Coll Roig o com gaudir la roca. Vies Diedre Joan Colet i variant oest del Ball de la Filomena. Ripollès. 10-09-2022.

A primer terme el sector Dersu Uzala, la nostra via és a l'esquerra del tot.

        Tornem a Coll Roig, tot i que gairebé hem fet totes els seves vies, a mí encara em quedava pendet la Diedre Joan Colet;  amb el Josep i una colla ens hi atansem.

Aproximació:

                            haurem de pujar fins a Campdevànol, be per la C-17 si veniu del sud o be per la N260 si ho feu del nord.  De Campdevànol anem direcció Gombrèn per la Gi 401.  Passem Gombren de llarg direcció la Pobla de Lillet,la carretera pasa a anomenar-se Gi402.  a uns dos Km agafem el trencall a la dreta direcció Castellar de N'Hug-Santuari de Montgrony, trobarem un altre trencall, novament a la dreta direcció Montgrony que seguirem.  Al capdamunt i després de travessar un pas canadenc amb el cotxe estarem a les envistes de les parets d'escalada de Montgrony, aquí la carretera baixa al santuari, mosaltres anem a l'esquerra direcció al refugi de Les Planelles on s'acaba la carretera encimentada, podem triar deixar el cotxe aquí i pujar al Coll a peu o continuar amunt per la pista que presenta uns bons trencaaigües que posaran a prova l'alçada del cotxe i la vostra traça.  A l'hivern hi trobarem neu.  Ja al Coll Roig aparquem mirant de no tapar les pistes i al davant trobem les parets ben assolellades.  De l'aparcament surt un corriol direcció est a buscar la paret, depenent del sector que anem haurem de travessar o no un vailet ( Tanca de filferro electrificada per a les vaques).  En el nostre cas a nem amunt seguint la traça i al capdamunt quan ja som a tocar les parets travessem el vailet i ja som a peu de via, a la nostra dreta la Malalts de Roca.

VIA DIEDRE JOAN COLET

Curiós inci de la via on predomina l'adherència en flanqueig ascendent.

El primer llarg és curiós, progressarem en adherència tot mirant de no enfilar-nos massa, anar cercant els millors peus, que són els que manen, per a mesura que derivem a l'esquerra anar enfilant amunt;  al caire de la paret haurem d'enlairar-nos verticalment, ara sí amb molt bona presa, fins la reunió, fem un petit canvid e reunió.

Acabant el flanqueig de la primera tirada cal enfilar amunt.

Primera reunió accessòria.

Curt però interessant segon llarg

El segon llarg és senzill i curt, amb un tram central on ens hi haurem de fixar;  la reunió la xapem i és millor baixar a buscar l'inici de la tercera tirada en una feixa.  Desgrimpada que per al primer és senzilla i pels segons millor pensar a deixar alguna assegurança.

El Josep al peu de la segona reunió accessòria, després d'un petit descens.

El tercer llarg és molt interessant, surts amb passos d'adherència i de col.locació per anar progressant en tendència a l'esquerra, no sempre per on hi ha les assegurances....algun tram on sort del forat salvador i ens trobem sota un muret vertical i llis que ens deixarà al diedre placa final, tot un gaudi !

Sembla impossible superar-lo, però van sortint petits relleixos, petites escates...i ja som dins la placa final;  aquí cal saber trobar la posició de mans i peus ajudant-nos de la paret de la dreta sobretot i hi ha qui fins i tot empotra l'esquena.  Passos potents 6b díuen al tram final, no obligat.

Fantàstica tercera tirada que va "in crescendo" fins arribar a la reunió !

Entram al tram clau per encadenar, adherència i sang freda....

Darrera tirada, senzilla però a equipar llevat de l'expansió inicial.

El darrer llarg comença plaquero per enfilar per un terreny molt fracturat el que permet l'autoassegurament a plaer.  Com a pega, es fa curt !

La via acaba al costat del camí que baixa del sector Dersu Uzala, amb el que tot baixant i veïent que encara tenim temps decidim arrodonir el matí al sector de l'esquerra on l'incansable Santi Sanz i companys no paren d'obrir noves vies, aquesta que anem és una variant d'entrada de la El Ball de la Filomena i la trobartem al corriol obert a la base de les parets.

Molt bona roca i moltes possibilitats de protecció amb bagues o encastadors, Càmalots etc.

VARIANT OEST DEL BALL DE LA FILOMENA

           

Potent inici de la primera tirada, bavaresa no obligada i amunt !

Trobada la via El Ball de la Filomena, aquesta és mes al'esquerra, en un esperó vertical que s'encara en bavaresa, entrada no obligada, però que ens atreu per com en són de bonics els passos d'entrada....una bona tibada i som al cim de l'esperó d'entrada, la continuació sembla senzilla, i no...passos d'adherència amb mans escadusseres, se'ns fa rar....una vegada integrada aquesta entrada la resta no afluixa, trobem un mur vertical dividit en dos que és on es concentra la dificultat, superat aquests murs resta un altra tram vertical que sembla seriós però que es deixa fer millor.

Per superar el desplom central, Mambo !

Placa final desequipada, plaent.

Una vegada a la primera reunió la via perd força, resten tres tirades senzilles i poc equipades, enllacem les dues següents per deixar pel final la darrera una placa ajaguda i completament desequipada, a l'estil de la via K que ens farà gaudir tot progressant i autoassegurant-nos.

Gaudint aquesta placa a equipar.

Des de dalt anirem per un corriol transversal en direcció est que enllaça amb la baixada habitual.

Ressenya dels amics

Manel i Ita

Ressenya dels amics

Eskalades al Ripollès

Dues vies recomanables on gaudireu de l'adherència de Coll Roig i l'escalada atlètica que caracteritza aquesta zona.   A la primera amb un grapat de bagues savineres fareu, per la darrera tirada sobretot i un joc de Tòtems o similar per a les plaques finals de la segona.

Una zona ideal per a l'hivern en dies d'anticicló, no pas amb aquest fred polar d'enguany.  La Joan Colet acostuma a estar a l'ombra fins ben entrat el matí, ideal per a dies calurosos, a l'hivern potser no és la millor via.

En Joan Colet a qui va dedicada la via era un alpinista de la Unió Excursionista de Vic que va morir al Nanga Parbat al patir una caiguda baixant al camp 3 l'any 1977, bonic record dels aperturistes Santi Sanz i Toni Vilaseca.

 

Tardes a la fresca 4. Via Amnistia a la cara sud de la Magdalena inferior. 08-10-2022.

El grup de Gorres i Magdalenes venint de la Trompa de l'Elefant.

               Continuo amb possibles escalades de tarda, però aquesta la vam fer un dia com a últims recurs...inicialment anàvem a fer la Trompa de l'Elefant per la Boy-Roca dins d'un projecte d'ebtrenament de l'amic Manel abans d'anar a La Punsola del Cavall;  va passar que la nit abans va ploure i tot era humit o xop, amb el que ho vàrem deixar córrer, però ja que érem a Sant Benet després de fer l'aproximació per la canal del  Pou del Gat decidim que anirem a fer una via a l'Ullal de les Magdalenes, la Ulu Apa...però tampoc és bona idea, la primera senzilla i fàcil tirada és ben xopa i plena de molseta traïdora...res que avall, avui no és el dia!    Per no perdre el matí recordo que per un dia com avui la paret sud de la Magdalena és un recurs segur i cap allà que anem i ara sí!

Aproximació

Sortint del Monestir tenim dues maneres de fer-ho, una de ràpida és agafar el funicular de Sant Joan que ens deixa al camí a Sant Jeroni o podem pujar per les escales dels pobres i pas dels Francesos fins a l'ermita de Santa Anna i d'allà a buscar el camí de Sant Jeroni;   les escales les trobem al final de la vall del Monestir ben indicades.     

Abans d'arribar a la Gorra Frígia ens enfilarem per un corriol amb un indicador, escales de Jacob, que en poca estona ens deixa al peu de l'agulla,haurem de pujar les escales i travessar el replà de dalt per tornar-nos a enfilar resseguint el peu de la paret;  ja veurem les pintades amb el nom de via.

A peu de via no hi ha dubte....

A sobre el bloc característic, la primera assegurança.

Com la majoria de vies d'aquest pany de paret, la roca és molt agraïda i cantelluda, ara però, les arrancades solen ser el tram mes potent de la via ja que l'ombra de les alzines i la verticalitat li dónen caràcter.   Superats els primers metres, aleshores la roca esdevé superba!   Les assegurances són on calen, sobretot si tenim present que aquestes vies es van obrir sense cap protecció fixe, actualment són un luxe.  

Tanmateix el seu aperturista, Gistavo Mañez, ens repta a fer-ho com ell i gaudir escalant-les amb proteccions flotants, Àliens, merlets, Tricams...nosaltres no ho teníem previst, però és una proposta a tenir present.

Els primers metres els mes verticals i divertits.

Primera reunió molt ben equipada.

Recuperant el primer llarg.

La segona tirada de la via Amnistia travessa el llabi pel dret, com que no la coneixem triem per seguir les assegurances de la via Epitàfio que ressegueix el desplom en una travessia a la dreta molt atractiva i amb passos bonics, recomanable.  Caldrà estudiar per una altra ocasió la segona tirada de l'Amnistia que promer ser interessant.

El Josep Maria a la segona tirada de la Epitafio.

Ressenya d'en Gustavo Mañez i tunejada a sota.

Escalada plaent, ben assegurada i amb roca immillorable.  Amb cintes, poques, fareu, a nos er que entomeu el repte i les volgueu resseguir amb flotants,

En aquest pany de paret podem aprofitar per fer-ne unes qüantes: Neuromante, Oxígen, Quemando cromo, Epitafio, Kontuz Mesedez...

DeE totes podeu baixar rapelant en un o dos ràpels depenent de s'hi aneu amb seixantes o no.

 

Tardes a la fresca 3. Via Origen a la Magdalena inferior, vertical i potent. Montserrat. 22-09-2022.

La cara nord de la Magdalena inferior, ben vertical i freda, ideal per l'estiu.

                  Continuem amb les tardes fanàtiques, aquest dijous anem amb el Ricard a fer una via a la fresca de la cara nord de la Magdalena inferior.

Aquesta via és prou exigent , sobretot el primer llarg que en lliure és 6a+ o molt més....(7a+ diu la guia del Luychi )ha ha ha, nosaltres n'hi ho vam ensumar.

Oberta per Isidre Jané en solitari, l'any 2011 la va acabar obrint la tercera tirada amb l'ajuda del malaguanyat Francesc Salvador ( Kpujo.com emblemàtica web de ressenyes de Montserrat).  Aprofitant aleshores per reequipar-la amb parabolts deixant una magnífica via de caire esportiu amb les assegurances justes.

Aproximació:

Sortint del Monestir tenim dues maneres de fer-ho, una de ràpida és agafar el funicular de Sant Joan que ens deixa al camí a Sant Jeroni o podem pujar per les escales dels pobres i pas dels Francesos fins a l'ermita de Santa Anna i d'allà a buscar el camí de Sant Jeroni;   les escales les trobem al final de la vall del Monestir ben indicades.     

Abans d'arribar a la Gorra Frígia ens enfilarem per un corriol amb un indicador, escales de Jacob, que en poca estona ens deixa al peu de l'agulla, just abans de començar a pujar les escales.   Ja al peu de la Magdalena ens enfilarem resseguint-ne la base en direcció nord, a la dreta i amunt, passada una llastra trobem els espits de la Petit Gerard, força mes amunt ja veurem sota una balma característica, els parabolts de la nostra via.  Peu de via inclinat i terrós, preveïeu quelcom pels peus si la terra es molla si no voleu començar a escalar amb els peus enfangats.

De peu de via, incòmode, la cosa es veu seriosa....

El grau d'aquesta tirada ens obliga a trèure els estreps des de bon començament

La primera tirada ja ensenya el tarannà des del començament, apretar i apretar de valent!  xapar el primer bolt encara es deixa fer, però a partir del segon ja cal trèure l'estrep.  Aleshores anirem progressant en artificial fent sortides en lliure obligat ja que les assegurances no són a tocar.  Després de mes de trenta metres de verticalitat absoluta s'ajeu un pel per entrar a la reunió.

Primera reunió, en un petit relleix. equipament de primera.

Se surt de la reunió cap a la dreta i ja amunt sense treba.

De la segona reunió es comença a escalar fent un flanqueig curt a la dreta a buscar una bona presa de mans, d'aquí, ja xapat la primera assegurança comença el festival !  de presa bona a presa bona amb passos intermitjos on cal apretar;  la segona xapa és prou amunt, tanmateix en cas de caiguda no tocaríem gaire paret....la dificultat es manté en el cinque superior, cal escalar atent i mirar de no errar la línia sino volem patir.  Després del tercer bolt la roca es torna mes generosa en canto i afluixa una mica, tanmateix gaudirem d'una timba impressionant, de les millors tirades que tenim per aquesta zona vam comentar ben contents a la reunió.

Verticalitat mantinguda i rocam espectacular, de les millors tirades que hem fet per aquí !

Entrant a la segona reunió. Foto R. Rofes.

Curta tercera tirada, ja mes amable. Foto R. Rofes.

La tercera tirada és de tràmit per fer cim, aquí la roca ja és mes delicada, sortim recta amunt a buscar una savina, no farem cas d'un espit que es veu a la dreta, és de la veïna Xiqui.   Aprofitem per llaçar la savina i encarem un muret trencat que resulta mes franc del que sembla, superat aquest ja som a la rampa cimera d'on anem a fer reunió a la instal.lació de ràpel de la Normal.

Al cim ben satisfets !  Una tarda ben aprofitada.

Vies de la cara nord i ressenya que hem d'agrair als amics

Manel i Ita

 

Una via que no ens deixarà indiferents, sí la primera tirada ens l'hem de plantejar que la farem tota en artificial amb sortides obligades de 6a+, la segona és tota en lliure amb una verticalitat sorprenent que ens farà gaudir el buit.   Per fer aquesta ja val la pena haver patit als primers metres.

D'equipament amb unes 18 cintes i els estreps fem, una baga savinera per la darrera tirada.

Molt recomanable per dies calorosos i si us heu quedat amb ganes de mes podeu tornar a apretar a la veïna xiqui o a la Petit Gerard.

Tardes a la fresca 2: La que faltava, Quemando Cromo i Epitafio a la Magdalena inferior. Montserrat. 14-07-2022.

A l'esquerra, Magdalena inf, Ullal i Magdalena superior amb el seu contrafort.  Gorra Frígia. 

      Les tardes de Juliol cal seguir buscant llocs a l'ombra, aquest cop amb el Toni Aymamí tornem a la cara est de la Magdalena inferior on  repetim la via : La que hi faltaven espits, o La que faltava...oberta el 1990 per Agustí Cardona i Àlex Montesinos, reequipada el 2009 pel mateix Agustí Cardona;  via de similars característiques que la veïna de la dreta Ratanplan.

Aproximació:

Sortint del Monestir tenim dues maneres de fer-ho, una de ràpida és agafar el funicular de Sant Joan que ens deixa al camí a Sant Jeroni o podem pujar per les escales dels pobres i pas dels Francesos fins a l'ermita de Santa Anna i d'allà a buscar el camí de Sant Jeroni;   les escales les trobem al final de la vall del Monestir ben indicades.     

Abans d'arribar a la Gorra Frígia ens enfilarem per un corriol amb un indicador, escales de Jacob, que en poca estona ens deixa al peu de l'agulla, just abans de començar a pujar les escales.  La nostra via és, de les tres, la del mig.

Perfil per on va la via, al fons la Gorra Marinera.

La primera tirada amb la característica roca rentada de les cares ombrívoles.

Són tres tirades de similars característiques, la primera és potser la mes "compromesa" per la roca rentada a l'ombra dels arbres i la típica roca de " cara Nord".   Tanmateix gaudeix d'uns còdols agraïts a mesura que anem guanyant metres.

Recuperant la bonica primera tirada.

Començant i a mitja segona tirada.

Reunions rapelables.

La segona tirada és potser la mes mantinguda, amb un rocam de pel.lícula que ens farà gaudir.   Tot i ser vies considerades d'iniciació, cal escalar entre assegurances que aquí ja no són tan generoses com la Rataplan, però tampoc tant espaïades com a la Sebastià Patiño.

Recuperant la segona tirada a l'ombra de tarda.

A la tercera tirada arribem a cim.

La tercera tirada manté la verticalitat de l'escalada, perdent però, aviat aquesta característica pr anar afluixant fins arribar a cim.

Com que són vies en que no cal pensar en col.locar les assegurances, en passem molta via i ens queda temps per anar al vessant sud-est/oest segons es miri...

En un ràpel de 30 metres per la via normal som a peu d'agulla, aleshores baixem resseguint la paret en direcció sud fins a trobar aquesta cara;  aquí la roca és molt agraïda i permet l'autoprotecció de tal manera que la majoria de vies van ser obertes per en Gustavo Mañez  sense assegurances fixes, la via Oxígen en canvi es va obrir amb burins anant a buscar la dificultat esportiva, per en Joan Boter i Ricard Cervera,  L'any 2002 es van equipar la resta de vies per la SEAM de l'Agrupació Excursionista Catalunya.

Per acompletar una tarda llarga anem al vessant sud-est.

Fem d'una tirada la Quemando cromo i de baixada anem a la Epitafio.

Comencem per la Quemado Cromo, que jo no havia fet;  tot hi haver una reunió intermitja decidim fer-la d'una tirada, l'equipament és a on cal snese ser excessiu, tanmateix la roca és abrasiva, cantelluda i agraïda que fa gaudir l'escalada.

Rapelem altre coip i ara el Toni comença la via Epitafio que també fem d'una tirada fins dalt, fent-ho d'aquesta manera gaudim la paret.   En Gustavo Mañez recomana fer-ho així i per si esteu motivats, encara millor, fer les vies en l'estil "Clean" com ell les va obrir, la roca en facilita molt la feina amb abundant merlets, forats i fissuretes.

A la Epitafio que també fem d'una tirada, l'inici és el mes "delicat"

Ressenyes del sector;  obertes en clean per Gustavo Mañez, excepte Oxígen, i reequipades per la SEAM de l'Agrupació Excursionisra Catalunya.

 

Un seguit de vies ideals per a dies calorosos, on no ens caldrà mes que cintes expres i ganes de grimpar.  Al vessant sud-est, ideal per a iniciar-se en l'escalada de primer hi trobareu reunions intermitges  per quan es fan cursets o un es vol repartir la via amb el company.