divendres, 28 d’agost de 2015

El Gran Galibier, excel.lent talaïa dels Écrins. Campament d'estiu UES 2015.

El Gran Galibier és el cim punxegut de mes al fons, 3.228m.
Després d'assolir el Dome, decidim fer una sortida tots plegats, social en diem, per a fer un tres mil de la zona; al Campament hi tenim gent de tota mena i experiència i enguany una colla encara s'han d'estrenar en això dels tres mils, per la qual cosa anirem a fer el Gran Galibier, un cim emblemàtic dels Écrins, força oblidat però al no assolir la mítica xifra dels 4.000...
Començant l'ascensió, a les granges del torrent du  Rif.
Em va animar a fer-lo la piulada de l'amic Joan

  • Gatsaule
  • que la describia molt be; la sortida és exigent ja que haurem de fer un bon desnivell i força kilòmetres: 1.600 m i 23 Km aproximadament. Nosaltres no pugem pel torrent du Plan Chevalier sinó que fem l'itinerari d'esqui per la Vall de Rif, que fa mes volta però puja mes suau. Deixem els cotxes a la carretera que puja al Coll de Lautaret, passat Monetier-les-Bains en un marcat revolt a l'esquerra, a l'indret de l'Algerg du Pont de l'Alpe.
    Des del fons de la vall a l'agafar alçada ens apareix : "La Barre" i un xic mes amunt, La Meïje.


    Al Coll de Clos d'Ane 2440 m, sota tenim el Gran Lac.
    Anem prou d'hora i farem la pujada a l'ombra fins gairebé el Clos d'Ane a 2.440 mtrs. Gaudim del gran espectacle que se'ns va oferint a mesura que ens enfilem: La Barre, els Agneaux, el Pelvoux, la Meïje.... Aquí ens aturem a fer una bona ganyipada, força avall queda el Gran Lac i amb goig veïem que som força amunt, gairebé a l'alçada del Coll de la Ponsonnière.
    Del Clos d'Ane veïem al fons el Coll de la Ponsonnière i ja treu el nas el nostre objectiu.

    Camí del coll, el Gran Lac encaixonat entre grans parets.

    Poc abans d'assolir el coll el llac de mateix nom.
    Ara el camí planeja i va fent ondulacions ascendents prou suaus, just abans d'arribar al coll trobem el Llac, petit i de poca fondària. Una borda de pastors amb la seva font ens va prou be per agafar líquid.
    El jovent que empenyen fort!



    Des del coll de la Ponsonnière el Gran Lac i l'agulla de Lauzet.

    Coll de la Ponsonnière 2.613m.
    Del coll el camí torna a enfilar amunt amb força, la pujada a Coll Termier és constant, però el camí és prou ben marcat i es fa be. Un parell de llacs amenitzen la ruta.
    Llac just abans del coll Termier.

    Coll Termier
    Aquí al coll ens reagrupem i fem una ganyipada, tenim el cim aprop, però el que queda és més entretingut, un terreny com karstic, que fa que si no endevines el camí, et compliquis la vida, grimpant i grimpant....les pintades blaves ens fan marrar el camí i de sobte ens veïem grimpant aèriament....ens cal recular i baixar a buscar el corredor de sota.
    Enfilant el tarteram, corredor que ens ha de dur al cim.

    Haurem de grimpar una mica.
    Ja arribem, una grimpada ferma fa mes entretinguda la pujada; la "canalla" s'enfilen segurs i disfruten.
    Darrer esforç i Cim!

    Foto de tot el grup, una bona colla!
    Ben satisfets fem la foto de grup, per uns quants és el seu primer tres mil, un tres mil amb "rebava" com diu el Joan!
    Foto familiar.

    A l'esquerra del cim hi passa l'afamat col de Galibier ( Tour de França).

    Desgrimpem abans el temps no es compliqui, "orages apres Midí"

    Reagrupament al Coll Termier.
    El descens és ràpid, la roca és ferma i aspre, cal vigilar a no refregar-s'hi. Una vegada al Coll retrobem el Rafa, que per precaució a decidit deixar el cim per un alte dia, i ja tots junts fem cap avall. El temps està canviant, la Méteo anunciava tempestes el migdia, i sembla que l'encerten ja que al davant tenim una negror amenaçadora, tanmateix a nosaltres ens fa sol.
    Al fons les agulles de Cerces ja reben la pluja...

    Aquesta negror deixa caure un aiguat sobre la Vall Estreta.
    La baixada la fem amb sol i desitjaríem una mica d'ombra, però pel que ens assabentem mes tard, a la Vall de la Clarée hi està fent una tempesta ferotge: a on estem acampats la gespa queda blanca de la pedregada i la carretera quedarà tallada en varis trams per les esllavisades dels barrancs laterals.
    Borda pastoral amb font salvadora!

    Merescut refresc a l'Alberg du Pont de l'Alpe.

    Una excursió molt ferma assolint un tres mil emblemàtic del Briançonnais, amb una trepa molt maca. L'itinerari és força senzill de seguir gràcies a les bones indicacions mitjançant pals indicadors que hi trobarem, això sí, ajudats d'un bon mapa. El cim costa d'identificar, però es veu de molt lluny, és una petita piràmide rrera dos cims d'aparença més elevada... Amb una mica de neu ha de ser encara mes atractiu.

    3 comentaris:

    1. Carai, Jaunme, quina diferència en quan hi vaig anar jo, passen unes setmanes i ni gota de neu! M'ha agradat veure com és el cim sense neu.... Segur que amb neu la baixada va ser molt és còmode!!

      ResponSuprimeix
    2. Joan, sense neu tot és mes aspre, enguany la calorada ha estat intensísima i duradora, no hi ha congesta que ho aguanti.
      Joan A. doncs sí és una bonica trescada que t'obre horitzons estimulants, com les Agulles d'Arves, a veue si formem un grupet amb el Joan Alpinista hehe i hi fem una escapada que em sembla que ens falten a tots tres.

      ResponSuprimeix