divendres, 20 de desembre del 2019

Malalts de Roca renovada. Coll Roig. Ripollès. 06-12-2019.

Coll Roig a La Cubil, paradís del Calcari.
Aquest pont de la puríssima proposo una trobada a casa la Magda a Ribes de Freser, s'hi apunten el Toni i la Salo, el Joan i la Carme i el Josep Maria i l'Anna, a darrera hora el David també s'hi afageix, va quedar amb ganes de mes després de la Dersu Uzala...Mentre nosaltres anem a escalar les mestresses faran una bona caminada quedant per trobar-nos a dinar tots plegats al migdia. quedem tots a casa la Magda on fem un bon esmorzar amb Coca de forner de Cal Cabaness i pa i coses.... Sortim cap a Campdevànol per agafar la Gi401 direcció Gombrèn i d'aqui per la Gi402 direcció Coll de Merolla; sortint d'un revolt tancat agafem trencall a la dreta direcció Castellar de N´Hug- Montgrony per uns kilòmetres mes endavant tornar a girar sobtadament a la dreta ara sí, direcció Montgrony. Ja a les envistes de la cinglera de Montgrony, agafarem la pista a l'esquerra que puja al refugi forestal de les Planelles; aquí s'acaba la carretera encimentada per continuar amb pista fins a Coll Roig. ( millor amb cotxe alt). A l'anar quatre ens dividim, el Toni i el Joan aniran a La Tardor Calenta i el David i jo a la Malalts de Roca.
El David començant i superant el ressalt de mitja tirada.
Avui el David comença, la via la trobem just després d'un tram amb una corda fixe, si mirem amunt un arbre esporgat a l'inici ens confirma que ja hi som. Vigilant els primers metres, el peu de via és ben humit, i amunt! supera l'arbre i arriba al prime escull, un ressalt vertical que resultarà mes senzill del que aparenta, això sí, cal apretar-hi.
Recuperant la primera tirada.
S'entra en un tram trencat abans de la reunió on caldrà vigilar, poden caure pedres...
Mantinguda segona tirada, per gaudir !
La segona tirada és per mí, comença per placa vertical amb bons forats; és un gaudi anar descubrint quin són els millors...a l'entrara reunió dubto per on anar, primer m'enfilo per sobre l'últim químic i veig que no pot ser, desgrimpo i vaig a l'esquerra a buscar unes fissures verticals de les que ja fàcilment entro a reunió, per mí ha estat el tram que m'ha fet pensar mes...
Després d'un petit canvi de reunió, el David comença la divertida tercera tirada.
Fem un petit canvi de reunió anant a buscar les plaques del davant, ajudant-nos amb les branques dels arbres ja que és tot força moll. Torna a ser el torn del David, canaleres ben fondes, fondíssimes, tant que sovint no podia trèure el peu...millor no empotrar sinó que superar-se pels laterals en adherència. Al capdamunt cal anar a l'esquerra per un terreny cada cop mes senzill fins la reunió.
Al capdamunt toca anar cap a l'esquerra.

Estètc diedre de la quarta tirada, molt ben trobat.
La quarta tirada es presenta amb un diedre vertical fissurat, començar és potser el moïment mes fi, ja col.locat al diedre un festival de preses i obertura de cames, tot molt estètic i plaent! Abans de sortir un tram mes estret obliga a entrar al fons de la fissura per sortir a una zona mes amable, com una cresta que anirem resseguint fins la reunió.
Sortint del diedre encarant l'aresta d'arribada a reunió.


Corona de rei ( Saxífraga longifòlia )

Al tram clau de la darrera tirada, després d'un canvi de reunió.
Fem un nou petit canvi de reunió, passem pel peu de la tercera reunió de la Dersu Uzala per anar a l'esquerra resseguint la base del darrer tram de paret; la reunió molt ben equipada i còmoda.
El David començant l'interessant cinquena tirada.
La darrera tirada és orientada a ponent, li toca l'ombra, la roca te un tacte relliscós i és ben freda. Començo amb bons forats per les mans, tot esquivant la mullena, priemr recta amunt per flanquejar a la dreta fins una feixeta on haurem de flanquejar a l'esquerra a buscar la fissura vertical que ens porta al cim. Molta cura amb les cintes si no volem que la corda ens faci massa fregadís.
Treballant la fissura que demana gest i col.locació, fantàstic tram !
El tram de la fissura és una passada! demana saber llegir la roca i posar be el cos per a sortir-ne exitós, malgrat el fred surt prou be i ens acaba d'omplir de satisfacció, quina via mes ben trobada, i és que a Coll Roig no hi ha cap via "dolenta".
Un ràpel curt des de la mateixa reunió cimera, ens deixa a peu de camí.
Ben contents al cim observem com els companys que han fet ja la tardor Calenta ara acaben la primera tirada de la via K i es preparen per tornar al cotxe, nosaltres farem un ràpel curt des de la mateixa reunió cimera fins al peu del camí de tornada.
Foto 50 anniversari de la Unió, U. E. S.
Abans de marxar faig la foto record amb el Domàs de la Unió Excursionista de Sabadell en motiu del 50è anniversari de la Unió que celebrarem aquest 2020; unió hereva de les tres entitats pioneres : Agrupació Excursionista Terra i Mar, els famosos TIM, el Centre excursionista Sabadell i el Centre Excursionista del Vallès. Avui hem quedat per dinar tota la colla a l'Hotel Sant Antoni a Ribes de Freser i no toca arribar tard !
Itinerari aproximat de la via.

Una via molt interessant, completament equipada, només cintes ( una dotzena) amb trams de placa, petits desploms, canaleres, diedres i fissures...que ens faran gaudir de valent! Oberta per Antonio Alarcón i Joan Baraldés l'octubre de 2016 i modificada i redreçada a principis del 2019 per l'equipador de la zona Santi Sanz. Els que l'haguèssiu feta abans no la coneixereu...actualment és mes obligada i menys sinuosa, no cal portar material ja que l'equipament és de luxe. La setmana anterior el Josep Maria la va repetir i comentava que no li semblava pas fer la mateixa via...tanmateix un bon itinerari, amb final de Deu ! Com a però, doncs els inevitables canvis de reunió, però la paret és com és i no molesten pas.

4 comentaris:

  1. Molt be ha quedat el tercer llarg i mes segur,al que ho hagi rectificat se l'ha de felicitar. Bona feina!!

    ResponElimina
  2. Hola Sergi, jo no havia fet la via abans del re-estiling del Santi Sanz, però companys que l'havien feta comenten que sembla una altra via. Els químics queden molt discrets, però potser n'hi ha masses en una paret tant plena de fissures i forats per llaçar, posats a posar-hi alguna pega, que cada un obre amb el seu criteri.

    ResponElimina
  3. Jaume
    Totes les tirades pugen per la mateixa línia per on la varem obrir i el químics li treuen compromís. Això i la tala de vegetació ha fet que ara sembli una altra via i es repeteixi molt.
    Cal dir que en Santi em va demanar permís per substituir les vagues en ponts de roca i boixos pels químics

    ResponElimina
  4. Hola Joan, jo no l'havia fet abans que la re-equipés el Santi, però companys que sí l'havien fet comenten que no sembla la mateixa via, sobretot a les primeres tirades...tanmateix us va quedar una línia ben interessant, la Dersu Uzala la vaig fer abans que la vostra i vaig comentar que era la millor línia que havia fet per allà, però després de fer la Malalts....que no se quina és millor.

    ResponElimina