Pupurri de vies a La Paret de la Formiguera: Lo Pep, Bob Esponja i Los Hijos de Palau. 19-03-2022.

Paret de la Formiguera, a l'esquerra a l'altra banda de la via La Normal i a la dreta les noves vies.

El mes de març a diferència d'ara que ens estem fregint de calor, fèia fred i plovia...que és això de la pluja?  aleshores amb la colla decidim anar a un dels refugis per quan fa molt de fred, la Paret de la Formiguera.

Quedem amb l'Àngels, el Josep Maria i el Quique, avui el Joan el teníem fora.

Aproximació: 

Cal anar a Sant Llorenç de Montgai, nosaltres hi anem per Balaguer via A2  i de Balaguer podem anar com si anèssim a Àger, aleshores passes pel poble o be anar per Tremp, abans d'arribar a Camarasa girem a l'esquerra passant per la Paret del Pont i la Paret de l'Ós.   Dubtàvem per on anmar i finalment anem per Camarasa...malament, encara tenim la carretera tallada per obres amb el que haurem d'aproximar a peu des de poc després del Pont.   Ja a l'aparcament seguim el camí de la Ferrata, pugem a la via i la travessem, aquesta encara no està tancada i ho podrem fer, per quan estigui vallat els GALLS han fet una ferrata que passa per sobre l'àmpit del túnel.  Ja a l'altra banda de la via seguim el corriol planejant fins que trobem la paret i unes plaques, és el peu de la Nomral, el nostre destí.

A peu de la Normal i Lo Pep i les dues cordades començant.

L'Àngels i el Josep Maria fan la via Normal i el Quique i jo ens posem a Lo Pep que cap dels dos hem fet.  Les dues vies són de similars característiques, IV grau, amb trams de V+ amable amb possibilitats d'acompletar si cal, la veritat que no fa pas cap falta.

Primera reunió 

La cordada veïma a la segona tirada

Les dues segones reunions, la Normal i Lo Pep

Segona reunió Lo Pep Foto Josep Maria.

La segona tirada ja trempa, però la qualitat de la roca la fa plaent, tanmateix en algun pas m'ho haig de mirar.

La tercera tirada es veu ben maca i s'hi posa el Quique que la resol amb solvència;  els companys han sortit per la variant directa de la Normal, d'aspecte seriós i que esdevé un regal, recomanable.

Recuperant la segona tirada i fent la tercera.

El Quique treballant la tirada, fotos Josep Maria.

El Josep Maria sortint per la variant directa de La Normal.

Ja les dues cordades al cim de la Paret de la Formiguera decidim que anirem a la idea inicial la cara est de la Paret, ara ja deu ser eixuta, fa ventet i ha sortit un tímid solet.

Baixem pel camí fins a la via del tren de La Pobla, la travessem per un forat que hi han fet, aquí si que està posada la tanca...baixem pel camí i en un punt trobem la via Bob Esponja, malgrat està molla decidim que hi pujarem per arribar a la paret.

Escalada en sec prou divertida, que humida com avui, fa un pel d'angúnia, malgrat tot l'abudant equipament no fa patir.  La fem en dues tirades, he llegit que fins i tot algunes cordades la fan de cop, sortint a l'ensamble, però avui com està d'humida prefereixo aturar-me.

Una vegada al cim baixem pel camí a buscar l'inici de la Bob Esponja.

La darrera tirada de la Bob ens deixa al peu de les vies de la cara est de La Formiguera.

Ja a peu de via, a la dreta del tot la via Fase Uno i al davant la Hijos de Palau i el Niño de los peines.

D'on s'acaba la via per una rampa de terra i herbes arribem a la paret, amb el Quique ens posem a la Hijos de Palau i l'Àngels i el Josep Maria a la Factor Uno.

La nostra te al costat l'altre via, El niño de los peines.   

A peu de la via Bob Esponja hem coincidit amb el Pere Joan i La Montse que han fet la mateixa pensada que nosaltres i venen al darrera, ells faran la via que els queda lliure.  Ens fan un seguit de fotos, moltes gràcies.

A la humida i tècnica prmera tirada (Foto Pere Joan Bosch)

   La primera tirada és prou fineta i tècnica, amés la trobem humida...comença amb passos francs tot buscant la línia milor per anar posant-se fina de preses en un tram que amés allunyen les assegurances...llaçada una Savina la via perd gas i arriba a la reunió en un flanqueig a la dreta prou divertit.

Arribant a la primera reunió i a la reunió. Fotos Pere Joan Bosch.

Recuperant la tirada.

Darrers passos per entrar a la reunió i començant la segona tirada.

La segona tirada surt per terreny trencat i ajagut a buscar un mur amb un diedre/fissura on hi trobem la màxima dificultat, un pas de 6º no obligat.  Hi ha les preses per fer-lo però s'ha de tibar, superat el pas i ja al diedre, aquest esdevé elegant i bonic.

Una vegada tots dalt baixem caminant, s'ha fet tard i deixem les altres dues vies per una altre ocasió.  És factible si es va per feina fer les tres en un matí.

Tram potent de la segona tirada. Fotos Pere Joan Bosch.

Superat el pas clau de la segona tirada, foto Pere Joan Bosch.

Foto cordades cimeres.

Ressenyes de l'amic Joan Prunera.

Ressenya de la Xarxa.

Escalada completament equipada en la que no ens caldrà mes que cintes i ganes d'escalar.  Roca calcària de qüalitat, La Formiguera és ideal per dies frescos i fins i tot freds d'hivern si fa sol, pel matí a l''estiu no hi aneu, potser a la tarda estareu a l'ombra i ho podeu aprofitar.

Agraïr als autors, Juan Gutierrez i companyia la feina feta..