Camí de l'Alzina a La Miranda del Pas dels Francesos, homenatge a un gran escalador.

Panoràmica dels murs de les escales dels pobres: de dreta a esquerra: l'Elefantet, Mirador dels Ermitans i Miranda del Pas dels Francesos., a sobre, les agulles de Sant Benet.

           Si us agrada l'escalada en placa i caminar poc, aquesta és la vostra via...aprofita tota la llargada del costat dret del Mirador del Pas dels Francesos assolint-ne el seu cim en cinc tirades amb una petita torna per arribar dalt de tot.

Oberta per en Marcel Millet, Nando Dalmases i José A. Martín l'any 1999 en homenatge al Gran escalador Josep Maria Alzina (1960-1999) que va morir per un accident laboral fent treballs verticals l'abril de 1999.  En aquest enllaç trobareu un llistat de les principals vies que va obrir : http://www.caranorte.com/foros/read.php?1,659,668#msg-668 

Vertical mur de la primera tirada

APROXIMACIÓ:

Al Monestir anem a buscar les escales dels pobres o del pas dels Francesos, travessem un pont de ciment i seguim per la dreta de la vall, passem sota l'Elefantet i pugem unes escales...travessem un altre pont, aquest cop de travesses de fusta i a l'acabar les escales en un pla anirem a la dreta desgrimpant a buscar la paret, l'entrada original és enfilant-se a una llastra desenganxada per agafar la placa i la variant és mes a baix i la dreta en una explabada sota un diedre ben marcat.

Entrant a la primera reunió.

Primer llarg  L'entrada original és ben potent, 6a+, i actualment potser més i tot a causa del "sobament" pel pas de cordades;   és una escalada de foradets i regletes molt mantinguda amb un ressalt abans de reunió on es concentra el grau.   Entarem a reunió  entre unes alzines.

La variant de la dreta, per on també anava la via El Camí del Xas ( Desequipada) és en diedre a equipar, prou divertida i converteix l'escalada en més homogènia en el grau global.  Superate l diedre trobem unes plaques ajagudes i rentades per l'aigua que seguirem fins al capdamunt, en que buscarem anar a l'esquerra per entrar en una canal terrosa amb arrels i alguna gran Alzina que podem llaçar.

La reunió és en un replà sota el mur pel que continuarem.

Variant d'entrada per aquest diedre a equipar i per on transcorria el Camí del Xas ( Via desequipada)

Preparant-nos per a entrar-hi i fent el diedre.

Al final del diedre anem a l'esquerra per terreny a controlar fins la reunió en un còmode replà.

Reunió ben còmode.

Segon llarg    Comença recta amunt de la reunió, aquest inici és el més delicat de la tirada, ja que trobem preses petites, regletetes i foradets, ja una mica relliscosos.

Superat aquest inici l'escalada  esdevé mes tranquil.la tot i que cal anar concentrat.

Farem reunió a les Alzines del bosquet, bosquet que travessarem per una canal terrosa fins al peu de la següent placa.    

A aquesta placa si pot arribar caminant des de les escales dels pobres i començar la via en aquest punt.

Potent inici del segon llarg.

Després de caminar un tros fem la segona reunió accesòria a peu del mur del tercer llarg

Tercer llarg   comença per placa ajaguda que s'anirà redreçant fins a la vertical, primer amable per anar-se endurint quant més amunt.   Quan la paret esdevé ben vertical i comen´ça a voler extraplomar, la via es decanta a l'esquerra gràcies a un esperonet-fissura horitzontal que permet flanquejar fins a la reunió, aquesta ben airosa i penjada.

Al flanqueig abans d'entrar a reunió, molt ben trobat, aeri i bona roca.

Els companys al tercer llarg, d'inici suau per anar trempant quan més amunt.

El Josep treballant el flanqueig d'entrada a la tercera reunió.

Quart llarg   surt flanquejant a l'esquerra a buscar un llavi, quan més avall entrem millor;   una vegada a la placa l'escalada demana concentració i no voler còrrer, les preses hi son però cal trobar-les....

Començant el quart llarg, on cal superar un llavi per entrar a la placa.

Placa entretinguda on cal progressar amb atenció per trobar la millor presa.-

Cinquè llarg   De la còmoda reunió surt recta amunt amb una escalada fina de presa petita i que comença a ser relliscosa, sobretot els primers metres....segueix la mateixa tònica de tota la via, placa excel.lent de foradets i cigronets amb algunes regletes, que si us agrada aquest típus d'escalada gaudireu.

Placa d'ensomni al cinquè llarg.

El Josep començant la cinquena tirada, nosaltres a la  cinquena reunió.

Darrers passos abans d'entrar a la cinquena reunió i sortint per fer l'última tirada fins el cim.

Sisè llarg   curt tram de grimpada per assolir el replà somital, net d'assegurances.

El Josep i l'Eva fent el cinquè llarg.

Cim de la Miranda del Pas dels Francesos !

Gaudint la placa del cinquè llarg.

Descens    Baixarem caminant pel camí que de Sant Benet va a l'ermita de Santa Anna i d'allà al Pas dels Francesos i peu de via.

Via completament equipada excepte si entrem per la variant, aleshores dur bagues per ponts de roca o Savines i Camalot fins a l'1.   No els farem servir mes ja que la continuació és tot placa compacta prou ben assegurada.

Amb deu cintes exprés farem.

Ressenyes, a sobre del Col.leccionista de Vies ( Joan Prunera) a sota de Luís Alfonso ( Luichy).

 

Del buen amigo al Gorro Mariner o com forçar una línia tirant pel dret. 05-09-2023.

Baixant pel camí de Sant Miquel a Sant Joan, el grup de Gorros i Magdalenes.

   A la cara sud-oest del Gorro Mariner ja hi havia escalat la via Sultains of Swing (09 de maig 2011), oberta l'any 1989 per Xavier Blasco i Glòria Llavador,  posteriorment reequipada amb bolts.   Entre aquesta i la Nina Hagen el 2005 en Joan Garcia i en Pablo Vazquez van dibuixar una línia directa entre les dues anant a buscar el mes dret...així superarem balmes en artificial a la recerca de la línia més rectilínia cap al cim.i travessant  la Sultains a l'alçada de la segona balma, a la tercera tirada.    Malgrat aquesta parasitació i la manca de lògica, la via val la pena i gaudeix de molt bona roca, ens va agradar...però per a mí va esdevenir una mica una obsessió, ja que la primera vegada que m'hi vaig acostar va ser amb en Jordi Carreras el tres de març del 2019, aleshores no vam passar de la primera tirada, el Jordi no es va trobar be i vam rapelar;  un parell de setmanes després, el divuit de març hi torno amb el Joan Pera, aleshores tot i que és una via que és encara al sol de tarda, vam ensepegar una boirada i força vent, havent d'abandonar pelats de fred a la tercera reunió.    La via m'estava costant i ja no trobava amb qui anar-hi passant a l'oblit, però no del tot per què a la que tenia la oprtunitat la proposava i mai ningú picava i no va ser fins el setembre de l'any passat que amb el Josep Sanz vam acordar de tornar-hi i aquesta va ser la bona, per fí !

La cara sud-oest del Gorro mariner, a sota el peu de via.

APROXIMACIÓ

Cal anar a la cara sud-oest del Gorro Mariner, nosaltres vam arribar a Montserrat en cotxe, l'aparcament és de pagament però amb la tarja de federat tenim un petit descompte, surt a uns 5 euros.  Podem pujar pel funicular de Sant Joan, que no comença fins a les deu del matí o pujar per les escales dels pobres, pas dels Francesos, ermita de Santa Anna i deixar el camí de Sant Jeroni per anar a l'esquerra a buscar Sant Joan, o millor pujar per Sant Miquel i baixar a l'estació superior del funicular de sant Joan on agafem un corriol que porta a l'ermita de Sant Joan, direcció ponent.   Abans d'arribar a l'ermita i tenint al davant les vies de l'agulla de la Font de Jacob, entrem a la valleta girant a la dreta del camí resseguirem els peus de via fins a trobar-nos de cara amb el Gorro mariner.   La nostra via comença a l'esquerra de la Sultains, veurem un bolt força amunt.

Primer llarg:   veurem una clariana a l'esbarzeram que ens porta a peu de paret, a sobre, prou amunt el primer bolt.   Aquest primer tram és fi de preses i costa d'encarar, millor per la dreta de la vertical a l'assegurança tot cercant les millors mans.   Una vegada ens aixequem la roca millora, anirem en tendència a l'esquerra, les preses ens hi van portant.  Finalitzat el flanqueig anem recta amunt per un tram amb grossos còdols i acabem entrant caminant a la reunió, al marge esquerra del balmat;  a la dreta del tot hi ha la reunió de la via veïna.

Els primers metres son finets, després millora fent un llarg flanqueig a l'esquerra. Fotos Josep Sanz.

Primera reunió.

Recuperant la curiosa primera tirada.

Segon llarg:   Li engalta recta amunt superant el balmat en uns passos d'artifical equipat;  sortir dels estreps per a continuar en lliure és el que més ens costarà, i és que les preses comencen a perdre grip, o som nosaltres?....el lliure és bonic fent reunió sota la gran i còmoda balma, suposo que per evitar contactar amb la via veïna.

El segon llarg comença amb uns passos d'artificial equipat.

Sortida divertida d'estreps per continuar en lliure.

Tercer llarg:   Sortim de la reunió a guanyar la balma, travessem la línia de la Sultains, possible tram conflictiu si ens trobem cordades fent-la...un parell de passos amb estreps ens deixen ja en lliure a la placa que anirem superant fins a sota un balmat, la línia aquí es decanta a la dreta descaradament per evitar-lo fent reunió al mig de la placa en un lloc ben incòmode i aeri.

Tercer llarg després d'un inici en artificial.  Foto Joan Pera.

Tercera reunió. Incòmoda.

Recuperant el tercer llarg.

Quart llarg, anant a buscar el tram d'artificial.

Quart llarg:  Surt recta amunt de la reunió anant a buscar unes plaques verticals esquivant els balmats de la dreta, aquí trobem un tram on cal fer un cop de gas, ja que l'assegurança allunya, per sort trobem bones mans.   Superat el pas som sota un muret que superarem en artificial, després la paret perd verticalitat i la progressió esdevé amable, les assegurances s'espaïen força també.   La reunió és gairebé dalt, resta un tram de grimpada per arribar a l'aresta i poder baixar desgrimpant o fent un curt ràpel.

Quarta reunió.

Recuperant la quarta tirada.

Descens:  Acabem de grimpar fins la carena de la que ja podrem baixar caminant amb un curt ràpel al final si no veïem clara la desgrimpada.   Quedem al coll entre el Gorro Mariner i la Magdalena inferior, amb el que si volem podrem enllaçar amb aquesta altre agulla.

Ressenya d'en Joan Baraldés i d'en José Walero.

 

Via de caire esportiu a la que només ens caldrà unes 10/12 cintes exprés i un o dos estreps pels trams d'artificial, si no és que esteu en el grau de 7b en que aleshores passareu sense.!   Tot i el molt correcte equipament, cal escalar entre xapes, amb algun tram, abans de l'artificial de la quarta tirada, on tindrem una bona excursió.   Malgrat estar oberta una mica amb calçador, a mí em va agradar i la recomano.

Via Emiliano Zapata a Cala Ginesta, la cirereta del pastís ! 27-02-2024.

Tornem a Cala Ginesta a una línia sorprenent !

       Ara fèia dies que no tornava a Cala Ginesta, la calor i després el fred me'n trèien les ganes, aquest febrer, aprofitant l'anticiclo hi tornem;   l'amic Nandi Salas té moltes ganes de fer la línia del sector, la fissura que desafiant ratlla tota la paret i que demana ser pujada....la via Emiliano Zapata.

El fet de ser en artificial a equipar tota ella fa mandra...en lliure ni olorar-la...però en Nandi és un bon especialista de l'artificial i l'acompanyo.

APROXIMACIÓ :

 Des de Barcelona agafem la carretera del Garraf C-31 mirant de no errar-la i entrar a l'autopista C-32;  deixem la C-32 pèr la sortida 31 en direcció a Sitges, Tarragona, Port Ginesta, Garraf.   Ja a la C-31 després d'una corba molt marcada a la dreta entrem en una recta en pujada, a l'esquerra trobem un primer aparcament,  a mitja recta a la dreta trobem un altre aparcament que és el que triem per deixar el cotxe.    Si aquest el trobem ple haurem de continuar fins al poble de Garraf i allà fer un canvi de sentit i aparcar en un dels dos altres pàrquings, el de dalt de tot ens anirà be ja que haurem de caminar menys quan sortim de la via, sinó a l'inrevés.

De l'aparcament central del mapa només ens cal travessar amb cura la carretera i saltar la bionda de protecció:  entrem a una rampa encimentada que aboca al camí d'accés a Cala Ginesta, quan aquest gira a l'esquerra nosaltres anirem a la dreta per un corriol que en descens i flanqueig a la dreta ens deixa sobre la plataforma del tren; hi entrem i la seguim fins a situar la paret més vertical, mirar foto, mes o menys a la meitat de la plataforma o una mica mes.

La fissura ratlla la paret de dalt a baix amb insolència.

Material apunt per a fer-li arribar al Nandi si el necessita.

Superat el peatge del tram encimentat ja a peu de fissura.

L'inici és compromés i cal "testar" amb compte les peces.

Com a totes les vies d'aquest sectir, haurem de salvar el tram encimentat inicial, protegit per un bolt, d'aquí per on millor us sembli s'arriba fàcilment al peu de la fissura, aquesta és contundent i es deixa protegir però no tan facilment com voldríem.

El començar és el mes delicat ja que la roca no és del tot franca i és molt important que les assegurances quedin a caldo, la progressió és inicialment molt lenta, cal testar cada peça abans de recolzar-hi el pes.   Malgrat semblar que ens quedaríem curts de peces grans, doncs és al revés.....

Abans d'arribar a la franja horitzontal que ratlla la fissura per la meitat trobem el tram de més difícil protecció, aquí un tasconet permet continuar amunt.

La progressió és acurada i tècnica, res no pot fallar...

Aquest tram és el mes complexe a l'hora de trobar que posar-hi

Ja a la meitat de la línia, la fissura s'estreny i el material hi queda prou be.

Anem amb corda auxiliar, així puc fer-li arribar al company el que em demana i ell puja amb menys envalum.    L'escletxa millora a mesura que guanyem metres, peces mitjanes hi queden prou ben assentades;  al capdamunt la fissura es tanca i cal sortir-ne, en aquest punt abans d'entrar a la reunió hi ha un parabolt, d'aquí es pot progressar en lliure fins a ella.

El Nandi però troba escletxa bona per a un Tòtem negre a la dreta del bolt i continua en artificial/lliure fins la reunió.    Aquesta és incòmoda i ben airosa.

D'aquí baixem en un vertiginós ràpel que et fa adonar de com n'és de vertical la progressió, fins i tot desploma.

Progressant amb calma.

La línia esdevé impressionantment lògica.

Abans de la reunió trobem l'única expansió del llarg.

Entrant a reunió, penjada i incòmoda.

Recuperant el llarg. Foto Nandi Salas.

Foto penjats !

El Nandi exultant a la reunió .

En un ràpel de trenta metres som a peu de via.

Material  Nosaltres vàrem agafar doble joc de Tòtems fins el 4 + joc de Tascons.  No cal clavar. Estreps.

Escampall de material després de la feina.

Tornant a casa panoràmica de la zona.

Ressenyes del sector represaliats central , a l'esquerra encara hi trobem la via Roger Albert i la via Esperó del Txupi.    Vies que hem d'agraïr als amics Joan Vidal i Sergi Villar.

Via oberta el 02 de maig de 2023 per en Joan Vidal i Sergi Villar, com totes les del sector, gràcies per la feinada.    La seva proximitat a Barcelona les fa llamineres, però el seu caire semiequipat o completament desequipades en altres cassos, fa de filtre per a futurs repetidors.

La nostra repetició a l'Emiliano Zapata pensem que ha estat la primera, espero que la gaudiu molt val la pena.