dijous, 15 de setembre del 2022

Via Garcia Vidal a La Miranda de Les Bohigues, ideal per a tardes caloroses. Agulles. Montserrat. 18-05-2022.

La cara est serà ideal per una tarda, ombra i airet assegurat !


               Enguany a mitjans de maig ja fa molta calor i no es pot escalar a la solana, amb el Ricard hem quedat la tarda de dimecres per fer una grimpada i on millor que a la Miranda de les Bohigues? al ser cara est estarem a l'ombra i l'aproximació tampoc és massa llarga.

Aproximació:

Aparquem a Can Massana, entre setmana no cobren l'aparcament;   pugemcap a Coll de Guirló, ja fa molts anys, recordo haver pujat el cotxe fins aquí dalt ! no calia.    Anem a buscar el camí al refugi Vicenç Barbé o d'Agulles, fem el pas de les Portelles i continuem fins a trobar la canal del Cirerer, nosaltres entrem a la canal i quan podem ens comencem a enfilar per anar al vessant de mes a la dreta de la Miranda;  també es podria anar amunt abans d'entrar al torrent com s'hi anèssim a la Mompart.  Abans d'arribar al coll trobarem una grimpada prou divertida, sort que avui no és moll.



L'aproximació per la canal dels Cirerers acaba en una grimpada punyetera.  (Foto R.Rofes.)


Primera tirada, aquí comença  la gresca....(Foto R.Rofes)

Escalada de placa tècnica per gaudir a poc a poc. (Foto R.Rofes)

La primera tirada comença a l'alçada del coll, a la dreta veurem un tronc caigut, ja molt deteriorat, aviat desapareixerà....hem d'anar a la dreta fins a trobar la paret, trobarem un expansiu antic que aprofitem per assegurar l'entrada que puja a buscar un llabi que ens durà a trobar la línia d'expansions per un punt dèbil del ressalt que defensa la planxa.

Escalada de placa tècnica on haurem d'apretar a estones i escalar lleguint la roca i no pas seguint les expansions.  A mesura que s'acosta a la reunió la dificultat baixa.


Primera reunió.

Recuperant la mantinguda primera tirada.


Segona tirada, grau mes amable però amb exposició.

Superat el primer ressalt, excursió a per el segon.

La segona tirada te un grau més amable, però és molt poc assegurada, només sortir de la reunió tenim un mur vertical protegit al mig per un espit rovellat...surts a un replà del que anem a la dreta a buscar el segon mur, més llarg i potent.   El company al llabi de sota hi pot posar un flotant que l'anima per enfilar-se a buscar el parabolt del mig de l'altra muret...respirem!  per sobre hi pot posar un Àlien i ja surt a la feixeta inclinada que ara toca seguir flanquejant a l'esquerra;  trobarem una reunió de burins que aprofitem i aleshores toca continuar flanquejant fins la reunió, flanqueig vibrant tant per al primer com per al segon.
Encarant el segon ressalt, mur que es pot protegir amb enginy.


Acabant de superar el segon ressalt i començant el llarg flanqueig.


Recuperant aquesta espectacular segona tirada. (Fotos R.Rofes.)


Restes de la capsa del llibre de registre de la via a l'inici de la tercera tirada.

La tercera tirada va per un esperó vertical majoritàriament en artificial, ara arribar a la primera expansió ja demana un cop de gas.  Entre estreps i algun A-0 i, o, tram, petit, en lliure arribem al final de les expansions...resta la sortideta en lliure que com sempre esdevé vibrant!  a sobre cal anar en diagonal cap a l'esquerra per abastar la reunió.  
Tot fent la tercera tirada, el replà de la segona reunió.

Artificial de la tercera tirada. (Foto R.Rofes)

Sortida en lliure després dels estreps, com sempre, interessant...(Foto R.Rofes.)

Tercera reunió.

Emergint de la vertical tercera tirada i fent la sortida en lliure.


Això s'acaba, una tarda ben fresquets a l'ombra de la MIranda.

Foto Miranda de les Bohigues.

Això d'escalar per la tarda ens regala aquests colors ataronjats.

Ja tots dos a la tercera reunió ens cap assolir el cim, anar cap a la dreta i desgrimpar a buscar el camí alt d'agulles.  Hi vam trobar un parabolt amb argolla, amb el que vam aprofitar per fer un curt ràpel.

Ja a l'alta rura d'agulles gaudim del capvespre que ens regala amb una posta de sol de mil colors.

L'hem encertat avui, hem estat a l'ombra i ha bufat un constant airet fresc, aire condicionat natural!  No s'ha suat més que per les angúnies pròpies de la via.

Únicament és recomanable dur un discret joc d'Àliens o Tòtems petis/mitjans  i Tricams per a la segona tirada on cal escalar amb prou exposició i aquest gadgets ens poden ajudar a minimitzar-ho.  Les altres dues tirades cintes i prou.  Estreps per a la tercera tirada. Plaquetes recuperables per algun cap de burí .

Ideal per tardes caloroses o per matins freds.

Via restaurada per en Josep Escoda ( Mohawk) l'agost de 2017. Gràcies !

Ressenya de l'amic
  • Joan Asin

  •  

    dilluns, 12 de setembre del 2022

    Atrapasomnis a La Roca de l'Elefant. La Mora Comdal. Solsonès. 14-05-2022.

     

    Desde l'altre banda del prat ja es veu el nostre objectiu, La Roca de l'Elefant amb l'evident Ullal.



                Ara ja fa dies que vam anar a aquesta zona tan ferma i poc coneguda de la Mora Comdal;  amb la calor d'ara millor esperar a la tardor o a que refresqui...nosaltres hi vam anar a mitjants Maig i ja vam buscar una cara oest per estar a l'ombra pel matí.  Avui serem dues cordades, el Josep Maria i el Manel, i el Joan i jo.

    Aproximació: 
    Nosaltres ho vam fer per Oliana, seguim la C-14 direcció La Seu i passat la rotonda per on aniríem a la Valldan agafem el primer trencall a la dreta que mena a la ferrata de la Serra de les Canals, seguim la carretera fins a trascollar la Serra i començar a baixar direcció l'embassament , s'acaba l'asfaltat i comença pista de terra.  Immediatament després de passar un pont girem per la pista de la dreta que continuarem uns 5kms, aleshores trobem un trencall a l'esquerra: La Mora Comdal;  també hi podem anar per la Valldan, càmping de la Valldan fins a una collada baixar fins El Sàlzer.
    continuem recta fins a trobar una granja i uns grans prats, aleshores aparquem mirant de no destorbar el pas de la maquinària agrícola.
    També podem anar-hi per Solsona :  carretera asfaltada de Solsona - Montpol - Cambrils (pel pont del Clop). A 4,6 km de Montpol i 6,4 km de Cambrils es troba el coll Pregon, a la carena de Serra Seca (42° 06′ 31″ N, 1° 23′ 09″ E). D'allí surt la carretera que deriva cap a ponent en direcció Oliana que s'ha de prendre. Als 2 km s'arriba a la collada del Sàlzer (42° 06′ 25″ N, 1° 22′ 24″ E) on s'agafa la pista de la dreta.
    Deixarem el cotxe, si venim de la VallDan abans d'un revolt marcat a l'esquerra, allà mateix surt una pista que va a un camp, per anar a la via seguirem una pista que hi ha just a sota i que ens portarà directa a peu de via.
    Aproximació prou evident i tranquila fins a sota la via.

    Aquesta sageta i una A pintada en aquest gran còdol ens confirma que som a la via.

    Anem dues cordades, avui comença el Joan.

    Una vegada som a peu de via cal deixar la pista a la vertical de la paret i per intuició acabarem trobant la paret, primer ensopeguem amb l'evident Ullal, la nostra via és molt més a l'esquerra en una rampa de IV, evident...i si tenim dubtes un gran còdol porta una sageta gravada i una A pintada;  els ossos penjats dels arbres també ens ho confirmen.
    La primera tirada comença tranquila, en una rampa amb grans còdols, que s'anirà redreçant fins un muret vertical on no l'hi veïem color, molta sorreta tota la via i còdols enjogassats no ajuden a apurar el grau...

    Primera tirada ajaguda amb roca a controlar, assegurances espaiades.

    Estudiant el tram de 6b abans de la reunió.


    Cap al final es redreça, la reunió un xic a l'esquerra.


    La priemra reunió és en un replà enmig de la gran placa;  sortósament som a l'ombra, la temperatura agradable.
    La segona tirada supera un parell de ressalts que li dónen caràcter, aquí les asegurances fan escalar concentrat, la roca no ens dóna confiança, molta sorreta.
    Tirada tanmateix agradable i senzilla.
    Entrant a la segona reunió després d'una segona tirada on s'ha de navegar i salvar alguns ressalts-


    Segona reunió.

    La tercera tirada comença amb un flanqueig delicat per anar a buscar una canal terrosa.


    La tercera tirada ensenya les dents d'entrada, anem a buscar una placa a la dreta que flanquejarem fins a una canal terrosa ben trempada...aquí ens caldrà fer servir els estreps fins que la roca i la dificultat ens permeten continuar en lliure ben maco fins la reunió sota la bola cimera.  Ens arribem fins al cim per gaudir de les boniques vistes d'aquesta solitària vall.
    Aquesta roca i el grau apretat per nosaltres ens fa anar en artifo.

    Sortint del tram vertical per entrar caminant a la reunió.


    El Joan a la tercera reunió i la fita cimera de l'Elefant. 


    L'altiva agulla de la Reina presidint el Torrent Mal.



    Baixem en dos ràpels, de la reunió tres a la primera i d'aquesta a peu de via.  Anem amb cordes de seixanta que arriben justes, compte.
    Una via ben trobada ideal per l'orientació per matins calorosos on no ens caldrà mes que cintes i estreps si no tenim el grau de 6b descompost....com que e spot fer curta tenim mes opcions aprop: La via Cèrvol Salvatge, Aires de Primavera i a l'Ullal la Quico Sabater i Bombardeig Sant Felip Neri.

    Agrair als aperturistes, Joan Vidal, Isabel Notivoli, Lluís Parcerisa ( Aires de Primavera) la feina feta.
    En dos ràpels baixem a peu de via.

    Ressenya de l'autor: Joan Vidal i Isabel Notivoli.


    dilluns, 29 d’agost del 2022

    Via Matalot al Cingle del Pont de Roca del Mal Pas de Can Pobla, o com en pocs metres gaudir l'escalada.

    La Cinglera del Pont de Roca tot aproximant. (F. R.Rofes)

    Raconada on trobem la nostra via, la Matalot, a la dreta, la Senda dels Mamuts.

    La primera tirada comença per un tram molt descompost on progressem amb molt de cura.F.J.Ceballos.

    Arribant al diedre fissurat on la roca millora. F. J.Ceballos)

    Anem trobant pitons fins abandonar el diedre, aleshores la roca millora molt. F:J.Ceballos.

    Primera reunió de dos espits, en una còmoda lleixa.

    Trobem pitons i podem posar algun Àlien. F. J.Ceballos.


    Al tram de roca acceptable i entrant a la reunió.


    Flanqueig inicial de la segona tirada.


    Al tram vertical on haurem de fer servir l'estrep, en lliure 6a+(?)


    Tòtem que assegura el tram abans del desplom.

    T'has d'enfilar i posar-te d'empeus sobre els dos grans "bolos"

    Reunió cimera en una Alzina i darrers metres abans d'entroncar amb el camí del Mal Pas.


    La Miranda i l'Aresta dels Cavalls des del camí del Mal pas.

    Ressenya per on va la via i ressenya dels autors.