dilluns, 13 d’abril del 2026

Via Miguel Àngel Garcia a La Formiguera. Sant Llorenç de Montgai. 11- 01 - 2026.

La Paret de la Formiguera des de l'aparcament i la zona d'abans de travessar la via.

 

A la Formiguera tenim dues parts ben diferènciades, la primera i la més popular és la de després de travessar la via del tren on hi ha la via Normal i les conegudes Martinetti i Garrets Eusebi....i la d'abans de travessar la via, que és on decidim anar avui i concretament a una via dedicada a un dels amics del Juan Gutierrez : Miguel Àngel Garcia.   El dia que hi anem ens trobem al mateix Juan Gutierrez, el protagonista de la via, Miguel Àngel i a Jaume Dasas, Lo Txaume, que estan acabant d'obrir una nova via , la Laura Novo a l'esquerra de la nostra.


APROXIMACIÓ:

Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que seguirem, indicacions a la ferrada Càgate Lorito, fins a trobar un trencall a l'esquerra, travessem el torrent del Barranquet del Mas del Cinto per enfilar amunt cap a remuntar la via de tren de Lleida a La Pobla de Segur;   aquest cop no la travessem sinó que anem per un corriol a la dreta que s'enfila a buscar la paret.   Abans d'arribar a una cova trobarem el peu de via, una placa vertical ratllada per una fissura on hi ha un clau artesanal i una mica més amunt un parabolt.

Peu de via, un pitó casolà i un pel més amunt un bolt ens confirmen que ja hi som.

Primer llarg:     Amb el pitó que ens confirma que som a la via enfilem recta amunt a superar un pas potent, balmeta,  si busquem trobarem bones mans, però no us entretingeu que apreta!, ja sobre el relleix anem a la dreta a encarar un diedre vertical que superarem i ja començarem a decantar-nos cap a l'esquerra fent una diagonal ascendent tot cercant els millors passos.  Abans d'entrar a la reunió tornarem a anar una mica a la dreta trobant la reunió en un bon replà.
Primer llarg després de superar el pas de bloc inicial. Foto Josep Maria Mallofré.


Entrant a la primera reunió, força a l'esquerra.  Foto Josep Maria Mallofré.


Recuperant el primer llarg i entrant a la reunió.



Segon llarg:        De la reunió comença anant a la dreta a buscar una evident placa inclinada que flanquejarem horitzontalment uns bons metres, i al final haurem de baixar una mica, per encarar una fissura/placa vertical ;   el pas és entrar a aquest tram, no obligat.   L'escalada fins a la segona reunió és ben vertical amb molt bona roca.
Segon llarg, un bonic i espectacular flanqueig a la dreta.


En aquest punt la via s'encara recta amunt, hi trobem uns trams exigents !


Tercer llarg:      comença anant cap a l'esquerra enfilant un mur vertical amb bones preses que una vegada superat podem dir que la via s'ha acabat, tanmateix els aperturistes per a fer-la durar allarguen el flanqueig tot cercant algun pas maco.
Ja al cim de la Formiguera trobem la reunió.
Inici del tercer llarg, trempat a l'inici, llàstima que es fa curt.  Foto Josep Maria Mallofré.

Recuperant el darrer llarg.
Descens:     Del cim anem direcció oest fins a trobar el sender amb marques verdes que baixa cap a l'aparcament tot passant per sota la via del tren.

Foto Formiguetes !

Material:   Via completament equipada.  12 cintes exprés + reunió.
Ressenyes dels amics Manel i Ita i, a sota, del Joan Asín, dels seus blogs homònims, gràcies.



                          Una via molt ben trobada, amb un primer llarg que ens farà apretar sobretot al començament, un segon amb un flanqueig molt estètic amb una arribada a reunió potent i un darrer que es fa curt.   Ideal per a fer-ne alguna mes de les seves veïnes, com la darrera apertura via Laura Novo immediatament a la seva esquerra o la Cabras Locas encara més a l'esquerra.  A la seva dreta trobem dues vies de dues tirades: la Verd Glas i la Catefer de l'estil de la que hem fet.

4 comentaris:

  1. Bona bona. Amb ganes de repetir-la. Quines linies més ben trovades que gasten per aquí. Enorabona amics!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sergi! vies molt elegants i equipades per no patir por, però que et fan guanyar-t'ho.

      Elimina
  2. Hey Jaume, últimament només públiques vies de Sant Llorenç, serà perquè es un petit paradís, amb bona roca, bon clima, bona llum i bones fotos 😄 salut' i muntanya

    ResponElimina
  3. Hola Josep Maria, tens raó, pero és que aviat nos'hi podrà anar per massa calor i s'ha d'aprofitar.

    ResponElimina