dissabte, 22 de gener del 2022

Tornem a Coll Roig : vies Xapa la xapa, via K i via Imagin, o com xalar amb un calcari de primera. 23-10-2021.

Des de l'aparcament el sector on hi ha les noves vies

                  Ara fèia força temps que no anava a Coll Roig, amb l'aturada per la Covid m'havia centrat molt a Sant Llorenç amb la seva roca, fang...peculiar.   
La tardor i l'hivern són ideals per aquesta zona així que amb el Toni decidim pujar-hi i tastar les noves vies que en Sant Sanz i companys ens han regalat.   Després d'esmorzar a Campdevànol fem cap a la zona.

Aproximació:
                     Hem d'anar a Campdevànol on seguim la Gi-401 direcció Gombrèn; d'aqui per la Gi-402 direcció Coll de Merolla; sortint d'un revolt tancat trobem un trencall a la dreta, direcció Castellar de N´Hug- Montgrony .   Uns kilòmetres mes endavant torna a girar sobtadament a la dreta, ara sí, direcció Montgrony.
 Ja a les envistes de la cinglera de Montgrony, agafarem la pista a l'esquerra que puja al refugi forestal de les Planelles; aquí s'acaba la carretera encimentada per continuar per pista fins a Coll Roig. ( millor amb cotxe alt).  

Detall de la piràmide que pujarem amb una cordada a la via K.


Al peu de la via Xapa la xapa i anella de reunió inicial.


Una vegada a Coll Roig ja veïem les partes: el grup més alt i imponent, a la dreta, on hi ha les primeres vies, Alicorn, Dersu Uzala etc i a l'esquerrra una zona de menys entitat on trobem les vies que avui ens interessen.

Travessem el prat deixant a l'esquena els rètols del coll per seguir un corriolet que planeja cap a les parets, trobem un vailet, filferro per controlar les vaques, que no travessem sinó que continuem amunt fins a tocar la paret, al primer mur hi ha el peu de via de les via K i Tardor Calenta, nosaltres pujarem una mica mes fins al fil d'un esperó on ja veurem la línia, un bolt amb anella ens confirma que ja hi som.

La primera tirada va a buscar l'agulla prominent de mes a l'esquerra del gran bloc per on van les vies Tardor Calenta i K .   Escalada plaent i espectacular que va a buscar per on mes trempa, em va encantar !   sota l'agulla sembla que hagis de rodejar-la però no, s'enfila fins dalt per, aleshores, iniciar un llarg flanqueig a l'esquerra per sobre el camí de baixada;  al mig del mateix hi trobem una reunió.

Jo no m´hi vaig aturar, estava a l'ombra, és incòmoda i tampoc veus al company...vaja, que no tens cap avantatge....amb el que vaig continuar fins a trobar el camí, fent reunió en un arbret assegut còmodament al sol, vosaltres trieu.

On vaig fer la primera reunió, saltant-me la original enmig del flanqueig, penjada i incòmoda.

la primera reuió és on s'ha aturat el Toni, és a l'ombra i avui fa fred, millor assegut a peu de camí.

Amb anticicló, és una delícia escalar aquí.

Per continuar la via Xapa la xapa cal baixar pel camí uns metres, encara fa força fred i la tirada és a l'ombra, en canvi la via K és ben assolellada, el Toni decideix continuar per aquesta.  Bona decisió, roca calentona!  

La segona tirada de la K comença per unes plaques llises on has d'anar de forat en forat per a poder assolir l'únic bolt de la placa, acompletant la resta amb flotants.

Com que la nostra segona tirada és a l'ombra continuem per la via K


La segona tirada ens deixa a la magnífica placa ajaguda i desequipada on gaudirem de la roca en una escalada de placa.   Avui triem pujar pel marge de mes a la dreta per posar-hi una mica mes de dificultat, la progressió natural seria per l'esquerra on hi trobem grans possibilitats en la progressió i l'autoprotecció;   per on hem triat ens haurem de refiar de l'adherència i protegir menys a l'inici, ajudats per la paret de la dreta en la progressió al començament, mes amunt esdevé un festival.  Aquesta placa és ideal per a practicar l'autoprotecció i seria un sacrilegi equipar-la.


La placa de la segona tirada anem per la dreta de tot que té mes "pebre"-


                              Fem un primer ràpel a buscar la reunió de la via Xapa la  xapa, a la dreta del tot mirant avall, la de la K és mes a l'esquerra;  d'aquí  un segon ràpel ens deixa a peu de la segona tirada de la via Xapa la xapa, que ara ja és mes assolellada i la temperatura mes alta.

Aquesta segona tirada comença apeu de camí de baixada, l'inici és com sabonós, amb polsim...cal enfilar-se a una balmeta, potser el pas mes punyetero de la via...una vegada de peus a la balmeta l'escalada esdevé vertical amb bon canto, tot i que petit.  A mitja tirada trobem un tram que és el que li dóna el grau.    Tanmateix les preses són cantelludes i l'adherència bona, el Toni ho supera molt be.


Amb millor temperatura fem la segona tirada de Xapa la xapa, potent, potent !


Superat el tram delicat l'escalada continua mantinguda, no et pots relaxar fins que s'ajeu, aleshores trobem una reunió en un tram trencat que desestimem per continuar amunt a buscar la reunió de la que acabem de rapelar.   D'aquí tornem a baixar per encara la via que tenim mes a l'esquerra i de la que no teníem referències, malgrat tot sembla similar a la que acabem de fer.
El Toni molt content doncs l'hi ha sortit la tirada !

Primera tirada de la acabada d'obrir via Imàgin.

Aquest diedre és de bon fer, la placa de sota sorpren...

Trobem la línia de bolts a l'esquerra de la línia que acabem de fer, comença per un tram on pugem recta amunt per fer un flanqueig a la dreta i anar a buscar un diedre vertical;   la seva progressió és mes senzilla que no sembla, ara sí, ben atlètica i espectacular, com espectacular és la roca que hi trobem, quines rugositats!  o és que tant de temps d'escalar per La Mola de Sant Llorenç del Munt tot ho trobo bo?....ara anem a l'esquerra a buscar un pinacle final ben vertical, d'entrada l'encaro pel diedre de l'esquerra però veig que n'haig de sortir per entrar a la placa, aquest tram és per mí, el mes difícil de la via.   Una vegada a la placa l'escalada esdeve fina tot anant a l'esquerra en un flanqueig divertit a trobar la reunió.


Al tram clau on no saps per on encarar la piràmide final....

Ressenyes dels autors.


Panoràmica via K i Tardor Calenta de l'amic Joan Prunera.

 Escalada en calcari de qualitat suprema i equipament per no patir, agrair a Santi Sanz i companys la feinada a la zona i recordar el que tots ja sabem: no estem a un rocòdrom, tinguem cura de la zona, deixem-la mes neta que no l'hem trobat i respectem l'entorn.

Escalada de caire esportiu on nomès necessitarem cintes ales vies Xapa la xapa i Imagin.  Un bon joc de Tòtems o similar i bagues per a ponts de roca a la via K.    

Zona ideal per a l'hivern i la tardor sempre que estiguem en temps anticiclònic.  Si no hi toca el sol podem passar-hi fred, som al Pirineu.

2 comentaris: