diumenge, 12 de gener del 2020

Via Mariquita Pérez a la Torre Xica, la pionera, segell Remi. Abella de la Conca. 27-12-2019.

A primer terme la Torre Xica, al darrera altres torres de la Roca dels Arços
Per cremar els torrons l'endemà de Sant Esteve fem una colectiva a Abella de la Conca, som una bona colla, el Mingo i el Quique, el Josep Maria i el Manel, el Joan Pera el tenim espatllat...i l'Anna, el Toni i jo. Com que venim de localitzacions diferents quedem a Isona per esmorzar, a l'antic Cinema. Tot i ser un divendres, el fet d'estar enmig de les festes Nadalenques, fa que el Bar estigui ben ple, hi sort, ja que la sala es gran i amb l'estufa que hi tenen no hi fa pas calor dins... Satisfets després d'un bon mos agafem la carretera que va a Coll de Nargó (L511) per poc després de passar el Km 3 girar a l'esquerra direcció Abella de la Conca. Aparcarem a una esplanada que hi ha abans d'entrar al poble amb una esplèndida vista de la Torre Xica el nostre objectiu; i és que hem decidit que tots hi anirem, repartint-nos les tres vies que hi ha obertes.
Diedre on comença la via, hi trobarem un tasco permanent. A sota el Toni estudiant-ho.
Amb el Toni i l'Anna anirem a la de mes a l'esquerra, la primera que s'hi va obrir, La Mariquita Pérez. Obra del mestre Remi Brescó en solitari ( març 2013). L'aproximació és curta, podem anar directament de l'aparcament per un corriol entre blocs i matolls o pel poble, que és el que fem nosaltres: seguim la carretera amunt i abans d'arribar a la font girem un costerut carrer a l'esquerra com si anèssim a l'esglèsia; passem aquesta i el carrer mor en un dipòsit, el voregem per l'esquerra on un corriol ressegueix la base de la Torre. Abans d'arribar al camí de baixada, en un tram que la paret fa un gir, trobarem una fissura que s'énfila en diagonal a la dreta, el pany de paret mira a ponent, i que és on hi ha el peu de via, si ens hi fixem veurem el cabler d'un tascó abandonat a l'inici de la tirada.
El primer tros s'ha d'autoprotegir, aquí llaçant un boix, a sota arribant a la reunió.
Ens partim la via, el Toni es demana començar: fissura neta excepte el tascó al principi; agafa en fred i es fa extranya la roca, però la veritat que és molt ben trobada. Un boix ens serveix per posar-hi una baga. Quan s'acaba la fissura toca entrar a la placa, aquesta és escamosa i fa escalar amb cura. Trobem un bolt i ja entrem de ple a les plaques amb trams plans i ressalts, un amb força molseta que no molesta malgrat l'aspecte. Al capdamunt cal anar a la dreta, d'entrada el Toni segueix recta i per sort veu la reunió, prou amagada.
Primera reunió, un pont de roca que reforcem.

Placa d'adherència a l'inici de la segona tirada, prou finota.
Continua el Toni, la segona tirada sembla tranquil.la, però ja d'entrada ens ensenya les ungles: adherència i anar de forat a forat fins que aquests es fan escadussers i obliguen a estudiar prou el pas, a més les assegurances no són a tocar. Superat el pas crític, la via que anava a l'esquerra deriva a la dreta i amunt fins la reunió.
Començant la tercera tirada, la mes exigent, adherència de la bona ....
La segona reunió és còmoda, ara fem canvi de cap de corda, és el meu torn. La tercera tirada comença amb un flanqueig horitzontal d'aspecte feroç i que es deixa fer, amb tendència amunt fins un punt en que l'adherència ja és màxima, preses de dityets i peus minsos....és el tram de 6a. Em sembla que per la dreta m'en sortiré, m'enfilo i quedo aturat...vaja, per aquí no vaig be, em cal desgrimpar i mirar-m'ho : és per l'esquerra gairebe segur i sí, per allà surt la seqüència ! fins aquí les assegurances prou aprop, però ara cal posar-hi morro, per sort la roca ajuda i ben content entro ala penjada reunió.
Superant el pas clau, per l'esquerra, que per la dreta m'he quedat clavat....

Tercera reunió, ben penjada.  A sota el Toni amatent a la progressió de la quarta tirada.
Mentre munto la reunió observo la continuació, bufa ! però ja ho tastarem de moment recupero els companys que "xalaran" amb l'adherència.
Primers metres de la quarta tirada, col.locant un friend per assegurar l'entrada a la placa.
La reunió per a cordada de tres no és gens còmoda, així que el Toni es queda una mica per sota la mateixa. La quarta tirada es veu espectacular, sobretot la sortida: cal anar a l'esquerra a buscar una fissura i enfilar-nos a la placa de l'esquerra; cal primer col.locar un càmalot del 0,5 per evitar el factor 2, queda a caldo ! Una vegada assegurat, toca enfilar-se pel diedre-fissura, a l'esquerra primer toques preses petites, pero que dónen confiança per seguir palpant...engrapo un canto dels que fan goig, aleshores amunt i crits! una tibada i sóc dalt la pilastra, m'equilibro i xapo còmodament el primer bolt, bufa, un pas espectacular, no pas difícil, pe`ro no s'hi val a dubtar...
Pas espectacular, que fa angunia fins que no palpes la roca amb les mans...
Per sobre veig una aresta prou plaent aparentment, després no ho serà tant, cal escalar i tibar amb passos prou elegants, dels que fan afició. Arribo al cim on no hi ha reunió, e spot fer servir la del ràpel, però queda molt amagada, llaço un bon bloc i faig reunió com si d'una cresta Pirinenca es tractés. Llàstima que es perd la perspectiva de la progressió dels companys.
Contents al cim ! Anna, Toni i Jaume.

El Josep Maria i el Manel entrant a cim després de fer la Yolanda Cortés.
A dalt la Torre coincidirem les tres cordades, tots hem gaudit prou, temperatura ideal, solet i a Isona, la boira encara present !
El Mingo ja recuperat després de la seva llarga aturada, han pujat amb el Quique per la Pepa.

Ràpel a peu de Torre i ja començant el corriol de baixada.
Per baixar rapelem amb una sola corda de seixanta, si ho feu així, recordeu que la corda no arriba a baix i cal fer una petita desgrimpada, potser millor baixar amb dues cordes però aleshores podem tenir problemes de recuperar-les... Una vegada a terra, cal seguir un corriol que primer s'allunya de la Torre per després anar fent ziga-zagues, hi trobarem alguna fita, per acabar al peu; tornarem a flanquejar per la base fins a l'església i el poble.
Esglèsia de Sant Esteve d'Abella amb la Torre Xica 

Ressenyes del

  • Romàntic Guerrer

  • I del


  • Col.leccionista de Vies
  • Escalada semiequipada, pot ser útil un joc de Friends fins el 2 i els Tascons, bagues sabineres també. Un estrep si l'adherència no és el vostre fort. Curta i intensa, de les tres és la que he trobat mes homogènia en quant a la dificultat, força mantinguda i assumible, gens obligada altrament (V+) Es nota que va ser la primera i també es nota l'ofici d'en Remi Brescó. Havent fet ja les tres, aquesta és la que m'ha deixat mes satisfet, sense voler desmereixer les altres dues, que són ben bones. La Torre Xica, un bon terreny de joc per gaudir del calcari d'Abella, amb poca aproximació i la possibilitat de fer mes d'una via si en tenim ganes.

    dilluns, 6 de gener del 2020

    Vies Cirerer d'Arboç i Je t'Aime a la Codolosa oriental. 24-12-2019.

    Començant la Cirerer d'Arboç.
    Vigilia de Nadal, no volem marxar lluny, decidim fer una nova visita a La Codolosa, on encara que sembli mentida, encara tenim vies per fer. El Toni proposa la Cirerer d'Arboç una via que va trobar ressenyada a la xarxa per casualitat. Com que ens agrada conèixer vies noves, cap allà que anem. Deixem el cotxe a l'àrea d'esbarjo de La Salut a les Coves del Salnitre; agafem el camí recentment desbrossat que puja a la Cova Gran, aquest cop però resseguirem el Torrent fins a una zona sota les vies mes orientals de La Codolosa, Alimera, de les Cabres, esperó blocaire etc. De lluny ja veurem una marcada esllavissada a la paret, nosaltres comencem sota mateix a la dreta.
    Flanqueig per entrar a  la primera reunió.
    La primera tirada és sinuosa, equipada en els passos justos i que demana cura, per la qualitat de la roca com per les poques repeticions.
    La Núria recuperant la primera tirada.

    Segona tirada, inici i on "complica"....
    La reunió en un còmode replà. La segona tirada comença ramposa per anar trempant. Tram de còdols grans i sospitosos per passar a una zona vertical que es va superant tot buscant la millor roca; s'entra a unes graonades que cal superar en tècnica de diedre tenint cura d'on t'agafes i on et recolzes...la veritat la roca no inspira confiança...suposo que s'ha fet poc. Pas curiós d'entrada a reunió que s'ha de saber llegir.
    Baixem i pugem a buscar el Torrent de la Font Seca on trobem aquestes vies de caire esportiu.
    Baixem amb un ràpel de 60m, sobrarà corda. Encara és d'hora i decidim acompletar el matí a la gorja del Torrent de la Font Seca on hi ha dues vies de caire esportiu: La T'estimo i la Je T'aime.
    El Toni i la Clara van a la t'Estimo, nosaltres a la Je t'Aime.

    Via tècnica amb un flanqueig on trobem el pas "clau".
    La T'estimo ja l'havia fet, amb el que anem a la Je T'aime. La Núria la farà de primera; comença tècnica i finota per anar derivant a un flanqueig ascendent a la dreta on trobarem el pas clau que la Núria, no sense dubtes,  es treu molt be.
     D'aquí amunt per terreny a controlar fins la reunió, força enlaire i que coincideix amb la segona tirada de la via veïna. A la part central un tram on l'assegurança allunya, també la dificultat baixa, atenció però amb la roca.
    Acabem amb la Foto cinquantè anniversari Unió Excursionista  Sabadell.

    Ressenya que trobem al blog


  • Sisbemesanapren

  • Ressenya "tunejada" de Sisbemesanapren  per l'amic Xavi Díez


  • Domzalski
  • La via Cirerer d'Arboç, la veritat no la recomano, és per haver-la fet i oblidar-la. Oberta en una zona trencada i perillosa per la qüalitat del rocam, vigilar si no s'està acostumat a moure's en roca mediocre... Les dues del Torrent, prou bones, ideals per dies calurosos ja que estan a l'ombra, nosaltres però les fem a l'hivern, que ens agrada patir ha ha ha !
     Amb cintes ja fareu, però pot anar be un joc d'Àliens.

    diumenge, 29 de desembre del 2019

    Vies Tardor Calenta i K a Coll Roig, o com no tot s'hi val...07-12-2019.

    Les plaques per on van la Tardor Calenta i la via K;  a sota el cimet de l'inici.
    Aprofitant que aquest pont de desembre hem fet un petit "stage" a casa la Magda a Ribes de Freser, tornem a Coll Roig que encara ens hi queda feina i volem fer la via mes novai una de els mes velles, La Tardor Calenta i la via K. Per anar-hi fem cap a Campdevànol per agafar la Gi401 direcció Gombrèn i d'aqui per la Gi402 direcció Coll de Merolla; sortint d'un revolt tancat agafem trencall a la dreta direcció Castellar de N´Hug- Montgrony per uns kilòmetres mes endavant tornar a girar sobtadament a la dreta ara sí, direcció Montgrony. Ja a les envistes de la cinglera de Montgrony, agafarem la pista a l'esquerra que puja al refugi forestal de les Planelles; aquí s'acaba la carretera encimentada per continuar amb pista fins a Coll Roig. ( millor amb cotxe alt). Avui fem dues cordades, el Toni i el Josep Maria van a la Dersu Uzala que no havíen feti el Joan Pera m'acompanya a la Tardor Calenta, que ell va fer ahir amb el Toni, però repetirà fent lestirades que no va fer. Arribar a peu de via des de Coll Roig és senzill i descansat, de la dreta del rètol del coll veurem una fita i un corriol que baixa, el seguim; trobarem un "vailet", filferro electrificat per a controlar les vaques, no el travessem, girem a l'esquerra dret amunt; quan som a tocar le sparets nosaltres continuarem pujant fins un altre ressalt a la dreta que identificarem fàcilment hi trobarem dues reunions a la seva base, la nostra és la de mes a la dreta.
    Primera tirada de la Tardor calenta, al marge esquerra va la K.  Superant el bonic ressalt.
    Avui comença el Joan, ajuntem les dues tirades en una, molt millor malgrat el fregadís. Tirada mes divertida del que sembla des de baix, amb un sostret amb bona presa, la resta una grimpada fins la reunió al bloc somital, la de mes a la dreta.
    La nostra segona tirada ( 3era en realitat) perspectiva des de la Malalts de Roca.
    Un petit flanqueig ens deixa al camí de baixada, el remuntem un curt tram, just passat un cable a l'esquerra comença la que per a nosaltres serà la segona tirada-

    Adherència de la fina, el tram clau és el flanqueig;  a sota entrant a reunió, a l'esquerra.
    És l'hora de l'adherència, aquesta em toca, el Joan ja la va "patir" ahir...comença senzilla, lacem dos ponts de roca de cable metàlic, aleshoresla via flanqueja a l'esquerra sobtadament, aquí és on comença la gresca, cal refiar-se molt dels peus i agafar una canalera vertical amb les mans...ja col.locats, aquesta ens servirà per col.locar-hi els peus i superar-nos. Escalada acrobàtica, de forat a forat i peus en adherència. Tan sols hagués sigut mes dreta la placa, ja n'hauríem parlat....

    Recuperant la tirada.

    Darrers passos abans d'entrar a reunió.

    Interessant inici de la segona tirada, a sota estudiant el canaló...
    El Joan surt a per la segona, segueix semblant tarannà que l'anterior, potser mes homogènia; també es tracta d'anar buscant els forats i petits relleixos pels peus. Entrada a reunió flirtejant amb una canalera prou divertit. Tot i que es pot baixar caminant, nosaltres avui estem sols i fem un ràpel de seixanta fins el camí.
    Ves quin canaló !

    Flanquejant a buscar el camí després de fer la primera tirada retroequipada de la via K
    Altre cop a peu de via, ara ens posem a la reunió de l'esquerra, la de la via K, via inicialment neta d'assegurances, en Santi Sanz l'ha retroequipat amb parabolts, tanmateix els justos i necessaris, quedant una línia segura i en que t'has d'autoprotegir en alguns trams, com en el desplom. L'entrada és el mes finot, sobretot vigilar amb les soles que el terra acostuma estar enfangat...acrobàtic desplom, a protegir, bona fissura per Àliens o tasconets. Ja superat el desplom la via perd força fins la reunió. En sortim per la dreta a buscar el camí, allà ens retrobem la colla i ens disposem a estudiar la continuació de la via K.
    Segona tirada de la via K, flanquejant la vegetació que aprofitem per assegurar-nos.
    El Toni tira amuint ben carregat de bagues sabineres, i és que tot i que per la placa directa es veu factible, preferim flanquejar de dreta a esquerra tot aprotitant els arbrets de la vora per assegurar-nos. Abans de la reunió un tram d'arbustos on cal vigilar amb algun bloc solt. La reunió en un còmode relleix, perfectament equipada amb anelles i cadena. Hi trobem una corda estàtica.
    Esperant tanda a peu de camí on desemboca la via.


    Segona reunió de la via K, equipament perfecte.


    Tercera tirada, sense equipar, un gaudi per la autoprotecció !
    La darrera tirada m'ha tocat, es veu una placa immensa i verge, d'entrada entro amb recel del que em trobaré...pujo cap a la dreta on una llastra permet posar-hi un camalot mitjà, aleshores amunt tot gaudint la roca i la baixa dificultat, que permet esplaiarte en buscar on posar quelcom, tot i que es podria fer sense posar res. Llaço un immens pont de roca, millor que un bolt! i de forat en forat i de lleixa a lleixa sóc al replanet de la reunió. He gaudit de valent triant per on passar i on assegurar-me. Penso que és una tirada perfecta per a practicar l'autoprotecció, la baixa dificultat i l'abundor de possibilitats la fan perfecte per a poder practicar; penso que s'ha de deixar neta de res, que tothom pugui gaudir l'experiència de pensar on protegir-se...els ponts de roca millor posar-los i trèure'ls que no tot ha de ser "xapa i sigue".
    Les assegurances naturals ens porten per l'extrem esquera de la placa, tanmateix per la dreta també es pot pujar

    Tercera reunió

    Ressenya del Coleccionista de vies novembre 2019

    Detall de la vegetació eliminada a la tercera tirada de la via K
    Les dues vies ens han agradat molt, el que no ens ha agradat gens és la desorbitada "neteja" de boixos i sabines de gran tamany, algunes gruixudes com un braç...si us fixeu amb la foto que encapçala el post i la foto de la ressenya del Joan Prunera feta el novembre, veureu la bestial estassada que s'ha fet. Amb la bona intenció de deixar unes vies netes i perfectes s'ha fet una estassada pròpia del millor llenyatàire....penso que no tot s'hi val a l'hora d'obrir línies, cal ser respectuós amb el medi en que ens trobem. Se que l'aperturista s'estima la contrada com el que mes, però potser amb la il.lusió de deixar les vies per al gaudi dels escaladors, ha perdut una mica el nord, i és una llàstima.
    Ressenya original de l'autor de la via Gustavo Màñez Garrido
    Via Tardor calenta oberta l'octubre 2019 per J. Canals, T. Vilaseca i J. Sanz. Completament equipada , només cintes Via K oberta per Gustavo Màñez Garrido el 1997, retroequipada aquesta tardor per Santi Sanz parcialment. Joc de tascons i Firends i moltes bagues sabineres. Ambdues molt recomanables.