Reincidim a la Codolosa: Alimera, Reincidents i Via de les Cabres.

La Paret de la Codolosa, un bon recurs per una tarda.

Ara fa una mica mes de quinze dies, el divendres 22 de maig, quedem amb el Toni; no tenim massa clar on anar i després de fer un cafè amb gel a Collbató decidim anar a la Codolosa, jo fa mes d'un any que no hi vaig i mira per on em fa gràcia i tot! Aproximació pràcticament nul.la, deixem el cotxe al carrer Graus i per la rampa encimentada cap al camí de la drecera de Fra Garí que deixem aviat on un pal indica cap a la Cova de les Arnes...

Segona tirada de l'Alimera, divertida i amb bona roca.

Anem d'hora i el sol encara senyoreja la paret, decidim doncs anar el mes a la dreta possible ja que així l'ombra ens atraparà abans. La via escolida és l'Alimera, de les primeres que s'hi van obrir després de les pioneres: Último Mohicano, Lloveras-Martín i Reincidents; Em sorpren la qualitat de la roca i les assegurances força espaïades, el que et fa disfrutar concentradet de l'escalada, que esdevé plaent.

Al ressalt abans de reunió.

És el torn del Toni, sortida trempada amb roca a controlar, per anar jugant per un esperó que es ressegueix fins sota un desplom al que ens hi enfilem entrant-hi per la seva dreta en un pas de mirar-t'ho a causa de la precarietat de la roca en aquest topant. Continuo per un tercer llarg brutot i desagradable i que millor no fer... Després de rapelar i ja que la tenim al costat, ens posem a la Reincidents que tots dos coneixem prou be.

Pont de roca i Tricam, recursos al segon llarg de l'Alimera i primer llarg de la Reincidents.

S'hi posa el Toni, imponent primera tirada, vertical i amb grans blocs, ben protegida amb dos espits; d'aquí perd tota verticalitat per anar enfilant diferents esperons tot esquivant la vegetació, net, i que amanim a discreció.

Primera reunió de la Reincidents.

La segona tirada és tot divertida, una petita xemeneïa per començar, amb una placa inicial de roca cantalluda i franca on pots assegurar-t'he en un merlet abans del primer espit. A continuació cal anar navegant buscant el millor pas, actualment algú s'ha entretingut a equipar força ponts de roca, el que fa més ràpida la tirada, quan el mur es redreça ens caldrà tirar-nos a la dreta a buscar la timba....aquí és on trobarem la segona i darrera expansió. Aquest tram és espectacular, molt ben trobat. Continuo ara per terreny costrós i trencat fins a una feixa on en un muret d'aspecte delicat hi ha un pitó, abans dos, i s'hi fèia reunió...com que anem amb seixantes supero l'esperó fent reunió amb la corda exhaurida en uns arbusts.

Divertida xemeneïa de la segona tirada.

Encarant la magnífica placa, al capdamunt ens desviem a la dreta sobre l'esperó.

Segon llarg de la via de les Cabres

Una vegada dalt anem a buscar el ràpel de l'Alimera del que ens situem a la primera reunió de la via de els Cabres; després de recuperar la corda que se'ns ha encallat, decidim fer aquesta via per acabar la tarda. Quina tirada més maca, exigent i tècnica, amb molt bona roca. La segona part tot i tenir pitjor aspecte és prou entretinguda i maca també.

Ressenyes

Escalatroncs

Germans Masó i

Sisbemesanapren

Ha estat una tarda ben aprofitada i un retorn agraït a La Codolosa, un bon racó per escalar quan estàs mandrós i on aquestes vies mes antigues donen molt joc. El fet d'estar completament sols potser va contribuir a que m'ho passés tan be. Eviteu aquesta paret els caps de setmana si us agrada el silenci i la tranquil.litat.