Via d'en Martí al Cingle Roig de les Costes de Rebalç. Esperó de Cal Fité. Serra del Verd. 29-09-2018.

El Cingle Roig de Cal Fité amb l'evident esperó.

Aquest dissabte finalment puc anar i acabar aquesta via: la via d'en Martí va ser oberta el 1997, 24 de Març, per en Francesc Sunyol, Manolo Quevedo i Jordi Gonzalvez, ara fa ja 21 anys! quan vaig tenir a les meves mans el llibre El Plaer de l'escalada d'en Ramon Majó ja me la vaig mirar i des d'aleshores que per un all o una ceba restava a la llista de pendents. Va passar una època de fama quan tot el mon dels Blogs la van anar a fer i ha passat una mica a l'oblit internaútic. Ara fa tres setmanes buscant vies on la calor no apretés hi vam anar amb el Toni, per fí! però ai làs, arribant a la primera reunió el company es va ressentir d'una lesió i cap avall...tanmateix a tots dos ens va impressioar tant la zona i la paret que no hem tardat a tornar-hi i és que val la pena.

Camí d'aproximació que vam fer

Per anar a la via cap pujar a Sant Llorenç de Morunys i d'allà fer cap als nuclis de la Pedra i la Coma, just passar el trencall de les Fonts del Cardener, en una recta, a la dreta hi ha un rètol que indica Cal Fité, Camí Particular. Molta cura en pujar-hi la pista, encimentada, és molt estreta i el creuament amb d'altres vehicles sols es pot fer en trams concrets. Respecte pel veinat i aparqueu en llocs on no molesteu. Nosaltres la primera vegada ho vam fer abans de la penúltima casa en un bon eixamplament d'on surt un corriol fins la paret, però aquest cop ho hem fet millor i hem seguit amunt fins sobrepassar Cal Fité aparcant en un marcat revolt a la dreta, a aprtir del qual no es pot continuar, senyal de direcció prohibida. La pista mor en una casa on guarden gossos, i que deixarem a sota quan aproximem.

Admirant les Cingleres

Abans d'arribar a la casa dels gossos hi ha a l'esquerra un corriol amb marques grogues, el seguim ben amunt fins una collada, aleshores el deixem per flanquejar entre feixes a la dreta fins a trobar la capçalera de la tartera, evitant-la gairebé tota i apareixent al peu de les parets; la via és al final i ens caldrà enfilar-nos una mica. Un arbust característic que sobresurt en marca i "dificulta" l'inici.

A peu de via, per la fissura diagonal comença.

El Toni sortint del tram vertical i entrant al flanqueig de la següent fissura 

En passem via fins l'inici, ja ho coneixem de l'anterior excursió, ens preparem i...el Toni s'ha deixat el casc! sortosament el te al cotxe i no és lluny. Mentre l'espero i per no refredar-me vaig a buscar les altres vies que hi ha obertes, mes a la dreta, trobo una línia de pitons que suposo és la Ful d'Istambul, fa bona pinta, tot i que la roca no sembla tan franca, caldrà buscar-ne la ressenya, algú la té? Ja amb Casc del Toni començo la primera tirada, ja coneguda de l'anterior vegada, intento vendre-li al Toni però no compra ha ha ha Comença enfilant un muret amb bones mans i peus, et decantes a l'esquerra per sobre un desplomet, espectacular, bones mans et permeten enfilar a buscar el primer espit a la base del diedre fissura, aquí trobem un pas gorilero d'unes llastres d'aspecte fràgil però que aguanten! s'engrapa la seguent assegurança i se surt a una feixeta, aquí en teoria hauria d'haver-hi un tercer espit, jo no el vaig trobar, ni buscar, el terreny és franc i senzill, enfilant per unes grades trencades a buscar un nou diedre, ben camuflat hi trobem un pitonet rovellat que dona moral per superar-se i encetar l'extrany flanqueig d'entrada al segon diedre; un darrer espit aquí. Ara ja fàcil per grades s'entra al replà de reunió, una Sabina llaçada ho protegeix.

Vertical inici de la segona tirada

Primera reunió ben còmoda, al davant un diedre vertical que l'anteiror vegada pensava que era per on continuava la via, el Toni s'hi va posar i se li trencava tot...tanmateix sanejat ha de ser una variant espectacular! avui ja sabem que la via continua flanquejant a la dreta de la reunió estant, passos atlètics amb una roca a contorlar a l'inici. No trobem un pitó de via, però ho complementem amb un bon Tòtem. El priemr espit no es veu, és amagat ben aprop, el que sí que vèiem era el segon. La tirada decanta a la dreta fent-se cada cop mes fina de mans fins arribar a una fissura vertical on a més desapareixen les assegurances, fins aquí prou ben assegurat. A la fissura hi entra tot, Fissurers o Friends, al gust. Aquest tram sense ser difícil et fa escalar ben atent ja que de peus no vas sobrat...sort que a la que t'enfiles trobes uns bons cantos i sorprenent també quan ens adonem que la placa acaba en una llastra separada de la paret! em va recordar els estrats del Serrat del Poll. Trobem un darrer espit abans d'entrar a reunió, que es fa en unes alzines, concretament a la de mes a l'esquerra.

No trobem el pitó inicial, però es protegeix be.

Equipant la fissura abans d'entrar a les Alzines.

Tercera reunió, un comodíssim replà amb vistes!

Aquesta segona tirada ens ha sorprès, ens la pensàvem mes de tràmit i no! s'ha d'escalar. La que sí anàvem advertits que ens posaria les piles és la tercera, aquí hi ha el tomàquet de la via...comença flanquejant a l'esquerra tot buscant el camí més amable i lògic, els pitons que anem trobant ens confirmen la línia. El tema es va redreçant a mesura que ens acostem al perfil de l'esperó, fins a la verticalitat d'unes plaques que imposen. Aquí ja comença a tibar i trobo un pas que ni amb l'estrep m'en surto...suposo que no l'he sabut agafar però ja que porto una "tramposa" m'ajudo per xapar. Superat aquest pas que m'ha condicionat, trobem un parel de pitons ben aprop un de l'altre, el de sota es mou...els llaço tots dos per si de cas! Vaig amunt mig en lliure mig en artifo, poso en dos trams un parell de tascons que queden prou be. Abans d'entrar a reunió nova placa vertical molt ben protegida i que faré en A-0; l'entrada reunió se les porta, jo l'agafo decantant-me a l'esquerra on trobo millors peus, però de mans quedo venut havent de fer una bona estirada com qui surt de la piscina, el Toni al seu torn ho fa directa trobant millors mans però amb pitjors peus.

Sortint de la segona reunió en diagonal a esquerra ascendent.

Potents plaques ben assegurades amb feixeta intermitja per agafar alè!

L'entrada a reunió, cansadet com hi arribes et fa serrar les dents!

Curta, in.tensa i divertida quarta tirada

Aquesta tirada serà la única que fem al sol, ara canvia la orientació entrant als diedres a l'ombra. Surt el Toni a fer la quarta tirada, aquesta és curta, possiblement no arribi ni als quinze metres però és intensa i atlètica. Hi trobem només un espit al fons del diedre, abans de superar el desplom. Comença amb passos extranys per enfilar-te a la llastra vermellosa del davant, ens hi enfilem a sobre per baixar a buscar el fons del diedre, som sota un desplom que se supera per la dreta amb passos gens intuitius, cal posicionar-se molt be i buscar les preses que hi son, tot això autoassegurant-se. Vaja que per ser IV et deixa satisfet! amb raó ja comenten que la via és Dolomítica, allà els tercers desplomen ha ha ha !

Assegurant la sortida del sostre, on cal posar-s'hi be per sortir-ne.

La Vall del Cardener amb l'embassament de la Llosa del Cavall al fons.

Sortint del perfecte diedre vertical de la darrera tirada.

Ja som a la darrera tirada, aquesta díuen és la cirereta de la via, fem un diedre vertical i agraït d'escalar amb acabament espectacular, vaja un regal! superat aquest un tram trencat on caminem a buscar un altre diedre a l'esquerra, aquest amb roca coralina ben extravagant! La primera assegurança hi és força amunt amb el que poso un friend abans. Mig en placa mig en diedre assoleixo una reunió-ràpel, la via continua uns metres a la dreta per una curta xemeneïa.

Segon diedre amb roca coralina, que acaba a la dreta en una curta xemeneïa.

Entrant a la xemeneïa

Instal.lació de ràpel abans de la xemeneïa; la plaqueta indica 57m i 55m.

Donat que volem baixar pels ràpels que s'han arranjat per a poder baixar d'una sola anella gràcies a un enamorat d'aquest Cingle, en Peta, ens quedem aquí, aprofito la Sabina de sobre per restar-hi més còmode. La linia de ràpels són dues instal.lacions amb Bolts del 12 i anella que els uneix amb una sola anella que facilita que no s'enredin ni rissin les cordes, gràcies Peta! Els ràpels tanmateix són ben volats, no tocant paret un bon tros. Des d'una vira abans del desplom s'albira l'altra instal.lació molt ben assenyalada, i és que no sobra gaire corda no!

Sabina sobre la instal.lació del ràpel;  aquest és prou incòmode per fer les maniobres.

El Port del Compte el tenim ben present al darrera.

Des d'aquest esperó el ràpel es torna volat, al fons veurem la següent instal.lació ben visible.

Foto peu de via !

Tot tornant admirem l'esbelta línia amb els diedres finals.

Ressenya aproximada de la via.

Una via que ens ha sorprès, per l'entorn, salvatge i solitari i per l'escalada, ben atlètica i mantinguda sobretot a partir de la segona tirada. Assegurada per no patir, es pot complementar facilment als trams fissurats que s'han deixat nets. Ideal per dies de calor per la seva orientació sud-oest, ideal pel matí. Evitar en dies frescots o de vent, sobretot tenint en compte que la base es troba a 1400 metres en ambient d'alta muntanya. Si no domineu el 6b/6c agafeu estreps per la tercera tirada i uns quants tascons i friends mitjans per la quarta i final de la segona. Si no voleu baixar rapelant, es pot fer caminant: una vegada dalt de tot un corriol perdut baixa cap a la dreta, sud, fins a trobar una grossa Alzina amb bagues per rapelar (35m) Felicitar els aperturistes per aquest regal de línia tan ben trobada en una paret prou trencada i vegetada.