegada superat el diedre cal anar a l'esquerra a buscar la segona reunió.

Flanqueig horitzontal del tercer llarg. Foto Josep Sanz.

Una vegada s'acaba el flanqueig cal baixar per entrar a la reunió.

El tercer llarg és curt, consisteix en un canvi de reunió per anar a trobar un seguit de plaques molt bones;   comencem amb un flanqueig horitzontal  elegant fins a un Pinet, aleshores ens toca desgrimpar a buscar una feixa on hi trobem la reunió.

Adherència començant el quart llarg

El quart llarg comença per una placa d'adherència ben ferma, superada la qual anirem enllaçant diferents plaques fins la reunió, tirada ben maca i plaent.

Quarta reunió i començant el cinquè llarg.

El cinquè llarg és juntament amb el segon el millor de la via, comença a trempar progressivament fins a la vertical;  primer per placa i després per un diedre xemeneïa que es deixa fer amb atenció.   La reunió en un replanet sota el cim, quan la paret ja perd la seva característica i es dilueix entre matolls.

Bones vistes sobre la plana i moles veïnes.

Aquesta tirada es va redreçant fins la vertical. Foto Josep Maria Mallofré des de la via  Candelera vertical.

Vistes des de la reunió cimera de la Mola de Coll de Jou i voltants.

DESCENS :

Farem dos ràpels el primer de 60 m fins la reunió tres i el següent de 50 m fins a la base.  Prou nets i sense problemes de corda.

Croquis de vies gràcies als autors: Antonio Alarcon, Jaume Prat i Joan Rovira.

 Via practicament equipada, posarem bagues per arbres sobretot a la primera tirada i millor portar un discret joc de Tòtems/Càmalots per algun tram.

12 cintes.

Oberta el 29-10-2022 per Antonio Alarcon en solitari excepte el darrer tram en que va tenir l'ajuda de Jaume Prat.  Gràcies als dos per la feinada.