Bavària a l'agulla Salvat Papasseït o Cua de Bacallà. Frares.

Just a sobre la Font de l'Esllavissada, una mica a la dreta comença la via.

A principis de mes, concretament el dilluns dia dos de setembre quedem amb l'Anselm per fer una grimpada; no tenim l'objectiu massa clar cap dels dos i finalment decidim fer una bona caminada fins a la Cua de Bacallà on la Via Bavària oberta el 7 de novembre de 1999 ens espera! (Verena Masius i Xavi Vidal). Triem anar per Can Massana, coll de les Portelles, Refugi d'Agulles i Pas del Príncep d'on ja baixem a buscar la Font de l'Esllavissada abans de Coll de Port.

La única franja dolenta és per on començarem!!

Havíem llegit que la via tenia una roca excel.lent (Escalatroncs) però la veritat que el començament no fa l'honor, trencadissa i saltarina, a mí em va recordar el meu Sant Llorenç, jajaja! vertical i finot amb les preses justes i el grau ajustat, tan que ho deixo estar i tibo de cintes A-0. Els tres primers passos m'els menjo així! i ja continuo en lliure, però no si val a badar que la cosa és finota i les xapes ara no són pas a tocar! a mesura que m'enfilo baixa la dificultat així com augmenta la distància entre xapes, amb sorpresa veig que n'hi una mes de les que marca la ressenya;    entrada terrosa a buscar la reunió que és en una canal sota una xemeneïa.

Arribant a la primera reunió després de treballar-nos la monolítica placa inicial.

Empotrament per on començarem el segon llarg, divertit!

Ara és el torn de l'Anselm, es penja la motxilla de l'arnés i amunt, és senzill i amb molt bona roca, amés ben assegurat però fent escalar! bravo pels aperturistes; potser el deixar la xemeneïa és on cal mirar-s'ho mes...després un parell de murets on cal pujar per on la paret ho demana deixant de banda les expansions.

La tercera tirada té un començament picantó, per navegar per un mar de còdols amables després fins la reunió

La segona reunió és en una feixa sota un mur vertical, per continuar em toca flanquejar a la dreta a buscar una assegurança just on el mur flaqueja; pas clau! de no caure ja que aniríem a parar a la lleixa! pas de tècnica i força alhora, on una vegada aixecats cal continuar amunt, no hi ha marxa enrera, sortosament la roca és superba i trobareu un merlet punxegut que jo vaig utilitzar per assegurar la continuació, aquí sí que hi ha bones excursions!! De seguida la paret afluixa i l'excursió fins a la reunió és plaent, de tan en tan trobes alguna expansió, què més volem?

Penúltima reunió sota el cim

Ens hem oblidat la ressenya al cotxe!!?? i no sé veure cap on va la via, amb el que veïent l'aspecte de la roca de la dreta decidim anar pel mes senzill, per l'esquerra, i en una senzilla grimpada ja som al cim; hauríem d'haber anant per la dreta que s'allargava una mica la via, però no vàrem veure dues expansions que hi ha, que d'haber-les vist hauríem seguit, ben segur!

Del cim admirem la regió d'Ecos, al sud.

Malgrat ser una via prou curta ens ha agradat, és variada, placa, xemeneïa, passos de bloc, excursions....i tot això en un entorn fantàstic, ah! i la solitud! érem ben sols...quina diferència amb la cridòria dels Graus...

Acalorats dalt la Cua de Bacallà.

Baixem caminant seguint unes fites que ens porten al collet entre la cua i el Bacallà, d'on anem cap a l'oest tot seguint traça lleu, passem sota l'agulla gran del pas del Príncep i retornem al camí. Li dic a l'Anselm d'anar a veure el peu de via de la Joan Cervera, una via dels Masó que encara no he escomès....tot perquè la primera assegurança és molt alta, el peu de via trencat i la roca del começament, trencadissa i fràgil...m'ho torno a mirar, ja havia vingut amb el Toni i el Josep fa temps, i sí aquí hi ha trampa!!! cal venir amb "canya" o fer un pas de Casteller, jajaja em prometo tornar-hi ja que les tirades de dalt les hem vist molt atractives.

Ressenya del Coleccionista de Vies

Joan Prunera

Ressenya de l'Escalatroncs

Eduard

Una via que no us deixarà indiferents, en un entorn magnífic, allunyada, però no pas tan, i que podeu aprofitar la caminada per fer-ne algunes altres veïnes (consultar Escalades als Frares Encantats de l'amic Brugarolas).

70 revetlles als Graus, coneixences i Somni de Tardor

Panoràmica de la zona dels Graus on trobarem la 70 revetlles

Dissabte set de setembre, tenim moltes ganes de grimpar i molts projectes agosarats, però el temps s'ha torçat i gràcies si escalem avui! amb el Toni resignats fem cap al Muntanya on trobem tothom, sí,sí tothom! anem petant la xerrada tot explicant-nos els projectes...mirada a l'exterior, és ben tapat, plovisqueja...doncs què hi farem, avui fem cap als Graus aprofitant que els germans Masó hi van obrir una curta via enmig del sector d'esportiva...la veritat que no hi haguèssim pas anat expressament, però avui és una bona excusa per treure les cordes a passejar.

Detall de la via aprofitant una imatge d'Ona Climb?

Ens costa una mica trobar la via ja que la busquem massa a l'esquerra, el Toni s'esgarrinxa per les canals com un senglar entossudit, però sense èxit; finalment em fa cas, és molt tossut! i anem més a la dreta sota la placa de la Poma on trobem el peu de via.

En Ramon Majó i el seu company Emili ens deixen passar al davant, bona gent! gràcies amics.

La sorpresa és que ja trobem el peu de via ocupat, un parell de companys ben veterans ja s'estan preparant...després de tanta estona de buscar la nostra cara de decepció deu ser tan palesa que no dubten a dir-nos que si volem passar al davant que cap problema! els hi agafaem la paraula tot contents i comencem a xerrar i resulta que són en Ramon Majó, autor del Llibre el Plaer de l'Escalada i el seu company Emili, precisament sóc un bon seguidor del seu llibre, un referent per escaladors normalets com jo.

Ens fa molta il.lusió coincidir amb l'autor d'un molt bon llibre d'escalada

Xerrant amb els amics el Toni va desapareixer!....

Tot xerrant amb els, ara ja, nous amics, em despisto de fer-li cap foto al Toni tot fent la via, aquesta la veritat no té massa història, encara bruta a l'inici, s'ha de vigilar, i mes amunt millor però amb la roca mes delicada, divertit diedre final prou ben trobat.

L'Emili ja és dalt, la pluja ens vetlla....

El Toni s'ha lligat a la instal.lació de ràpel però recula per poder assegurar-me millor, així em veu. Quan arribo m'enfilo dalt de la descomposta agulla on no hi trobo cap potet de registre, potser no li han posat, la via és molt modesta, o be sel's hi han avabat! jejeje.

Acurada ressenya Masó que podeu trobar a

La Noche del Loro

El ràpel de baixada es pot fer amb una sola corda, cal vigilar amb unes llastrasses de no posar-se-les per barret i vigilar amb el matollar selvàtic del peu de canal! Una via que no passarà a la història, però mira, avui ens ha omplert l'estona i hem assolit una agulla nova per mi. Si hi ha gent fent esportiva millor deixar-ho, els podem bombardejar!

El temps aguanta i anem a la Somni de Tardor als Totxos CAM Nou Barris

Pleguem les cordes i resseguint els cingles travessem cap al Totxo de l'Estel, la PLaca de l'Indi és a vessar de gent, gairebé totes les línies són ocupades, també a l'Estel, al Totxo del Jaume, arreu! quin atabalament, i pensart que jo fa uns anys em movia en aquest ambient...què sorollosos que són, quants crits, la veritat que això se'ns està escapant de les mans.....

Recuperant al Toni al darrer llarg, a la dreta el Guillem (Visas) a la Somni de Primavera.

Sortosamnet al peu de la Somni de Tardor estem pràcticament sols, el primer mur és potent i amb una roca immillorable, el disfruto, llàstima que s'acaba molt aviat.

Fèia anys que no tornàvem per aquí i ens està agradant molt aquesta tirada

És el torn del Toni, aquest tram és senzillet i discontinu, sort de dos ressalts que el fan disfrutar. Munta reunió al peu del mur final, quan arribo fa un intent de soborn jajaja em volia prendre aquesta tirada, però no em deixo i enfilo amunt; sempre que l'havia fet, mai m'havia costat massa i avui vaig amb recel doncs fa molt temps que no escalo esportiva...però veig que encara ens aguantem i surt molt be, alguns passos són de mirar-s'ho car la roca comença a estar un pel relliscosa, però la disfruto molt, fins i tot el pas final que recordo fèia per la dreta avui ha sortir encarant-lo recta pel dret de la reunió.

Deixant enrrera les fineses de la placa de la Somni de Primavera

Mentre asseguro el Toni, puc observar i fotografiar el fill del Josep( VISA), el Guillem que està disfrutant a la tècnica placa de la Somni de Primavera, i és que avui tots hem anat a parqar per aquí.

Darrera tibada i ja som dalt! no ha plogut!!!

Content el Toni encadena la tirada, es nota l'entrenament i el canvi de mentalitat, encara haurem d'anar a fer esportiva ara que està tant fort! En dos llargs ràpels som altra cop al terra, i la pluja que encara ens respecta malgrat alguna gota que s'ha anat escapant de tan en tan. Encara farem unes vies d'esportiva de l'esquerra abans de marxar, tallarem just ja que poc després la pluja s'ensenyorejarà de la zona, tornant la tranquilitat a la zona.

Ressenya de la desapareguda Ona Climb

La 70 revetlles, una via de col.leccionistes Montserrat-ferits i Masonians com nosaltres, en una zona esportiva on us sentireu "extraterrestres", aprofiteu un dia rúfol com a estat el cas d'avui, us evitareu aglomeracions i patiment. El mateix per la Somni de Tardor, vies amb trams prou bons com les seves veïnes, però molt poc homogènies, per a dies de "pla B".

Estrenem la Josep Alaix. Nova via a La Falconera de Sant Llorenç del Munt.

La via puja pel vessant esquerra de la impresionant paret de la Falconera.

Fèia força dies que no quedàvem per fer una grimpada amb el Jordi, ens truquem i quedem que sortirem aquest dijous a la tarda, no tenim l'objectiu massa clar i quan el passo a buscar em sorprèn amb una ressenya d'una via acabada d'obrir pels germans Masó; la via és dedicada a un peoner de l'escalada a Sabadell amb el que encara vaig poder coincidir escalant quan ell ja era molt gran i es troba a la Falconera, monòlit impresionant que em sento molt meu...vaja que no ens ho pensem gens i cap a Matadepera falta gent.

Al primer llarg haurem de "negociar" amb la roca dubtosa

Per arribar a la Falconera cal seguir la carretera que de Matadepera va a Manresa passant pel Coll d'Estenalles, passat aquest, en un revolt molt marcat a la dreta podem deixar el cotxe en una petita explanada; d'aquí seguim un corriol direcció nord fins que som a l'alçada del PUjol Pla de la Mata, turó que ens pot fer confondre amb el nostre objectiu, el camí deriva a l'esquerra i entra en un bosquet, al mig trobarem traces de sender a la dreta, potser trobeu una fita. Es continua el camí ara ja ben fresat, flaquejarem una mica tot seguint traça fins a un punt on som davant la paret i hem de baixar per un engorjat amb l'ajuda d'una corda; en aquest punt comença la nostra via.

Emergint del tram mes vertical de la segona tirada.

Avui comença el Jordi, la veritat que el que tenim al davant no és gens atractiu, roca bruta i trencadissa...engrescador!!jajaja però ja sabem que aquí és el que ens trobarem....i explica el perquè no hi habia cap via encara...jejeje aquests nois trèuen petroli d'on no n'hi ha! Un flanqueig senzill però no rellisquis, i munta reunió d'una ferma Alzina. Al davant ja veig el segon llarg, un mur vertical que farem en artifo, començo: enfilat sobre una altra Alzina puc xapar les dues primeres assegurances, ganga i d'aquí amunt en artifo; es pot fer en A-0 però trec l'estrep per no cansar-me massa fins un pas que allarga força, aquí cal tècnica i penjo els dos amb el que xapo còmodament a gairebé últims. .

Punyetero darrer pas per entrar a la segona reunió.

Surto a un diedre obert que acaba en una cova, aquí si pot posar un Camalot si es vol protegir el xapatge, però els porta el Jordi...aquí la ressenya marca Vè...collons cinquè, palpo un apresa i...avall, una altra i el mateix...de peus no estic be amb el que acabo posant l'estrep per abastar el seguent bolt, buff fins que no es sanegi! d'aquí entrar a la reunió també demana un pass de decisió i confiança amb la roca...i la veritat que massa confiança de moment no m'està donant.

Còmoda segona reunió, detall del "mini pot " de piulades.

Arribo a la reunió i miro la continuació, sembla millor, li poso la primera cinta al Jordi i l'aviso que recupero. Una vegada junts, mirem el "mini pot" de piulades, curiosament la llibreta no té cap anotació, sembla que la humitat ha esborrat l'escrit o el dibuix de la primera pàgina...sembla que hem fet la primera repetició! per l'estat de la roca m'ho crec, cal que es sanegi força encara.

Inici del tercer llarg i el Jordi estudiant la roca.

És el torn del "Cuc", flanqueja a buscar la primera cinta, d'aquí cal enfilar-se per roca "secretiva"...no s'està de punyetes i tiba de cinta per xapar la següent, és finot i la veritat ben poca confiança tenim després del festival de còdols voladors que portem fins ara...superat el primer muret el perdo de vista, la via ara perd verticalitat, però també assegurances, escolto remugar el company! ves Jaume que si volo, volaré molt!!! Per sort no vola i m'avisa a l'estona que ha xapat una peça bona, ole!!

Esforçant-se per sortir del tram vertical sense arrencar massa "muntanya"!

Reunió! bé, em toca, desmunto i m'hi poso, de segon puc arriscar i m'ho trec be, però la veritat que és finot finot, el grau fa de mal dir, tot depèn de la confiança que li agafis a la paret... superat el tram dret veig la resta, deu n'hi dó com allunya i com n'és de trencat això...ara trobo dos bons forats on podria haber posat uns bons Camalots! així la cosa esdevé més humana.

Satisfet a la tercera reunió, sota el turonet cimal.

Retrobo el Jordi, està content! ens queda el mugronet final, si es volgués d'aquí ja e spot abandonar caminant la paret, però volem acabar la festa, i quina festa! els germanets ens han regalat un nou tram entre la Estenalles i la Som i serem, el localitzo i renoi! com s'enfila un per aquí, és balmat i les mans no són bones...m'ho miro i remiro i penso com s'ho hauran fet ells...un pas d'esqueneta o similar, segur! Jordi aguante'm una mica i amb la seva ajuda aconsegueixo posar el peu a la única presa bona! bé ja m'he enfilat, ara a estabilitzar-se i a buscar la xapa, fet i ara? l'altra és molt amunt i recta és ben vertical amb còdols sospitosos...

Arribant al cim per la Som i serem, deu n'hi do amb la variant d'entrada oi Jordi?

Flanquejo a la dreta per on puc enfilar-me tot vigilant on poso els peus, arribo a una fisura horitzontal on el Canalot de l'1 hi queda molt be, flanquejo a buscar el bolt, quan torno a trèure el Camalot un bolo de peu es suicida! ufff sort que estava ben agafat de mans! Entronco amb la Som i serem:  un burí mes que rovellat, sembla que formi part de la roca, ho marca i d'aquí a resseguir la berruga cimera amb atenció vigilant de no tibar fort i que no baixi tot!! no és broma no, i si no ja m'explicareu.
 Un Àlien i un Camalot dónen la dosi de tranquilitat per fer aquesta revoltada, si en aquest terreny podem parlar de "tranquilitat". Eufòric surto al cim! quis pebrots teníen aquesta gent (Alaix i companyia).

Mes que contents al cim de la Falconera, al fons el Montcau.

Recupero corda i aviso el Jordi que pugi, però com pujarà! no he pensat a deixar una baga força llarga i ell no té qui l'ajudi des de sota...no ens diem res, jo l'apiano ben fort i noto que va pujant, és un gat vell el Cuc i se'n surt molt be! Quan treu el cap per la berruga ens fotem a riure, quina tirada més podrida!!! tanmateix quan la roca es sanegi quedarà una variant molt directa i estètica, que ho és, entre l'Estenalles i la Som i serem.

Montserrat, omnipresent des del nostre Sant Llorenç!

Aprofitant la vella instal.lació cimera fem un curt ràpel fins al peu d'aquesdta tirada, d'aquí caminat a ponent es pot baixar caminant, desgrimpant unes codines encarades a Montserrat, que s'acoloreix de mil colors mentre el sol es pon.

Atractiva ressenya oferta pels germans Masó i que podreu trobar a

Santllors.com

Una via que no és de les millors de la Falconera, però que val la pena si acceptem la roca com és, que obre un vessant fins ara verge, si hi aneu veureu que ja s'hi està equipant una altra línia mes directa; si ens ha agradat? molt, si la recomano? depèn...no hi trobareu bona roca, tampoc assegurances a dojo, però sí que hi trobareu solitud, una línia bonica, aventura....vosaltres mateixos, jo hi he disfrutat, m'he emprenyat amb els còdols voladors, he xalat amb la línia de sortida, he passat una mica de por...també, però en general m'ha agradat! però els que em coneixeu ja sabeu que a mí m'agraden totes, o gairebé totes!

Lucky-Jom al Balcó de la Lluna. Santa Cova. Montserrat.

Les per mí desconegudes partes de la zona de la Santa Cova-Balcó de la Lluna.

Aquest estiu estem podent aprofitar prou les tardes i la feina se m'acumula, ens hem divertit al Diedre Bonnington, al Dàtil menjant-nos el Bacon, a la Buriles Rojos, ara ja no buriles i ja no rojos..., a la Tasmània i la darrera ha estat el passat dimecres 24-07-2013 a la zona del Balcó de la Lluna, a la Santa Cova, zona desconeguda per mí i que fèia temps que volia conèixer.
 Passo a buscar el Toni el migdia, fa força calor, enguany ha tardat però ara la xafogor és intensa i no afluixa! Podem, aparcar el cotxe força amunt i ja ens tens ben carregats, cal dur moltes, però que moltes cintes...caminant pel mig dels turistes que baden tot comprant mató i mel...el sol ens bat de valent mentre desfem les escales cap a la Santa Cova.

En un marcat esperó on el camí canvia de vessant, surt la via, un bolt força alt ens ho confirma.

Un dels atractius d'aquestes vies és que l'aproximació i el retorn són en baixada, tanmateix però això no és ben cert, ja que cal fer una mica de pujada per arribar a la Santa Cova; abans però agafarem un trencall a l'esquerra senyalitzat i que marxa cap a Collbató. Passem sota l'edifici i el deixem enrrera, tenim al davant una fondalada, el nostre destí és a l'esperó del fons on es veu que el camí gira entrant a l'ombra. El peu de via és just a on el corriol canvia, la paret comença a peu de camí, si ens hi fixem veurem un bolt força amunt a uns deu metres...i a sobre podrem veure la planxa perfecta del segon llarg.

Magnífica i monolítica placa de la segona tirada, on cal anar-hi amb els nervis trempats!

Avui començarà el Toni, ell ja ha fet la via amb el Jordi Martínez i aleshores va començar el Jordi. D'entrada la llunyania de la primera assegurança ja ens avisa que això ens ho haurem de guanyar: per sota del Vè poques assegurances trobarem...sempre i que la roca sigui bona, on aquesta és trencada no cal patir ja que és ben protegida. La paret és discontinua i passarem de la millor placa al tram més trencat que us pogueu imaginar, diedres vegetats i murs extraplomats...terra solta...aventura assegurada i que a mí personalment em va encantar!! un tram compensa l'altre vaja i el conjunt val la pena, altrament abstenir-se.
 Culminat el primer esperó s'ha anar a la dreta i no enfilar-se gaire, ara cal negociar entre roca dubtosa, un pitó amb anella ajuda a tranquilitzar l'ànim jejeje. Entrada terrosa a reunió i som a la PLACA que per si sola ja justifica venir a fer la via!

Després d'una placa compacta com poques, l'entrada a reunió és un camp de "papates".

El Toni avui me l'ha regalat; surto de la reunió i un bolt i després...el desert JAJAJA i no és pas fàcil no, cal flanquejar a l'esquerra i fer un pas d'equilibri per abastar les ara sí, bones preses, i continuo sense veure el següent...i és que és a uns 7-8 metres encara! puja puja que la presa és molt bona, i sí que ho és però la por també JIJIJI que quan l'escalador canta és " porque tiene los cojones en la garganta" refrany popular! mira per on un bon forat on un camalot 0,75 o un 1 quedaria de fàbula, hi poso l'Alien mes gran que porto, no queda be però aconsegueix tranquilitzar-me, com sóc! i certament quan més amunt millor roca, li faig un petó al bolt quan el xapo!! i el següent, alça, no és tam lluny com l'altre, aquest almenys el veig, però vaja excursió! sortosament ara ja sóc força mes amunt i la caiguda seria neta. Tanmateix m'invento un merlet i amunt. Això ja perd verticalitat i vaig superant ressalts fins entrar a la reunió on cal vigilar de no apedregar el company. Uns cinquanta metres amb set cintes! sort que la roca és boníssima i que es pot, amb imaginació, protegir en alguns trams.

Còmoda segona reunió amb les plaquetes ben rovellades per corrosió galvànica!!

El Toni preparant-se pel pas clau del tercer llarg, un bombet punyetero!

Mentre recupero el Toni miro la continuació, d'entrada no veig per on pot anar, tinc al davant un mur vertical que acaba amb un bombet, al capdamunt hi descubreixo una xapa! S'hi posa el Toni, tram vertical amb bona presa fins a sota l'extraplom, ull a no caure abans de xapar! ara cal estudiar com aixecar-se d'aquí, és un pas de V+ molt finot de mans i amb els peus amagats, costa trobar-los. Li surt net! olé! que no és gens fàcil, atenció als següents metres i afluixa de cop entrant caminat a la reunió. Em torna a tocar i quan semblaria que hem d'anar per la placa la via ens porta en un flanqueig a l'esquerra entre matolls i terrasses a buscar un diedre vertical, té la seva gràcia entrar al diedre i una vegada allà veig amb alegria que hi ha algun bolt a banda i banda; escalada atlètica, en diedre agraït que m'entusiasma o potser és el fet de pensar que l'hauria de fer a pel i trobar-hi força bolts m'ha captivat...JEJEJE. Al capdamunt una rampa abocada a la timba  que ressegueixo, em deixa en un replà on trobo una plaqueta, si aneu amb cordes de seixanta val la pena continuar fins al mur de la cinquena tirada com vaig fer jo, ara sí, arrossegant la corda com si fossim un estibador del port!

Comodíssima reunió, ara li tocarà al Toni el llarg d'artifo o 6c/7a que no és el nostre cas...són gairebé seixanta metres pels que hem hagut de pujar 32 cintes expres!!!

Llarga, llarguíssima cinquena tirada on ens caldran 32 expres !

Amb la xafogor que ens està fent tot i estar a l'ombra, cal prendre-s'ho amb calma, no abusant a l'inici si no volem punxar! el primer tram desploma una mica i cal bona tècnica d'estreps però tampoc anar a últims com he llegit en algun lloc, sempre hi ha algun canto bo que ajuda a anar progressant mig en lliure-artifo. Superades les deu primeres cintes el mur perd verticalitat donant un respir, per seguidament tornar-hi fent però ara un ascens en diagonal a l'esquerra; En aquest tram ja cal anar fent sortidetes en lliure i l'estrep es pot substituir per l'A-0. Acabat el flanqueig s'enfila novament recta amunt a buscar un diedre a la dreta que ens deixa a la reunió. Algun bolt és amagat entre la vegetació de la dreta.
Arribo a la cinquena reunió ben content, mentre assegurava el Toni gairebé m'adormo, i és que es fa llarg, llarg! però ja ens queda poc i ben carregat enfilo el darrer tram: rampa trencada on cal acaronar les preses, de mans i de peus, vaja com si estigués al meu estimat Sant Llorenç...per entrar a un diedre obert amb el fons ben tapat de vegetació, gairebé em deixo de xapar un bolt que els matolls han engolit! ben obert de cames em vaig enfilant, és divertit i la roca no tan dolenta com sembla, si t'abstreus de la gran quantitat d'herbes que tens a sota, doncs que val la pena! Cal passar al pany de paret de l'esquerra, aquí em toca la creu de la moneda....terra solta i arbustos, quina cac...! no sé com aconsegueixo enfilar-me sobre uns pans de terra tibant d'unes branquetes de Romaní, ben flairoses per cert! Ja caminant i estibant de la corda que frega molt trobo la reunió cimera!

Cansats i satisfets ja al camí de Sant Miquel, fosquejant!

Sortim de la paret caminant per entre còdols fins un replà on ens desequipem, són 2/4 de nou i la llum ja va de baixa, han estat 265 mtrs ben entretinguts! A les cinc ens hi posàvem amb el que en unes tres hores i mitja ho hem enllestit, ara cal no adormir-s'hi i buscar el camí de Sant Miquel: per corriol entre matolls remuntem en direcció oest i finalment al sud per trobar el camí de les Bateries d'on en un moment som al camí de Sant Miquel a Sant Joan, tot baixant trobem els companys Joan Baraldés(Sisbemesanapren) i  Miquel (Mikimiau) que tornen de Gorros on han estat més frescos que naltros.

Ressenyes que hem d'agraïr a:

Balcó de la Lluna

i a

La Noche del Loro

Si em pregunteu per la via, ja ho heu llegit, a mí m'ha agradat, ara cal tenir en comte algunes coses: No és una via homogènia, alterna trams molt bons amb altres de "cutres", és equipada amb alegria on la roca ho permet, el que suposa assumir trams molt exposats en el cinquè grau, mentre que en trams trencats no haureu de patir. Us ha d'agradar escalar en roca dolenta i fins i tot entre arbusts, té el seu encant! heu d'assumir carretejar 32 cintes si voleu deixar tot equipat el cinquè llarg, o bé anar traïent cintes a mesura que ens enfilem amb el que el segon ha de ser prou solvent! És un Ying/Yang a cada tirada, trams que enamoren amb trams delicats, no us deixarà indiferents.
 A l'ombra de tarda però al ser força baix el cingle no s'hi troba la marinada de Gorros amb el que passareu caloreta, millor esperar que refresqui una mica.