 |
| La Paret de la Formiguera des de l'aparcament i la zona d'abans de travessar la via. |
A la Formiguera tenim dues parts ben diferènciades, la primera i la més popular és la de després de travessar la via del tren on hi ha la via Normal i les conegudes Martinetti i Garrets Eusebi....i la d'abans de travessar la via, que és on decidim anar avui i concretament a una via dedicada a un dels amics del Juan Gutierrez : Miguel Àngel Garcia. El dia que hi anem ens trobem al mateix Juan Gutierrez, el protagonista de la via, Miguel Àngel i a Jaume Dasas, Lo Txaume, que estan acabant d'obrir una nova via , la Laura Novo a l'esquerra de la nostra.
APROXIMACIÓ:
Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai; passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe. Si venim per la C-13 abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.
De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que seguirem, indicacions a la ferrada Càgate Lorito, fins a trobar un trencall a l'esquerra, travessem el torrent del Barranquet del Mas del Cinto per enfilar amunt cap a remuntar la via de tren de Lleida a La Pobla de Segur; aquest cop no la travessem sinó que anem per un corriol a la dreta que s'enfila a buscar la paret. Abans d'arribar a una cova trobarem el peu de via, una placa vertical ratllada per una fissura on hi ha un clau artesanal i una mica més amunt un parabolt.
 |
| Peu de via, un pitó casolà i un pel més amunt un bolt ens confirmen que ja hi som. |
Primer llarg: Amb el pitó que ens confirma que som a la via enfilem recta amunt a superar un pas potent, balmeta, si busquem trobarem bones mans, però no us entretingeu que apreta!, ja sobre el relleix anem a la dreta a encarar un diedre vertical que superarem i ja començarem a decantar-nos cap a l'esquerra fent una diagonal ascendent tot cercant els millors passos. Abans d'entrar a la reunió tornarem a anar una mica a la dreta trobant la reunió en un bon replà. |
Primer llarg després de superar el pas de bloc inicial. Foto Josep Maria Mallofré.
|
 |
Entrant a la primera reunió, força a l'esquerra. Foto Josep Maria Mallofré.
|
 |
| Recuperant el primer llarg i entrant a la reunió. |
Segon llarg: De la reunió comença anant a la dreta a buscar una evident placa inclinada que flanquejarem horitzontalment uns bons metres, i al final haurem de baixar una mica, per encarar una fissura/placa vertical ; el pas és entrar a aquest tram, no obligat. L'escalada fins a la segona reunió és ben vertical amb molt bona roca. |
| Segon llarg, un bonic i espectacular flanqueig a la dreta. |
 |
| En aquest punt la via s'encara recta amunt, hi trobem uns trams exigents ! |
Tercer llarg: comença anant cap a l'esquerra enfilant un mur vertical amb bones preses que una vegada superat podem dir que la via s'ha acabat, tanmateix els aperturistes per a fer-la durar allarguen el flanqueig tot cercant algun pas maco.Ja al cim de la Formiguera trobem la reunió.
 |
Inici del tercer llarg, trempat a l'inici, llàstima que es fa curt. Foto Josep Maria Mallofré.
|
 |
| Recuperant el darrer llarg. |
Descens: Del cim anem direcció oest fins a trobar el sender amb marques verdes que baixa cap a l'aparcament tot passant per sota la via del tren. |
| Foto Formiguetes ! |
Material: Via completament equipada. 12 cintes exprés + reunió. |
| Ressenyes dels amics Manel i Ita i, a sota, del Joan Asín, dels seus blogs homònims, gràcies. |
Una via molt ben trobada, amb un primer llarg que ens farà apretar sobretot al començament, un segon amb un flanqueig molt estètic amb una arribada a reunió potent i un darrer que es fa curt. Ideal per a fer-ne alguna mes de les seves veïnes, com la darrera apertura via Laura Novo immediatament a la seva esquerra o la Cabras Locas encara més a l'esquerra. A la seva dreta trobem dues vies de dues tirades: la Verd Glas i la Catefer de l'estil de la que hem fet.
Bona bona. Amb ganes de repetir-la. Quines linies més ben trovades que gasten per aquí. Enorabona amics!!
ResponEliminaGràcies Sergi! vies molt elegants i equipades per no patir por, però que et fan guanyar-t'ho.
EliminaHey Jaume, últimament només públiques vies de Sant Llorenç, serà perquè es un petit paradís, amb bona roca, bon clima, bona llum i bones fotos 😄 salut' i muntanya
ResponEliminaHola Josep Maria, tens raó, pero és que aviat nos'hi podrà anar per massa calor i s'ha d'aprofitar.
ResponElimina