Via Sendero Límite a la Paret de Bones. Arguis. Hoya de Huesca.

La paret de Bones des de l'aparcament

       Tercer dia de l'estada a Osca, amb aquest any tant sec resulta que nosaltres hem triat els dies que més molla està la comarca, sembla ser que la setmana anteiror se la va passar plovent cada dia....sortosament avui fa bon dia i decidim tornar a intentar la Paret de Bones, el primer dia ens hi vam arribar i la boira era tant espessa que no vèïem ni la paret.

APROXIMACIÓ

Anem a Osca per l'A-23, nosaltres ens aturem a esmorzar al Restaurant Monrepós.

continuem per l'autovia sortint-ne a la sortida 381 direcció N330 Arguís centre de contorl del túnel.  Travessem Arguis iseguim la carretera, en un revolt marcat a la dreta girem a l'esquerra en direcció a Bentué de Rasal;  la carretera planeja en direcció oest fins a trobar a ma esquerra una esplanada prou gran amb un tancat, aquí aparquem.

Per anar a la paret que ja veïem des d'aquí, travessem la carrtera i seguirem fites.

És important no perdre-les ja que el camí fa força giragonces i camp a travers no arribaríem.  Calculeu una hora anant tranquils.

La via triada és ben molla, vaja baixa un riu per la línia !

El camí et deixa al vessant dret de la paret, justament el que està més moll i justament la via que ens fèia peça, la Blue velvet és un riu !, des de sota ens ha semblat que per l'esquerra era més eixut i així és, després d'un puja i baixa arribem al peu de via de la Sendero Límite que sortosament es deixarà fer.

Finalment la via Sendero Límite es deixarà fer parcialment.

A peu de via, sortejant la mullena.

El primer llarg ens presenta l'adherència de la zona.

La primera tirada és curiosa, sembla senzilla però serà el primer contacte amb aquesta arenisca sorrenca i de no massa adherència, anem amb cura.  A mesura que ens adaptem anem agafant confiança.  Lllarg divertit i variat.

El segon llarg ja entra de ple en le splaques d'adherència, on has d'anar de forat en forat o de regleta en regleta, recordant prou la paret de Narieda sud, amb pitjor roca.   A la meitat un ressalt ens fa apretar les dents, sort d'un boix que es deixa engrapar.

Segona reunió ( Foto JosepSanz) i el Josep recuperant la tirada.

Cal refiar-se dels peus i de les petites rugositats de la placa.

Començant el tercer llarg, flanqueig i ressalt divertits.

El tercer llarg surt en flanqueig a l'esquerra per anar a buscar un ressalt fissurat, de lluny impresiona però te bon canto i es deixa fer prou be, una vegada superat ja afluixa fins la reunió.

Aquesta és sota un gran bloc per on comença el quart llarg.

Impresiona, però es deixa fer gràcies a la tècnica de bavaresa i a que aquí la roca és pou adherent.   Després d'uns exercicis contorsionistes es supera el bloc entrant en una aresta per la que ens anirem enfilant superant diferents ressalts prou interessants i que ens faran treballar.

Després de superar la bavaresa del quart llarg. Foto Josep Sanz.

Superada la bavaresa resten un seguit d'esperons prou interessants.

Adherència en majúscules al cinquè larg.

La quarta reunió és ben còmoda sota una planxa ben llisa que mor al mur vertical de sortida.   El cinquè llarg és la tirada d'adherència per excel.lència!   Sembla mentida que es pugui anar pujant i sí ara una fissura, ara un foradet i els peus en adherència i ja som sota la muralla final.

L'embassament d'Arguis des de la paret i recuperant els Slabs.

Fins aquí ens ha deixat jugar la paret, però el tram final és ben moll, sobretot el pas clau d'entrada a la sisena reunió, amb el que decidim que rapelem.

Els companys amb els que hem coincidit pensen el mateix amb el que en dos ràpels de seixanta assolim altre cop la base de la paret.

Ha estat una llàstima ja que les tirades que restaven es veïem espectaculars, ja hi tornarem tanmateix !

La part de dalt té els trams clau ben molls amb el que decidim rapelar.

Amb els companys que vam coincidir a la via, ella és l'Elena, d'ell no recordo el nom disculpa.

En dos ràpels podem baixar a l'anar amb cordes de seixanta.

Ressenyes del blog

Escalando

de X. Larretxea

 Via molt recomanable si us agrada l'adherència, completament equipada amb unes 14 cintes fareu, l'equipament és complet però obliga a escalar.

Molt recomanable si us atreu l'adherència.

Peña Predicadera, esperó Guanchinfú. Hoya de Huesca. Aragó. 17-12-2022.

Amb el dia que fa avui només podem escalar a Peña Predicadera

             Continuem la nostra estada per Osca, avui dissabte el dia es lleva molt tapat i fred...aleshores decidim que per la qualitat de la roca i la poca aproximació tornarem a La Predicadera a fer l'Esperó Guanchinfú que sovint és ocupada ja que és de les vies més completes i assequibles de la zona.

APROXIMACIÓ

Donat que X Larretxea al seu blog Escalando ho té molt ben explicat un en passo un enllaç

APROXIMACIÓ PEÑA PREDICADERA

Fent el relaxat camí d'aproximació.

Triem começar per la variant de l'esquerra, escalarem mes !

Arribar a peu de via ens costa una mica a causa de la mullena de la zona, la via comença al costat de l'Espolon Estarlux, però nosaltres la farem per una variant que se li va obrir a l'esquerra, per això aproximem per sota aquesta plataforma anant a buscar el fons del torrent, quedant una tirada força mes llarga i de dificultat V/V+.    A l'inici del llarg és quan trobarem les màximes dificultats, escalarem atents.    A mesura que guanyem alçada es va relaxant l'escalada i anem superant petits relleixos, cal estar atent en no perdre la línia ja que les assegurances són força espaiades.

Baixa aigua per tot arreu...per sort la via va per la dreta.

Primera reunió

Traïent el cap del tram mes dret, la via original va per la nostra esquerra en terreny mes ajagut.

Començant el segon llarg

El segon llarg comença superant un ressalt, el negociarem anant a la dreta i una vegada assolit ja ens decantem a l'esquerra, afluixant ja molt la tirada.

Segona reunió.

Després de travessar el tram mullat del tercer llarg, amb molt de compte...

                  La segona reunió és ben còmoda;  ara toca flanquejar a buscar un muret on hi ha la primera assegurança, ai làs!  avui el flanqueig és un riu i el que en sec deu ser un passeig és una mica delicat...podem posar l'Àlien vermell i amb molt de compte travessem la mullena.   La tirada continua derivant a l'esquerra tot superant ressalts i travessant alguna que altra mullena.   La reunió és al peu del següent mur enmig d'una torrentera avui com no!  molla.

Entrant a la tercera reunió enmig d'un ambient fantasmagòric.

El quart llarg comença plaquero per acabar en unes bones acanaladures.

El quart llarg comença amable anant a superar un ressalt amb unes canalres gegants ben divertides, amb algun tram picant.  Escalem immersos en la boira però l'aspresa d'aquesta roca no fa patir, és súper adherent.

Gaudint de les immenses canaleres. Foto Josep Sanz.

Recuperant el cinquè llarg, espectacular i divertit

Espectacular cinquena tirada. Foto Josep Sanz.

La cinquena tirada ja va agafant ambient, ens anem acostant a la capçalera de les canaleres que es van definint cada cop més com agulles;  comença anant a l'esquerra a buscar una canalera vertical i prou llisa, per mí aquests tram és el potser més complicat de la via.   Superat aquest continua per diferents ressalts que ens acosten a la punxa final, la cirereta dela via,la darrera tirada.

Cinquena reunió.

Entrant a la cinquena reunió enmig d'unes pregones canaleres.

Pas delicat per entrar a la xemeneïa.

Això s'acaba, però encara no em lligat el sac....resta una curta però estètica i fotogènica tirada on haurem d'escalar fins i col.locar-nos be.

Entrar a la xemeneïa és una escalada precisa i espectacular, una vegada a la xemeneïa haurem de fer una bona tibada per a sortir-ne airosos, la roca, aspra i adherent ajuda a que no patim.

La cirereta del pastís : sisè llarg

El pas clau és superar aquesta xemeneïa.

L'arribada al cim ens ofereix un replà amable, un balconet a la valll ben airós on podrem arreglar el material còmodament i preparar el descens.   Estem en una mena d'agulla desenganxada del grup principal;  per a baixar hem de buscar a l'oest, direcció contrària a la que hem pujat, una fita que ens indica la desgrimpada de l'agulla i amb cura ens arribem al replà central del que com en l'anterior ascensió, anirem pujant tot buscant fites fins força amunt, un moment donat ens decantarem a l'esquerra per baixar a travessar un torrent i remuntar per l'altre banda fins a que es vagi definint el corriol de baixada.

Foto Guanchinfuns !

Ben satisfets enmig de la boira pleguem trastos.

Al camí de tornada trobem el sol, però la boira es manté a la capçalera de La Predicadera.

   Espolon Guanchinfú oberta el 1985 per: Angel Guerrero, Paco Hinojo, Joaquin Floria i Jorge Castaño, 

Amb unes deu cintes expres fareu,   Tantmateix a nosaltres ens va anar molt be portar un joc d'Àliens per assegurar algun tram mullat, que en cas de trobar-ho sec és del tot prescindible.

Aquesta via és de les llargues de la zona i molt completa, per això si la voleu fer matineu, ja que sol estar ocupada.

Ressenya del blog

Escalando

amb l'afegito de la nostra variant.

 

Peña Predicadera sector Espatarre. via Felisin sortint per Jabalí Errante. Hoya de Huesca ( Aragó)

La Peña Predicadera , una joia mes de la Serra de Guara.

       A principis de desembre aprofitant que tinc vacances anem amb el Josep Sanz cap a Osca uns dies amb diferents objectius, però la nostra sorpresa és que ja el primer dia el temps està prou amenaçador amb el que optem per una zona on segur podrem escalar: La Peña Predicadera.   Aquesta petita serra ja l'havia visitat el 2019 i en guardava molt bon record, la seva roca és excepcionalment adherent i la forma de la paret és captivadora.

Per arribar-nos-hi haurem de fer cap a Osca per l'autopista, sortint abans d'arribar a la capital, en unes tres hores hi fem cap.

Aproximació:

Donat que X Larretxea al seu blog Escalando ho té molt ben explicat un en passo un enllaç

APROXIMACIÓ PREDICADERA

Des del cim de la Peña es veu el camí per on hem aproximat.

Feta l'agradable aproximació entre bosc de Pins i Savines, arribem a les primeres codines que haurem de remuntar, avui són ben mullades, resulta que porta tota la setmana passada plovent per aquesta zona, això ens condicionarà les escalades....per evitar passar per trams molls anem pujant pel camí més senzill cap ala dreta allunyant-nos de la paret i arribant a una esplanada somital de la que haurem de dirigir-nos seguint fites i la intuició cap a la nostra via al sector Espatarre;  inicialment volíem fer la Afrodita, però va per una canal que avui és un riu !  Sí! amb cascades i tot !

Després de pensar on ens posem, ens decidim per la de mes a la dreta del grup de la dreta de l'Afrodita, la via Felisin.  Aquesta via va ser oberta l'any 1988 per en Jorge Castaño i Joaquin Floria en memòria d'un muntanyenc de la zona en Fèlix Mora, que va morir fent el Servei Militar.  

Són quatre llargs, nosaltres a la segona reunió triem anar per La Jabalí Errante ja que ens permet evitar un desplom on cal fer artificial, sortint així una via més homogènia.

A peu de la via Felisin. Foto Josep Sanz.

Plaques del primer llarg.  Foto Josep Sanz.

     

El primer llarg surt per un mur de plaques inicialment prou dretes;  l'escalada és divertida amb bona presa que s'ha d'anar buscant però.   Abans d'entrar a la reunió la paret perd trempera i esdevé una senzilla grimpada fins la reunió.  Assegurances on han de ser et fan anar concentrat.

A la primera reunió. Foto Josep Sanz.

Primera reunió, en un còmode replà i equipada per rapelar, com gairebé totes.

Recuperant la primera tirada i al ressalt del segon llarg.

El segon llarg surt per una rampa a buscar un ressalt on hi trobem el pas de la tirada.  Les bones mans que hi trobarem ajuden a fer la tibada i situar-nos sobre el ressalt.  L'escalada continua en placa aquest cop més finota fins la reunió, sota un mur vertical.

Ja superat el pas del llarg, la resta un gaudi pels sentits.

Entrant a la segona reunió.

Arribant a la tercera reunió i ja instal.lat.. Foto Josep Sanz.

De la segona reunió ens mirem la continuació, un balmat ben equipat amb dos bolts del que segur que hem de fer A-0 mínim....decidim anar una mica a l'esquerra per continuar per un diedre que correspon a la via Jabalí errante, via que seguirem ara ja fins el cim.   Aquest diedre és molt interessant i ens fa escalar, així com la continuació anar navegant entre canaleres gegants, tirada sublim!

Recuperant el tercer llarg tot resseguint les estètiques canaleres gegants.

Arribant a la tercera reunió i començant el darrer llarg.

El darrer llarg surt fent un flanqueig a l'esquerra passant per sota els grans balmats en una escalada de gotes d'aigua ia dherència de peus, senzill, però interessant.

Arribem caminant al darrer mur, avui el trobem moll en part el que el fa un punt picant.   Superats els dos passos ja s'ajeu i anem grimpant a buscar una gran Savina on podem muntar reunió.

Ens resta aquest muret per sortir de la paret

Airosa tercera reunió amb el Pantà de Vadiello al fons. Foto Josep Sanz.

Reunió cimera en aquesta gran Savina.

Ben contents d'haver salvat el dia malgrat el temps amenaçador.

Descens: 

Ens caldrà acabar de pujar al cim tot seguint fites que aniran tendint a l'esquerra, baixarem a travessar un torrent amb l'ajuda d'una cordeta, si hi és, i tornarem a remuntar tot seguint fites finsa una collada de la que ja agafem la vall de baixada;  el camí va fent ziga-zagues, estrencat i dret, cal anar tranquils i mor al gran bloc que tanca la canal, el PIto.  D'aquí podem triar tornar a la paret, aleshores ens decantarem a l'esquerra o ja anar cap al cotxe, aleshores cap a la dreta i enllaçarem amb el camí de pujada.

Ressenyes de Romàntic Guerrer i de Anayet Eduardo Teba

Escalada clàssica de caire esportiu, molt ben equipat amb parabolts i les reunions la majoria rapelables.  Amb una dotzena de cintes exprés ja fareu, no cal que carretegeu cap mes material ja que no hi ha possibilitat de posar gaire res....potser Tricams a forats, Àliens...però en aquesta línia no vam posar res.

Finalment no ens vam mullar !