divendres, 21 d’octubre del 2022

Via Terestel a l'Agulla del Mirador o Cara de Mico. La Plantació. Montserrat. 11-06-2022.

L'Agulla del Mirador vista des de La Campana


             Som al mes de juny i cal escalar a l'ombra, per això aquest dissabte anem a l'agulla del Mirador o Cara de Mico al capdamunt de La Plantació;  som quatre, el Josep Maria i el Manel aniran a la via Xavi Sampietro que el Manel ha de fer pràctiques d'artificial i amb el Joan Pera anirem a la Terestel, una via que fa molts anys que tinc a la immensa llibreta de vies pendents, i que per un all o una ceba encara no havia trobat qui m'hi acompanyés....gràcies Joan.

Aproximació:
Haurem d'anar al monestir de Montserrat be amb cotxe, cal pagar aparcament, descompte amb la tarja federativa, o be pujar amb el Cremallera.  D'allà per les escales del pobres, pas dels Francesos, arribem a l'ermita de Santa Anna, continuemper un corriol que baixa a l'esquerra a travessar el torrent per pujar a trobar el camí de Sant Jeroni, una vegada a aquest camí el seguim direcció Sant Jeroni, cap a la dreta, passem per sota la Gorra frígia, baixem unes escales i poc després trobem un corriol que baixa en direcció al Sentinella, si arribeu al mirador és que heu passat de llarg.    D'entrada molt estret i emboscat anem baixant i abans de la base del Sentinella anirem a l'esquerra per on millor ens mani la intuició, un gran bloc que haurem de deixar enrrera ens indica que ja ens hi acostem;  el peu de via és ben evident amb una placa de IV amable que es va redreçant, veurem una assegurança uns 6 metres amunt.
Primera tirada, on es pot col.locar quelcom abans de la primera assegurança fixe.

Fotos del Josep Maria Mallofré des de la Xavi Sampietro.


La primera tirada és amable, amb bona roca, assegurada amb alegria, la primera assegurança és a uns bons sis metres de la base;  la roca hi és bona i trobarem enplaçaments per posar alguna cosa abans...nosaltres hi vam posar l'Àlien groc.   Més amunt la paret s'ajeu una mica i la progressió es fa amable, trobem una Savina que podem aprofitar.
Placa de bona roca on has de navegar entre còdols

Primera reunió en un replanet, còmoda.

Recuperant la primera tirada

A la primera reunió apunt de començar la segona tirada. Foto Josep Maria Mallofré.

La segona tirada és la clau de la via, que no vol dir la mes maca, ja que tan la primera com la tercera són ben interessants, ara sí, aquí es concentra la dificultat tècnica !
Comença amable, per anar trempant a mesura que ens enfilem, superem un llabi per entrar a la gran placa, aquí ens trobem un flanqueig prou obligat, de presa petita i vertical, una vegada a la vertical de la pilastra la roca esdevé de luxe amb grans patates i forats, ara sí també és ben dret fins arribar a desplomar....aquí els espits obliguen a escalar sí o sí.     Trobem un tram prou finet abans d'entrar a la reunió on hi ha un pitó al capdamunt d'una fissura que es tanca, sortir de dret amunt és prou difícil fins i tot amb estreps...aleshores si t'ho mires be e spot sortir cap a l'esquerra, ja ho havia llegit al blog del Manel i Ita, i sí! surt en lliure, és un flanqueig aeri que permet abastar unes bones preses de mans, aleshores amunt sense pensar-s'ho massa fins una franja horitzontal des de la que ja es pot xapar la darrera assegurança abans de la reunió.
Una tirada sublim, bona roca, assegurances justes que et deixa molt satisfet.
A partir d'aquí cal iniciar un flanqueig a la dreta prou potent!


El Josep Maria ens agafa de perfil !

Ja al tram mes vertical on per sort la roca és molt bona. Fotos J M Mallofré


Recuperant la tirada, a l'entrar a l'ombra comença el tram vertical., i entrant a la reunió.


Tercera tirada,  maca i ben trobada, amb les assegurances justes.


La tercera tirada comença prou vertical, menys que l'anterior, amb preses cada cop mes grans que et fan gaudir l'ascensió.  Assegurada en els trams mes drets, hi trobem un doble pont de roca com a primera protecció, a la seva vertical i coincidint amb quan la paret es redreça trobem el primer bolt, a la seva vertical o un pel a l'esquerra, fora de la línia lògica, va a buscar el mes trempat n'hi trobem un altre, d'aquest, ara sí, cal anar prou a la dreta, al darrer muret un tercer bolt ens protegeix l'entrada a la reunió.   Aquest darrer tram és espectacular amb grans bolos que ens fan gaudir de la vertical.
Espectacular tram final i a la reunió cimera.


Doble pont de roca 

Ben contents al cim, la Terestel per fí !

Excel.lent ressenya de l'amic Lluís Parcerisa del seu blog
  • Romàntic Guerrer.

    •  Una via del mestre Picazo que va obrir en solitari el 19-11-1994.

    Del tot recomanable, per l'itinerari, la roca i el repte que representa.  Amb una dotzena de cintes passarem, un joc d'Àliens i alguna baga savinera per la primera tirada us pot ser útil, a la resta de via vam passar amb el que hi havia.
    Obligada en el 6a.
    Una vegada a dalt vam esperar els companys de la Xavi Sampietro per baixar plegats;  un ràpel d'una vintena de metres ens deixa en una codina que flanquegem a buscar la Gorra frígia fins a trobar una canal que ens deixa al camí de Sant Jeroni d'on sense problemes tornem al Monestir.
    Posted by at 4 comentaris:

    dimecres, 5 d’octubre del 2022

    Agullòlegs al Xumet. Carena del Puntal de l'Albarda. 08-06-2022.

    Cara sud est del carener del Serrat de l'Albarda i detall de per on va la via.

                     Continuem aprofitant les tardes, quedem amb el Ricard d'anar a fer una via que ens farà caminar una bona estona, a la Carena del Serrat de l'Albarda, la via Agullòlegs que cap dels dos hem fet.  El 2011 amb el Mingo hi vaig fer la via del costat, la Francesc Rubió i Palau a la Talaia de la Sardana, avui la punta que assolirem és el Xumet.

    Aproximació:

    Del Monestir de Montserrat agafem les escales dels pobres fins al pla de Santa Anna, d'allà continuem amunt fins al Pla dels ocells passant per la base de la Panxa del Bisbe, entronquem amb el camí que puja a Sant Jeroni, passat el Cap de Mort i baixem en direcció Sant Joan, a l'altura del Cigronet anem buscant a ma dreta un corriol per assolir el peu de via, les plaques es veuen ben evidents.


    Sageta picada en un còdol, signatura dels germans Masó que ens confirma que som a la via.

    Després de flanquejar per terreny trencat trobem el peu de via, un còdol amb una fletxa picada ens ho confirma, també un espit que veurem força amunt.   La via està assegurada amb alegria i ens farà escalar, tanmateix la dificultat és baixa, però no s'hi val a badar.   La dificultat es concentra al muret inicial per després perdre verticalitat a la vegada que augmenta la distància entre espits, que avui amb la boira ens costa de localitzar.


    Primer mur trempat que ens fa escalar atents.


    La dificultat és baixa, les assegurances costen de veure, escalada atenta...

    Es tapa i comença a fer fresca tot i estar al mes de juny. Primera reunió.

    La segona tirada comença amable fins a un ressalt que ens demanarà una tibada, una vegada superat, altra cop arrampat fins un segon ressalt protegit per un pitó i arribem caminant a la reunió, en un bosquet que hi ha abans del darrer tram, força més "fiero"
    La boira ens arribarà a embolcallar.

    Segona tirada, bonic muret protegit per un pitó. Fotos Ricard Rofes.


    Pitó retorçat típic de la "factoria Masó" Foto Ricard Rofes.

    La segona reunió enmig d'aquest bosquet aprofitant bones alzines.


    La tercera tirada comença en unes alzines enganxades a la paret, com és costum en les vies dels germans Masó, s'aprofita aquest arbre fins força amunt fins a poder xapar la primera assegurança, i realment és prou enlaire !  d'aquí continuem en artificial fins a poder deixar els estreps i mig en A-0 mig en lliure superar la muralla;  ara toca un flanqueig a la dreta prou divertit i ja cap al cim a la carena on hi arribem també caminant.
    Alzina prop de la paret i via Masó, escalada arborícola !


    Mig en artificial mig en lliure per aquesta exigent placa.


    Tercera reunió d'una migrada savina, i ben contents d'aquesta tarda !


    Ha estat una sorpresa aquesta via, ens ha agradat prou i el fet de fer-la enmig de la boira l'hi ha donat una èpica ben maca.  

    Assegurada amb espits posats a ma, nosaltres no hi vam afegir res mes, però com recomànen els autors pot ser bo portar el joc d'Àliens.  Escalada de placa on farem força metres entre assegurances, la roca hi és prou bona.   Estreps per a la darrera tirada i ganes de fer el mico per l'alzina.

    Es baixa caminant pel Carener direcció est, una vegada al cim a la dreta, quan haguem carenat en un torrent ens hi posarem per baixar pel canal de desguaç fins a trobar el camí de pujada.

    Resta seguir el carener fins a trobar la canal de desguaç. Fotos Ricard Rofes.


    Ressenya de la web
  • Germans Maso Garcia
    • Posted by at 2 comentaris:

    dimecres, 28 de setembre del 2022

    Vies noves a Narieda Oest, Pilichan, el Baron Rojo i el Nostre amic en companyia dels aperturistes. 21-05-2022.

    La Roca Narieda oest, ideal per matins calorosos.

                A finals de maig la calor apreta i cal buscar llocs a l'ombra, ens ha arribat que la colla de la Seu d'Urgell han obert unes vies a Narieda oest, es veuen interessants i els demano informació, la Pilar Perales i el Miquel Garrell, un dels aperturistes, ens en fan cinc centims i ens passen les ressenyes, tanmateix però decidim fer una trobada i anar-hi tota una colla amb ells d'amfitrions juntament amb el Josep Fatjó.
    Les vies són en un sòcol, tenen dues o tres tirades, la Baron Rojo ja era oberta, el Miquel i companys van obrir la Pilichan a l'esquera d'aquesta i la Nostre amic a la dreta.

    Aproximació:
    Anem a Oliana, passem de llarg Coll de Nargó per girar a la dreta travessant la cua del Pantà pel Pônt d'Espia, només travessar el pont girem a l'esquerra en direcció Fígols;  veurem a la poca estona, una esplanada a l'esquerra on hi caben força cotxes, immediatament després surt una pista que baixa al panta.  Aquí aparquem i travessem la carretera a buscar un corriol fitat, primer prou dret.  Arribarem a un camí horitzontal que seguirem cap a l'esquerra;  les fites ens duran cap amunt a buscar la paret on ja trobem les vies, la primera la PIlichan, la resta a la seva dreta.
    Aparquem en aquest eixamplament de la carretera a Fígols, abans d'un trencall a l'esquerra que baixa al riu.

    La primera via d'avui.  El Joan preparant-se.

    Ens dividim en diferents cordades, jo avui escalo amb el Joan Pera i decidim començar per la Pilichan, el Josep Maria i el Manel fan la Nostre amic i la Pilar, Miquel i Josep comencen pel Baron Rojo.

    La nostre via te dues tirades, la primera comença per un ressalt força brut encara per perdre trempera aviat i grimpar fins la reunió.  Les assegurances espaiades fan que escalem amb atenció, hi ha encara molta sorreta.
    La segona tirada comença arrampada per trempar tot seguit, un mur vertical ja ens fa esmolar els dits...aquí també les assegurances són alegres, però posades on cal.   Va superant diferents plaques on ens cal apretar; la final l'enaro pel mig i no m'en surto havent d'engrapar la cinta, el company de segon ho llegueix millor i va per l'esquerra on troba millor camí.  Felicitar els aperturistes ja que han tret petroli d'aquest sòcol.


    La primera tirada és poc mantinguda i discontínua.  Les assegurances alegres.


    La segona tirada guanya en intensitat, bon calcari on caldrà esmolar els dits.

    L'Alt Urgell amb lo Segre i la Muntanya de Nargó al davant, a la dreta la Muntanya de Santa Fè sobre Organyà.

    Recuperant la segona tirada.


    Els darrers metres són els mes exigents.

    La segona via del dia, entremig deixem la Baron Rojo que tenim ocupada pels companys.

    Baixem en un parell de ràpels, les reunions tenen anelles.   Anem per a la segona, volíem fer la Baron Rojo però està ocupada amb el que anem a per la Nostre Amic.     Torna a començar el Joan, la primera tirada és més exigent que l'anterior, presa petita i amb sensació escamosa, ben vertical fa un arc a la dreta per acabar trobant la reunió.
    La segona tirada, curta, travessa uns ressalts amb bona presa, és tot atlètica i l'arribada a la reunió és curiosa fent una ziga-zaga divertida.   Una cadena facilita el pas.
    Primera tirada mes tècnica que l'anterior, el Joan gaudeix.

    Miquel, Pilar i Josep que ens han fet d'amfitrions.

    Primera reunió.

    Segona tirada, curta i variada.

    Segona reunió.

    Entrada atlètica a la reunió.

    Tercera tirada, un inici per placa trempada i un diedre vertical que ens sorprendrà.

    La tercera tirada és la cirereta del pastís, d'entrada una placa vertical que hem de superar en travessia a l'esquerra, bona roca que permet apurar el grau segons es vegi.   Superat el flanqueig es perd de vista el company, la sorpresa és escoltar-lo bufant i xalant alhora, i és que troba un diedre vertical de llibre...vaja una tirada que paga la pena.  Aquí la roca és boníssima i les assegurances escasses, el que afageix un punt de pebre.    Felicitar els autors per haver sabut trobar aquesta línia.
    La reunió cimera és comuna amb la Baron Rojo, per la que es rapela de R3 a R1 de la Baron i d'aquí a terra.

    Ressenyes dels autors facilitades per Pilar Perales i Miquel Garrell.


     

    Un bon recurs per matins calorosos o tardes assolellades, roca calcària prou bona, en alguns llocs rentada, adherència, i de moment amb prou sorreta fins que no es vagi netejant.  Únicament cintes, tot i que un discret joc d'Àliens igual pot ser útil ja que les assegurances són espaïades.
    Felicitar a : Ramon Rubio, Òscar Fernandez i Miquel Garrell per aquestes dues noves línies obertes la primavera del 2022.
    Posted by at 2 comentaris:
    Labels: , , , , ,
    Subscriure's a: Missatges (Atom)