divendres, 10 de juny del 2022

La Senda dels Mamuts al Cingle del Pont de Roca del Mal Pas de Can Pobla. La Mola. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 23-03-2022.

Aquesta cinglera a l'esquerra del Torrent de la Querosa amaga aquesta joïa.


              El mes de març les tardes ja no són tant curtes i quan el Ricard em proposa anar a aquesta via no ho dubto gens, vinga!!  La Senda dels Mamuts és una d'aquelles petites joïes que amaga el nostre estimat Sant Llorenç, descobert pels germans Masó que hi van saber obrir una línia lògica i agosarada.

Aproximació:

Ens arribem a Matadepera, d'allà cap pujar cap a cinglera del Mal Pas de Can Pobla;   nosaltres vam anar per la urbanització Cavall Bernat seguint el camí del Pla que continua amb l'avda de Can Marcet, la seguirem fins el carrer de Les Boixaderes, passat el trencall a Can Robert girem a la dreta pel Carrer Granera, en un revolt a l'esquerra podem aparcar, allà comença el camí de la Canal de les Bruixes.  Seguim el corriol fins a trobar la pista que puja a Can Pobla, la seguim uns metres i al'indret que indica perill abelles, pugem per allà, passem per entre les Arnes fins a una altra pista/corriol, el travesem i per sender mig perdut anem a buscar la cinglera de Can Pobla, la resseguim pel seu vessant oest, quan estem apunt d'arribar al torrent de la Querosa ja veiem la paret on tenim la via.  Aquesta comença al peu d'una canal on una Alzina ens ajuda a assegurar el company.

Aspecte del diedre inicial que acaba en xemeneïa.

El Ricard progressant i protegint el diedre.


               La primera tirada comença per un diedre, l'entrada és ben vertical i amb les preses justes, una fissura estreta ens permet protegir-nos, els primers espits són ben amunt.   Quan el diedre s'obre l'escalada esdevé més relaxada, posem un Tòtem 2 i aviat podem abastar el primer espit.  Aquí canvia l'escalada, ara usarem la tècnica de xemeneïa, la motxilla ens farà nosa, ens la pengem de l'arnés.

A la ressenya indica un pitó que no trobem, els Tòtems hi queden prou be.

Començant la xemeneïa, la motxilla fa nosa.


Empotrament superat !

Sortir de la xemeneïa i passar a la placa de la dreta costa, tanmateix acabem de xapar el tercer espit;   la continuació és per unes terrasses trencades en tendència ala dreta, abans d'entrar a la reunió una balma ens farà treballar, això si no volem agafar la cinta, el pas no és obligat.

La reunió és en una feixeta arbrada.

Segona tirada amb un inici arborícola per abastar la paret, Foto Ricard Rofes.


La segona tirada comença curiosa, ens hem d'enfilar per una Savina petita que vincla com mai...això si no volem trincar l'espit i passar-ne via, però nosaltres volem gaudir el gest i apurem la Savina, pobreta....fins a poder entrar a la placa.

Continua per un terreny molt trencat però senzill a buscar una escletxa on trobem un pas prou punyetero, el protegim amb el C-3 fins a poder encintar el darrer espit.  Superat aquest tècnic passatge l'escalada perd verticalitat i transcorre per terreny prou delicat fins a sortir de la cinglera i fer reunió d'una minsa Savina, en conjunt prou reexida la tirada aquesta.    


Al pas clau de la segona tirada que protegim amb un C-3. Fotos Ricard Rofes.


Segona reunió en una Savineta i recuperant el company.


Darrers metres de via, curta però intensa.

Foto Miranda i Salt dels Cavalls.

Les tardes a Sant Llorenç ens regalen...foto Ricard Rofes.

Itinerari aproximat i ressenya dels autors.

 



                Una vegada a dfalt acabem de grimpar un tram trencat amunt i cap a la dreta per trobar el camí del Mal Pas, el seguim cap a l'est ( dreta) fins al Bolet de Can Poble desfent el camí de pujada.

Escalada de pocs metres però intensos.  via semiequipada on haurem de portar Càmalots/Tòtems fins al 3 sobretot per a la primera tirada, el tres és per a protegir el xapatge del darrer espit, és prescindible, però si el porteu el posareu...no calen pitons.
Si encara no n'heu tingut prou, nosaltres a l'anar de tarda ja se'ns fèia fosc, podeu fer la via del costat, la Matalot dels mestres Amadeu Pagès i Joan Armengol, també semiequipada.

dimecres, 25 de maig del 2022

Abbey Road a la Paret oest del Cap de Mort. La Mola. Parc Natural Sant Llorenç del Munt. 04-03.2022.

 

La paret oest del Cap de Mort amb el Cavall Bernat o Burret a la dreta.

      A principis de març les tardes encara són curtes, però tenim ganes de sortir amb el que quedem amb el Jordi per anar a fer una via a la Paret Oest del Cap de Mort a Sant Llorenç del Munt.  

Aproximació:  
                     Ens hem d'arribar a Matadepera d'on anem a buscar la Urbanització Cavall Bernat, passada la rotonda de l'escola Montcau-La Mola, plaça Pla de Sant Llorenç, agafem la tercera sortida, avda de Can Marcet;  agafem el tercer trencall a la dreta , carrer del Cavall Bernat que seguirem fins al seu peu gairebé.   Una vegada aparcats fem un petit tros de carrer asfaltat fins a trobar el rocam, per camí evident anem al coll entre el Cavall Bernat i el Cap de Mort.   El camí surt resseguint la paret oest, la nostra via és gairebé al final de tot després de pujar una mica, peu de via amagat ente les alzines.
Un escalador a la Mechanical Wonder , la nostra via va per la segona placa de la dreta.

Primers metres verticals. Foto Jordi Ceballos.

Aquesta via te una sola tirada, jo ja l'havia fet, però de segon, ara farà onze anys, amb el que li demano de fer-la de primer al Jordi.  
Comença al peu d'una ferma alzina en un pa de terra penjat, peu de via incòmode.
Per postres aquesta setmana ha plogut i trobem molts trams humits, peu de via inclòs....toca calçar-se els gats vigilant no enfangar-los.   L'inici és potent!, xapo l'espit, però no beig la manera de sortir-ne...vaja! quan la vaig fer penso que no em va caldre tibar d'A-0 com he fet avui...s'ha trencat alguna presa? o és que sóc jo?!
Després del tram vertical un divertit flanqueig per entrar a una placa amb roca de la bona ! Foto d'arxiu.
Col.locat en una feixeta la continuació tot i ser molt vertical es deixa fer, les preses justes que em permeten anar progressant.   Ara la paret es redreça, és quan cal iniciar el flanqueig, un pa de terra regalima aïgua, però el puc esquivar be, travessat el tram, aprofito a posar una baga en una Savina, ja sóc davant un muret que s'encara de dreta a esquerra, espectacular i protegit per dos epsits;   superat el segon s'entra en una placa vertical de roca granalluda i bona, de la que sempre voldríem trobar....toca concentrar-se ja que fins la reunió ja no hi cap mes assegurança i són uns quants metres.  La qualitat de la roca fa progressar amb seguretat.
Ja al replà vaig a buscar una Savina prou endins del bosquet, com que vull veure progressar el company i poder fer-li alguna foto, allargo la instal.lació fins al caire de la paret.
Reunió en una bona Savina, l'allargo molt per a poder fer fotos al company.

Des de la reunió el Monestir de La Mola.

Entrant a la placa després del flanqueig.

Tram on s'acaben els espits, la roca dóna confiança, una apretada i reunió.

Grimpada per sortir de la cinglera i agafar el camí de baixada.
El Jordi recupera la via, li ha agradat molt, i és que aquesta línia oberta fa vint-i-dos anys pels germans Masó no té desperdici, han sabut trobar el millor pany de roca assegurat amb espits posats a ma, es ota!  estan encara com nous.   i alguna pega li hem de posar a la via és que és molt curta, però això té fàcil sol.lució doncs al costat trobem altes possibilitats que podeu consultar a la web
  • Santllors.com.
  • Per baixar de la via ens cal acabar de grimpar un muret fins a trobar un corriol que ve del Pla dels Escorpins cap a Can Pobla.   El seguim a l'esquerra, direcció La Mola;  trobarem al cap de poca estona el trencall que baixa a buscar el Cavall Bernat, a l'esquerra, passarem pel peu de via.
    Nosaltres avui investiguem d'altres línies com la Diedre del PI de l'Amadeu Pagès i Joan Armengol, que localitzem però deixem per una altra ocasió cal no portem pitons....
    Via molt recomanable que ara amb la calor és millor fer pel matí ja que és a l'ombra.   Amb cintes expres i alguna baga Savinera ja fareu.
    Ressenya dels
  • Germans Masó
  • divendres, 20 de maig del 2022

    Esperó Voll-Damm a La Meda Gran . La Mora Comdal. El Sàlzer. 26-02-2022.

    Remuntant la vall, La Mora Condal.


      La vall de La Mora Comdal quan la veus per primer cop t'en fas creus....quina geologia mes semblant al massís de Montserrat;   Una munió d'agulles escampades aquí i allà i de formes ben capricioses ens afalaguen la vista.  Pertany al municipi d'Odèn, Solsonès, però la part mes baixa a Oliana, Alt Urgell.
    Aquest febrer, per fí ! aconsegueixo lligar caps per escalar-hi alguna via;  amb l'amic Josep Coll fem cap a la zona a veure que ens decidima  fer una vegada allà.

    Aproximació:
    Nosaltres ho vam fer per Oliana, seguim la C-14 direcció La Seu i passat la rotonda per on aniríem a la Valldan agafem el primer trencall a la dreta que mena a la ferrata de la Serra de les Canals, seguim la carretera finsa trascollar la Serra i començar a baixar direcció l'embassament , s'acaba l'asfaltat i comença pista de terra.  Immediatament després de passar un pont girem per la pista de la dreta que continuarem uns 5kms, aleshores trobem un trencall a l'esquerra: La Mora Comdal,
    continuem recta fins a trobar una granja i uns grans prats, aleshores aparquem mirant de no destorbar el pas de la maquinària agrícola.
    També podem anar-hi per Solsona :  carretera asfaltada de Solsona - Montpol - Cambrils (pel pont del Clop). A 4,6 km de Montpol i 6,4 km de Cambrils es troba el coll Pregon, a la carena de Serra Seca (42° 06′ 31″ N, 1° 23′ 09″ E). D'allí surt la carretera que deriva cap a ponent en direcció Oliana que s'ha de prendre. Als 2 km s'arriba a la collada del Sàlzer (42° 06′ 25″ N, 1° 22′ 24″ E) on s'agafa la pista de la dreta.
    La més alta, La Meda Gran, a la dreta el Morrot i la Meda Xica.

    El Josep a peu de via.
    Ja amb l'objectiu a  la vista reculem una mica per anar a buscar un camí/pista per sota la granja, abans d'arribar-hi anem a l'esquerra per vorejar-la, travessem alguns vaïlets i ja encarem el camí fins a un gran revolt a la dreta, la seguim fins que gira de cop a l'esquerra, a l'alçada de la Meda gran pugem per una canal molt inestable fins a peu de via amb intuició.
    Avui no l'hem encertat gaire, ja que la via triada és cara oest i estarem a l'ombra....som en un febrer no massa cru, però renoi quina gelor als dits al començar.

    Delicada, per la humitat, primera tirada.  Som a una cara oest.

    Primera reunió.
    La primera tirada no engresca, vertical i trencada d'entrada...tanmateix es va deixant fer i mira per on serà, juntamente amb la cinquena , on més escalarem car el grau et deixa anar sense tocar ferro...
    Recuperant la primera tirada i començant la segona.

    La segona tirada ja comença a apretar i si l'hi afegim el fred i la roca delicada...ens agafarem més del que voldríem, tanmateix cal escalar entre assegurances i es gaudeix.  El company a la reunió ja s'escalfa amb una mica de solet!   
    Tirada potent on no et pots relaxar....

    Segona reunió, ja ens toca el solet, sort! I inici de la tercera on cal tibar de cintes.

    La tercera tirada segueix la tònica de verticalitat amb el que m'agafo a les cintes per anar reexint, per sort a mesura que t'enlaires baixa la dificultat i e spot escalar mes tranquil.  L'entrada a la reunió és en flanqueig a la dreta on t'ho has de guanyar, sort que aquí la roca acompanya. 
    Des de la tercera reunió, gaudint del paisatge.


    Recuperant la tercera tirada amb un flanqueig vibrant per entrar a reunió.

    La quarta és la tirada clau!  ja només sortir de la reunió ens ensenya les dents, presa petita i sorrenca que obliga a anar de bolt a bolt, entrem en un diedre terrós que es va redreçant, aquí cal apretar, car les assegurances no són a tocar.   En decantem a l'esquerra a buscar una fissura que es guanya pel pany de l'esquerra en un petit però continuat desplom, per mí aquest tram és el mes exigent.   S'arriba a la reunió en un flanqueig a l'esquerra, reunió ben airejada i airosa.
    La quarta tirada comença potent, potent !

    Lluitant els darrers passos per entrar a  la quarta reunió.

    La darrera tirada, la cinquena, comença potent per anar baixant el grau esdevenint un plaer.   La reunió és en una ferma alzina abans d'arribar al cim de La Meda gran.
    Recuperant la ben trempada quarta tirada.


    Des de l'arbre de la reunió cimera i cim de la Meda gran.

    Una vegada tots dos a dalt del cim busquem el ràpel, al company no l'hi fa el pes i decidim baixar rapelant per la via, estem ben sols i no molestarem ningú. Són tres ràpels en els que haurem de vigilar amb les cordes, no tirar-les avall, sinó que anar-les deixant a mesura que baixem, així evitarem problemes.
    Gaudint de l'entorn. 



     Ressenya de l'amic Joan Vidal, gràcies per la feinada i pels croquis de la zona de gran ajuda.


    Via encara a Sud-oest, no hi aheu l'hivern com nosaltres, i si hi aneu a l'estiu matineu ja que aviat us tocarà el sol.
    Completament equipada amb parabolts, no us caldrà res més que un estrep si no feu el grau o no us refieu prou de la roca.  Amb 14 cintes fareu.