Vies Navarro i Tàrrega a Roca dels Arcs. Montsec de Meià.

Trenquem el gel al vertical començament de la Navarro.

Vaja primavera! no hi ha manera de lligar els anhels escalatoris amb el temps...i aquest cap de setmana sembla que també ens ho vol posar difícil! pinta vent del nord i això ens fa canviar els plans, deixem de banda Terradets per buscar un vessant sud no massa alt, que sembla que la neu torna!!! i quin lloc millor que la Roca dels Arcs ?! Amb el Toni ens posem ràpidament d'acord que tot i que el típus d'escalada de Vilanova no és el nostre fort, en tenim ganes. Tanmateix triem dues vies on la dificultat no apreta, dues vies gairebé desequipades on l'aventura hi serà assegurada: Navarro i Tàrrega.

Entrant a reunió cal tibar força!

Enfilem cap a Cervera per l'A-2, Agramunt, Artesa i Vilanova; ens aturem al Cirera a fer un bon esmorzar, poca gent avui, el temps està poc clar, cel tapat i vent...al Pas Nou a l'aparcament de la paret de Zaratrustra deixem el cotxe, caminem carretera amunt fins trobar el camí que baixa a travessar el riu, remuntem per un corriol ben definit i que ressegueix la cinglera fins a peu de via. La gran entosta de la Càmel ens crida l¡atenció, nosaltres però anem al vèrtex de la paret on trobem el peu de via ben identificat, hi trobem el nom Navarro gravat a la roca.
Navarro (195 mtrs) Vè

Incòmoda primera reunió amb l'equipament existent.

Així en fred fa mandra posar-s'hi, però després d'uns estiraments m'enfilo i começo a gaudir dels cantos de la paret...i sí és ben dret, però la qüalitat de la roca dóna confiança. També la facilitat de posar assegurances hi ajuda! Passat el primer tram vertical m'encigalo una mica, entro a l'esperó per les feixetes de l'esquerra el que m'obliga a fer un flanqueig aeri però divertit. Una petita però forta sabina marca la línia, d'aquí ja veig la reunió que abasto després d'una tibada gorilera. Curiosament hi trobarem un parabolt per sota de la mateixa.

Espectacular i aeri segon llarg.

La reunió cansa els peus que no poden descansar be, altrament és prou bona i airosa, ara però per airosa la continuació: una placa ben dreta que va a buscar un ressalt on hi trobem un espit, d'allà una sabina i amunt. El primer tram és delicat i les preses tampoc són tan bones com voldríem...el Toni pot possar un Camalot just abans de xapar i poc després el perdo de vista, cada cop corre mes la corda i..reunió. Pensàvem que aquesta tirada seria mes llarga ja que amb la ressenya de l'Eduard marcava 50 mtrs i no hi arriba de bon tros poc mes de 40 m.

Ressalt inicial de la tercera tirada

De la segona reunió fem un tram d'enllaç, un flanqueig pla que es fa caminant fins una gran sabina sota un petit desplom on fem la segon reunió accessòria. Torno a sortir jo, que aquest tram no val! i li tinc ganes al muret que toca ara! li entro una mica per la dreta de la sabina per anar derivant a l'esquerra fins sota el desplom, aquí no cal patir ja que la roca hi és excel.lent, quines gandes! és mes delicat superar-lo on cal fer una bona tibada, d'aquí entro en un terreny indefinit que es va redreçant, a l'esquerra veig un espit, però havia llegit que per allà no...i m'en vaig a buscar una gran sabina a la dreta...d'allà grimpant ja fins a la sabina mes alta sota el mur de sortida.

Excel.lent darrera tirada que supera diferents murs verticals

Aquesta reunió és ben còmoda i a l'ombra, que ja ha sortit el sol. Él Toni tindrà l'honor d'acabar, però abans cal enfilar-se a un seguit de ressalts i anar derivant a la dreta tot cercant la millor roca; el veig disfrutar! un darrer obstacle demana treballar de braços, tira enrrera però la roca hi és agraïda i acrobàticament es deixa superar, Cim!!

Sostret final, ben atlètic.

Disfruto recuperant la tirada, ja es nota l`airet del cim, que ben fresc em rep dalt el carener. Ens felicitem! em disfrutat de valent, tan, que sens ha fet curt i en volem mes; cap avall amb els trepants que la Tàrrega ens espera.
Tàrrega (180mtrs.) Vè

 Tornem a travessar el torrent i enfilem el corriol altra cop, aquesta vegada anem mes al mig de la paret, just abans dels grans murs centrals, on un bony arbrat indica el começament de la Tàrrega: cal fer una grimpada primer aèria i després arborícola per situar-nos a un replà al peu d'un mur vertical on començarem, a l'esquerra un diedre vertical vermellós no ens ha d´enganyar.

A la Tàrrega, flanqueig d'entrada a reunió.

A l'esquerra veïem un bolt llampant, evidentment no és de la nostra via, que és desequipada, però el xapo per després derivar a la dreta i entrar al mur sobre la reunió. Em sorprèn aquesta tirada, rabiosament vertical i mantingudeta, sortosament amb bona presa que has de saber trobar...la roca em duu a una sabineta d'on ja veig clar que vaig per la via, més amunt una gran sabina de la que hauré de flanquejar; abans toca superar un diedre vertical que d'entrada sembla fiero, però que te bones, però amagades preses. Per cert la vegetació l'està envaïnt. Llaço la gran Sabina nua de bagues i ja veig la reunió, una altra Sabina que té una baga que l'envolta. El flanqueig és fàcil, però li poso un parell de trastos pel Toni.

Espaterrant segona tirada, que el Toni farà mes llarga del conte.

Arriba el Toni disfrutant de valent, però amb la cara ensangonda, un arbust del diedre final s'ha barallat amb ell i sort de dur ulleres...sortosament no ha estat mes que un tallet i continua, surt entre sabines, potser el mes difícil del llarg..jajaja flanqueja a buscar l'esperó del davant on a mitja alçada troba un pitó. Ja preveïem que no ens veurem i acordem les maniobres...el perdo de vista, la corda va marxant poc a poc però seguida...quan s'atura imagino que col.loca quelcom...l'aviso que porta mitja corda, anem amb seixantes, i continua...hauria de muntar reunió, deu ser a la placa fina, el sento cridar, Vigila! el que m'ho confirma, després continua marxant la corda poc a poc, però que no s'atura, que va marxant corda i sí se la menja tota! quan resta mig metre sento, Lliure!

Superat el flanqueig, diferents ressalts amb la placa final i el mur dìnici del tercer llarg.

Què deu haber fet el Toni? segur que se m'ha menjat el mur de la meva tirada!!! i sí quan surto sobre el muret després del flanqueig veig la placa sencera i la corda que marxa amunt, amunt....quina disfrutada el punyetero! abans de la reunió que hauria d'haber fet, una placa fina on hi ha un parell de pitons que marquen molt be el camí, sobre la sabina un tram molt atlètic i de col.locació que supero amb ganes, poc després surto a les ajagudes plaques finals on el Toni ha muntat reunió d'una gran sabina. Li foto la bronca per haber-se`m polit el meu tram maco de la tirada...ens fem un tip de riure tots dos, vaja tirada de luxe que s'ha marcat el Punyetero!!!.

Rampes de sortida del mur del tercer llarg que es va "menjar" el Toni...

Torno a sortir jo, el terreny és indefinit, vaig derivant tot buscant la millor roca i alguna sabina per assegurar-me, sembla ser que perdo la linia de via i aburrit de tan flanqueig veig una debilitat del mur i m'hi atanso tot escurçant la diagonal, una sabina m'assegura la superació. Per terreny imprecís altra volta decideixo fer reunió ja que el fregadis de la corda m'està dificultant molt la progressió, tanmateix tinc al davant un muret que potser no podré superar amb la que em queda.

Terreny indefinit i perdedor de final de via.

Ja som gairebé al cim altre cop, un muret divertit que el Toni es treballa molt be i en un moment és dalt .

Muret de sortida, variant després de perdre la línia.

No sé si serem els primers de sortir per aquest mur, però el tram per arribar aquí probablement no l'hagi fet gaire gent, algun que altre despistat com jo que, atabalat va decidir tallar camí i anar pel dret.

Ben satisfets després d' assolir per segona vegada la Roca dels Arcs!

L'aire fred del Pirineu ens refresca! tornem a ser aquí dalt, estem molt contents, les vies ens han agradat, potser la Navarro, al ser mes discontínua ens ha deixat amb ganes de mes, però la Tàrrega, que pensàvem mes senzilla ens ha omplert molt, però que molt! estètica, aèria, elegant, on cal ensumar per on anar!!

Ressenyes que hem d'agraïr a

Escalatroncs

i a

Col.leccionista de Vies

Dues vies amb caràcter, de dificultat moderada però gairebé sense equipament, la Tàrrega la primera que es va obrir a la paret: l'any 1974 per Gabriel Balcells i Ramon Reynal i la Navarro l'abril de 1980 per P.Massip i F. Sandiumenge. Com la majoria de vies de la Roca els Arcs la verticalitat hi predomina, la roca hi és immillorable, tan per progressar com per equipar. Cal anar-hi preparat ja que abandonar no hi és fàcil i perdre la línia ens pot comportar força feina, grau consolidat i tècnica de flotants correcta, llavors a disfrutar!

Escenas de matrimonio al Peladet oriental. Montsec de Meià.

Les parets de Fonfreda, Sant Miquel, Serrat Alt i Cap del Ras de lo Peladet estant

Dilluns passat dia 13-05, aprofitant que era festa local a Sabadell tornem amb l'Anselm a Rubies, autovia A-2, millor que l'eix que actualment està en obres, cap a Cervera, Agramunt, Artesa i de pet a Vilanova de Meià on ja ens espera la pista que ja se'm fa curta i tot!! i això que són 15 kilòmetres dels bons!! però abans ens aturem al Cirera a carregar el dipòsit. Hi tenim molta feina a fer encara, sobretot jo, i dubtem entre la Guineu o la Escenas de matrimonio...totes són prou interessants i avui ens acaben de decidir per la Escenas de Matrimonio.

Aquesta marcada fisura entre la Maduritas i la Guineu és la nostra via, una plaqueta força amunt ens ho confirma.

Estem ben sols, el que encara dóna mes encís; amb molta calma per evitar arribar dalt ben amarats de suor enfilem el costerut camí cap a la Portella Blanca, es nota que no l'ha dissenyat cap pagès....poques tortes fa el punyetero! La fita ens avisa que hem d'anar a l'esquerra a buscar la paret, com que ja ens ho comencem a conèixer, anem flanquejant mirant de mantenir el nivell i sense gairebé adonar-nos'en arribem a peu de via: un marcat i vertical diedre de roca blavosa on al capdamunt s'hi veu un espit.

L'expansió assegura el pas clau del llarg.

Anem força carregats de ferralla, la via és semiequipada, en aquest primer llarg, tres espits per trenta metres...i el primer a uns bons set metres...però veig que la roca permet grans possibilitats d'acompletar la protecció. Començo a enfilar-me, la roca és freda, encara no toca el sol, però cantelluda i franca, l'espit és molt ben posat i assegura la superació d'un petit balmat, m'ho miro veig que la roca és boníssima, quines gandes!! tibada i cap dalt. La continuació és senzilla, fisurada seguint una canaleta diedre que mor a unes plaques verticals on trobo les dues últimes xapes. Un pont de roca molt ben posat protegeix l'entrada a la reunió, en una estreta feixa ben airosa.

Entrant a reunió es torna aposar fi!

L'Anselm s'ha quedat glaçat a baix, però ràpidament s'escalfa que la via és prou atlètica i mes que s'escalfarà al llarg que li ve ara, on ja el sol hi toca de ple i es preveuen accions divertides...

L'Anselm treballant-se la tirada, la mes mantinguda de la via.

Ens passem els trastos i amunt! la sortida ja és punyetera, continua una fisura d'aspecte trencat on pot col.locar un micro, cal anar a l'esquerra a trobar un clau que gairebé no es veu i que permet apretar mes tranquil l'entrada a les plaques superiors, un dels passos finots, finots. La paret et porta a sota unes terrasses volades que se superen prou be, una sabina hi ajuda! i si no anem prou inflats, l'entrada a reunió ens acabarà de posar contents...adherència en flanqueig amb mans minses però bones; Reunió Jaume! el sento cridar content i no és per menys que el llarg s'ho val.

El tercer llarg comença vertical i compacte per passar a ser trencat i arrampat.

Disfruto recuperant el llarg! que ferm, vertical, mantingut, punyetero però sense ofegar, et fa buscar, i sempre trobes la presa salvadora i l'entrada a reunió, renoi! aquí sua el primer i també el segon; sort de l'intensiu d'adherència que vam fer al Roc de Balinyó! La tercera tirada té una sortida no gaire engrescadora, es manté la verticalitat i la fisura sembla trencada, però quan m'hi poso trobo la roca prou bona i franca de preses, puc amanir-la al gust, per un covard com jo de fàbula! llàstima però que de seguida s'ajeu i la roca es torna, ara sí, trencada, molta roca solta terra i vegetació, cal vigilar de no enviar cap regalet al company! cal vigilar i no anar a l'esquerra on, com cant de sirena, una flamant reunió amb anelles ens crida, és la de la Maduritas Calientes; per una feixa evident flanquejarem mantenint l'alçada a la dreta, pel camí trobarem dos espits molt ben situats, però difícils de veure.

La penúltima tirada és impresionant, a sota superant el diedre abans de reunió.

Mentre recupero l'Anselm miro el que ve: una placa vertical, plena de franges horitzontals, es veu molt maca. Tornem a passar-nos la ferralla que aquesta tirada és llarga, 40 mtrs, i amunt que va l'Anselm. Cal escalar amb atenció ja que trobarem tan sols cinc assegurances fixes. Un tram trencat superada la placa que admiràvem el deixa sota un diedre d'entrada desplomada i que sembla mes difícil del que és en realitat, uns passos agosarats ens enfilen a l'esperó de la dreta del diedre i ja per placa Vilanovina s'entra a reunió.

Per acabar la via una sèrie de ressalts atlètics i divertits!

M'ha tocat fer cim! però també les tirades menys interessants, és el que té que t'agradi començar jajaja tanmmateix quedaré sorprès d'aquest darrer tram: começament gorilero només deixar la reunió, flanqueig i grimpant a buscar unes curioses llesques de pedra a les que t'enfiles, trobo un pont de roca i amb uns passos atlètics supero una franja amb la roca "crocanti" ben curiosa!! i finalment una bona tibada gorilera i sóc al cim ! estic tan satisfet que no veig la reunió, un espit amagat i un bon boix al fil de l'aresta cimera.

Una via que ens ha deixat molt satisfets!

Una alenada d'aire fresc, fresc de debò, ens refresca, som a mitjans maig i el Pirineu és ben nevat encara i avui hem pujat en màniga llarga encara, tot un luxe, que duri! Ens ho prenem amb calma, no farem cap mes via avui, ens regalem amb un bany de paisatge i de sol.

Ressenyes gràcies als amics

Antxi i Llorenç ( Kutrescaladors)

Una via recomanable, semiequipada, ideal per anar practicant el tema de posar assegurances mòbils, però no d'iniciació eh! bastant mantinguda i vertical, amb grau obligat V+.

Una foto amb història

Joan Pera, Miquel Pera i Jaume Sunyol a la via Badalona del Gorro, identificats 22 anys mes tard!!

Aquest cap de setmana nomes pòdia escalar dissabte, i la cosa pintava malament, pluja i mes pluja...el Toni era fora i no tenia company...i rebo la trucada d'en Joan Pera, te la cinta exprés que em va caure a la Colorantes i que amablement van recollir la cordada que venia al darrera, com que no ens vam veure dalt vàrem quedar que ja ens posaríem en contacte i a travers del blog vàrem quedar que donat que són de Badalona, li passessin al Joan Pera amb qui tard o d'hora coincidiríem... així ha estat i dissabte ens trobarem al Bar Muntanya, a Collbató. De matinada sento la remor de la pluja, malament! però quan em llevo fa sol! anant cap a Collbató però no tarda a ploure!! Una bona colla ens trobem al bar, però tot és ben moll i amb el Joan Pera, amb qui va havíem fet cordada a l'Estereotip decidim d'anar a caminar: enfilem la drecera de Fra Garí i amunt cap al Monestir, li ensenyo el peu de via de la Lluís Baciero;
passem per Sant Joan i per sota Gorros per anar a buscar el camí que baixa cap a la Plantació...tot xerrant i xerrant el Joan comenta que amb el seu fill farà una pila d'anys van fer la Badalona al Gorro, el nano deuria tenir vuit anys...em miro el Joan Pera i li dic: no recordes que us van fer una foto? anàveu tres oi? el nano dúia arnes integral no? tot coincidia! i sí vint-i dos anys després conèixo aquella curiosa cordada que vaig fotografiar mentre amb en Gabi Frutos fèiem la Òpera Prima!!! És ben veritat que en aquest mon de l'escalada tots ens coneixem i tot se sap!!! qui ho  havia de dir que despres de tan de temps podria posar noms i cognoms a aquesta curiosa cordada que concretament el 15 de juny de 1991 vaig fotografiar...sempre pensava que hagués estat be poder-los passar la foto i ves per on ja ho he pogut fer.

Lo "Puto amo" i Lo "Gall Pinto" a Abella de la Conca ( Conca Dellà ).

Magnífiques llastres fisurades de la Roca de Viella per on ens enfilarem; a l'esquerra el pas de Finestres.

Li hem agafat gust al calcari i aquest dissabte amb el Toni ens acostem a Abella de la Conca, els amics Lleidatans, els Galls, han re-descobert la zona de Roca Viella on ja en Remi Brescó, Anton Fontdevila i Santi Llop hi van fer les primeres línies, les més naturals i evidents: Placa Base, Un gran dia i Aresta. Tanmateix Abella ha estat mes coneguda per les seves vies esportives de grau que per l'escalada clàssica, almenys fins ara, però l'activitat aperturista dels Galls de ben segur en farà canviar la tendència.

Començant la Gutierrez "Lo Puto Amo" i a la interessant placa abans de reunió.

Per fer cap a Abella, hem anat per  l'A-2, Agramunt, Artesa i Port de Comiols fins a Isona, d'on ja agafem el trencall cap a Abella; abans d'arribar-hi hem de trencar a l'esquerra fent un gir molt marcat l'asfaltat aviat es converteix en pista de terra, en una bifurcació anirem a la dreta i ja veurem les parets. Es pot deixar el cotxe passades les vies en un eixamplament de la pista, cal tenir molta cura a no destorbar a l'aparcar, així evitarem problemes amb els propietaris que hi estan treballant!

Haurem de vigilar amb les pedres soltes a trams.

Pel Toni és la tercera vegada que ve aquí, ell ja les ha fet gairebé totes i malgrat el recomanable és fer la Un Gran dia com a primera visita, nosaltres avui ho farem amb la Gutierrez Lo Puto Amo, que al Toni li "falta". El primer llarg em toca a mi, plaques interessants trencades per trams terrosos que desllueixen una mica la bonica tirada, equipament auster, però fàcilment ampliable per a gent poruca com jo!

De la primera reunió sortirem grimpant a la dreta fins albirar un diedre vertical

Ara continua el Toni, surt a la dreta per un terreny trencat i fàcil fins quedar a la vertical d'una placa on hi trobarem dos bolts per assegurar un tram finot, la llàstima és que no pots veure el company. Ara continua un tram d'enllaç on caminarem més que escalar, trobem un ressalt abans d'entrar a reunió.

Per un diedre-canal ens enfilem a la gran placa de sortida, digne del millor Malanyeu!

Tenim al davant una magnífica placa, aquí fem el darrer llarg, és una placa que recorda Malanyeu i no ens decebrà; se l'ha demanat el Toni que jo ja he fet el primer. Hi trobarem poques assegurtances fixes, però no es troben a faltar, donada la qüalitat de la roca i la facilitat de posar-hi trastos.

A la renovada reunió cimera amb tota la conca als peus.

Ja al cim disfrutem de la solitud i les vistes, com que hem arribat d'hora decidim baixar per fer-ne una altra;  desgrimpem l'aresta cap a la dreta tal com arribes, direcció Nord, per anar a un collet d'on caminant anem resseguint la base de la Roca fins al Pas de Finestres, passem pel costat de la via de l'Aresta, que es veu molt Pirinenca i admirem la Placa Base, audaç via que ressegueix l'evident placa de l'extrem de la paret, neta, amb el segell d'en Remi Brescó, ens l'apuntem per tastar-la. Saludem uns "Galls" que estan fent obres per la paret.

El Toni enfilant-se a Lo Gall Pinto

Anem una mica mes a la dreta d'on havíem començat, mentre ens preparem, arriba tota una colla amb bons amics! El Toni ja havia fet la via Lo Gall Pinto, però avui intercanviarà les tirades: comença doncs: Bonics passos al començament fins agafar bona ganda i començar un elegant flanqueig. Més especatcular que difícil.

Divertit flanqueig amb roca de qüalitat per entrar a reunió.

Atlèticques plaques al segon llarg, aquí el Toni entrant a reunió.

És el meu torn, tirada plaquera, amb aquelles franges horitzontals tan agraïdes, amb les assegurances molt ben posades, podent completar la protecció a demanda. Entrada a reunió d'adherència, divertida.

Molt ben trobat flanqueig de la tercera tirada, on posarem a prova els braços.

El Toni ja frisa per començar la tercera tirada, un flanqueig horitzontal amb bones mans però peus amb adherència, recorda el de la Rèdrum amb menys ambient...s'el treu amb solvència tot i uns bons esbufegs, cal tibar fort de braços!

Festival de plaques al quart llarg, amb sortida gorilera!

Li anem agafant el gust a això de l'adherència, me n'adono al recuperar la tirada quan trobo preses pels peus que fa un temps no me m'hauria refiat!! Torno a sortir, la reunió és molt còmoda, en un replanet i cal enfilar-se altra cop per plaques, la gràcia és el començament on si no ets alt costa engrapar les grans preses de les que tibar, però busqueu que té "truco"!

Després d'un canvi de reunió mig caminant disfruto a la placa del sisè llarg.

Després d'un tram caminant, inevitable en aquesta paret, tornem a la roca: una placa amable, fisurada i amb el pendent just per disfrutar-la. Equipament  complementable a discreció com a tota la paret. Aquesta tirada es pot enllaçar amb la següent, però nosaltres no ho fem.

Curt però intens acabament

Per fer l'última tirada veurem un bolt en un bloc a peu pla, no el xapem ja que ens farà massa fregadís, el Toni s'arriba al muret cimer, una placa novament fisurada, però amb les preses mes fines i l'escletxa mes tancada;

Esplèndides vistes des del cim, amb la Roca de la Casa Vella de Borrell a tocar.

Dalt el cim coincidim amb els amics que acaven de fer la via del costat, el Joan Miquel encara és a la paret i no el puc saludar.
Baixem ben satisfets, dues bones vies, aquesta última mes contínua i amb plaques per disfrutar, han tret bon partit del que és aquesta Roca; ara hauré de tornar per conèixer les vies del Remi, que la placa Base ens te encuriosits.

Del cim, una desgrimpada a la dreta mirant al nord ens deixa a un collet d'on resseguim el bassament de la paret per passar pel Pas de Finestres.

Ressenyes dels aperturistes

Lo Gall Grup d'Ascaladors de LLeida.

Una zona recomanable, per disfrutar d'un bon calcari i gaudir amb l'autoprotecció, de dificultat moderada ideal per començar a la via llarga. De ben segur s'hi obriran força mes itineraris. Haurem de ser molt curosos amb la nostra presència per evitar molestar la gent que hi treballa, un bon racó Abella!