Escalant a la vora del Mar: via Piset sortint per brazo de hierro al Port de Garraf. 13-10-2023.

Escalada restringida del 16 de gener al 30 de maig, abasta des de les vies El Falcó de la foscor i Arqueologia transmediterrània ambdues incloses.

Escalar vora del mar és un goig, sobretot si hi ha calma.

 

                            Aprofitem un dia entre setmana per anar a escalar a peu de l'aigua...anem al Port de Garraf .   Som dues cordades, el Josep i l'Àngels i el Santi i jo.

APROXIMACIÓ:   De Barcelona anem per la C-31 carretera de Barcelona a Calafell, no entrem a l'autopista, seguim per la coneguda carretera de les costes del Garraf fins al rètol Garraf, seguim les indicacions Port de Garraf i quan ja tenim les parets a la vista mirem d'aparcar on trobem lloc.  A la dreta un carrer va cap a un túnel per on tornarem, nosaltres seguim direcció sud travessant una explanada fins al final d'aquesta que ja tenim el mar als peus i al davant les parets.  Un rètol avisant de restriccions ens situarà, anem a la seva esquerra.

Primera llarg per una bonica placa - esperó.

Primer llarg:   sortim de la còmoda reunió cap a l'esquerra per  grades fàcils i encarar un esperó-diedre amagat, una vegada situats anem progressant recta amunt tot trobant algunes assegurances que podrem reforçar amb flotants al gust. 

Bona roca, verticalitat i el soroll de les onades....

Entrant a la cova per a fer la primera reunió.

Segon llarg:      Sortim cap a l'esquerra d'una petita cova amb uns passos d'artificial per continuar en lliure de bones preses fins la propera reunió, tirada curta 15m.

Sortida d'estreps del segon llarg i al replanet de la reunió (foto Josep Sanz).

L'Àngels recuperant el segon llarg i el Santi encapçalant-lo.

Tercer llarg:    Aquests dos següents llargs es podrien empalmar, tanmateix nosaltres hem preferit fer-los, així s'allarga la via...surt cap a la dreta amb uns passo bonics i aeris per encarar una placa fissurada en tendència a la dreta fins la reunió en un balco.

Recuperant el tercer llarg.

Començant el curt quart llarg.

Quart llarg :  comença anant a l'esquerra a buscar un gran bloc que rodegem enfilant-nos-hi;    també tirada prou curta i que ens deixa en una esplanada sota el darrer mur.   D'aquí millor arreplegar les cordes i anar caminant fins al peu del següent mur on tenim vàries opcions, nosaltres triem la Brazo de Hierro al marge esquerra.

Sortim per la Brazo de hierro, aquí des de la quarta reunió, els companys.

Cinquè llarg :     S'enfila recta amunt per la placa amb preses d'escàndol amb un tram al mig on hem de flanquejar a la dreta i on trobem algun pas mes potent.   Reunió ben còmoda en un replà.

Sisè i darrer llarg, curt i espectacular.

Sisè llarg :   Surt de la reunió cap a la dreta per uns llisos a buscar una graonada, aquí ens haurem d'autoprotegir.   Passat el graó anem a buscar un darrer mur prou a la dreta quedant amagat dels companys de la reunió, aquí tornem a trobar preses d'escàndol i amb una bona tibada som al replà somital, espectacular !

Reunió cimera, en una curta grimpada som al cim.

Acabem la "festa" amb un arroç amb vistes al mar.

Acabem amb una  grimpada per sortir al cim d'on baixem per corriol i fites cap a l'esquerra fins a trobar un camí que ens deixa a l'altra banda del penya-segat.  Sortim a una pista que en poca estona ens deixa a l'entrada d'un túnel, que travessem sortint al camí que hem fel pel matí per anar a la via.

És bona hora i decidim regalar-nos amb un bon arroç al Xiringuito de Garraf, que no tot és escalar...o sí !!!

Ressenya dels amics Manel i Ita i de Joan Asín, gràcies.

Via Krak Tak a l'Agulla dels Pelats. Montroig. 05-11-2023.

L'Agulla dels Pelats tot aproximant des de l'aparcament.

          La tardor és una bona època per acostar-se al Montroig, amb el Ricard Rofes triem una via d'aventura on  només trobarem equipades les reunions;   la KrakTak  va ser oberta per Joan Cauvet i Josep Terraza l'any 1992 resseguint una evident línia de fissures.  

Aproximació:  Anem cap a Balaguer d'on continuem per la carretera que va a Àger  C-12.   Al Monestir de les Avellanes girem a la dreta per la LV 9046 fins a Vilanova de la Sal, travessem el poble i entrem a una pista de terra a la dreta, indicacions d'ermita de Montalegre;  anirem seguint aquestes indicacions fins a trobar un trencall a l'esquerra cap a l'ermita, nosaltres seguim recte fins a les envistes de les parets, aquí la pista s'enfila, nosaltres aparquem en una esplanada a la dreta de la que ja sortim caminant, fites, cap a l'Agulla dels Pelats tot travessant lña pista abans d'enfilar cap a peu de via.

Seguint alguna fita i sobretot la intuició ens adrecem cap a l'evident diedre que ratlla tota l'Agulla.  A peu de via hi trobem TAK picat a la roca.
 

La líni de la via ja es va fent evident...

Ja a peu de via amb TAK gravat 

Bonic i potent inici del primer llarg. Fotos Ricard Rofes.

Primera reunió.

Primer llarg:         Una placa fissurada inicialment fragmentada facilita la progressió, més amunt una fissura central que aprofitarem per assegurar-nos i fer un pas delicat i potent al caire de la llastra que ens permet superar-la, una vegada assolit aquest pas la progressió esdevé senzilla anar guanyant graonades vigilant la roca i evitant la vegetació que anem trobant, abans d'entrar a la reunió un tram terrós ens farà progressar ambcura.

Recuperant el primer llarg.

Fissura del segon llarg, que s'anirà definint com a diedre.

Segon llarg:     L'aspecte no és massa engrescador d'entrada, hem d'enfilar-nos per una torre d'aspecte trencat fins a un arbre, d'aquí ja entrem a la fissura-diedre de la tirada: aquesta fissura s'anirà redreçant i estrenyent fent la progressió entretinguda, sobretot per a la col.locació de les assegurances.   El tram més delicat és l'entrada a la reunió :  hem de sortir cap a la dreta i abandonar la protecció de la fissura.  La reunió no és res de l'altre dijous, un espit i un clau.

Segona reunió i al diedre fissura. Foto Ricard Rofes.

Potent començament del tercer llarg.

Al tram de 6a a protegir.

Tercer llarg:     Surt vertical de la reunió per guanyar un mur amb una fissura central que aprofitem per protegir-nos, la tibada inicial és potent.  Una vegada superat aquest pas anem cap a l'esquerra a buscar una altra fissura que ja no abandonarem fins el cim;  el tema és en entrar-hi, per la dreta és més senzill però no es pot protegir i l'entrada per l'esquerra cal fer un pas sense peus ja que tenim un petit sostret, el company se'n surt amb l'ajuda de l'estrep i ja situat a la fissura progressa tot protegint amb friends.   El tram superior millora la dificultat però la progressió esdevé atlètica, un sostret final l'evitem per l'esquerra arribant ja al cim de l'Agulla..

Recuperant el tercer llarg. Foto Ricard Rofes.

Material:     Donat que la via és completament desequipada ens caldrà anar proveïts d'un joc complert de Tòtems o similar fins el nº4 de Càmalot.   Els tamanys centrals es bo dur-los repetits.

Descens:          Del cim de l'agulla anem cap a la dreta a buscar la canal que ens deixa al peu de la mateixa.

Mes que contents al cim de l'agulla amb el Panta de Sant Llorenç de Montgai al fons.

A la canal de baixada.

Itinerari de la via i ressenyes dels autors i d'en Joan Asín.

Una via curta però intensa, són només tres tirades que ens deixaràn ben satisfets com s'hi haguèssim fet molts més metres, tanmateix si tenim ganes de més marxa, podem optar per fer alguna de les vies veïnes: Trending Tòpic, 66 Taks, Resol  o la recentment reequipada Café copa i Caliqueño.

Via Ui, ai, Uf sortint per la Sòrdenes mon Guef a Alòs de Balaguer. La Noguera. 24-10-2023.

Panoràmica del Pic de Castellàs al Serrat del Poll, podeu veure les línies de la majoria de vies.

 Escalada regulada de l'1 de gener al 30 de juny.  Accés caminant des de l'àrea de Píc-nic de la Font de l'Espadella.

A l'àrea de Píc Nic de la Font de l'Espadella haurem d'aparcar i continuar caminant.

Anem tota una colla a  Alòs de Balaguer a fer la via que ara fa una mica més d'un any van obrir dedicada als escaladors jubilats , emei Tortosa i Juan Luís Linares     ( Pintó).  Gràcies per la feina.

APROXIMACIÓ       

Arribem a Artesa de Segre, bon lloc per esmorzar als que venim del Vallès ( Bar l'Eixida, Forn Serra...) anem a buscar la LV 9137 direcció Vernet, Baldomar i Alòs, ja a Alòs seguim el riu Segre fins a trobar la Font del Pont, d'aquí surt un camí de terra que seguirem fins l'àrea d'esplai de la Font de l'Espadella;  abans es podia contnuar uns dos quilòmetres fins ben be a sota les parets, actualment aparquem aquí.   Seguirem caminant aquest dos quilòmetres fins al peu de la paret, a l'explanada on s'aparcava abans pujarem un tram direcció al congost de Mu i quan siguem al damunt del pujador ja enfilarem per coriol a buscar les parets, la nostra via és a l'esquerra de la Sòrdenes Mon Guef i abans de la Mision Impossible.

Primer llarg amb els companys a la segona tirada. Foto Josep Sanz.

Primer llarg:      Si ja heu escalat altres vegades aquesta paret, l'inici és com el de totes les vies del voltant, calcari amb bones preses però de tacte extrany a l'inici, cal vigilar on t'agafes ja que pot ser trencadís, més amunt millora.  L'equipament és el necessari amb possibilitats d'acompletar amb bagues a Savines i o friends.  La paret ha estat netejada de les llastres mes grans, cal però atenció.

Primera reunió Fotos Josep Sanz i Pere Ibarz.

Recuperant el primer llarg. Els companys Bellmunt i Ibarz a la via del costat.

Segon llarg:     segueix la mateixa tònica que el primer, potser amb millor rocam i un pel mes vertical.

Segon llarg

Tercer llarg:       Aquest és comú amb la veïna via Sòrdenes mon Guef, un muret inicial assegurat amb un bolt i la resta grimpar ressalts de molt bon fer fins a una feixeta ben còmoda sota els murs finals.   D'aquí farem un canvi de reunió per encarar els diedres de les dues següents tirades.

Des de la segona reunió els companys a la tercera.

Al quart llarg, un bonic i interessant diedre que sembla mentida encara no estés obert.

Quart llarg:      Anem a buscar el diedre evident, primer per terreny trencat i pedregós fins a situar-te de ple al diedre, aleshores l'escalada és d'anar cercant el millor pas per anar pujant sense complicacions, semiequipat haurem d'acompletar amb bagues i o friends alguns passos.  Entrada a reunió per una placa ben intressant a la dreta, essent aquesta ben còmoda.   Quan recupero aquesta tirada m'adono que m'acompanya una serp prou maca...la tinc tant aprop que li puc veure la nieta ben rrodona, el que em tranquilitza, però tanmateix escalo bàsicàment pel full de la dreta del diedre mirant d'evitar-la, al fer el flanqueig per entrara reunió la perdo de vista Ufff.

Recuperant el quart llarg i entrant a la reunió. Fotos Josep Sanz.

Cinquè llarg:      Continua l'evident diedre, sortim de la reunió cap a l'esquerra a atènye'l, aquests primers passos són curiosos i t'ho fan mirar fins que no ets ben encarat a la canal;  ja ben situat la progressió és amable fins al capdamunt on es tanca i et demana progressar per la placa de la dreta, amb un pas final acrobàtic per entrar al replà de la reunió.

Estètic diedre del cinquè llarg. Foto Josep Sanz.

Colobra que m'acompanya escalant el diedre.

Arribant al tram final on s'ha de tibar una mica mes. Foto Josep Sanz.

El Josep al tram final on cal progressar per la placa dreta amb entrada acrobàtica.

Continuem per la Sòrdenes Mon Guef, sisè llarg.

Sisè llarg:    Aquí s'acaba la via, però preferim sortir per dalt amb el que continuem per la Sòrdenes mon Guef, escalada agradable, de bon protegir amb friends i bagues per Savines.

Entrant a la sisena reunió. Foto Josep Sanz.

Últims passos abans de la reunió cimera, amb un penjat flanqueig.

Setè llarg:      Continua amb la mateixa tònica que l'anterior, salvant ressalts amb trams verticals i divertits de negociar amb trams on ens haurem d'autoprotegir.   Per arribar a la bretxa on s'acaba la via haurem de fer un pas aeri i espectacular.

Descens:      Fem d ela reunió cimera un ràpel d'uns 20 metres fins el fons d'una canal,  de la canal busquem una fissura/canal per la que ens enfilem fins a trobar el segon ràpel, anteriorment era d'uns boixos actualment està molt ben equipat amb anella i cadenes.  Amb uns 40 metres som a peu de la tartera per la que baixarem finsa trobar el camí del Congost de Mu

Tot baixant admirem el Congost de Mu.

Material:  Unes deu cintes exprés, joc de Tòtems fins el dos ( Taronja) i bagues Savineres.

Una via que ha sabut trobar un bon camí per anar a fer l'atractiu principal, el diedre.

Del capdamunt del diedre podem rapelar-lo i anar a buscar la baixada desfent el tram d'enllaç de la tercera reunió accesòria a la tercera;  per uns trams amb cadenes arribem al camí del Congost.    Semiequipada i de fàcil amanir.  

Recomanable.

Molt bona ressenya de l'amic Joan Prunera del seu blog Col.leccionista de Vies.