Huevon Boludo i Perfiles de Luz al Pas Nou. Vilanova de Meià.

Les parets del Pâs Nou, a la dreta el característic sostre de la Chulo Pisicnas.

Aquest dissabte 24-10-2015 amb el Toni lliguem caps i anem a Vilanova de Meià, al Pas Nou, ell hi ha estat la setmana passada i hi té feina pendent; la característica de vies equipades i ràpides ens va molt be per avui, ja que hem d'arribar d'hora a casa. Anem al sector Chulo Piscinas on en Xavi Díez i companyia hi van fer una acurada restauració.

A la Huevon Boludo, amb les assegurances justes, justes.

Deixem el cotxe en un eixamplament ben be sota les parets, a la dreta, per un corriol, grimpada ens arribem fins unes vies d'iniciació on decidim començar; la roca és magnífica. Pujo per una línia de parabolts fins una reunió, la supero i per un diedre m'enfilo a la feixa d'on surten la majoria de vies.

Fent la segona tirada, amb una sortida espectacular. La reunió ben penjada.

Ara comença el Toni, volia fer la Chulo Piscinas, pèrò no la identifiquem i acaba a la Huevon Boludo, molt directa i amb roca bona, ara això sí, les assegurances sobretot a partir de mitja via, a can pistraus! als primers passos acompleta amb algun Àlien per mes amunt enfilar la directa. La reunió és ben penjada sota el desplom, recta amunt un bolt...i per la dreta una travesia horitzontal per enfilar-te per un esperó tot aeri; poso un Àlien per protegir el pas i amb mes facilitat del que m'esperava sóc dalt, un bolt protegeix la continuació. Recta amunt no hi veig res amb el que continuo flanquejant xapant una assegurança de la Corsarios, acabant a la Pirates, renoi quina travessa!

Recuperant la segona tirada, que faig per la Piratas.

El Toni en passa via i ràpidament som rapelant per enfilar-nos altre cop; mentre ha arribat l'amic Lluís Nadal i la Begoña que es posen a la Chulo Piscinas, o almenys a la línia de bolts que hi ha entre la Huevon i la Corsarios.

A la Perfiles de Luz, una disfrutada!

Ara començo jo, la Perfiles de Luz és a la dreta de la Piratas i comença en un sòcol d'aspecte trencat per després flanquejar a l'esquerra cap al Pany central; roca d'escàndol, una disfritada! arribant a la reunió es posa una mica seriós, fent que t'ho hagis de mirar.

Segona tirada, amb un inici finot.

La continuació, el més difícil és sortir de la reunió, si ets prou alt amb un dinàmic agafes bona ma, sinó cal afinar. la continuació és agraïda, amb bones mans, roca aspra i generosa amb canto, un gaudi pels sentits.

Recuperant el tram, foto Lluís Nadal.

Ressenyes que trobareu a

Domsalski, el blog de Xavi Diez

Ara fèia molt de temps que no escalava a Vilanova, no recordava com n'és de bona la roca!! quina disfrutada. L'escalada és molt vertical tothora, al que no estem avesats, però ràpidament s'oblida gràcies ala roca. Gràcies al grup d'en Xavi Díez pel reequipament.

Xaragall del Foio, escalada esportiva prop de casa.

Aspecte dels sectors de mes a l'esquerra, Canyetes i Central.

Ja fa temps que coneixia que a sota el Puig de la Creu, a Castellar del Vallès, s'hi havia obert una petita zona d'escalada esportiva, petita i modesta, però que els seus autors han arranjat amb molta il.lusió; les parets són baixetes amb el que les vies no són gaire llargues,  amb el grau concentrat, amés la roca és un gres fragmentat que fa l'escalada peculiar, molt tècnica de peus als trams d'adherència i amb regletes petites i sovint roms arrodonits com a preses, vaja que cal una adaptació i al començament ens sorprendrem dels graus proposats...m'hagués fet il.lusió coincidir amb el Jordi Homet, un dels aperturistes, però avui és fora, llàstima. Com expliquen al seu blog : Totes les vies equipades pel Tomás Valverde , Gerard Cantero i Jordi Homet el juny - juliol de 2012. Donem les gràcies a tota la gent que ens ajuda i ho fa possible, i a CANGLOMERAT.

Slap Attack, la primera via que vam fer. V+.

Per arribar-hi cal anar a Castellar del Vallès i una vegada allà anar a buscar la carretera de Sentmenmat, a l'última rotonda,  tot sortint del poble, agafarem el trencall de l'esquerra que puja fort, al capdamunt del carrer, a l'era d'en Petasques, girem a l'esquerra, és obligatori i aleshores als pocs metres a la dreta, també obligat. trenquem altre cop a la dreta a la segona bifurcarció. Aquest carrer ens porta a un camí de terra força estret, l'hem de seguir fins a trobar un trencall a la dreta que s'enfila. Abans haurem aparcat el cotxe.   Remuntem a peu el camí que ens porta a la font dels Casots i a la masia; continuem recte fins a trobar un corriol que s'enfila entre arbres caiguts, trobarem cordes per ajudar-nos, ja al capdamunt un flanqueig a l'esquerra ens deixa al sector Foió, el mes baix. Al blog del Fernando

Espacio, Amor y Locura.

hi trobareu ben explicada l'aproximació.

Continuem amb Viote's Truski IV.

Vaig amb el Jordi "Cuc", i decidim començar pel sector de mes amunt, el sector Canyetes.
 La primera via ja promet, s'anomena Slap Attack V+i ens fa gruar ja que l'adherència així en fred ens costa, amés aquesta tarda és núvol i no hi fa sol. La fem tots dos i anem a per la segona, aquesta graduada més senzilla, IV, la Viote's Truski; la veritat que no ens sembla tan senzilla, renoi amb la zoneta... em torna a tocar i ara continuo amb la Pel centre del Ventre V+...hahaha he fet 6b més senzills! xapo la primera cinta i ho intento per tots costats i no me'n surto, les mans són ben arrodonides i de peus, merdetes, amb el que finalment decideixo que anirem a fer-ne una altre i la desmunto. Primera bofetada! després veig en altres llocs que la graduen de 6a, això ja em lliga mes, però 6a collat.

Començant "El quinto de al lado" V.

Amb l'orgull tocat busco quelcom més senzill i em poso a "El quinto de al lado", aquesta comença amb millor canto, però es va complicant, aquí els V+ t'els fan suar, un flanqueig a l'esquerra per posicionar peus en adherència i superar un llabi i d'aquí una placa llisa amb preses de mans escadusseres i llimades i peus adherència....em costa prou i finalment amb un pas de fè men surto, buff i això només és cinquè?

Entrant a la zona d'adherència, que ens farà suar!

A Kolokal IV+, bon canto i divertidota.

Ara li toca posar cintes al Jordi, ha patit a l'anterior, a veure com serà la propera: Kolokal IV+. Doncs és la primera via en la que passem be, sense patir, ja tocava, o és que ja comencem a agafar el tacte a la roca ? la veritat que aquesta té més canto.

Enfila't al Pi del sector central. V+.

Portem fetes quatre vies cada un i comença a fosquejar, canviem de sector per acabar la tarda, em poso a la Enfila't al Pi V+; té una entrada divertida amb la primera assegurança força alta, com a totes les vies de la zona, per afluixar i anar a buscar un mur vertical amb bones mans, al sortir del mur, em confonc i surto per la veïna Josep Maria Torras, amb una bavaresa molt maca, baixant miro on m'he despistat i la faig amb corda per dalt. El Jordi s'hi enfila i donem per acabada la tarda veïent el sol com es pon per sota la boirada.

Satisfets i sorpresos per com ens ha fet treballar la zona.

Ressenyes que trobareu a

Ressenyes del blog dels aperturistes 

Una zona molt local, ATENCIÓ, cal ser molt curosos en respectar-ne l'entorn, com a tot arreu clar, però aquí amb més motiu, ja que és una cinglera molt petita amb un peu de via  fràgil i que s'ha de vigilar. Els locals ho ténen tot molt cuidat, fins i tot una escombreta per raspatllar el magnesi;  vigileu amb burilles papers, pells de fruita etc...cagueu i pixeu fora del sector, gràcies!
 aparqueu sense bloquejar ni entorpir el camí de baix, ens hi va el poder continuar escalant...si sou molts descarteu aquest lloc, no disfrutareu, s'omple ràpid.
Ombra pel matí i sol a la tarda, sempre que no estigui núvol.
 Escola molt però que molt local, sense pretensions, però que a la gent de Castellar i rodalies els serveix molt i se l'estimen, repeteixo, sigueu curosos si la visiteu.

Fent "ditets" a Frares encantats : vies Aureli Carnicer i Martí Andreví.

De bon matí la boira ens ha espantat, però el dia s'ha arreglat quan hem arribat a Frares.

Avui ha tocat tornar a visitar la zona de Frares, fa dies que tinc ullades unes vies dels germans Masó al Dit Xic i al Ditet, hi vaig anar amb el Joan P. l'hivern passat però el fred ens en va desdir, les cares oest no són per l'hivern....ara fa poc hi tornem amb el Toni i el Juanillo, però el mal temps i la boira fa que ni trobem el peu de via i encara mes ni sabem trobar el Ditet...millor, ja que la roca era xopa, i finalment avui amb el Jordi i l'Àngels hi hem tornat; el pronòstic del temps ens donava marge, ai làs ! de bon matí, la boira enbolcallava totalment la Muntanya...però avui havia de ser la bona, i sí! la perseverància ha tingut premi i el sol ha anat fent la seva feina esvaïnt la boira i fent-nos gaudir del magnífic paisatge de Frares.

Ombrívol i humit inici de la via Aureli Carnicer.

Per arribar a les vies nosaltres hem seguit el camí que de Coll de Guirló puja al refugi Vicenç Barbé i d'allà planeja cap a Coll de Port, abans d'arribar al pas del Príncep i després d'una forta pujada, agafem un trencall a l'esquerra, marques blaves, fins ara grogues, que ens acosta al Dit, forta pujada altra cop fins l'aresta brucs del Dit, la deixem enrera i arribem a un coll, seguim amunt per la canal que fa el Dit Xic i el Dit, una vegada superat el Dit Xic, baixem uns metres per la canal de l'esquerra fins a trobar a mitja paret la nostra via.

Després del flanqueig i el pas de la via, un altre flanqueig delicat sota un tou de molsa.

Estem a una cara oest, oest, ombrívola és poc...sembla mes cara Nord que res, i avui amb la mullena, l'aspecte és per girar cua i sortir corrents! però som tossuts i sense dir res ens anem equipant, el Jordi diu de començar, però avui em toca a mí, que la culpa de ser aquí és tota meva...i és que no sé perquè aquestes vies Masonianes m'atrèuen. Amb molta cura m'enfilo al flanqueig, la roca encara es deixa fer i la dificultat és baixa, vaig fent, però em curo en salut posant un bon merlet a l'inici; trobo un clau amb un cordino i ja entro al tram de dificultat, un ressalt, que de lluny feina molt poca gràcia per lo ple de molseta que es veu...no m'estic de punyetes i m'engrapo a la cinta, avui la situació no està per finures...una patinada del gat inesperada m'ha confirmat que millor no arriscar. Un altre espit mes amunt i cap al pont de roca que protegeix un flanqueig tenebrós, almenys avui.
 Xapo el pont de roca, el cordinillo te més anys que la via i sembla que s'haurà de trencar només amb el pes de la cinta, amb el que el canvio....de res! de nou un flanqueig delicat, per la mullena, per sota una balmeta plena de molsa i orella d'ós, recolzo amb cura les mans sobre la terra i aconsegueixo arribar al següent espit, ja veig la reunió, tres llampants espits.

La segona tirada ja és ben eixuta i la roca hi és franca, però amb compte que hi ha excursions 

Reunió ! hi ha una excursio des del darrer espit, però uns merlets ajuden a calmar els nervis. Recupero el Jordi, l'Àngels ha decidit no pujar, amb bon criteri! Mentre gaudeixo de les excel.lents vistes a la Monja i la Nina. La següent tirada és vertical i amb una roca de primera, típica de cara Nord, però gens "sobada" com comprendreu hehehe. Amb cura per evitar ensurts es va enfilant, passada la primera assegurança cal navegar cercant el millor pas fins a una fisura on trobem un magnífic pitó retorçat típic Masó, d'allà amunt a buscar un muret on hi ha un bon pas on cal tibar i saber col.locar-s'hi, el Jordi s'el treballa i s'en surt! bravo Campió! d'allà excursió amunt fins un altre ressalt on hi trobem el darrer espit i a fer reunió cimera en una Sabina.

Ressenya marca Germans Masó i que trobareu a

La Noche del Loro
 

Peu de via de la Martí Andreví al Ditet i el Cuc enfilant la primera tirada.

Després de rapelar fins a peu de la normal, baixem a retrobar l'Àngels i fem via ràpidament cap al Ditet, que se'ns fa tard; des del peu de l'aresta Brucs al dit, cal anar a la dreta fins a trobar una canal, en un replanet un contrafort trencat amb arbres al seu marge, és la via.
 Ara comença el Jordi que la tirada més maca, la segona, me la deixa.

l'Àngels al bonic tram d'entrada a reunió.

L'inici és trencat, però amable, i ens podem assegurar a pleret als arbres de la vora, una Sabina gairebé no ens deixa passar...superat aquest tram un ressalt bonic i de roca excel.lent, ben assegurat amb dos espits. La reunió és en un arbre, un pel incòmoda.

Bonica segona tirada, amb inici vertical i roca de primera.

De la reunió cal sortir-ne per l'esquerra on veurem un parell d'espits que protegeixen el vertical començament, aquí cal fer una bona tibada d'una presa clau, bonic bonic; la continuació és ben vertical i d'anar cercant el camí, bona presa de mans i peus, però amb molt d'aire. Uns bons merlets ajuden a minimitzar les distàncies. Un pitó al capdamunt ens avisa que això s'acaba i comença un tarteram delicat fins al cim, res per patir, però millor anar amb compte.

L'arribada al cim és delicada per com n'està de trencada.

Del cim fem un curt ràpel a un collet i d'aquí un altre d'uns 25 metres a buscar la canal per on hem pujat, a l'altre banda hi tenim l'Agulla fàcil, no us confongueu.

Ressenya Masó 

La Noche del Loro

Dalt del Ditet amb el majestuós Dit al darrera.

Han estat dues vies curioses, modestes, però on no hi regalen res, l'entorn el millor, la roca bona quan més amunt millor. Per anar-hi amb el grau ben assolit i així poder gaudir-ne. Gràcies als germans Masó per saber trobar aquests itineraris.

Roc del Dui, via Doctor Neret a la Roca d'en Rossell, gneis aprop de casa.

La vall i gorja de Núria

Fa molts anys que pujo a la vall de Núria però encara mai hi havia escalat...finalment aquest estiu lliguem caps amb el Joan i el divendres 21 ens hi arribem; el company les ha fet gairebé totes, amb el que triarà objectiu, i aquest no serà cap altre que la Dr Neret, recent apertura de la gent de la zona, Patu, Fonts i Sergi del blog Escalades al Ripollès (octubre 2014). La gorja de Núria en el seu vessant de ponent té uns panys de paret vertiginosos, per on, fins no fa massa hi passava el carrilet, actualment aquest va per una llarga foradada deixant lliure la zona de talús per on abans hi havia la cremallera. Això ha permet guanyar en tranquil.litat a l'hora d'escalar i d'obrir itineraris.
 Per arribar-nos a peu de via hi ha diferents maneres, nosaltres vàrem anar caminant pel camí vell de Núria agafant el trencall del Roc del Dui, podem deixar el cotxe a l'aparcament que hi ha a la pista que de Queralbs puja a Fontalba.
He vist que tothom anomena la zona d'escalada com la Dent d'en Rossell i m'ha sorprès ja que jo sempre l'havia anomenat com a Roc del Dui que és el nom d'aquest cim i paret que en la zona sud s'anomena Roca d'en Rossell...be, els coneixedors de la toponimia ja ens ho aclariran.

Superada la mullena, disfrutant a les plaques.

Haurem de pensar en uns 45-60 minuts d'aproximació depenent del ritme que portem. El peu nde via el trobem passat el segon túnel, just sortir-ne ens enfilarem a sobre per uns graos clavats al mur, per traça evident seguirem a buscar la paret fins a trobar una corda, d'aquí mateix surt, a la dreta, la Dr Neret. L'inici no és gaire engrescador, tot ple de molsa i d'aspecte relliscós, però la placa assolellada que ens espera fa esboirar els possibles dubtes que puguérem tenir; això i l'abundor de xapes en aquest remulladet començament, hahaha.
 Començo jo, que la segona tirada és forta i li reservo al Joan. Malgrat l'aspecte molsós la roca és franca, aspre i adherent, per disfrutar! això sí, triant per on passes.

Entrant a la reunió, la molseta és ben molla, però s'esquiva be.

El Joan començant la segona tirada i jo recuperant-la tot patint-la ! 6b

Li toca al Joan la tirada clau, aquesta està oberta amb mes alegria d'assegurances, sobretot a la meitat de la tirada on hi ha una bona excursioneta, es comenta que es pot posar algun Àlien, ell no ho va fer, està fort el mosso! l'entrada a la reunió se les porta, sort d'una soca tallada que fa de bon engrapar.

El flanqueig de la quarta tirada, amb una entrada a reunió espectacular!

Sortosament la tercera tirada és més senzilla, però no pas lletja, algú l'ha enllaçat amb la següent, però jo prefereixo aturar-me, ja que amb les esses que fa penso que el fregament ha de ser futut. Surt el Joan a fer el flanqueig, comença molt brut i el trobem força moll, tanmateix es passa be i quan s'entra a la placa central és molt divertit i això que l'aspecte no és gens amable hehehe.

Més espectacular, que no difícil....això sí, ambient !

Acabat el flanqueig la via ens sorprèn amb una remuntada vertical i fins i tot desplomada a buscar la reunió; la roca hi és tan agraïda que és per xisclar !!!

Pas acrobàtic a la cinquena tirada.

Ja estem a l'ombra fa estona, i és que malgrat ser orientada a l'est, la forma de la paret fa que el sol hi toqui poques hores...d'aquí la molseta i mullena! Ens mirem la ressenya i veïent que si continuem així em toquen les tirades més fortes li cedeixo la tirada al Joan, així a mí em tocaran els V+, però no sé si vaig fer pas bon negoci, ja que quins V+ !!! Aquesta cinquena és rara, d'entrada va per on es veu més molsa...clar que és on és més senzill....superat un muret delicat un sostre que se supera amb passos atlètics, espectaculars i divertits, aleshores un flanqueig extrany i reunió.

Atlètics passos, flanquejos, sorprenent sisena tirada

És de nou el meu torn, comença vertical amb bon canto per fer un flanqueig aeri a l'esquerra, no se si no m'ho vaig saber agafar però vaig engrapar la cinta per salvar el pas! vaja amb els "quinto mas"...la resta entretinguda i sorprenent, aneu amb cura amb el fregadís! jo vaig acabar suant per a fer seguir la corda.

Desagradable setè tram...moll, rarot i amb selva per entrar a reunió...

Ja som força amunt, però la paret no s'ajeu, aquesta serà una tirada desagradable, d'inici un flanqueig delicat, per la molseta mollada per continuar per una placa vertical, estranya , de la que s'ha de sortir entre la vegetació ajudats per una corda fixa...la mala jugada és que hi ha un arbre sec que té l'afició d'enganxar-se a les motxilles.    Quan hem toca a mi, entre la branca i la molsa una mica mes i m'ofego hahaha.
Torno a encapçalar la cordada, comença agradable, però es va complicant amb uns eslabs curiosos, d'aquells de refiar-te be dels gats...la corda comença a fregar també, superats,  enfilo un esperó molt estètic i ja es va acabant, munto reunió en un Pi que gairebé m'acabo la corda.

Esperó de sortida des de la penúltima reunió.

Això s'acaba, darrer muret i al Neretar !

Som gairebé dalt, resten unes graonades entre la Pineda i els Nerets, el Joan s'envà i al cap d'una estona m'avisa que ja puc. Som enmig d'un espès bosc de Pi negre entapissat de frondosos Nerets: això és un indicador de que a l'hivern aquí hi ha força neu, ja que el Neret si a l'hivern queda destapat mor pel fred. D'aquí comencem la "baixada", que en principi no és tal, ja que haurem de seguir traces cap a l'esquerra, direcció sud, i remuntar fins dal de tot del Roc del Dui gairebé. Les fites que anirem trobant ens guiaran. Ja dalt de tot cal continuar sud i començar a baixar a buscar un collet marcatd el que per una corda fixa i desgrimpada anem a parar de nou a la paret, d'aquí amb intuició i alguna fita anem a parar altra cop al camí passant per un pal homenatge a un accident d'helicòpter que hi va haver.

Desgrimpàda de la nostra baixada, bonica excursió però llarga i pesada.

Abans d'entrar al camí de Núria comencem a trobar bolets, amb el que fem una bosseta per sopar!

De retorn al camí la paret s'ens mostra en tota la seva altivesa.

Foto boletada !

Ressenyes que trobareu a

Kimgilbloc

i a

Escalades al Ripollès

Una via què com díuen els seus apertiristes, no sortirà al rànquing de les 100 millors, però que és molt ben trobada, han sabut fer una línia vertical, atlètica i variada, sortejant la vegetació, la molsa i els Nerets hahaha que d'aquí li ve el nom! la vaig gaudir molt, no la vaig pas trobar senzilla, però la roca hi és franca, l'has d'estudiar però.
Amb molta diversitat de tècniques : placa vertical, ajaguda típus slab, flanquejos ajaguts, verticals, diedres, vaja, de tot gairebé. A diferència d'altres vies veïnes, aquesta no sé si a l'hivern és agraïda, ja que el sol hi toca poc, ideal per a dies calurosos d'agost! malgrat tot la humitat hi és gairebé sempre present, entra en el joc, i llevat de dies concrets, no l'altera massa. No cal dir que m'ha agradat oi? equipada per no posar res o gairebé...porteu el joc d'Àliens o de tascons per si de cas. Ara tocarà fer les més clàssiques, menys equipades, per a poder assaborir aquest fantàstic mur de la Roca, Dent d'en Rossell o Roc del Dui.
L'amic Joan Asin
explica un descens més senzill que el nostre una vegada dalt continuar per fressa entre matolls direcció Núria i baixar per un torrent altra cop al camí de Núria, més curt i menys cansat i a més et deixa aprop per si vols fer una altra via..