Cercle de Cambredaze, via a la recerca d'un estel a la Punta Cecile. Conflent. 24-08-2021.

El cercle de Cambredaze un moment que s'aixeca la boira.

     A finals d'agost quedem altra cop amb el Josep per anar al cercle de Cambredaze, on s'han obert força línies a les seves granítiques parets, jo no hi he escalat mai,només hi he fet esquí de muntanya i la veritat que a l'estiu és una raconada molt interessant.

 Amb el Josep quedem a Ribes de Freser, davant del Bar Gusi, d'allà enfilem la collada fins a PLanès on fem drecera per Fornells i Toses per passar per La Molina i d'allà a Puigcerdà.  Travessem la frontera direcció Montlluis i Sallagosa, d'allà fem cap a La Cabanassa i Sant Pere dels Forcats on abans d'entrar al poblet ens posem per una pista, rue de la Foret que seguirem amb un cotxe alt fins al pla de Cambredaze on podrem aparcar.   

De l'aparcament agafem una pista d'esquí que s'enfila en fort pendent fins on s'acaba, d'allà per fites i sender perdedor entarem al cercle;  aleshores haurem d¡anar amb cura de localitzar fites per anar pel millor país, caos de blocs, la via és al marge dret, en una evident punta piramidal, la Punta Cecile.

Nosaltres ens hi haurem de fixar prou ja que tenim força boira enganxada als cims.

Sort de tenir gravada la ruta al GPS...

La Punta Cecile, el nostre objectiu.

Després d'una bona caminada assolim el peu de via, ja veïem els parabolts.

La paret tenyida de groc per líquens ens ajuda a trobar-la.

La primera tirada comença amable per anar-se complicant, avui a més tenim la paret humida de la boira...el pas clau és un flanqueig que te l'has de guanyar, potser l'ambient fred i humit ha fet que m'hagi semblat mes seriós.  Per entrar a reunió uns passos d'adherència i trobem la instal.lació en un còmode replà.

La primera tirada s'enfila senzilla fins a un aeri flanqueig

Passat el flanqueig es munta reunió en un còmode replà.

Començant la segona tirada, vertical i espectacular.

La via continua per l'esquerra de la reunió per un tram ben vertical amb bones preses, impressiona més que no pas és difícil, gaudeixes d'unes bones "bústies".

Arribats sota un sostre aquest es supera per la dreta en un tram aeri espectacular entrant a la reunió en un gran Pi negre.

La boira no s'acaba d'aixecar, per sort no ens cubreix.

Entrant a la tercera reunió després d'una tirada intensa !

La tercera tirada comença potent, un diedre vertical d'aspecte trencat que ens fa apretar fort!  al final del diedre/placa entrem a una zona de sostres, cal enfilar-s'hi i passar per unes plaques ajagudes que avui trobem plenes de líquen humit....el que ens obliga a carenejar el sostre per superar-les.  

Per terreny mes tranquil s'entra a la tercera reunió, còmoida i amb vistes al darrer tram on trobarem el regal final.

Des de la quarta tirada la tercera reunió.

Magnífica placa abans de tocar l'Estel.

Sortim de la tercera reunió cap a l'esquerra gairebé caminant fins assolit un ressalt que podem rodejar o entrar-li de dret, alñeshores farem un pas ben atlètic.  Entrem a una placa ajaguda i d'aspecte llis des de lluny, però que disposa d'unes magnífiques franges per a mans i peus que fan l'escalada un plaer.  Trobem la reunió, incòmoda sota l'estel que han istal.lat els autors de la via  A. Place, Ph. Gerard i J.C. Montagne el juliol del 2017.

Aquesta tirada la farem tots dos de primer ja que donat el temps decidim rapelar la via i no continuar per la paret del davant, itinerari mes d'aventura i prou interessant.

Baixem des de la tercera reunió en dos ràpels, el primer fins a l'arbre de la segona reunió, on algún miserable s'ha endut el mailló, i d'allà al terra.

Foto Cambredaze

Ressenyes dels amics

Joan Asín

 Manel i Ita.

 Via de caire esportiu on passarem amb cintes i prou.   De bon fer tot i que als que no estem acostumats a escalar en Gneis i Granit ens costa d'entrada.

Entorn magnífic, llàstima que sigui tant lluny.

Esperó Nord-Est al Pic de la Valleta 2.814m . Alta Cerdanya/Occitània. 27-08-2021.

Aproximant, el Pic de la Valleta, destaca imponent.

Aquest estiu tornem al Pic de la Valleta amb el Josep, l'any passat vam fer el Gran Diedre i l'esperó Nord-Est és l'escollit en aquesta ocasió.

 Per arribar a peu de via hem de fer cap al Coll de Pimorent, d'allà surt una pista que podrem seguir un tros fins a una caseta on hi ha una senyal de prohibit circular amb cotxe, aquí aparquem.  Aleshores seguim la pista fins als remuntadors del Pic de la Mina;  allà tenim dues opcions, continuar cap a la base de les parets i resseguir-ne les tarteres de blocs, pesat i feixuc...o fer el que vam fer nosaltres, seguir la pista que va per sota les instal.lacions d'esquí fins a un punt en que ens desviem a l'esquerra, haurem de buscar fites, si les localitzem la caminada serà mes plaent;  passarem per sota el Pic de la Mina i quan ens anem acostant a les Puntes de la Vinyola travesarem un caos de blocs per flanquejar en tendència ascendent a buscar la canl que porta a peu de via, prou evident.

Penosos darrers metres abans de peu de via, a l'esquerra del Gran Diedre.

Cada cop se'm fa menys pesada l'aproximació, serà que ja la conec, però la vertitat que és una bona pallissa, gairebé dues hores fins a peu de via !  El pes del material i la roba, aigua, teca etc es nota.    Els darrers metres són molt drets i amb roques a controlar, arribo ben suat.

Primera tirada i primera reunió

La via comença a l'esquerra del Gran Diedre, per unes grades que porten a un diedre vertical per morir en un terreny de plaques on no saps massa be per on anar, sortosament la reunió, dos claus, es veu prou be gràcies a un cordino groc que algú hi ha deixat.

 

Entrant a reunió.

La segona tirada ja ensenya les dents...

La segona tirada enfila abuscar un diedre vertical, que haurem d'abandonar en un moment donat per enfilar la paret de l'esquerra, on per graonades arribar a la reunió.

Tercera tirada

La tercera tirada comença per un diedre obert recta amunt fins q ue un balmat ens obliga a flanquejar a la dreta per entrar a un altre diedre vertical protegit per uns pitons, ambient impressionant.

Tercera tirada i reunió

Quarta tirada amb una sortida potent

La quarta tirada comença amb un pas molt potent, nosaltres ens ajudem d'un estrep per superar-lo;  continua per uns diedres que ens faran suar

Cinquena tirada

Espectacular bavaresa de la sisena tirada.

Arribats a la cinquena reunió després d'una cinquena tirada que no regalen, veïem la impressionant bavaresa de la sisena tirada.   Un flanqueig aeri ens deixa al seu peu, entrar-hi és potser el mes potent, la resta ja es deixa anar superant, tot i haver d'anar protegint, que li suma un plus, el company s'ho treballa amb mestratge !

Aquesta bavaresa a protegir és sublim !

Ambient de paret.

Setena tirada, que no afluixa !

La setena tirada comença per una placa compacta que s'ha de treballar, sortir-ne i entrar al diedre te el seu què!  aleshores cal encara apretar-li, la via no afluixa fins al final !

Setena reunió, resta una grimpada fins al cim.

Una grimpada entre grans blocs ens deixa al cim del Pic de la Valleta, Fantàstic !!!

Estem ben contents, la via no té res a veure a la seva veïna Gran Diedre, aquesta és molt més seriosa i aèria i francament mes difícil i poc assegurada, els Friends els farem treballar de valent, sobretot les talles petites.

Foto Pic de la Valleta

Ressenya de Toporoc

Una via preciosa i dura, en un entorn seriós, estem per sobre els 2.500 metres i tot i ser l'agost fa fred;   el sol només l'hem vist a les dues primeres tirades, la resta de via a l'ombra, preveïeu roba d'abric.

Material un joc sencer de Camalots fins el tres, tascons útils i un estrep si no teniu el grau per superar l'inici de la quarta tirada-

Baixem caminant a buscar l'evident coll que tenim a la dreta, la canal és molt dreta, fer-ho amb atenció, que ens deixa al camí de pujada.
 

Via nova a Les Arenes: Vaig, la faig i me'n vaig ( Sector dret) Roques d'Aguilar/Cingles de Castelló. 10-07-2021.

Panoràmica de Les Roques d'Aguilar des del camí d'aproximació.

             La paret de les Arenes també coneguda com Roques d'Aguilar o Cingles de Castelló és un bon lloc pels matins de calor ja que no hi toca el sol;  el Jordi, aperturista i dinamitzador d'aquesta paret em va comentar que havia obert una nova línia a la dreta del sector Bonatti, una línia sense pretensions però que ha quedat prou divertida i que a mesura que es repeteixi encara serà millor ja que com les seves veïnes restarà neta.

Peu de via de l'Aresta de la Sardana.

Per arribar a aquesta escola caldrà agafar la Carretera de Sabadell a Sant Llorenç Savall B-124, passat el punt Km 12 en una recta, heu de girar a la dreta per entrar a l'àrea d'esbarjo de Les Arenes. Cal continuar a l'esquerra i travessar un pontet, aleshores a la dreta una gran explanada que és el nostre APARCAMENT. Cal Sí o Sí deixar el cotxe aquí si no volem tenir problemes amb els veins de Les Arenes.
Una pista encimentada i mes endavant asfaltada ens puja a l'entrada del veïnat;  quan trobem la primera casa, a la dreta, agafarem un camí que puija a la dreta primer ample i que s'anirà tancant. A mitja pujada trobem una gran fita, és per anar a la via Aresta de la Sardana, sinó continuarem amunt fns al peu del cingle on trobarem a dreta i esquerra les vies

Primera tirada de ressalts per anar escalfant...

Per començar a escalar però decidim començar per la via mes llarga, l'Aresta de la Sardana, de tres tirades, així escalfem i ens anem habituant a la roca, també ens estalviem camí d'aproximació, que farem escalant;   però si vulguèssim anar directament a la via Vaig, la faig i me'n vaig hauríem de pujar el primer ressalt de la via Aresta de la Sardana per la dreta tot grimpant, aleshores flanquegem sense guanyar altura totalment a la dreta , passarem pel peu de via de la Bonatti i al marge del fons trobarem l'inici d'aquesta nova línia, com que és senzill, al principi les assegurances allunyen força.

Recuperant la segona tirada.

Inici potent de la tercera tirada.

Peu de via de la Vaig, Faig me'n vaig. El Mingo començant-la.

La nova via comença ajaguda per terreny  brut però prou senzill, els parabolts són prou espaiats el que fa que s'escali atent, atent a la roca que som a on som...cura.

Després d'un inicial flanqueig encarem recta amunt tot seguint les assegurances, esquivarem una llastra delicada i ja entrarem a la reunió en un còmode replà,

Primera reunió.

Segona tirada

El Mingo  continua amb la segona, aquesta surt recta amunt ara per terreny mes vertical, però millor roca;  algun abalmament ens fa treballar.   Arriba a un balmat que s'ha equipat per fer en artificial però que l'autor ja ha encadenat, nosaltres ho vam fer tibant de cinta, però el Mingo hi va veure color.

Croquis del Jordi Homet i panoràmica de com queda aquest sector.

 Una altra via d'aquest sector tan amable a agraïr al prolífic Jordi, gràcies per la feinada !  Totalment equipada només calen cintes expres i ganes d'escalar.

Darrerament encara s'ha obert una altra línia al sector esquerra, la via Resiliència, properament us la presento.

Escaleu amb respecte a l'entorn i als habitants de la colonia de Les Arenes, sobretot aparqueu a l'explanada de baix, la pista de Les Arenes és d'ús exclusiu dels seus veins, si ho fem així no tindrem problemes.

A gaudir de la zona.