Destapant el Tap de Xampany. via Petete i Via Normal. Sot del Bac. 07-10-2021.

L'amagat Sot del Bac des del Tap de Xampany, al davant Les Germanes.

Itinerari aproximat

                     El Sot del Bac és una de les zones històriques dels inicis de l'escalada a casa nostra;  el fet de poder fer l'aproximació en tren des de Barcelona al Figaró i d'aquí a peu la va fer molt popular, de tal manera que totes les seves parets i agulles són curulles de línies.   La gent del Vallès occidental no hi teníem massa tirada i jo personalment no hi havia escalat mai;  així que quan el Jordi Ceballos em va convidar a restaurar una via al Tap de Xampany no m'ho vaig pensar dos cops.

Aproximació: 

Fins a la població del Figaró, be en tren com abans, o bé per l'autovia de l'Ametlla ( C-17).  Si veniu del sud, sortint del túnel de Figaró entrem de seguida al poble per l'antiga carretera de Ribes, pasem sobre el pont de Montmany direcció l'estació de tren, girem a la dreta pel carrer de Ramon Mestre que seguim fins al final per girar a l'esquerra c/ Verge de Montserrat, tot seguit a la dreta encarant un camí que puja cap a La Masia Del Bac, deixem el trencall a la Masia a l'esquerra i continuem pujant per pista de terra en bastant mal estat, cura si ha plogut.   On ens aconselli la prudència deixem el cotxe, és una pista de desembosc, no la obstruïu.  Ara a peu direcció Nord fins que trobarem una fita i un costerut corriol que va a buscar l'agulla, hi ha fites de tant en tant.

Graffitti via PeTeTe any 82, per sort gairebé desdibuixat !

La via triada va pel tram mes llarg de l'agulla, una gran pintada a peu de paret, que per sort gairebé està esborrada pel temps, ens ho confirma.  Uns burins ens permeten progressar en artificial, cal portar força plaquetes.   Fets quatre passos de burí, posem el primer bolt per sobre del sostret.   Continuem pujant per burins i posem un altre bolt just abans de deixar l'artificial i passar a la trencada placa/mur de la dreta.

Per la placa de l'esquerra va la via PeTeTe oberta per gent de Badalona l'any 82.

Restaurem la placa canviant algun burí per parabolt, no tots.

Entrant a la placa de la dreta.

La via continua per un tram de roca trencada que no inspira confiança, hi clavem fins ados pitons per assegurar la progressió, tot i que si et refies de la roca poden no ser necessaris.  Alguna peça podrem posar mes amunt.  Aleshores la paret presenta uns desploms, la zona del Tap, en que haurem de fer una escalada atlètica i un pas d'estreps d'un Camalot del 4 .  l'arribada al cim és comuna amb la Normal, un curt tram prou dret i atlètic que cal saber llegir.

Ja en lliure per un tram d'aspecte trencat on clavem algun pitó de protecció.

Una vegada el Marc ha fet cim pugem el Jorid i jo tot fent neteja de la via que ha quedat molt mes segura conservant el seu esperit.  Rapelem i anem a tastar un bloc que hi ha al costat del Tap i que no en sabem el nom, jo l'anomenaria la Copa per continuar amb el tema Axampanyat....

La placa és ben dreta i fina, equipada amb uns quants burins a l'inici per després continuar en lliure.  La roca no inspira confiança, humida per l'ombra pressitent de l'alzinar amb el que el Jordi la fa en artificial els primers passos, la continuació cal escalar fi ja que no presenta possibilitats de protecció, tanmateix la dificultat ja baixa.  El Marc de segon s'ho fa en lliure.

Línia que descobrim al bloc del costat, La Copa de Xampany podria ser...

Placa curta però intensa , el Marc l'apura en lliure.

Acabem la tarda fent la Normal, tota equipada amb bolts, fins que se'ns fa fosc, som ja a l'octubre....

Vies recomanables en el seu estil, la Petete necessitareu mitja dotzena de plaquetes recuperables, joc de Tòtems o similar fins al 4, estreps i 14 cintes. Opcional Pitons per un curt tram de difícil protecció.

Trobareu més informació al blog del Jordi Ceballos

Roca Calenta

 

Les tardes són curtes però aprofitem per fer la Normal, una línia ben trobada.