Esperó Freixas - Peres als Plecs de Llibre de Sant Llorenç del Munt, La Mola. 09 de juny 2021.

Els Plecs vistos des de l'aproximació, el perfil de la dreta és el nostre esperó.

                               L'hi hem agafat gust als Plecs i a la setmana hi tornem, cal aprofitar que les tardes són llargues.  Aquesta via és de les clàssiques d'aquí a Sant Llorenç, oberta l'any 1978 per un dels primers octavo gradistes de Sabadell, en Santi Marzo Freixas i en Francesc Péres, fou reequipada amb Parabolts l'any 1992.

Per arribar-hi: cal anar cap a Matadepera i d'allà entrar a la Urbanització Cavall Bernat; deixem el cotxe al final del carrer de Vista Alegre. D'aquí pugem cap al camí dels Monjos, quan siguem dalt la carena i abans de començar la pujada trobarem un corriol a la dreta poc evident a l'inici i que s'anirà eixamplant fins arribar a un torrent, aleshores continuarem per l'esquerra de la vall fins pujar als peus dels Plecs. Ja aquí anem a la dreta, la nostra via és on la paret canvia de vessant fent-se completament est i assolellada, en un esperó característic amb bassament terrós.

Inici de la primera tirada on has de triar on t'agafes.  Fotos Jordi Ceballos.

                    Una vegada a peu de via se'ns posa a ploure, vaja!  doncs res, ens asseïem i esperem...per sort la pluja ha estat fina i ha durat poca estona, gairebé que no ha mullat la paret al ser tan dreta!

Conec prou la via i prefereixo fer jo les dues primeres tirades així el Jordi xalarà amb la placa de sortida de roca de la bona i a equipar.

La primera tirada va per un tram de roca argilosa amb les pedres justes per superar-se, abastar el primer bolt demana d'equilibri i una mica de sort amb on deixes reposar els peus....arribar a la tercera assegurança és el pas mes dur, una baga penja de la plaqueta.   Aleshores encetem un aeri i espectacular flanqueig tot aprofitant uns còdols que sobresurten com una cremallera per als peus i les mans.

Ens coloquem sota un gran bloc, aquí podem aprofitar per assegurar-nos amb un Friend gran del dos o del tres millor.   El superem i ens trobem sota un altre bloc, a sobre ja tenim el replà de reunió, sembla que per la dreta sigui factible, però sempre que he fet aquesta via, i l'he fet un bon grapat de cops, acabo anat per l'esquerra a buscar una savina i entrar per l'esquerra, atenció amb el fregadís!

Flanqueig possible gràcies als còdols que sobresurten, vibrant! Foto J. Ceballos.

Primera reunió, la baga se'ns va trencar amb les mans....

El Jordi començant la tirada, i a mitja feina...

Superat el flanqueig resta enfilar-se al bloc.

Curta segona tirada a equipar, roca fangosa....foto J. Ceballos.

              La segona tirada te una sortida potent per col.locar-se a una placa ajaguda i llisa, on cal triar les pedres on agafar-se fins a situar-nos sota un diedre terrós, aquí amb traça podem posar algun Àlien petit i superar el diedre, jo ho he fet per la part de la dreta on la roca sembla mes sòlida, és un cop de gas i de seguida millora i entrem a la segona reunió sota la placa que ens espera!

Segona reunió sota la fabulosa placa de sortida.

Sortint de la primera reunió.

Entrada potent a la placa, equipada a l'inci amb un parell de claus de l'època.

    És el torn del Jordi, ha d'entrar a un diedre d'inici balmat, per sort encara aguanta un pitó amb anella d'on pengem els estreps, per sobre trobarem un altre pitó i ja ens haurem incorporat a la placa....aleshores comença el festival, verticalitat i roca, roca, no com fins ara!  va estudiant els passos, com protegir-ho i massa aviat es troba que ja surt al replà de la cinglera superior.

Sortint de la placa, de roca excel.lent i que se'ns farà curta.

Foto Aplegats !

La pluja ens va fer la guitza a l'inci , res que no s'acabi amb un bon Arc de Sant Martí.

Ressenya dels autors i que podeu trobar a Santllors.com

     Una via curta i intensa com sol passar aquí Sant Llorenç, obra mestra d'uns amics que deurien xalar descubrint l'entrellat d'aquest mur, sobretot quan es van trobar amb la magnífica placa de sortida, tant els va agradar aquesta placa que hi van obrir una variant:  la Directa Liza ( Santi Marzo Freixas i J.M. Tarrida.)

Per a escaladors coneixedors de Sant Llorenç, us caldrà un grapat de cintes i un Joc d'Àliens, Càmalots fins al tres, estreps i bagues per savines.

En aquest pany de paret donat que les vies són curtes podeu enllaçar-ne unes quantes si teniu temps, a SantLlors.com en trobareu les línies mes properes, recomanable Terra de Vents, Ruiz - Justícia, Del Mussol etc.