Via Enantyum a la cara oest de Penya Narieda, una bona opció a l'ombra. 06-05-2023.

Panoràmica de la via, la part superior va a la dreta del desplom ataronjat

Enguany està fent molta calor i ja el mes de maig hem de buscar raconades a l'ombra;  amb el Josep Coll aprofitem el dissabte per anar a fer aquesta via, en coneixem els aperturistes i ens n'han parlat molt be.

APROXIMACIÓ

Nosaltres pugem cap a Oliana on esmorzem, d'allà continuem direcció Andorra    (C-14).   Passat Coll de Nargó girem a la dreta per agafar la L-401 tot travessant el Pont d'Espià;  de seguida girarem a l'esquerra direcció Fígols, tenim a la nostra dreta les parets de Narieda oest, trobarem un primer aparcament a l'esquerra que és prohibit, el següent, més gran és on aparcarem.   Nosaltres allà vam coincidir amb el Miquel, la Pilar i el Josep que també anàven a escalar al sector Barón Rojo.

Travessem la carretera i ens enfilem per un corriol que ens ensenya el Miquel, que amàblement ens acompanya fins a peu de via.   Cal trobar el camí de  baixada de la fererada i enfilar fins al seu inici, una vegada allà reculem i enfilem amunt amb tendència a la dreta, deixarem el pont penjat a la nostra esquerra.   El peu de via és netejat i hi trobarem el nom de la via pintat, tot i això trobar el peu de via no és senzill....gràcies Miquel !

Quan som sota aquest pont de la Ferrada ja som aprop del peu de via, just a la dreta.

Peu de via, nosaltres l'hem trobat ràpid gràcies a que ens ha acompanyat el Miquel Garrell un dels aperturistes, gràcies Miquel !

El primer llarg comença potent per suavitzar a mesura que t'enfiles. Fotos Miquel Garrell.

La primera tirada ja ens ensenya de quin pal anirà la via...assegurances on toca i que te l'hes has de guanyar.   Les dues primeres assegurances concentren la dificultat, cal dir que ens caldrà tibar de cinta per superar aquest curt tram, la resta es deixa fer, entrada a reunió trencada.

Primera reunió

El Josep recuperant el primer llarg i començant el potent segon.

El segon llarg comença anant a buscar una placa per un tram desagradable, una vegada assolim aquesta comença la gresca, el Josep es va enfilant per l'esquerra de les assegurances ja que hi troba foradets, però s'allunya molt de les xapes, amb el que no li queda mes remei que agafar la cinta i recolocar-se, per on van les assegurances no li veïem color....superat aquest tram llis l'escalada torna a fluir fins la reunió.

Aquesta placa ens demanarà tibar de cintes....

Entrant a la tercera reunió.

El Tercer llarg comença fent un canvi de reunió per a salvar una feixeta.  Comença ajagut per anar trempant a buscar un esperó d'aspecte trencat, una vegada a l'esperó les xapes ens portaran a la dreta tot buscant la dificultat i millor roca; una vegada dalt ens caldrà caminar a buscar un replà on trobarem la reunió en una ampla feixa, possible escapament.

Tram d'enllaç cap a la tercera reuinió accesòria.

Quarta tirada ben variada i divertida.

El quart llarg també demana un canvi de reunió.  Aquí ens trobarem unes plaques  que van a buscar un diedre, escalada de mirar-s'ho ja que aquí les assegurances allunyen, possibilitats de llaçar savines.   Una vegada al diedre l'escalada esdevé atlètica i divertida no afluixant fins entrar a la reunió, més maca que no semblava !

Acabant de superar el diedre per entrar a reunió.

Entrant a la sisena reunió, enllacem cinquena i sisena tirades.

El cinquè i sisè llargs els empalmo, són dues tirades curtes i de dificultat assequible que ho permeten, no tinc problemes de fregadís i guanyem temps, que la via és llarga i ara començarà a apretar de debò. 

Sete llarg amb alguns passos que ens demanaran fer servir tècnica d'artifo.

El setè llarg comença un tram de plaques d'adherència ben bo i potent !  aquí l'escalada és obligada i si no tenim el grau de 6c doncs que ens haurem d'espabilar, passos de ganxo, estreps, tramposa etc  per sort són pàssos concrets i la resta es deixa fer tot i apretar !

Recuperant el vuitè llarg on em caldrà fer algun pas de ganxo.

El vuitè llarg segueix el mateix tarannà, passos obligats i assegurances allunyades, sort d'alguns passos de ganxo...i de la tramposa.  

Començant el novè llarg que també apreta !

El Novè llarg manté les característiques de tibantor !  Ens fa treballar amb els estreps i alguna ajuda que renoi amb aquestes plaques...i això que el company fa grau...però està obert per on mes tiba i ves a saber en lliure quin grau deu sortir.

Espectacular darrer llarg, amb una roca d'escàndol i que ens farà gaudir !

El desè llarg només mirar-lo ja fa por...però tan sols és una impresió, aquí la paret i les plaques tenen uns foradets i una adherència que ja haguèssim volgut per les anteriors tirades !  Comença amb un flanqueig a la dreta per encara un tram vertical nu d'assegurances...no es troben a faltar un festival de canto que ens fa progressar amb seguretat;  abans d'entrar a la reunió un flanqueig a l'esquerra amb un pas d'adherència que es fa mirar i s'ha acabat !!!!  Vaja aquesta tirada surt tota en lliure i ens deixa un bon regust, la millor de tota la línia.

Tram molt agraït on la roca acompanya i ens fa xalar !

Per sortir de la paret ens queda un ressalt, com que ja toca el sol una frondosa Savina ens aixopluga a l'ombra.  Fem una aturada pèr menjar i hidratar-nos abans de començar la pujada.

Ja som fora de la paret ben contents!  Anerm a buscar l'ombra de la Savina que aquí hi toca el sol.

Descens :

Del replà a l'ombra comencem a buscar fites, primer a la dreta per poc després anar enfilant amunt i al'esquerra;  important no perdre les fites !   La progressió és per un terreny trencat de mal caminar fins a trobar el corriol de descens de la Ferrada, aleshores el camí ja és més marcat fins a entroncar amb el camí habitual de baixada que renoi com n'és de llarg, cada cop mes ben marcat, fem les giragonses del camí amb la pista ja visible, una vegada a la pista  hem de continuar baixant, cap a l'esquerra ( sud) fins a trobar la cadena on s'aparca per anar a la Xelo-Bam i altres vies de la zona.   Podem agafar una drecera just a tocar de la cadena que ens duria a la via ferrada i que en poc temps ens deixa a la carretera.

Ressenya dels autors on trobareu prou informació;  gràcies amics !

Material: Unes 14 cintes expres, si no teniu el grau de 6c o més ....anirà be uns estreps, uns ganxos, un discret joc de friends, bagues savineres.

Via que travessa algunes feixes i te alguns trams herbosos, compte en cas de pluja recent o abundosa les setmanes prèvies.  Via d'estiu ja que és a l'ombra però atenció que si no anem ràpids el sol ens atraparà a les darreres tirades i cal pensar en que la tornada és prou llarga, penseu en l'aigua.

Pel terreny que s'han trobat encara ha sortit una via prou interessant, gràcies Miquel, Ramon i Franc.
 

Xemeneïa dels Pontarrons al Congost de Tresponts. 31-08-2023.

Pel camí Romà entrem al congost de Tres Ponts

   Acaballes d'agost, cal buscar algun llosc fresc per grimpar, el Ricard em proposa la xemeneïa dels Tres Ponts, ràpidament ens posem d'acord, estarem a l'ombra !

A mes mai he estat en aquest afamat congost per a l'escalada esportiva i lloc de pas obligat per anar de l'alt al baix Urgell, no en va hi trobarem un camí de l'època Romana.

APROXIMACIÓ:

Nosaltres pugem cap a Oliana on seguim la C-14 fins passat Organya;  passat el Túnel de TresPonts agafarem el trencall a Montan de Tost  LV 4001 seguim la carretera fins a atravessar el Segre,  a l'esquerra una carretera que va al túnel de Montan de Tost, aquí deixem el cotxe i anirem a travessar amb molt de compte la C-14 per seguir pel camí Romà, rètols explicatius.   Continuem pel congost per un camí que passa sota les parets d'escalada esportiva, una vegada deixades enrrera i poc desprñes trobarem una fita, aquí em de seguir per mal camí a buscar la paret;   nosaltres ens ho vam passar i abans d'una torre de corrent ens girem i ens sembla veure la fissura, aleshores vam aproximar sense camí evident fins a peu de via, molt ben arreglat.

L'evident fissura per on va la via. Costa de localitzar fins que no te l'has passat de llarg....

Primer llarg, inici trencat fins al pas clau, enfilar-te sobre la placa. Fotos Ricard Rofes.

                   El primer llarg comença trencat i senzill fins a un mur vertical, aquest el superarem mig en diedre mig en placa amb un pas potent per sortir-ne, aleshores continuem pèr una canal terrosa on algunes arrels ens serviran per llaçar-les, trobant algunes bagues molt deteriorades fins al peu de la xemeneïa.

Aquí ja ens cal entrar a l'estretor, millor sense motxilla!  amb algun tram prou encaixat es progressa be fins a acabar sortint enfora per un esperó fins la reunió en un còmode replà.

Muntant la primera reunió. Foto Ricard Rofes.

De la reunió l'estreta xemeneïa per arribar-hi.

S'acaba entrant per l'esperó.

Començant el segon llarg, espectacular i atlètic fins entrar a la cova.

El segon llarg ressegueix l'escletxa, aquí prou oberta, per anar a buscar després d'uns passos elegants i atlètics la cova.  Ens hi endinsem, podem llaçar un bloc encastat i amunt en ramonage, prou còmode fins l'entrada a reunió, que s'estreny i cal saber trobar el millor camí per sortir-ne airós sense patir.

Tram interior amb entrada a la reunió curiosa....

Començant el tercer llarg, espectacular i interior al principi.

El tercer llarg és sorprenent:  comença en una xemeneïa ample amb passos atlètics per anar a sortir en un replà, sembla que s'ha acabat, però no !  resta la darrera sorpresa, un ramonage ben ample entre l'agulla i la paret...més espectacular que difícil, però impresiona!  Aquí acompletem l'equipament amb un tascó i uns quants friends.

Vas amb l'esquena a la paret principal mirant l'agulla, però gairebé alt l'agulla haurem de canviar-nos per acabar pujant per la paret on ens recolzàvem...pas clau de la tirada.   Entrant a cim hi ha un pitó que el company no va veure !

La reunió en un còmode replà ben airós.

Sortint de la cova per entrar en un ramonage espaterrant !

Dalt de tot cal canviar i encarar-se a la paret, abandonant l'agulla. Foto Ricard Rofes.

Ben contents al cim, via curta però molt intensa.

Un parell de ràpels interiors i el darrer, exterior.  Calor no hem passat !

Es baixa en tres ràpels, els dos primers interiors resseguint el que hem fet a la pujada, tot i el fregadís la corda corre prou be i la recuperem sense problemes, així també en el segon i el tercer ja és exterior i sense perill d'enganxades.

Via equipada amb alguns, comptats, parabolts, en els trams clau i alguns deteriorats ponts de roca.  Nosaltres vam agafar un joc de tascons i Tòtems fins el dos així com bagues per ponts de roca i o blocs encastats.   Sobretot els podrem fer servir a la darrera tirada.

Via molt recomanable per a dies de calor intensa i si us agraden les xemeneïes.

Oberta en Solitari per en Miquel Blanco el 12-06-2001.

El Congost amb el Segre marronós de les darreres pluges.

Ressenya de l'amic Jordi Ceballos Blog

Roca Calenta

Via Joan Cerdà a l'Agulla de Benavent. Pallars Jussà. 08-07-2023.

Agulla de Benavent, visible des de la carretera.

                   La calor apreta i cal cercar llocs a l'ombra i alts, aleshores que millor que Benavent de la Conca?   sota el coll de Comiols de mes de 1.100m i a l'agulla de Benavent encara a ponent, amb el que tenim ombra assegurada.   Avui anem tres, el Joan Pera, el Josep Maria Mallofré i jo.

APROXIMACIÓ : 

Hem d'anar a Benavent de la Conca, antic Benavent de Tremp.  Nosaltres anem cap a Artesa de Segre on fem una parada per esmorzar al Bar l'Eixida.  Continuem per la L-512 passant pel Pont d'Alentorn direcció Isona i TRemp pel Port de Comiols;  una vegada comencem a baixar el Port abans d'arribar al poble a la dreta ja veurem el perfil de l'agulla.   Aparquem al costat6 de la carretera en un trencall que va a una casa mirant de no entorpir el pas.   Caminem una mica fins la casaper camí asfaltat, deixem enrrera la masia i ja veurem rastres de sender que s'enfilen cap a la dreta i amunt, mica en mica el sender es va definint, superem l'agulla i de segguida ens enfilem en diagonal seguint alguna fita fins a peu de via, evident pel desplom que té la paret a l'inici.

Començant el primer llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

El primer llarg comença grimpant un sòcol d'aspecte trencat enfilant-nos amb tendència a l'esquerra fins a enfilar amunt per un petit diedre d'aspecte terrós, però amb millor roca del que pot semblar.   Superat el diedre vertical suavitza i va a buscar el balmat que vèïem des de baix:  aquest tram el superem amb uns passos d'artifo entrant a un relleix estret pel que ens desplaçarem cap a l'esquerra a buscar la reunió.

Millor roca del que esperàvem. Superant el tram clau. Foto Josep Maria Mallofré.

Acostant-nos al curt tram d'artficial. Foto Josep Maria Mallofré.

Primera reunió.

Aeri flanqueig per entrar a la primera reunió.

El segon llarg és exigent, ens caldrà tibar d'A-0 i algun pas llarg d'estreps.

El segon llarg no dóna treva !  comença a trempar des de l'inici fins a gairebé extraplomar una mica.   El grau ens depassa, però l'equipament permet progressar amb A-0, artifo d'estreps quan cal.  Tanmateix cal escalar entre assegurances.  Tirada amb bona roca i que els escaladors potents poden forçar en lliure.

Recuperant el segon llarg Foto Joan Pera. a sota segona reunió.

Potent sortida del tercer llarg.

El tercer llarg continua ben vertical, ja tenim un bon ambient!  es progressa recta amunt tot seguint les millors preses per un moment donat fer un aeri flanqueig a la dreta per anar a buscar el millor rocam;  tirada estètica i que surt tota en lliure, un gaudi !

Superats uns primers metres verticals, decantarem cap a la dreta.

Acostant-se a la tercera reunió.

Recuperant el tercer llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Des del cim de l'agulla de Benavent, tram curt i trencat però que val la pena.

Arribats a la tercera reunió podríem ja rapelar, però som clàssics i ens agrada fer cim, amb el que resta una grimpada per assolir l'agulla:  anem a la dreta de la reunió a buscar un muret trencat, la roca per sort aguanta, herba tracció per sortir del mur i ja som al cim.   Aquest és menut i continua amb la paret, l'agulla és adossada al mur principal.  Seria interessant investigar si el mur del davant es deixa fer, quedaria una ascensió molt completa.

Reunió cimera i superant el ressalt abans de cim.

Agullaires de Benavent !

Baixem en tres ràpels, el primer curt, el darrer molt llarg !

Ressenya dels autors Joan Vidal i Isabel Notivoli.

 

Una via molt ben trobada i equipada, només ens caldran cintes exprés i els estreps.  

DESCENS :

Si arribem dalt l'agulla haurem de fer un primer ràpel curt, d'uns deu metres, aleshores un de trenta fins la segona reunió i d'aquesta un de seixanta fins al terra.   Aquest és impressionant.

Agraïr la feinada del Joan Vidal i la Isabel Notivoli per aquesta línia tan ferma.

Com que l'escalada és curta i si encara no apreta el sol tenim la possibilitat d'una altra via ben aprop, La via Polizei d'en Remi Brescó i David Garcia.  De caire més exposat on ens caldrà dur material per acompletar l'equipament.