Punta d'en Serreta a Sant Llorenç del Munt, escalada amb "sabor d'abans"

La Punta d'en Serreta a la tercera cinglera de la Mola vessant sud.

Darrerament no l'acabem d'encertar, dissabte passat l'objectiu éra una via clàssica, però el fred, vent i cel ennuvolat ens en va fer desdir...diumenge altres compromisos... i no és fins aquest dijous tarda que amb el Josep podem fer una escapadeta; anem a Sant Llorenç del Munt, la nostra Serra!! on la roca sovint no és res de l'altra dijous, però que ens dóna un plus als que estimem aquest massís. La Punta Serreta ja l'havia fet fa força anys quan començava a escalar i ara hi volia tornar, ja ho vam intentar amb l'Ivan el febrer de l'any passat, però un fort i fred vent ens va fer baixar a mitja segona tirada.

El primer llarg és per anar-se acostumant a la "roca" de la zona

Avui sembla que l'encertarem, deixem el cotxe al carrer Granera de la urbanització Cavall Bernat de Matadepera, en un marcat revolt a esquerra d'on veurem els pals indicadors del Parc. Puguem per la canal de les Bruixes, camí que també porta al sector d'esportiva de les Agonies, per fer cap a la pista de Can PObla, d'allà per corriol mig perdut seguim el llom de la muntanya anant a buscar la segona cinglera que flanquegem per l'esquerra, mirant a Montserrat; passem pel Bolet de Can Poble i d'allà ja albirem el Cingle dels Cavalls i la Punta d'en Serreta a la seva dreta, el nostre objectiu.

La via comença al costat esquerra, hi veurem un espit amb plaqueta platejada a un còdol; la via original va un xic mes a la dreta salvant uns balmats amb passos d'A1, actualment poques cordades fan aquest tram, nosaltres tampoc i pugem pel llom trencat que fa diferents ressalts protegits per algun burí, terreny fàcil però d'anar-hi ben atent ja que de cada tres preses que toques dues van avall!! sobretot si et surts del camí "habitual". El Josep demana començar la via, doncs amunt que amí més igual, fins i tot "inverosímil" com diria ell! coses nostres oi Josep.

Superada la franga terrosa d'inici del segon llarg, les preses es van tornant millors.

La primera reunió és en un còmode replà, aquí comença el "pollastre"! comencem amb un tram de fang esmicoladís on alguna pedreta permet assolar-hi els peus i les mans aprofiten algun forat que ha deixat algún còdol saltarí...jo sempre l'he fet amb l'equipament actual, un espit només començar i un altra per sortir del podrit...l'amic

Manel

explica que inicialment no hi eren, quin cangueli!!! aquí la roca millora una mica, una mica no us pensèssiu eh? a un gran còdol un cap de burí on un a recuperable hi queda be, flanquejo a la dreta per una frangeta i cap amunt a buscar un altre espit, d'aquí a buscar un esperó a l'esquerra al capdamunt del qual una ferma Sabina permet posar-hi una baga llarga, aquí és on originàriament es feia la segona reunió, però millor continuar: flanquejo cap a la sabina mig seca de la dreta on cal superar un balmat.

El balmat es supera gràcies a bones preses de mans.

Abans de fer el pas es pot xapar un espit, aquest tram inicialment es fèia en artifo per això trobareu unes artístiques i singulars pitonises Àlvarez intercalades entre els "moderns" espits. Una bona tibada de braços gràcies a les grans pedres que sobresurten del ciment...fang millor dit, permeten enfilar-se amb uns passos atlètics i estètics, sempre recta amunt fins que ja veig la reunió a l'esquerra: un pilot de peces que elles soles resumeixen l'història de l'escalada: pitó de ferro sortit d'algún tros de viga, burins, pitonises Àlvares i dos espits amb plaqueta d'alumini.

Segona reunió, que haurem de triangular molt be aprofitant tot el que hi trobem,

Molt content per aquesta tirada, que no és difícil, però on has de triar molt be d'on t'agafes. La reunió amb tanta peça d'ons toca triangular-la molt be, aprofito l'espit de la dreta amb un burí per passar-hi una baga i l'altre espit amb l'altre burí amb una altra, le suneixo les dues i reforço amb baguetes el conjunt aprofitant un pitó i les pitonises, vaja que ha quedat a proba de bombes! o així espero jajaja.

Anem agafant aire!

Josep ja pots pujar! el veig disfrutar, content de que no li hagi tocat a ell aquest tram podrit...però no sap el que li espera, jijiji... mentre l'asseguro intento desxifrar per on haurem de passar, veig un burí rovellat força aprop però res mes...tot d'una veig una bagueta que treu el cap mes amunt, be ja anem be i al caire de la paret a l'esquerra un espit, tot força allunyat, espero que amagat hi trobarem mes equipament.

Treballós darrer llarg on tira enrrera i un clau històric ajuda!

Tots dos a la reunió, ben airosa, el tram que li toca es beu ben dret amb roca però de millor aparença i amb força còdols sortint que seran bones preses; sortida delicada fins al burí i content troba una pitonisa, veus Josep, ja t'ho dèia que això estarà cosit...si, si....ara cal un cop de gas per anar a buscar el cordinillo que penja d'un bis de ferreteria, renoi! i això desploma, un gran bloc de pedra foguera, cuars, permet aixecar-se, però et deixa molt a l'esquerra, lluny de l'espit salvador, de cop el Josep veu un pitó amb anella! salvat! aquí ja es troba millor canto i el flanqueig a buscar l'espit es fa menys delicat...

A partir d'aquí la via canvia completament, entrem a la franja de roca bona, de LUXE diria jo! en aquest punt la ressenya original hi marca una reunió i com que ja no hem seguit les reunions originals, hem ajuntat la segona i mitja tercera, el Josep Continua fins dalt podent gaudir del tram de bona roca. Col.loca un friend només entrar a la paret de sortida i llavors ja només ha de triar per on millor superar el mur que té al davant.

Al final la ROCA apareix i ens delecta amb uns metres d'ensomni!!

Hi trobarem dos espits i un burí, que si pensem que es va obrir sense cap expansió, ens seran suficients, originalment s'anava a buscar una sabina i si posava mes morro, que deu n'hi dó ja que tens unes bones excursions, sortosament la qüalitat de la roca tranquilitza.

Reunió cimera i ben satisfets de la via.

Disfruto recuperant el llarg, el tram del començament té bona presa però tira enrrera sobretot al tram del pitó, haig de fer equilibris per retirar un Àlien que ha poosat a la dreta del tot en una fisura, per sota l'espit. Ja al pany de paret final al.lucino amb la roca, això és una altra cosa! pas atlètic de sortida protegit per una baga a una sabina i ens reunim: quin replà més idílic! que agradable! sense pressa anem plegant el material gaudint de l'airet i les vistes sobre Montserrat, hem disfrutat molt la via i aquí som a casa, ens hi trobem be, molt be.

Abans d'agafar la canal de baixada fem un cop d'ull al monestir.

Per baixar caminem un tros en direcció al Monestir, al que aprofitem per fotografiar i aleshores anem cap a l'esquerra direcció Montserrat, veurem un gran Pi sec caigut, d'allà comença la canal que còmodament ens deixarà altra cop a peu de via, entre la Punta dels Cavalls i la Serrreta.

Grandalla que encatifa els pedrissos del massís.

Montserrat omnipresent des del nostre Sant Llorenç.

Una mostra de l'històric material que trobarem a la via.

Ressenya aproximada de la via

Ressenya original que trobareu a

Escalada a Sant Llorenç del Munt

Una escalada modesta en grau, modesta en equipament, el just i necessari, modesta amb roca, per dir-ne així, o fang compactat oi Joan? però amb un gran atractiu, amb regust d'abans; oberta el vuit de setembre de 1963 per uns bons amics, en Carles Olivella ex president de la UES i actual bibliotecari, en Josep Monistrol, actiu escalador de la UES que ens va deixar escalant a les Dolomites i en J. Girbau tots de l'aleshores C.Exc.Sabadell i que dedicàren a l'escalador Sabadellenc Josep Nogués "Serreta" que moria aquell mateix any.
 La roca hi és delicada com sol passar als primers llargs a Sant Llorenç del Munt i l'equipament, històric, s'ha quedat precari, però com comenta en Manel potser sí reforçar les reunions, però la via amb bolts no seria el mateix. Què per molts anys continuem disfrutant-la, si la voleu repetir aneu-hi amb ganes de gaudir de la roca, sense presses, com quan tasteu un bon vi, a poc a poc i paladejant-lo.

Yin i Yang al Serrat dels Tudons: Via Ping - Pong i agulla Alicia.

Primers ressalts del Serrat dels Tudons, la nostra via just al mig.

Aquest dimecres estrenem el nou horari, amb tardes cada cop mes llargues que ens ajudaran a poder escapar de la Codolosa! amb el Toni acordem d'anar al Serrat dels Tudons, una raconada tranquil.la i propera; els germans Masó hi han obert darrerament dues noves vies una mica mes avall de la recomanable Raó de ser.

El Toni preparant-se a peu de via.

Per anar-hi fem cap a La Vinya nova en direcció a Can Jorba, abans d'arribar-hi deixem el cotxe a l'entrada del camí dels Francesos, el que puja al coll de l'Ajaguda, Cajoleta, Montgròs etc. En poca estona som al davant de les parets, per la ressenya sembla que s'ha de començar a pujar en un tram de torrent on s'ajunta la drecera amb el camí gran però no sabem trobar-ne cap pas net d'aritjols i com que ja coneixo com anar a la via Raó de ser hi entrem per aquí: ens enfilem als peus de l'Agulla Alícia i d'allà davallem al torrent i fent el senglar mirant de fer un flanqueig descendent aviat som a peu de via on veïem lluir alguna plaqueta.

A la segona tirada amb roca Ping!!

Peu de via salvatge com l'aproximació, incòmode pels dos, m'en vaig a la dreta que estic mes be i trobo la via 350 també recent obertura dels germans i que s'anomena així perquè és el nombre de vies que porten obertes!! Com acostumem amb el Toni començo, es nota que s'ha escalat poc...molsa i terreta a les preses, que d'altra banda són punxents i trencadisses el que em fa pujar amb molta precaució. Placa de finura ben assegurada, per no patir, que em deixa a un tram trencat on s'ajeu, d'allà vaig cap a dos ressalts verticals i amb roca d'aspecte més que sospitós i on com molt be avisen a la ressenya cal escollir molt be d'on tibes...entrada terrosa al cim de l'agulla Luichy, batejada pels autors en homenatge al prolífic company. Faig reunió d'una bona sabina allargant força la instal.lació per  poder controlar el company. Ara li toca a ell, cal travessar uns pans de terra solta per assolir la paret del davant que sortòsament presenta molt bon aspecte, amb bona roca com mes endavant comprovarà el Toni.    Llàstima que és curt ja que passat el tram vertical de seguit s'ajeu i s'entra al Pong...que aquí no ho és tan com a baix.
Per terreny trencat amb molta pedra solta anem flanquejant sense guanyar alçada pràcticament per anar a sortir al peu de la via Raó de ser d'on baixem a buscar el torrent.

Ens enfilem a l'agulla de l'Alicia per l'aresta Brucs- via Sol Ixent.

És d'hora encara i decidim enfilar-nos a l'agulla de l'Alicia que té una aresta brucs prou atractiva i per on hi passa la via Sol Ixent oberta el 1999 per Conxita Garcia i Albert Masó. Pel vessant nord puja la normal ressenyada per J Monterde i J Barberà el 18-07-1973. El Toni aquest cop no em deixa començar i sense esperar que l'asseguri es comença a enfilar, tanmateix no hi ha res i és senzill. La roca ens sorprèn, és més bona del que pensàvem i s'agraeix ja que tot i llaçar alguns romanís i posar un Àlien, en cas de caiguda dubto que res aguantés! a l'alçada d'un sostre hi el pas clau, el Toni se l'agafa per l'esquerra amb el suport moral d'un altre romaní, aquest una mica més gran, però que...millor no testar! Quan em recupera, no sabem si hi ha instal.lació per baixar, em fa la broma que no caigui que la farigola de reunió dubta que resisteixi una estrebada...ja al cim veig dos esplèndits espits! millor que ja em vèia desgrimpant.

Un parell d'espits per baixar tranquils. Pot registre Masó factory!

Una via que no cal córrer per anar a repetir, però si, com nosaltres, sou una mica romàntics i no feu fàstics a la roca delicada i les aproximacions salvatgines, doncs us agradarà, llàstima que és curta, es pot aprofitar per fer la "350";  millor començar per aquesta i de baixada fer la Ping-Pong i si queda temps i no l'heu feta enfileu-vos a la Raó de Ser, una petita via amb molt d'essència.
Agraïr als germans Masó aquestes petites obres d'artesania, que cada cop ho tenen mes difícil, queda poca roca bona per obrir!

Una tarda ben aprofitada!

Historiada ressenya dels germans Masó que trobareu a

La Noche del Loro

Foto-ressenya aproximada

Apretant-li a l'Elefantet, Colorantes permitidos. 10-03-2013.

Sorprenent i tècnica placa per començar a enfilar-se a l'Elefantet.

Diumenge, fa bon dia, per fí! amb l'Ivan enfilem cap a Montserrat, anem d'hora doncs volem anar a l'aresta Ribas del Puntal, sembla que avui l'encertarem, però a mesura que ens acostem a Monistrol ja ens adonem que bufa força vent...merda! hem llegit que a l'aresta millor anar-hi en dies que no bufi! ens desinflem una mica i anem donant-li voltes sobre que fer...ja al Monestir al sortir del cotxe la ventada ens fa decidir, canvi de plans i la segona opció avui és una via que als dos ens fa força gràcia, jo perquè no l'he fet i l'Ivan que sí l'ha fet, per probar de fer-ne mes trams en lliure!

Fa un bon sol i també un bon vent que ens deixa l'horitzo ben net, al fons brilla el mar!

Anem massa d'hora, el bar és tancat encara i la dosi de cafè avui no serà possible! tanmateix som els primers d'arribar a peu de via i sort, ja que mentre anem traïent el material apareixen dues cordades!! ens saludem, són de Badalona, vaja com els aperturistes de la via, però força mes joves!

La primera tirada ja ens posa a lloc!

Miro d'afanyar-me, que no els volem fer esperar massa,  començo jo que així els llargs mes durs els farà l'Ivan que els hi te ganes! Mènfilo per un tram trencat i vegetat fins una placa ajaguda, no veig un burí a la dreta i vaig directe a buscar el primer bolt ja a la placa vertical; renoi que és fi això! cal mirar-s'ho i anar navegant per no tibar mes del comte. Disfruto la tirada, vaig ben concentrat i no me n'adono que sóc a la reunió.

Continua l'Ivan, ara afluixa una mica, però l'excursió apreta.

És el torn de l'Ivan, ara la placa perd verticalitat i amb ella perd assegurances, vaja quina excursió! sort que la roca és bona; fins no fa massa la via era encara amb burins i espits, avui la trobem amb parabolts inoxidables del 10 el que no fa patir tant en aquestes excursions on altrament millor no caure. El tram final es redreça i va a l'esquerra tot buscant la millor zona i les millors preses. La reunió és a un tram molt ajagut d'on la placa continua fins a un bosquet seguint recte amunt, on es veu una fisura molt marcada al mur del davant, inconfusible. Aquesta tirada es pot allargar fins la propera, però nosaltres no ho fem, així podem mirar de no llençar massa pedres als companys.

La tirada clau, ja superat el tram mes dur, intentant sortir de la balma!

Som a la tercera reunió, al peu del mur que ens dóna accés a la trompa de l'Elefant! raconada amable, ben protegida d'on fa mandra sortir i més veïent el que ens espera: un mur ben vertical i desplomat. Aquí la ressenya parla de 6b...o pujar a l'arbre i 6a+....doncs haurem de menjar moltes mes sopes que això és molt dur, però que molt DUR! Una alzina permet abastar la primera xapa, però aquí no s'ha acabat, xapar el següent costa i l'Ivan acaba tibant d'A-0. A partir d'aquí segueix en lliure, el veig concentrat i amb ganes, entra a la balma i fent malabarismes dignes d'un contorsionista aconsegueix aixecar-se i quedar dret davant del mur de sortida, una estirada i ja te el següent bolt; li cal una bona tibada de cinta per aixecar-se i col.locar-se a la paret, d'aquí ja pot negociar no sense lluitar molt el que li resta; el perdo de vista i noto que la corda corre força, Reunió!

Ja enfilats al darrer mur, la dificultat afluixa molt a poc a poc!

M'he fixat força com pujava l'Ivan, però no vull cremar-me i agafo la fi-fi, m'enfilo a l'Alzina que comença a estar una mica perjudicada, no sé com passarem quan definitivament es trenqui...intento aguantar-me però m'haig de penjar, ara però la questió és abastar la següent cinta i no és a tocar, duc a la motxila els estreps i estic temptat...finalment fent un pas al límit engrapo la cinta i amunt, buff...arribar a la balma encara, però aixecar-se anant de segon costa, sortosament el company m'ha deixat una baga llarga i m'ajudo d'ella per entrar al mur de sortida. Cal treballar molt en aquesta tirada, tan si es va de priemr com de segon, evidentment molt mes el primer eh! sobretrot si no es te el grau com jo; un estrep us facilitarà molt les coses no deixant de banda que cal escalar entre peces.
Durant le smaniobres per aixecar-me una expres cau al bosquet de peu de via...dubto si despenjar-me a buscar-la però el que m'ha costat pujar fins aquí em fa decidir ràpidament!

Finíssima placa on cal levitar sobre peus ínfims i mans inexistents!!

Satisfet arribo a la reunió, encara no m'he encallat massa! ara em torna a tocar, haig de fer un flanqueig a la dreta, un espit només deixar la reunió i amb atenció xapo el primer bolt, però ves per on, com se surt d'aquí! peus en un cigronet relliscós i l'altre en adherència una ma bona i l'altra no troba res...ho probo i ho torno a probar, aguantem Ivan...serà mes a la dreta...no ho veig clar...finalment noto una escletxa infima a la vertical del bolt per  a la ma dreta i m'aixeco amb força por pels peus, pèrò aguanten! i em supero el necessari per abastar la única presa bona que hi ha, tibo d'ella i amb precaució xapo el bolt, m'hi penjo a descansar i a assaborir la victòria, m'ha costat molt trobar com superar el primer tram! continua fi, però ara ja hi sóc. Faig un repòs abans de sortir cap a reunió, un pas de bloc també amb mans precaries.
 Una tirada curta però intensa que m'ha deixat ben content...i això era V+???

Comença la gresca al darrer llarg, on cal negociar un lleuger i mantingut desplom amb bones preses, però escasses!

Som ja al darrer llarg, l'Ivan el recorda com a força dur, aleshores el va fer de segon i ell escala molt millor de primer, s'hi posa, un sòcol no tan senzill com sembla i ja de cop es posa dret i redret, a la dreta un macroforat permet enlairar-se i xapar el segon bolt;   d'aquí cal no adormir-s'hi ja que les piles es fonen ràpid! s'ha de decantar-se a l'esquerra, hi ha poques preses bones però quan les trobes no s'hi val a dubtar, amunt!
cap dalt afluixa el desplom i la dificultat; Continua fins el cim per un tram trencat on cal vigilar amb la roca fent reunió en una alzina. Potser el millor és aturar-se abans d'aquest tram trencat ja que així pots controlar millor el company i t'evites com em va passar a mí que escalis amb força corda penjant!!

Contents al cim de l'Elefantet, una via amb grau Sant Benet 100%

Ja al cim ens felicitem, una via de tall esportiu amb graduació Sant Benet power!! llàstima no tenir el grau per haber-la fet amb més elegància, però disfrutar l'hem disfrutat molt. Molt ben equipada amb bolts inox de la FEEC i les mans d'en Pere Forts i companyia, gràcies! Una mica exposada en graus baixos i molt ben equipada la resta, ara sí amb un grau obligat de 6a entre xapes.

Els companys de Badalona a la quarta reunió.

Volíem esperar els companys de Badalona, però estan força enrrera, els hi havia comentat que m'havia caigut una expres i me la pujàven, com que segur que ens tornarem a trobar ja me la pasaran, gràcies amics.

L'Ivan en vol mes i s'enfila al primer llarg del camí de l'Alsina.

Dubtem si enfilar-nos a la Momieta o anar a la Panxa del Bisbe ja que és prou d'hora, però la via m'ha deixat cansat i tinc mal de cap, haurà sigut el vent...amb el que baixem, com que se que el company s'ha quedat amb gust de poc li comento de fer el primer llarg del camí de l'Alsina i li falta temps per dir-me que endevant! S'el treu amb solvència malgrat algunes relliscades i és que la via està quedant polida polida. Una via recomanable oberta l'any 1985 per F. Panyella, F. Sunyol i E. Camacho, Badalonins de pro! reequipada amb bon criteri amb bolts ínox de la FEEC per en Pere Forts i companyia. Mantinguda, tècnica, potent, obligada 6a, trams de força alternats amb trams de placa fina, fina, recomanable i mentre aguanti l'alzina per no patir-hi per sortir per dalt.

Ressenya  clàsssica, amb els graus "clàssics" que trobem a

La noche del loro

Dersu Uzala a l'Artiga alta. Paret de l'esperança.

ATENCIÓ ZONA REGULADA NO ES POT ESCALAR DE L'1 DE GENER AL 31 DE JUNY 

       Fa força dies que no hi hja manera de poder lligar caps amb ningú i com que encara tinc sortides pendents aprofito per ressenyar aquesta que hi vàrem anar amb el Josep el 25 de novembre, quan encara no hi havia regulació.            

La paret de l'Esperança al capdamunt de l'Artiga Alta, és millor del que sembla.

La via ha estat ressenyada ja en molts blogs, per la qual cosa us explicaré les nostres sensacions. Per arribar-nos-hi entrem al torrent de l'Artiga com si anessim a la Palleta, ja veurem a l'esquerra, al fons la gran paret de l'Esperança; el peu de via és fàcil d'identificar car s'hi veu una fisura per on ens haurem d'enfilar, més a l'esquerra uns bolts no ens han de despistar, és una altra via, la Replicants.

Entretingut i ben trobat primer llarg i a la reunió.

Começo jo, cal seguir la fisura i le sassegurances que anirem trobant, roca llimada per l'aigua que es deixa fer, anem guanyany ambient a mesura que ens enlairem, jo acompleto l'assegurament amb algun tasco i Àliens als trams fàcils, pas clau en un canvi de fisura.

Al tram trencat abans de la segona reunió.

Al JOsep li costa escalfar-se i és que aquesta primera tirada és rarota, però ja reunits, no s'ho pensa i encara el següent tram: primer trencat i atlètic per entrar a una zona arrampada amb líquen que el porta als peus dun mur d'¡aspecte lleig amb grans bolos que fan cara de voler anar avall! sortosament el mur és millor del que sembla, aquí les assegurances hi són abundants...per si les mosques!

Superada la fisura desequipada, entrant a la tercera reunió.

La tercera reunió és ben còmoda i protegida enmig d'un bosquet d'alzines, ens acostem al sostre vermellós visible des d'arreu. M'ha tocat la tirada més maca: una fisura vertical desequipada que aboca a un muret i unes plaques sota el sostre on es fa la quarta reunió. La fisura cal fer-la, quina roca!!

Ambientat flanqueig al quart llarg

Ara el Josep comença un altre de les tirades maques, si és que ni ha alguna de lletja...potser la segona? equilibris amb ambient en un estètic flanqueig protegit al mig per un bolt. Cal anar enfilant-se placa amunt tot acompletant les escadusseres assegurances que hi trobarem, tanmateix no és difícil. També hi ha la possibilitat de sortir per la placa recta amunt de la reunió, amb molt bona roca i una mica més de dificultat. Fa reunió enmig d'una placa ajaguda.

A les rampes finals de la sorprenent cinquena tirada.

Torna a ser el meu tron, aquest llarg comença ajagut per anar redreçant-se, un bolt força amunt marca el camí. superat aquest la placa es tanca i ens enfilem pel mur de l'esquerra, vertical i amb bona presa, sorprenent per aeri i divertit, assegurat amb alegria, massa si et deixes de xapar alguna peça com em passa a mi.

Per acabar la via anem a buscar el tram mes divertit

Com a única excusa de fer cim ens resta el sisè llarg, que tot i semblar poc atractiu, acaba tenint la seva gràcia ja que va a buscar per on és més dret.

Satisfets al cim, ens ha agradat!

En conjunt la via s'ho val, amb grau assequible i assegurament al punt, recomanable anar-hi amb el grau assolit, tot i que sovint es pot acompletar amb tascons i Àliens. Bon punt de coneixença per posar-se en d'altres vies de la paret més exigents.

Ràpels primer arrampats que acaben divertits!

Per baixar, fem un ràpel del cim a la penúltima reunió, anant a buscar una instal.lació mes a la dreta, això ens permet baixar fins a la tercera reunió passant pel sostre, que és divertit. d'allà amb un altre ja fem cap a peu de via (60`s)

Bona ressenya dels amics

Llorenç i Antxi (Kutrescaladors)