divendres, 1 de juliol del 2022

Vies Einar, Tànit i Dragonera a Les Arenes, noves línies al sector esportiu esquerra.

A les Arenes tenim tot el gran sector de vies de dues tirades la majoria,, encarades a ponent, ideals per els matins quan la calor apreta;  la darrera via que hi ha, la de mes a l'esqyerra és la 1 d'octubre. 

Però encara mes a l'esquerra el Jordi Homet, dinamitzador de la zona i aperturista de la majoria de vies noves de la zona va obrir un nou sector de vies d'una sola tirada de graus mes potents, de 6a a 7b+, paret encarada a Nord.   Restava un tram de paret lliure i és on ha obert sis noves línies a la dreta de la primera del sector "dur" Ovella Negra.


Aproximació

Per arribar a aquesta escola caldrà agafar la Carretera de Sabadell a Sant Llorenç Savall B-124, passat el punt Km 12 en una recta, heu de girar a la dreta per entrar a l'àrea d'esbarjo de Les Arenes. Cal continuar a l'esquerra i travessar un pontet, aleshores a la dreta una gran explanada que és el nostre APARCAMENT. Cal Sí o Sí deixar el cotxe aquí si no volem tenir problemes amb els veins de Les Arenes.
Una pista encimentada i mes endavant asfaltada ens puja a l'entrada del veïnat;  quan trobem la primera casa, a la dreta, agafarem un camí que puija a la dreta primer ample i que s'anirà tancant. A mitja pujada trobem una gran fita, és per anar a la via Aresta de la Sardana,  continuarem amunt , trobem una altra fita que és per arribar al sector general, la deixem enrrera, continuem per la pista-corriol fins gairebé a trobar la paret, abans d'això a la dreta un corriol s'enfila, al fons veureu una planxa de color verd, és el sector Friki, nosaltres pujarem a buscar la paret a la dreta al capdamunt trobem Ovella Negra i Einar, mes a la dreta travessem un pedrís, pot haver.hi una corda fixa i la resta són al final.


    VIA EINAR

 La primera via és obra d'en Guille Cuadrado i el nom és pel seu primer fill.  V+ de conglomerat de la zona, que us pot sorprendre... l'inici és comú amb la via Ovella Negra però se'n va a la dreta a buscar uns pans de terra que esquiva amb un elegant i divertit flanqueig;  la continuació é suna placa vertical que cal saber llegir per trobar-ne l'entrellat,no seguirem pas la línia de bolts.

Escalada sorprenent i divertida amb forats agraïts i preses escadusseres.




Inici curiós...

Flanqueig tècnic

Punt clau de la tirada.



VIA DRAGONERA

És la via de més a la dreta del sector, de moment, ja que tenim ullada una altra a la seva dreta...
Oberta per mí, gràcies a l'oferiment del Jordi, que em va guardar l'espai, gràcies !!
El nom obeeix als dragons que vaig espantar quan vaig fer baixar una gran llastra que fèia perillosa la línia...per sort aviat van trobar nova llar.
El grau vam consensuar 6a, tot i com diu el Jordi, a la que es vagi netejant i saltant les crostetes pot variar, per més o per menys.

La Dragonera ja ensenya les dents al primer ressalt...


Comença per una rampa a buscar un muret, aquí ja tenim el primer pas, tècnic, superat ens posem sobre un relleix que ens deixa avançar cap a la dreta a buscar un esperó, en aquest tindrem un dels passos clau, jo el faig per la dreta aprofitant uns bons peus...sortir-ne demana una bona tibada.

Continuem per placa superant la llastra per encara uns murets d'anar fent tot buscant forats i peus, escalada de concentració i no córrer que ens porta al mur de sortida, tram ben vertical on em va costar trobar com superar-lo...cal cercar uns peus diminuts i tibar d'unes pedretes i forats característics, una vegada superat el pas amb cura ens decantem a buscar la reunió comuna amb la veïna Tànit. 

Gestionant un dels passos clau de la línia.


Tram intermig abans del darrer mur.


Arribant al mur de sortida on hi ha la segona apretada de la via i content després d'encadenar !


VIA TÀNIT


A l'esquerra de la via Dragonera tenim la Tànit, oberta pel Jordi Homet.

Comença per la rampa a buscar un mur vertical, d'entrada sorprèn, sembla impossible, però anirem trobant foradets i cantells que ens faràn progressar segurs i ràpids, espectacular la pujada a la feixeta!  d'allà sortirem per la dreta resseguint la llastra i continuarem tot buscant le smillors preses que no sempre seguiràn la línia de bolts.


Entrada que impressiona però es deixa fer.


Escalada de concentració tot cercant la millor progressió.


Detall del nou sector a la dreta de les vies esportives.

 Un nou sector que espero us agradi, entre les vies ressenyades n'hi ha tres mes que són de grau mes potent 6c...o més i que no vaig probar.

Com sempre recordar que respecteu l'entorn i aparqueu a baix de tot evitant molestar els veins de Les Arenes.

dilluns, 13 de juny del 2022

Pupurri de vies a La Paret de la Formiguera: Lo Pep, Bob Esponja i Los Hijos de Palau. 19-03-2022.

Paret de la Formiguera, a l'esquerra a l'altra banda de la via La Normal i a la dreta les noves vies.

El mes de març a diferència d'ara que ens estem fregint de calor, fèia fred i plovia...que és això de la pluja?  aleshores amb la colla decidim anar a un dels refugis per quan fa molt de fred, la Paret de la Formiguera.

Quedem amb l'Àngels, el Josep Maria i el Quique, avui el Joan el teníem fora.

Aproximació: 

Cal anar a Sant Llorenç de Montgai, nosaltres hi anem per Balaguer via A2  i de Balaguer podem anar com si anèssim a Àger, aleshores passes pel poble o be anar per Tremp, abans d'arribar a Camarasa girem a l'esquerra passant per la Paret del Pont i la Paret de l'Ós.   Dubtàvem per on anmar i finalment anem per Camarasa...malament, encara tenim la carretera tallada per obres amb el que haurem d'aproximar a peu des de poc després del Pont.   Ja a l'aparcament seguim el camí de la Ferrata, pugem a la via i la travessem, aquesta encara no està tancada i ho podrem fer, per quan estigui vallat els GALLS han fet una ferrata que passa per sobre l'àmpit del túnel.  Ja a l'altra banda de la via seguim el corriol planejant fins que trobem la paret i unes plaques, és el peu de la Nomral, el nostre destí.


A peu de la Normal i Lo Pep i les dues cordades començant.


L'Àngels i el Josep Maria fan la via Normal i el Quique i jo ens posem a Lo Pep que cap dels dos hem fet.  Les dues vies són de similars característiques, IV grau, amb trams de V+ amable amb possibilitats d'acompletar si cal, la veritat que no fa pas cap falta.
Primera reunió 

La cordada veïma a la segona tirada

Les dues segones reunions, la Normal i Lo Pep


Segona reunió Lo Pep Foto Josep Maria.

La segona tirada ja trempa, però la qualitat de la roca la fa plaent, tanmateix en algun pas m'ho haig de mirar.
La tercera tirada es veu ben maca i s'hi posa el Quique que la resol amb solvència;  els companys han sortit per la variant directa de la Normal, d'aspecte seriós i que esdevé un regal, recomanable.
Recuperant la segona tirada i fent la tercera.


El Quique treballant la tirada, fotos Josep Maria.


El Josep Maria sortint per la variant directa de La Normal.

Ja les dues cordades al cim de la Paret de la Formiguera decidim que anirem a la idea inicial la cara est de la Paret, ara ja deu ser eixuta, fa ventet i ha sortit un tímid solet.
Baixem pel camí fins a la via del tren de La Pobla, la travessem per un forat que hi han fet, aquí si que està posada la tanca...baixem pel camí i en un punt trobem la via Bob Esponja, malgrat està molla decidim que hi pujarem per arribar a la paret.
Escalada en sec prou divertida, que humida com avui, fa un pel d'angúnia, malgrat tot l'abudant equipament no fa patir.  La fem en dues tirades, he llegit que fins i tot algunes cordades la fan de cop, sortint a l'ensamble, però avui com està d'humida prefereixo aturar-me.
Una vegada al cim baixem pel camí a buscar l'inici de la Bob Esponja.


La darrera tirada de la Bob ens deixa al peu de les vies de la cara est de La Formiguera.

Ja a peu de via, a la dreta del tot la via Fase Uno i al davant la Hijos de Palau i el Niño de los peines.


D'on s'acaba la via per una rampa de terra i herbes arribem a la paret, amb el Quique ens posem a la Hijos de Palau i l'Àngels i el Josep Maria a la Factor Uno.
La nostra te al costat l'altre via, El niño de los peines.   
A peu de la via Bob Esponja hem coincidit amb el Pere Joan i La Montse que han fet la mateixa pensada que nosaltres i venen al darrera, ells faran la via que els queda lliure.  Ens fan un seguit de fotos, moltes gràcies.
A la humida i tècnica prmera tirada (Foto Pere Joan Bosch)


   La primera tirada és prou fineta i tècnica, amés la trobem humida...comença amb passos francs tot buscant la línia milor per anar posant-se fina de preses en un tram que amés allunyen les assegurances...llaçada una Savina la via perd gas i arriba a la reunió en un flanqueig a la dreta prou divertit.
Arribant a la primera reunió i a la reunió. Fotos Pere Joan Bosch.


Recuperant la tirada.


Darrers passos per entrar a la reunió i començant la segona tirada.


La segona tirada surt per terreny trencat i ajagut a buscar un mur amb un diedre/fissura on hi trobem la màxima dificultat, un pas de 6º no obligat.  Hi ha les preses per fer-lo però s'ha de tibar, superat el pas i ja al diedre, aquest esdevé elegant i bonic.
Una vegada tots dalt baixem caminant, s'ha fet tard i deixem les altres dues vies per una altre ocasió.  És factible si es va per feina fer les tres en un matí.
Tram potent de la segona tirada. Fotos Pere Joan Bosch.


Superat el pas clau de la segona tirada, foto Pere Joan Bosch.

Foto cordades cimeres.


Ressenyes de l'amic Joan Prunera.


Ressenya de la Xarxa.

Escalada completament equipada en la que no ens caldrà mes que cintes i ganes d'escalar.  Roca calcària de qüalitat, La Formiguera és ideal per dies frescos i fins i tot freds d'hivern si fa sol, pel matí a l''estiu no hi aneu, potser a la tarda estareu a l'ombra i ho podeu aprofitar.
Agraïr als autors, Juan Gutierrez i companyia la feina feta..