 |
| La paret oest del Cap de Mort amb el Cavall Bernat o Burret a la dreta. |
A principis de març les tardes encara són curtes, però tenim ganes de sortir amb el que quedem amb el Jordi per anar a fer una via a la Paret Oest del Cap de Mort a Sant Llorenç del Munt.
Aproximació:
Ens hem d'arribar a Matadepera d'on anem a buscar la Urbanització Cavall Bernat, passada la rotonda de l'escola Montcau-La Mola, plaça Pla de Sant Llorenç, agafem la tercera sortida, avda de Can Marcet; agafem el tercer trencall a la dreta , carrer del Cavall Bernat que seguirem fins al seu peu gairebé. Una vegada aparcats fem un petit tros de carrer asfaltat fins a trobar el rocam, per camí evident anem al coll entre el Cavall Bernat i el Cap de Mort. El camí surt resseguint la paret oest, la nostra via és gairebé al final de tot després de pujar una mica, peu de via amagat ente les alzines.
Aquesta via te una sola tirada, jo ja l'havia fet, però de segon, ara farà onze anys, amb el que li demano de fer-la de primer al Jordi.
 |
| Un escalador a la Mechanical Wonder , la nostra via va per la segona placa de la dreta. |
 |
| Primers metres verticals. Foto Jordi Ceballos. |
Aquesta via te una sola tirada, jo ja l'havia fet, però de segon, ara farà onze anys, amb el que li demano de fer-la de primer al Jordi.
Comença al peu d'una ferma alzina en un pa de terra penjat, peu de via incòmode.
Per postres aquesta setmana ha plogut i trobem molts trams humits, peu de via inclòs....toca calçar-se els gats vigilant no enfangar-los. L'inici és potent!, xapo l'espit, però no beig la manera de sortir-ne...vaja! quan la vaig fer penso que no em va caldre tibar d'A-0 com he fet avui...s'ha trencat alguna presa? o és que sóc jo?!
Col.locat en una feixeta la continuació tot i ser molt vertical es deixa fer, les preses justes que em permeten anar progressant. Ara la paret es redreça, és quan cal iniciar el flanqueig, un pa de terra regalima aïgua, però el puc esquivar be, travessat el tram, aprofito a posar una baga en una Savina, ja sóc davant un muret que s'encara de dreta a esquerra, espectacular i protegit per dos epsits; superat el segon s'entra en una placa vertical de roca granalluda i bona, de la que sempre voldríem trobar....toca concentrar-se ja que fins la reunió ja no hi cap mes assegurança i són uns quants metres. La qualitat de la roca fa progressar amb seguretat.
 |
| Després del tram vertical un divertit flanqueig per entrar a una placa amb roca de la bona ! Foto d'arxiu. |
Ja al replà vaig a buscar una Savina prou endins del bosquet, com que vull veure progressar el company i poder fer-li alguna foto, allargo la instal.lació fins al caire de la paret.
El Jordi recupera la via, li ha agradat molt, i és que aquesta línia oberta fa vint-i-dos anys pels germans Masó no té desperdici, han sabut trobar el millor pany de roca assegurat amb espits posats a ma, es ota! estan encara com nous. i alguna pega li hem de posar a la via és que és molt curta, però això té fàcil sol.lució doncs al costat trobem altes possibilitats que podeu consultar a la web Santllors.com.
 |
| Reunió en una bona Savina, l'allargo molt per a poder fer fotos al company. |
 |
| Des de la reunió el Monestir de La Mola. |
 |
| Entrant a la placa després del flanqueig. |
 |
| Tram on s'acaben els espits, la roca dóna confiança, una apretada i reunió. |
 |
| Grimpada per sortir de la cinglera i agafar el camí de baixada. |
Per baixar de la via ens cal acabar de grimpar un muret fins a trobar un corriol que ve del Pla dels Escorpins cap a Can Pobla. El seguim a l'esquerra, direcció La Mola; trobarem al cap de poca estona el trencall que baixa a buscar el Cavall Bernat, a l'esquerra, passarem pel peu de via.
Nosaltres avui investiguem d'altres línies com la Diedre del PI de l'Amadeu Pagès i Joan Armengol, que localitzem però deixem per una altra ocasió cal no portem pitons....
Via molt recomanable que ara amb la calor és millor fer pel matí ja que és a l'ombra. Amb cintes expres i alguna baga Savinera ja fareu.
 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ressenya delsdivendres, 20 de maig del 2022Esperó Voll-Damm a La Meda Gran . La Mora Comdal. El Sàlzer. 26-02-2022.
 Aquest febrer, per fí ! aconsegueixo lligar caps per escalar-hi alguna via; amb l'amic Josep Coll fem cap a la zona a veure que ens decidima fer una vegada allà. Aproximació: Nosaltres ho vam fer per Oliana, seguim la C-14 direcció La Seu i passat la rotonda per on aniríem a la Valldan agafem el primer trencall a la dreta que mena a la ferrata de la Serra de les Canals, seguim la carretera finsa trascollar la Serra i començar a baixar direcció l'embassament , s'acaba l'asfaltat i comença pista de terra. Immediatament després de passar un pont girem per la pista de la dreta que continuarem uns 5kms, aleshores trobem un trencall a l'esquerra: La Mora Comdal, continuem recta fins a trobar una granja i uns grans prats, aleshores aparquem mirant de no destorbar el pas de la maquinària agrícola. També podem anar-hi per Solsona : carretera asfaltada de Solsona - Montpol - Cambrils (pel pont del Clop). A 4,6 km de Montpol i 6,4 km de Cambrils es troba el coll Pregon, a la carena de Serra Seca (42° 06′ 31″ N, 1° 23′ 09″ E). D'allí surt la carretera que deriva cap a ponent en direcció Oliana que s'ha de prendre. Als 2 km s'arriba a la collada del Sàlzer (42° 06′ 25″ N, 1° 22′ 24″ E) on s'agafa la pista de la dreta.
Avui no l'hem encertat gaire, ja que la via triada és cara oest i estarem a l'ombra....som en un febrer no massa cru, però renoi quina gelor als dits al començar.
 Ressenya de l'amic Joan Vidal, gràcies per la feinada i pels croquis de la zona de gran ajuda. Via encara a Sud-oest, no hi aheu l'hivern com nosaltres, i si hi aneu a l'estiu matineu ja que aviat us tocarà el sol. Completament equipada amb parabolts, no us caldrà res més que un estrep si no feu el grau o no us refieu prou de la roca. Amb 14 cintes fareu. divendres, 29 d’abril del 2022Via Ester acabant per Somni de Tardor i via Nerea a CAM Nou barris. Els graus. Collbató. 20-02-2022.
Ara fèia dies que no tornava a aquesta zona, em porta molts records d'hiverns fanàtics fent-hi esportiva, tatxant gairebé totes les línies...fins i tot enfilant-me, de segon, a un 7a+....però ha passat molt de temps, això és història. Tanmateix sempre em sento acollit en aquests topants. Avui aprofitant que fa molt de fred i tenim poc temps ens apropem al sector CAM Nou barris a fer quelcom tranquil ja que els companys/nyes no han escalat gaire i estan "rovellats". Aproximació: Ens arribem a Collbató, si veniu en diumenge com és el cas, cal aparcar a la zona habilitada al costat del Parc de Bombers, la resta de dies podreu aparcar al carrer d'Els Graus. Si ho feu aquí, continueu el carrer cap amunt per trobar de seguida un trencall a ma esquerra que us porta al sector, si veniu de l'aparcament dels Bombers millor anar pel carrer Pau Bertran que quan s'uneix al carrer dels Graus, corba a la dreta, agafeu un senderó que s'enfila directament a buscar el sector. Aquest sector és prou gran, a la dreta tenim la placa del Jardinet i placa Ghandi per anar cap a l'esquerra passant per la Placa Poma, PLaca Sóiux, Totxo de l'Estel i totalment a l'esquerra el nostre objectiu: Totxo CAM Nou Barris.
El Toni i l'Àngels comencen per la via Imma, nosaltres triem la via Ester que ja li toca el sol; la primera tirada ja t'escalfa però! bona roca i cantelluda primer per una rampeta que es va redreçant, al capdamunt fa un canvi a buscar l'agulla de la dreta, aquí tenim el tram clau de la via, que cal saber encarar, fins i tot tira enrera hi tot! Surt prou be entrant a reunió ben content tot i tenir els dits ben freds.
Amb una temperatura mes agradable rapelem la somni de tardor per baixar caminant a buscar la segona reunió de Somni de Primavera/ Somni de Tardor, de la que amb un ràpel de seixanta som a peu de via. Encara ens queda una estona i anem a una viu amagada i poc coneguda, d'una tirada, prou maca, la via Nerea situada entre el Totxo de l'Esperó, el de més a l'esquerra i el Totxo de l' Óscar.
 Ara és quan hi ha mes gent i quan nosaltres marxem, no ens agraden les aglomeracions. Una zona ideal per aprofitar tardes de primavera o matins d'hivern tot cercant la millor orientació, bona roca i equipament, un bon recurs per quan no podem anar lluny.
 dimecres, 20 d’abril del 2022Safari integral al Turó del Pí, al Serrat Nord de la Palomera. Montserrat sud. 12-02-2022.
Ara fa dies que no escalem a Montserrat, avui no és el millor dia, està ennuvolat, però no fa massa fred. Anem dues cordades i volem fer alguna cosa que no ens faci patir massa...i com no, una via dels germans Masó ens atreu: la via Integral Safari al Serrat Nord de la Palomera. En tenia referències del company Joan Asín que la deixava prou be, amb el que després d'esmorzar al Muntanya fem cap a l'aparcament. Aproximació: Per l'autovia A-2 anem a Collbató d'on anirem a l'aparcament actual de Can Jorba, que trobarem com si anèssim al restaurant de la Vinya Nova en un trencall a l'esquerra. Del final de l'aparcament surt un corriol que va a trobar la pista a Can Jorba, de la Masia continuem per la pista que va cap al Castell; al final d'una baixada, arribant a uns camps, veurem a la dreta el corriol que puja al Serrat de La Palomera i Coll de Muset; el deixem i continuem fins a trobar el torrent de la Coma d'en Pastor, el seguirem, primer pel fons del torrent per després enfilar amunt pel costat esquerra de la vall, en un moment donat passarem al costat dret una estona i quan sembla que no podem continuar tornarem a la dreta, ja força amunt. Quan el camí torna al llit del Torrent i aquest comença a enfilar-se a buscar el Pas de La Llastra, nosaltres pujarem a buscar uns bonys entre matolls, no hi ha camí definit. Aleshores arribarem a una paret que resseguirem cap a l'esquerra, al final trobem el peu de via amb la inequívoca marca dels germans Masó: una Sageta i una S gravades a la roca.
La segona tirada demana un canvi de reunió caminant fins a trobar la paret, nosaltres hi entrem massa a l'esquerra amb el que fem un bon tram sense assegurances enpalmant passada la segona, sembla ser que s'ha de fer mes per la dreta, aleshores vas trobant assegurances...nosaltres hi hem posat sense voler-ho un pel mes de pebre. Retrobats els bolts la via trempa mes tot resseguint una fissura que s'evita progressant per la seva esquerra, com l'anterior tirada, caminada delicada a buscar una Alzina on fem reunió.
De la reunió veureu recta amunt un túnel d'aritjols que si el seguiu aniríem a parar a la via Luís Miguel Avendaño...nosaltres anem a l'esquerra fent un altre canvi de reunió anant a buscar un altre muret prou trempat. La tercera tirada és curta, no en tinc fotos, però val la pena, inici delicat per la humitat i posterior escalada vertical i de bona presa, llàstima que es fa curta.
 Ara ja ens toca la darrera tirada, la quarta, aquesta comença en un pany de paret prou vertical i amb roca d'aspecte relliscós, típica de cara nord. Cal una apretada per xapar el primer bolt, la resta millora però s'ha d'escalar...trobarem una Alzina que aprofitarem per llaçar i rodejar per anar a buscar un ressalt vertical que hem de superar per entrar a la placa que ens durà al cim. Pas amb roca d'escàndol on podrem tibar a pleret ben protegits, ja a la placa toca escalar amb atenció car les assegurances hi allunyen fins al pi on farem reunió.
Del Turó del Pi ens cal baixar, però els voltants són una selva! havíem llegit que era millor buscar la manera d'assolir el Serrat i d'allà baixar a buscar el camí de Coll de Muset, i així ho fem: per on mes net ho veïem anem enfilant diferents ressalts, caldran bones grimpades i fins i tot algun pas que encordats no n'haguèssim fet ascos...però ja al serrat ens trobem envaits per la boira i no veïem massa clar per on baixar, anem resseguint el carener en direcció nord fins que ens sembla que trobem una canal per baixar...i sí baixem mes o menys dignament agafats a boixos i savines fins arribar a zona tanquil.la, anem fent per on el bosc ens permet i fantàstic! el camí que ens portarà de tornada i que ja conec d'altres vegades pujant a escalar a la Placa Roofs. El seguirem cap a la dreta passant per sota La Palomera i la seva zona d'escalada fins al camí de Can Jorba.
Una via discontínua ideal per a dies com el que ens vam trobar, boira, fred, temps poc segur que desaconsella objectius mes compromesos; tanmateix no és una via banal, sí, discontínua, però els panys de paret que enllaça són molt bons, s'hi ha d'escalar entre assegurances. Potser la mes difícil és la primera, però està molt ben assegurada no sent gens obligada. No vam fer servir mes que bagues per savines, està molt ben equipada, potser en algun tram senzill es pot acompletar l'equipament. Una bona aventura, entre trobar el peu de via i fer-la que no us deixarà indiferents com se sol dir. L'entorn molt salvatge i solitari, recomanable.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
|
.jpg)
