diumenge, 18 de novembre del 2018

Via Doc Anton a la Magdalena superior. Vessant sud-oest. 11-11-2018.

La via passa per la dreta del gran sostre.
Diumenge passat quer la méteo dóna una treva, quedem amb el Jordi per anar a Montserrat on quedem amb l'Anselm i la Glòria; l'Anselm vol celebrar el seu anniversari fent la via Doc Anton que no té feta, amb el que hi anem plegats. Quedem de trovar-nos al funicular de Sant Joan, però hi ha tanta cua que no podrem anar plegats, ells agafen un viatge abans. Per aproximar cal seguir el camí cap a Sant Jeroni, arribats a la Gorra Frígia, pugem a buscar la Normal, al coll baixem a l'altre vessant, per passada l'ermita de Sant Martí trencar a l'esquerra a buscar el peu de via, ben evident.
Aproximem per la canal entre la Magdalena i el Gorro.  Passem per l'ermita de Sant Martí.
Passem a veure com està l'ermita, sembla que és habitada i no gosem entrar dins; una raconada ben màgica. Sorpresa! la via tot i ser encarada al sud, és a l'ombra...i és que és sud-oest i a aquestes alçades de tardor el sol va molt baix i el sol es fa esperar.
Des de la segona reunió la rampa inicial.
El Jordi ha agafat fred i comença, la primera tirada és ramposa i amb bona roca llevat d'alguna crosta que es pot evitar anant amb cura. Fa una tirada de cinquanta cinc metres aprox ajuntant dues tirades.
El Jordi entrant a la reunió, a sota l'Anselm i la Glòria a la primera tirada.
La segona tirada es va posant dreta tot encarant-se a buscar el punt feble per entrar i superar el gran balmat pel seu extrem dret. El flanqueig és divertit, amb bona roca i ens aboca a una placa per la qual progressarem fins la reuió, sota un altre estretament.
A la bonica tercera tirada, que es va redreçant fins la reunió.
La tercera tirada comença una mica trencada, cap a l'equerra per poc després flanquejar a la dreta i entrar a una canal arbrada al capdamunt i per la que ens cauen força pedres, empeses pel fort vent. Quan la vegetació ens barra el pas, la via s'enfila al mur de l'esquerra amb uns passos verticals, de bona roca i que s'han de saber llegir; abans de la reunió hi ha un muret que cal treballar be per no patir. Reunió airosa amb bones vistes.
La Glòria arribant a la segona reunió.


Relaxada darrera tirada
La darrera tirada te l'inici bonic per afluixar de seguida, algun bombet ens farà gaudir de l'excel.lent rocam i reunió. Tot i que ja fa estona que ens toca el sol, s'ha girat vent i prou fred, el Jordi no s'ha tret el plumes!
L'Anselm arribant a la reunió cimera.
La Glòria i l'Anselm gaudeixen la via, ara fa temps que no coincidíem i ens ho hem passat molt be tots quatre.
Ressenya de l'Autor Guillem Àrias

Via amb un itinerari molt ben trobat pel seu autor en Guillem Àrias, equipada a la seva manera. Ideal per a escaladors que s'iniciin o que no vulguin aventures.

dilluns, 5 de novembre del 2018

Via d'en Pitu als Graus. Collbató.

Panoràmica dels Graus, la nostra via és a l'esquerra dels escaladors que es veuen.
Aquest dissabte tinc poc temps, amb el que ens decidim per anar a Collbató, als Graus, a fer una via que ja hem fet, però que pot ser una bona opció per un dia com avui. Anem amb el Jordi ( Cuc) i el Toni (Tim); avui el Toni ve amb moto ja que anirà a una concentració, i ens ve "disfressat" de Llenyataire-motero ha ha ha. Per no perdre els bons costums comencem amb un bon esmorzar al Muntanya, avui estem sols, tothom deu haver marxat a fer coses mes importants aprofitant el pont.
A la primera reunió.  El Toni avui equipat de llenyataire, motero....
Encara podem pujar el cotxe a prop de la zona, al carrer dels Graus. Per corriols enboscats i ben molls a aquesta hora, es apropem a la PLaca de la Poma, remuntem una canal on hi trobem una corda per ajudar en la progressió, atenció però! el darrer tram la corda te la funda trencada i s'exposa l'ànima un bon tros, compte! Avui comença el Jordi, la primera tirada comença en un forat de la vegetació davant un muret protegit per un bolt, després continua en flanqueig a la dreta per anar trempant fins la reunió, en una escalada de presa petita i peus escadussers, tanmateix és un IV ben trobat.

El Jordi es treballa la dura segona tirada, on ens caldrà tibar de cinta a tots.
La segona tirada ja son figues d'un altre paner! només sortir ja cal posar-se be a la paret, trempa, un bon canto ajuda a xapar la segona assegurança i d'aquí a tibar de cinta, i això que un s'ha d'estirar eh! que no s'arriba fàcilment d'una xapa a l'altre. El Toni de segon pràcticament aconsegueix trèure a seqüència però finalment sucumbeix al darrer bolt del tomàquet.
Sortint del tram desplomat per encara la fissura d'entrada a reunió, rara, rara!

Pas molt tècnic d'entrada a reunió.
Però no s'ha acabat el bròquil, no! per entrar a reunió cal fer un pas fissurat i desplomat que al Jordi li costarà. POt anar be posar un àlien al que va de primer però no el dúia...
Després d'un tram de caminar encaro el muret de 6a
Ara és el meu torn, avui el Toni ve d'espectador ha ha ha, i és que amb aquesta fila qui el deixa anar de primer! caminar primer per encarar un mur vertical, la primera assegurança és prou amunt i m'enfilo per l'esquerra a xapar-la, aleshores baixo altra cop a peu de mur i tiro amunt. Passos de foradets i cantos bons on cal tibar però amb aquesta roca tan ferma surt tot!
Roca per gaudir i tibar a gust!

Entrant a la darrera reunió després de fer una divertida i curta quarta tirada.
La tercera i la quarta tirades es poden fer en una de sola, però prefereixo aturar-me doncs la corda ja tiba força. Aquesta darrera tirada és curta però intensa, una entrada en que has de superar un petit balmat i aleshores anar a l'equerra per superar un tram d'aspecte trencat però prou ferm.
Curiosa forma pètria, un crocanti de còdols que no saps com s'aguanten...



Baixem en un parell de ràpels.

Ressenya molt acurada, amb els graus prou encertats de l'amic

  • Joan Asín
  • Una via oberta fa deu anys per en Josep Moragues,Joan Abril, Ramon Majó,Montse Collado, Glòria Llavador i Enric Sales. Prou ben trobada en aquest mar de vies d'esportiva. Recomanable per una tarda o un matí curt com aquest que ens vindran. Dificultat fins a 6b o A-0, A/1 depenent del que vulgueu patir. Un Àlien pot ajudar per superar el diedre bombat d'entrada a la segona reunió.

    dimecres, 31 d’octubre del 2018

    Aresta de la Coma de Gelis a Sant Llorenç de Montgai. La Noguera. 29-10-2018..

    Des del pont mateix l'aresta.
    Ara que estàvem acostumats a buscar raconades a l'ombra i a escalar poc abrigats, ens ha arribat l'hivern de sobte! El cap de setrmana no podia sortir, tanmateix la pluja constant no ha deixat fer res... però dilluns apunta que sortirà el sol i jo tinc festa ! "enganyo" al Jordi i al Salvador per anar cap a Sant Llorenç de Montgai; l'objectiu havia de ser quelcom senzill, ja que el Salvador fa poc temps que ha tornat a escalar des de la juventut en que se n'havia fet un tip. Triem l'aresta de la Coma de Gelis, que no havíem fet ni el Jordi ni jo, portant a la reserva altres possibilitats, la Cresta Tio Maria, la paret de la Formiguera...
    El corriol que voreja el llac ens deixa a peu de via.
    De camí ens aturem a Cubells a fer un bon esmorzar, no tenim pressa, està núvol, fa fred i bufa un ventet emprenyador, vaja combinació ideal ha ha ha. Amb la panxa plena tot es veu millor i amb calma fem via cap a Camarasa i d'allà a Sant Llorenç de Montgai; al pont de l'Escalera, davant la Paret del Pont deixem el cotxe. Abans de creuar-lo a la dreta hi ha una bona esplanada. D'allà mateix surt el corriol que voreja el pantà. Tot el cap de setmana ha estat plovent i aquí la humitat és arreu...dubtem, però tot i estar encara tapat el cel i fer ventet ens animem i sortim.
    La primera tirada té el pas mes "extrany" de l'aresta.
    El camí és ben enfangat i relliscós, voreja tot fent petits sifonades, el pantà; en una bretxa ben marcada, allà comença l'aresta. Ens equipem i comencem: veig un pitó i mes amunt un pont de roca, bé! la roca és freda i relliscosa i d'entrada, ben vertical. Trobo bons agafadors que dónen confiança i m'enfilo fins la baga de la que flanquejo a la dreta tot cercant el mes senzill. A partir d'aquí la dificultat està en no trepitjar res mullat ni enfangat. La reunió a uns 20 m. de dues Sabines, la de l'esquerra un pel perjudicada.
    Inici de la segona tirada.
    Recupero els companys, al Salvador li patina un peu quan està per sobre el clau i es colpeja la ma que li queda ben adormida! tanmateix es recupera i supera el pas. Amb aquesta humitat aquest és el pas més exigent de l'aresta. Ja tots tres reunits, continuo: l'aresta es redreça i esmola, l'aspecte és seriós, però es deixa fer prou be malgrat la mullena ambiental. Algun pitó de tant en tant així com bagues, fan que no pateixis per equipar res. He perdut de vista els companys i m'avisen que resta poca corda, al davant tinc dues Sabines ben fermes, a banda i banda amb el que decideixo aturar-me i muntar reunió.
    Segona reunió en dues Sabines.

    Sortint a buscar la reunió i continuant la tercera tirada.
    Continuo amb la tercera tirada, passo un tram llisot i entro en un replà on trobo la reunió que hauria d'haver fet...segueixo amunt superant l'anomenada primera Torre i entrant en un tram d'aresta horitzontal ben esmolada i aèria: passos ara a una banda, ara a l'altre banda fan divertida la progressió. Llaço algun merlet per a donar seguretat a la progressió. Em tornen a avisar que resta poca corda amb el que m'aturo i faig reunió d'una altra Sabina, ben ferma ella. d'aquí veig els companys i penso que serà millor.
    Els companys a la nostra segona reunió.

    De la tercera reunió, els companys i el tram d'aresta més esmolat i aeri.

    Cavalcant l'aresta.


    A la quarta reunió.
    La quarta tirada segueix la mateixa tònica, aèria i esmolada, però amb menys continuïtat o és que ja ens estem acostumant a l'ambient. Passo La Gepa per l'esquerra en un bonic flanqueig a mig aire, també he llegit que es podia anar a tota cresta i sí, ja tornarem! serà mes divertit. Abans d'entrar a la reunió un altre tram ben esmolat ens fa fer de funambulistes.
    A la entretinguda quarta tirada.

    Passos estrets i amb ambient, per gaudir!


    Al diedre de la Torre de la cinquena tirada.
    El Jordi frisa per encapçalar la cordada, ell doncs, ens traurà d'aquí. Fem canvi de cordes i continua a buscar la segona Torre, primer per un tram de caminar. Ja el veïem tréure el cap pel diedre característic i d'allà a la dreta s'enfila dalt la Torre, la reunió és a sota la Torre, però ell prefereix fer-la al cim així ens recupera millor i visualment ens pot controlar.
    La Gran Torre de la Coma de Gelis com a colofó!

    A la darrera reunió abans del cim, en un còmode replà sota el diedre final.
    La sisena tirada la partim, el Jordi ens assegura mentre desgrimpem la segona Torre i caminem fins al basament de la Gran Torre on fem reunió d'un pont de roca gegant. El Jordi continua fins la reunió que és en un nínxol sota el diedre final.
    El Jordi gaudirà d'aquest espectacular diedre d'aspecte trencat però de bon escalar.

    La darrera tirada per si sola ja mereix la visita, un diedre vertical d'aspecte tenebrós, però res mes lluny de la realitat car els còdols són ferms talment fòssim a Riglos. Un pont de roca i un pitó protegeixen l'entrada, aleshores un estretament posa la questió difícil, almenys això sembla, però no, mig en diedre, mig en oposició, la progressió és franca. Posa un Camalot en un forat abans de trobar el següent pitó i ja arriba a l'alzina que és llaçada; aquesta la voreja per l'esquerra entrant en una placa graonada on cal anar amb compte per la mullena, almenys avui.
    El Montroig ens fa de teló de fons i ens recorda que ja és aquí! 
    El Salvador gaudint d'allò mes !



    Ben contents dalt del cim de la gran Torre

    Ha estat una escalada, grimpada molt agradable. l'Aresta m'ha sorprès, aèria, esmolada i tècnica, amb cap pas on et quedis venut i sempre amb possibilitat d'acompletar la protecció si ens cal. La roca amb la humitat i fred d'avui ens ha fet escalar concentrats i abrigats. Al cim el vent bufa fort amb el que fetes les fotos baixem de pressa. El ràpel és al costat oposat per on hem arribat en una soca de Sabina ben arrelada, voltada per una ferma cadena i un mailló sobredimensionat. Amb una corda simple en tindrem prou, són 25 metres escassos.
    Es rapela pel vessant contrari on hem arribat, 25 m.

    Sant Llorenç de Montgai....bellíssim!

    Arrecerats del vent gaudim del solet, el dia ha estat  rúfol: ventós i fred.

    Pel vessant que mira a Sant Llorenç trobem la sendera que baixa de pet a buscar el camí.

    Ressenya de Jordi Marmolejo i Benabarre arran del reequipament de la cresta.

    Escalada- grimpada recomanable. Havia estat prohibida i actualment és regulada : PROHIBIT ESCALAR DE L'1 DE GENER AL 31 DE JULIOL.
    La tirada de La Torre Gran de la Coma de Gelis, va ser la primera via oberta a Sant Llorenç de Montgai per companys de Badalona l'any 1960, la cresta va ser oberta per gent del Centre Excursionista de Lleida. Cortés, Farré i Mallol el setembre de 1960.
     Com a material una dotzena de cintes expres, bagues per a sabines i, o, merlets, algun Camalot fins al 2 sobretot per a la darrera tirada. Roca sanejada, però cal anar-hi amb compte. Senzilla per a gent avesada en aquest terreny d'aventura, no tant per a debutants, compte!
    Obligada fins arribar a La Gepa on si ens cal es pot abandonar baixant al vessant est, a partir d'aquí trobem força escapatòries.

    Fotos en que surto autor Salvador Berdajín