dimecres, 26 d’agost de 2015

Dome de Neige dels Écrins. Alt Dauphiné.

Barre i Dome de Neige des Écrins ( 4.102 - 4.015.)
Aquest estiu hem celebrat el 45è campament d'estiu de la Unió Excursionista de Sabadell, el meu club de tota la vida; hem tornat al Briançonais, concretament a la Vall de la Clarée. L'ant 1993 i el 1997 vàrem fer estada a Aillefroide i aquest cop ens ha semblat millor canviar d'aires, i la Vall de la Clarée ens ha permès de fer molta activitat sense perdre la possibilitat d'anar als emblemàtics Dome, Barre o Pelvoux. La Barre i el Dome així com la majoria de gegants de la zona ja els tinc fets, però la meva filla Núria no i em sembla que toca tornar-hi: Fem una colla de sis per anar al Dome i quatre faran la Barre.
Sota un persistent plugim fem l'aproximació, aquí dinant al refugi del Glacier Blanc.
Calen dos dies per poder fer cim sense presses, amb el que el dimarts 4 d'agost sortim a mig matí cap a Aillefroide. Aparquem al Pré de Mme. Carle on hi ha l'oficina del Parc Natural. Només començar es posa a ploure, plogim poc intens però que ens farà pujar tapats. Almenys ens estalviem la soleïada, aquest dies als Alps fa una calor intensa mai vista.
El Glacier Blanc....enguany més aviat negre....!
Al refugi del Glacier Blanc ens aturem per dinar, ha deixat de plovisquejar! una constant pujada per la morrena i ja som a la glacera, aquesta està pelada de neu amb el gel antic aflorant...quina pena. La seguim amunt, però es va complicant i l'abandonem un tram per retrobar el camí marcat amb pintura blanca, ens caldrà remuntar pèr una morrena perillosa per inestable.... Retrobem mes endavant la glacera i ens hi posem seguint la traça, ni ens encordem ni ens posem grampons, anem saltant esquerdes, cada cop mes amples!! una vegada al refugi i tot xerrant amb uns companys bascos, ens comenten que el xicot ha caigut a una esquerda al trencar-se un pont de neu!!! renoi!!! sí ja ho díuen que s'ha d'anar encordat per les glaceres ja!

Dinou anys després torno amb la Núria, la meva filla gran.
Arribem a bona hora al refugi, podem instal.lar-nos tranquil.lament i gaudir de les poques estones que la boira ens deixa admirar el nostre objectiu; dónen el sopar a 1/4 de set i ens fan estar a taula a les sis...vaja, però com que ja tenim gana no ens fem pregar. Demà ens despertaran a les tres per esmorzar, apa doncs a atipar-nos que ja se sap que els esmorzars de refugi no són gaire cosa i menys a aquestes hores.
Fem la primera aturada per ganyipar, la fresca de la nit ens ha ajudat a fer metres.
Alló! il se l'heure!! recoi ja són les tres....apa amunt, quina mandra. L'esmorzar és prou bo i abundant per ser en un refugi...el que falla és la gana, però cal esforçar-se ja que tardarem a ganyipar. D'entrada estem prop mes d'una hora preparant tot el material, sóm gairebé dels últims en sortir del refugi per fer la baixada fins la glacera, prou llarga per cert. A peu de glaciar tornem a fer una bona aturada per col.locar grampons, alguns van amb botes molt tobes amb el que els grampons, evidentment de corretges s'han d'anar apretant de tan en tan. Quan aconseguim que tothom funcioni ens posem en marxa, evidentment, els últims.
Impresionants sèracs.....
Sembla que la cosa rutlla, a la llum dels frontals vaig seguint traça, però tot d'una la perdo en un tram de gel antic, fem una mica de marrada i finalment la retrobem;  atrapem una cordada que s'han aturat a encordar-se, nosaltres encara no ho fem, però no tardarem ja que cada cop les esquerdes són més amples. Tot i aturar-nos per l'encordament aquesta colla ja no ens atraparà. Sota el Coll de Temple, la traça es redreça molt, i ja no deixarà de trempar amunt fins dalt de tot. Cal agafar un ritme lent per no cremar-se.
La cordada funciona com un rellotge !
L'albada és espectacular, el cel es tenyeix de rosa així com la neu; aquesta és ben dura, els grampons s'hi claven amb fermesa. Passat el primer tram afluixa el pendent una mica i ens aturem a ganyipar i beure. Tenim al davant l'Antonio i el Joan, que amb els seus fills Kédar i Guillem van a la Barre.
A les envistes del cim i de l'últim graó que haurem de superar.
La traça actual no te res a veure amb la que vaig fer ara fa 19 anys, aleshores fèiem una gran diagonal a l'esquerra fins gairebé tocar l'aresta oest i d'aquí una llarga diagonal per sota la rimaïa de la Barre; enguany la traça puja recta amunt sense fer massa giragonses. Alguna esquerda fa que t'ho miris, però en general la ruta es veu prou segura excepte per l'eterna amenaça dels sèracs que tenim omnipresents sobre nostre...i que algun dia cauran, ben cert.
El pendent afluixa, som sota el mur final, al darrera un mar de muntanyes....
Em sorpren el tram on estem, la neu hi és dura i compacta, no hi ha massa graonades i cal pujar clavant les puntes dels grampons i la punta del piolet...penso per un moment en la trepa que em segueix, però no escolto cap queixa i la corda segueix suaument amunt, són una colla prou valenta. Aviat la neu perd fieresa i té mes graons afluixant el compromís, millor, ara toca però bufar de valent ja que ens enfilem directament a buscar la rimaïa i som a tocar els 4.000. l'alçada es nota.
L'Antonio a la primera tirada del coll Lory, fent via cap a la Barre.
Buff, ja flanquegem, ha estat dura la pujada aquesta, ara ens resta una caminada pràcticament horitzontal a buscar el coll Lory i el Dome, però de lluny ja veig que ens quedarà un petit problema, un mur d'uns 20 m vertical i de gel dur....
Algunes cordades que venen al darrera.
Com ja ho havíem practicat abans de sortir, els faig preparar una baga per a fer un nus Machard i així asseguar-se tot enfilant-se per una corda fixe que els guies han deixat per superar aquest graó. Pujo primer jo i a continuació la resta. El Machard els dóna confiança i amunt sense problemes.
La trepa ben contents al cim, per alguns el seu primer 4.000 !
L'arribada al cim és plaent, com el seu nom indica és arrodonit i amable. Ens felicitem, ha estat una sort poder assolir-lo, ja que les condicions actuals són prou dures i la neu escassa, sobretot a la part de baix on la glacera és una trampa. Estem contents i fem una bona estona de relax, sense fred, a 4.000 metres!!! s'em fa extrany! però aquest temps te això.
Desgrimpant el ressalt final, amb un gel duríssim a l'inici.
Abans no ens adormim tornem avall, amb precaució ens arribem a la corda fixe i ajudant-nos amb el Machard desgrimpem el mur. Ho prefereixo a fer un ràpel, ja que la colla no hi està massa avesada.
La Núria esperant el Sergi...
Amb precaució ens n'anem sortint i aviat tots som altra cop al peu del mur, ganyipada i avall abans no s'estovi massa la neu.
Desgrimpar aquest ressalt et fa anar mes en compte que el pujar.

Tones de gel en equilibri inestable.

Un tram prou dret i amb la neu duríssima al pujar, de baixada s'ha estovat un pel.

Entretingudes esquerdes que s'han d'anar sortejant.

Ja a sota el gran Plateau ens podem relaxar.

Baixem per la glacera ben avall, o pel que en resta....

Abandonem el glaç per continuar pel tarteram, s'agraeix trèures els grampons.

A les envistes del refugi Glacier Blanc on dinarem tot esperant els de la Barre.
En passarem prou via a baixar, sota el Coll de Temple ens tornem a aturar, ben amunt intuïm els companys de la Barre que ara van cap al Dome; la neu s'ha estovat i cal anar amb compte al saltar les esquerdes; un guia ens adelanta i el seguim, el punyetero coneix per on millor passar les esquerdes i ens portarà molt avall per la glacera, fins gairebé tocar el refugi Glacier Blanc. Aquí ens aturem a dinar i esperem els cuatre de la Barre. Farem un bon relax fins no arriben; Ho celebrem plegats amb una cervesa ben fresca quan arriben i baixem ara tots ja cap a l'aparcament del Pré de Mme Carle.
L'any que ve a veure si us animeu a fer l'estiu amb nosaltres!

Molt profitosa ascensió al Dome de Neige a càrrec de Sergi, Gerard, Enric, Bru, Núria i Jo mateix i a la Barre de l'Antonio, Kèdar, Joan i Guillem. Va ser l'inici d'un seguit de cims ben macos a la zona, així com escalades: Gran Galibier, Mont Thabor, Agulla Roja, Mt Chaberton, Tour Germain (Vall estreta) etc. Així com turisme per la vall i els seus rellotges solars, les seves granges, formatgeries... i el millor la companyonia amb tota la colla del Campament.

6 comentaris:

  1. Felicitats, unes bones fotos per explicar molt acuradament una excel.lent ascensió.

    ResponElimina
  2. Molt bé, Jaume, veig que la neu estava realment malament, costa reconèixer la ruta... Com els hi va anar als de la Barra? Van tenir algun entrebanc?

    ResponElimina
  3. Felicitats per l'activitat! Fa uns anys vàrem fer un intent a la Barre, però la meteo ens va fer tirar enrera... Llegint la teva ressenya m'has fet moooltes dentetes :)

    ResponElimina
  4. Felicitats Jaume,
    Jo aquesta la vaig intentar fan uns quants anys amb esquís però una forta nevada i les condicions de la neu ens van fer optar per un cim secundari a sobre del refugi del Ecrins.
    Salut i a escalar

    ResponElimina
  5. Gràcies Manel i Ita, vam disfrutar molt.
    Joan, la Barre estava en immillorables condicions, només grampons a la primera tirada, la resta roca calenta per disfrutar. La Neu no estava malament, era dura i s'agraïa, però a baix, sobretot, les esquerdes éren ben obertes i els ponts de neu traïdors.
    Petrus, doncs a tornar-hi que t'omple de satisfacció la Barre, ara si hi vas fes la travessa integral, aresta oest-est una gran cursa, o fés com el Joan (Gatsaule) per la cara sud escalant una de els seves llarguíssimes vies....
    Hola Joan, amb esquís ha de ser una passada, a veure si m'hi torno a enganxar a això de l'esquí de muntanya i hi torno amb esquís.

    ResponElimina
  6. Realment fa ganes de pujar-hi...Salut!

    ResponElimina