Esperó Picapiedra al Pic de la Renclusa, una línia ben trobada.

El Pic de la Renclusa es fa present des tota la vall, l'esperó destaca entre sol i ombra.

Aquesta piulada ja pa pudor de resclosit, vam fer-la amb el Joan aprofitant l'estada al Campament de la Unió Excursionista de Sabadell a Benasc, el cuatre d'agost.

Del Refugi estant també és ben present...

La línia tot i la immensitat de la paret, és evident, cal anar a buscar la zona de trancisió entre el sol i l'ombra; per arribar-hi nosaltres vam deixar el cotxe a l'aparcament de Llanos de l'Hospital agafant l'autobús fins sota el Refugi. D'allà cal només seguir les indicacions i la corrua de gent...ja al refugi, continuem en direcció al coll d'Aigüalluts, curta però sobtada pujada que ens farà suar. Ja al coll per corriols mig perduts anem pujant tot buscant el millor pas fins arribar a la base de la paret, el peu de via no és evident, tots els diedres semblen la via, però un doble pitó, un de nou i un de molt vell, ens confirmaran que som a la via.

Del Coll d'Aigüalluts remuntem el vessant, evident.

A peu de via amb el Pic de la Mina i el Salvaguarda al darrera.

El Joan em deixa començar; senzill fins al clau, on el diedre es tanca i cal superar-lo per l'esquerra, d'aquí ja senzill per diedres amables amb algun pas picantó, com el d'entrada a reunió on poso un Àlien.

A la primera tirada, un doble clau ens confirma que som a la línia.

Divertits diedres a la primera part.

A les reunions trobarem gairebé sempre dos espits, en ocasions un de sol.

La majoria de reunions són en còmodes replans.

Didres de llibre de la segona tirada.

Tercera tirada, un cop superat el jardí central.

De la segona reunió cal caminar un bon tros a buscar novament la paret, aquí trobem un únic espit que suposem serà la reunió. Continua el Joan amunt en diagonal a l'esquerra i el perdo aviat de vista.

A la quarta tirada es va agafant ambient.

Torna a ser el meu torn, ja hem agafat aire, la reunió és aèria, i la tirada es veu impressionant! placa, diedre, feixeta...ben variada, en cap cas la dificultat és alta, però t'ho has d'anar protegint i mirant per on vas. Al final un nou replà i...cap on? després de mirar una estona dedueixo que cal caminar amunt a la dreta i entrar en una mena de con que acaba amb una placa ben ferma on a la seva base hi trobo la reunió.

La tirada clau, per dificultat i bellesa, és la cinquena, fissures a protegir, molt estètica.

Ara disfrutarem, una doble fissura vertical amb un bloc al mig, net! tanmateix és de bon equipar amb el que portem Càmalots i Âliens. Ja a dalt de la placa la via va cap a la dreta per uns eslabs "divertits".

Ja a la cresta, aèria i divertida.

Ara l'escalada passa a ser una grimpada de cresta Pirinenca molt divertida. Anem alternant les tirades fins arribar al punt mes alt, del que un tram de cresta horitzontal ens deixarà a l'avantcim.

Arribant al tram de cresta horitzontal que ens deixa al Pic inferior.

Des del cim el gendarme i bretxa prèvia.

Cal desgrimpar un tros, restant un darrer diedre que ens deixa dalt del Cim inferior de la Renclusa, on trobem una reunió en un gran merlet d'on rapelarem.

Amb el marró empenyent, ens afanyem a baixar.

Satisfets ja a la tartera, observem la feina feta.

Placa del CEC dins el refugi ja centenari.

Resenya que trobareu a

La Noche del Loro Escalada recomanable, de grau amable i fàcil de protegir, Tascons, Càmalots i Àliens a discreció, també algun Merlet, tot i que no posareu gaire cosa, als punts crítics sempre trobareu un clau o un espit. Atenció però que estem prou alts i la méteo aquí no fa bromes. La baixada la fem amb un ràpel a la canal de la que ja anem pel tarteram a buscar el camí dels POrtillons i d'aquí al refugi.

Terra de Vents als Plecs de Llibre. Sant Llorenç del Munt. 29-09-2016

Els Plecs de Llibre, un conjunt característic visible de molt lluny.

Sant Llorenç del Munt té fama de roca dolenta en general, i se la te ben guanyada, però això no és excusa per deixar d'escalar-hi...aquest dijous tarda hem pogut quedar amb el Jordi H. per fer-hi una escapadeta. Les tardes ja no són tan llargues i cal buscar objectius on no calgui caminar gaire i siguin curts, què millor que la via triada: Terra de Vents als Plecs de Llibre. A més aquesta via té més alicients: els aperturistes, o primers repetidors, que no queda clar, són en Jaume Clotet "Paca" i Xavi Grané, ambdós bons amics especialment el Xavi; l'amic Jordi Homet un gran enamorat d'aquesta muntanya, en va reequipar aquest any la línia, peça per peça, previ consulta a un dels seus autors, en Paca.

Pilastra per on s'enfila la via tot buscant-ne les debilitats.

Per arribar a la via us caldrà deixar el cotxe dalt de tot de la urbanització Cavall Bernat, a on s'acaba el carrer Vista Alegre, d'on continuareu per un pujador asfaltat a la dreta i que us deixarà al carener; just quan el camí comença a enfilar-se, hi ha una mena d'indicador de ciment-pedra, trobareu un corriol que planeja a la dreta, cal seguir-lo i davallar cap al torrent, al final aquest es bifurca, continueu per l'esqeurra i amunt arribarem al peu dels Plecs. La via comença amagada rrera una gran Alzina, veureu un parabolt i uns grans blocs característics. Si arribeu a l'Avenc de la Codoleda, ja us heu passat, és immediatament abans.

El Jordi gestionant la primera tirada i abraçant el gran bloc abans de la reunió.

Com que el Jordi se la sap de memòria, em deixa començar: tram ajagut de terra amb còdols fins a una franja més sòlida on trobem un bolt, d'aquí ens hem d'agafar al gran còdol i xapar la segona assegurança, el següent és enfilar-s'hi a sobre. M'ajudo amb un A-0. Per continuar cal fer un pas llarg i m'ajudo d'un estrep, superat aquest tram molt descompost ja es pot desar l'estrep. Ara cal superar un altre voluminòs còdol al que t'has d'abraçar tot buscant les rugositats, que hi són... Un flanqueig a l'esquerra i altre cop a sobre el bloc d'on ja arribo a la reunió; aquesta és en una còmoda lleixa.

Primera reunió, reequipada amb equipament actual, antigament hi havia cinc burins.

Al tram de diedre de la segona tirada, amb roca delicada a la dreta i que arriba a desplomar.

És el torn del Jordi, aquesta tirada és més potent, comença anat a buscar un gran bloc característic amb bones mans, del que has de tibar descaradament i enfilar-t'hi al damunt, la tònica de la via ! s'entra en un diedre tancat pel que es progressa amb cura fins a l'estretament on tira enrrera. Xapar un bong és clau! d'allà cap enfora el diedre i ja més suau fins al capdamunt per terreny delicat. Una Sabina seca ens permet passar-hi una baga. Un últim relleix protegit per una peça ens farà suar, sort de la Sabina!. La reunió al replà superior més que còmoda.

Al capdamunt del diedre, un tram brutot i una sortida finota, on sort d'una Sabina seca.

Recupero aquesta tirada amb precaució...però la presa del bloc encastat és boníssima i convida a tibar-li sense contemplacions...a veure qui se l'endurà per barret....com la lleixa que hi havia just a sota i que durant les tasques de reequipament va anar paret avall amb un bon ensurt per part del Jordi, sort que anava de segon... El Bong està prou ben falcat, car vaig tibar de cnta en aquest tram, la resta surt be...

El Vallès des de la primera reunió.

Començant la tercera tirada, amb aquella roca que ens agradaria trobar sempre.

Ben contents a la segona reunió, al davant tinc el mur final, d'aquella roca que hi hauria d'haver sempre...aspra i cantelluda, curulla de foradets. Tirada curta però intensa, el Jordi m'avisa que no tiri amunt, sinó que flanquegi a l'esquerra i a l'alçada de la tercera assegurança m'enfili amunt. Bon consell car surt net i això que de cinquè grau res de res, un bon 6a. Ja al replà superior vaig a fer reunió d'una Alzina ferma bosc endins.

Acabant de superar el tram clau, un bon 6a, no Vè com diu la ressenya.

Dalt del cingle ben contents.

Hem disfrutat la via! però llàstima que es fa curta, aleshores si es vol es pot aprofitar per fer-ne alguna de propera com la Freixas-Pérez, també reequipada i amb una darrera tirada de fissura desequipada d'antologia, no us la perdeu! Una via recomanable, sobretot ara amb el nou equipament, durota en el grau si la voleu apurar en lliure, molt factible, no us refieu del grau amable de la ressenya...i si aneu justos de grau millor portar friends grossos per a completar l'assegurament del diedre de la segona tirada.

Ressenya que trobareu a

Santllors

Mirant per internet he trobat poques piulades d'aquesta via, excepte una de l'amic Sergi Casals que van fer la via amb l'equipament original, bravo! us en passo l'enllaç:

Ninfa de Roca i Glaç

Via Jaume Torrens Calvó a la Cinglera del Bolet de la Castellassa. Sant Llorenç del Munt.

La Cinglera del Bolet de la Castellassa des de la mateixa Castellassa.

Ja toca trèures la mandra de l'estiu, estiu en que he fet força activitat que ja aniré detallant, però per començar una escaladeta de tarda que vam fer amb l'amic "Cuc" a l'estimat Sant Llorenç. Amb la calor costa trobar objectius, o és que estic poc motivat...però aquesta modesta via ens va atreure a tots dos; es tracta d'un itinerari obert ples germans Masó el 2012 i que teníem oblidada. Ideal per una curta tarda de les que ja encara ens queden, la vam fer el nou de setembre, però ara encara, tot i el que s'escurça el dia, encara es pot fer: cal deixar el vehicle al carrer de Vista alegre de La Urbanització Cavall Bernat de Matadepera, on hi ha una gran torre. Enfileu el camí dels Monjos per a la primera cruïlla a la dreta baixeu a buscar els Plecs de Llibre per un corriol amb alguna marca de pintura groga; una vegada al Coll de Grua on ja podreu veure la Castellassa de Can Torres, cal continuar el corriol passant per un Mal Pas fins arribar al davant de la Castellassa, si ja heu arribat aquí torneu enrrera uns metres i a la dreta s'enfila un corriol tot dret enmig de l'Alzinar, quan aquest gira a l'esquerra i abans d'entrar a la Canal de l'Elefant, just a tocar de la paret allà comença la via, veureu una lleixa força característica que és per on anirem.

Des de prop de Coll de Grua, la Castellassa.

A mitja Canal de l'Elefant comença la "vieta"

Tot i la suada de l'aproximació, una horeta o menys, ara som a l'ombra i el vent ens refresca. Avui el Jordi em deixa començar! Havent localitzat la lleixa és fàcil veure on comença la via, un talús terrós al costat d' una Alzina, alzina que faré servir per llaçar-hi una baga. Flanqueig franc horitzontal a la dreta, anem agafant ambient, fins un diedre on trobem un parell de bolts, diedre típic de Sant Llorenç on tot sembla caure menys les pedres que has d'agafar...

El Jordi entrant al bosc penjat després d'una primera tirada amb trempera.

Superat el diedre, un curt flanqueig a la dreta per entrar en un mur vertical amb roca bona de veritat. A l'inici un bolt i res mes, cal continuar recta amb passos verticals i agosarats fins una fissura trencada que admet algun àlien; la continuació és una sortida vertical , aquelles sortides de la piscina, amb pocs peus i per sort bones mans...entro en un tram força trencat, no trobo un pitó que marca la ressenya i m'enfilo amunt per uns matolls, però no, haig de desgrimpar amb compte i acabo trobant l'entrada al bosc penjat, flanquejo fins un Arbre on faig reunió.

Curta i estètica segona tirada, a autoprotegir;  a sota a l'alçada de l'únic bolt.

La segona i darrera tirada és prou curta, però té gràcia...un primer tram on segueixes una llastra on pots posar el que vulguis per passar al mur compacte i de bona roca, uns metres mes amunt trobem la unica peça fixe, d'aquí la paret s'ajeu i amb compte anem a buscar un arbust on fer reunió.

Bonica perspectiva de la Castellassa de Can Torres, per on va la clàssica Matalonga.

Reunió en uns arbusts dalt de la cinglera.

Escollim baixar per la ferrata Lucky-Txell fins el camí d'anada.

Una vegada dalt de la cinglera anem a l'esquerra a buscar la canal de l'Elefant, al davant tenim l'afamada Paret de la Font Soleïa on sempre hi ha penjada gent, tot un espectacle. Deixem l'entrada a la canal de l'Elefant i resseguim el camí en direcció oest fins a trobar un corriol que va a buscar el Cingle, direcció sud-est entrant a la ferrada Lucky-Txell, canal arreglada on es pot pujar i baixar sense complicacions, tot i que baixar és més treballós com sempre. No hi ha fil de vida com a les ferrades, però l'abundor de grapes dóna seguretat. Aquesta canal arreglada ens deixa al camí d'anada, el del Mal Pas de la Castellassa a Coll de Grua.

Detallada i historiada ressenya dels germans Masó i que trobareu a

Santllors

Una via que no passarà a la història, certament, però que ens ha omplert una tarda i ens ha fet gaudir dels trempats itineraris que amb molta sensibilitat obren els germans Masó. M'ha agradat, no hi regalen res, m'ha permès una nova perspectiva sobre la Castellassa. No hi aneu a escalar, aneu-hi a passejar, passejada vertical amb trempera. La podeu complementar amb moltes d'altres vies properes per si encara us queda llum. Per a romàntics amants de Sant llorenç.

Al vessant obscur de la Gorra Frígia : via Ana Marisa Correia.

Després de la primera tirada, enllacem les dues següents, el Josep arribant a la tercera reunió.

Aquest dissabte ens ajuntem una bona colla que fa dies que no escalem plegats, el Toni, el Josep i el Quique. Avui el Toni marca la pauta i ens fa llevar d'hora, tant, que a Monistrol només trobem obert un bar; fem el mos amb calma tot fent-la petar i amb calma enfilem cap al Monestir. Escales dels pobres amunt fins al Pla dels ocells, on agafem un trencall a l'esquerra que s'enfila en direcció Gorros. Ben suats, sort de la refrescada d'aquests dies. Superat el mirador sobre la Plantació grimpem un corriol perdut entre alzines, d'allà una desgrimpada a buscar el contrafort de la Gorra frígia fins a trobar la paret, la nostra via és a l'esquerra de la Òptima on destaquen uns lluents parabolts grocs, la nostra via els te verds i mes endavant liles, sembla que jugem al parxís.

El Toni lluitant la magnífica quarta tirada.

Anem dues cordades, comença el Toni i darrera seu el Josep; la primera tirada és senzilla amb roca típica de cara nord. Continuem i enllacem les dues següents, a l'anar amb cinquantes ens caldrà fer un petit ensamble, facilitat per l'abundor de bolts de la tercera tirada, tota en flanqueig ascendent, on es tracta de pujar per on veïeu millor roca.

Cal paciència i col.locació per reixir en aquest vertical tram.

La quarta tirada, tercera nostra, és molt bona i dóna caràcter a la via fins ara molt poc interessant, però sols per aquesta val la pena pujar, són uns trenta metres verticals amb un inici dur i roca de pel.lícula: ens caldrà però fer un parell d'A-O a l'inici, díuen 6a+...no ho sé, però la veritat que tira enrrera i la presa és petita. superades les dues primeres cintes ja surt be, trobant als pasos claus la pedra cantelluda necessària per sortir-ne. Abans d'entrar a reunió es torna a posar molt vertical però trobem unes preses d'escàndol, arribo a la reunió ben satisfet.

El Josep recuperant-lo

El Quique amatent a la progressió del Toni a la darrera tirada.

La darrera tirada es manté vertical amb un grau amable gràcies a l'abundor de grans cantos, talment estiguèssim en un rocòdrom, llàstima del tram final que va a buscar un balmat descompost que no hem sabut fer-lo més que tibant de cintes...la roca és molt poc fiable i càuen avall força bolos, atenció en cas de cordades a sota la tercera reunió, ja que hi van directe ! Fet aquests dos passos la roca millora fins abans d'entrar a la reunió que hem de travessar un camp de "patates" altra cop pluja de meteorits avall arrossegats encara que no vulguis per la corda, repeteixo, molt de cura amb cordades a sota!

Superant el llabi descompost i plombat.

Del cim anem a buscar els ràpels de baixada, m'agradava més quan desgrimpàvem, la veritat. En dos ràpels som al peu del coll amb la Magdalena superior que és plena de cordades. Una grossa corda d'amarrar vaixells al tram relliscós ajuda en el descens.

Ressenya de l'amic

Joan Asín

Fotocim encegats pel sol, el Toni i el Quique ens esperen a baix.

Una via oberta pel polèmic Jordi Pazos, Manel Muñoz, Berni Tachín, Jordi Monterde, Pili Martínez i Iago Garcia el 2013 140 m 6b (V/V+ obligat. Via poc homogènia, les tres primeres tirades són senzilles amb una quarta que farà suar als que hagin disfrutat a les anteriors, o a l'inrevés la disfrutaran els que s'hagin avorrit a les anteriors; ideal per l'estiu, avui ens hem hagut d'abrigar. Recomanable si sabeu el que us trobareu. Molt de compte amb les pedres, sobretot mentre feu la darrera tirada si hi ha gent a la tercera reunió, hi van de pet ! La via porta el nom d'una de les millors escaladores de Portugal Ana Marisa Correia, no Ana Maria com erròniament trobareu ressenyat.