 |
| L'Elefantet resta amagat sota les grans agulles de Sant Benet. |
El mes de setembre encara fèia força calor i tot buscant per aprofitar una tarda escollim la zona de l'Elefantet amb aproximació gairebé nul.la i amb una orientació poc assolellada.
Aproximació:
Cal anar al Monestir de Montserrat, be amb cotxe, bé amb funicular/Cremallera. Una vegada al recinte caminem fins al final de l'esplanada per enfilar les escales dels pobres direcció l'ermita de Santa Anna; travessem la torrentera per un pont i de seguida trobem l'esplanada de la que ja tenim le sparets a la dreta, la nostra via: Chachi Piruli, comença entre dos esperons, per unes plaques d'aspecte trencat i de poca dificultat, sense cap assegurança; hi ha la possibilitat de començar per l'esperó de l'esquerra, equipat amb un grau una mica més elevat i empalmar amb la meitat de la segona tirada.
Via oberta el 1984 per el malaguanyat Francesc Salvador, creador de la web Kpujo i gran coneixedor del massís i Isidre Jané. Va ser reequipada el 2005 per Marcel Millet i Nando Dalmases amb Parabolts inox ( 205 mtrs 6a obligat.)
 |
| Recuperant la primera tirada, una mica rostollera i la primera reunió en un Boix. |
Avui començo jo, fa dotze anys la vaig fer amb l'amic Wolfgang i ho va fer ell, així avui encapçalaré les tirades que vaig fer de segon.Comença per terreny desagradable, brut i rentat per l'aigua, es superen unes grades verticals per sortir a una rampa de la que caminem fins a trobar de nou la paret, ens assegurarem en uns boixos.
 |
| Inici del segon llarg, el tall a la roca és per aprofitar l'aigua de la pluja.... |
El segon llarg és dels macos, macos, comença finot, superant un canal excavat a la pedra per anar enlairant-se fins un punt que les assegurances ens decanten a l'esquerra, travessem un diedre per enifar pel de l'esquerra, aquí trobarem passos potents on caldrà apretar per sortir-ne airós. Superat aquest tram clau, no afluixa gaire fins la reunió, en una lleixa inclinada no gaire còmoda. |
| Una tirada de dificultat mantinguda que et fa treballar ! |
 |
| Foto de fa dotze anys amb l'amic Wolfgang a la sortida de l'espectacular i "exposada" sortida del tercer llarg. |
El tercer llarg surt en flanqueig horitzontal a la dreta per superar una panxeta, l'asegurança la xapem còmodament, però la superació del pas és compromesa i obligada, no s'hi val a fallar. Jo ho vaig resoldre per la dreta del bolt tot cercant la menor dificultat; com que el company es va oblidar de fer fotos, el pas és molt fotogènic, poso les de l'anterior pujada en que l'amic Wolfgang s'ho va fer fàcil.Superat el llabi entrem en una placa de roca excel.lent que ens fa oblidar la llunyania de les assegurances. |
| Tercera reunió i el Josep recuperant el llarg, el Monestir als peus. |
 |
| Nosaltres patint i la Cabra baixant escopetejada ! |
 |
| La quarta tirada entra en un bosquet per superar uns ressalts que cal treballar. |
El quart llarg surt gairebé caminant cap a la dreta a buscar la canal entre l'Elefantet i la nostra placa; sembla de tràmit, però no el regàlen, el fet de pujar per diferents ressalts molt rentats per l'aigüa el fa divertit i millor encertar els forats... S'arriba a la reunió sota el mur de la via...un mur vertical que d'entrada gairebé extraploma.
Aquesta cinquena tirada per si sola ja justifica l'escalada: hi entrem pel diedre de la dreta fins força amunt, les assegurances aquí sí que manen...un moment donat cal passar a l'esquerra i abandonar la protecció del diedre, aquest pas costa decidir-se, però les preses són boníssimes i és decisió.
Ja a la placa, aquesta no permet badar, millor no aturar-se massa i llegir be la roca que de bolt a bolt hi ha bones excursions....tanmateix en cas de sacar, no tocaríem paret !
Haig de reposar a mitja tirada i estudiar la continuació, algun xapatge m'ha costat ja que les preses de cop es fan petites i els peus escadussers, aleshores és quan t'entren els dubtes...però no hi ha opció amunt sí o sí.
Superada la meitat perd verticalitat i la progressió perd tensió, he he he tanmateix no et pots relaxar massa ja que la distància entre xapes augmenta proporcionalment a la minva de dificultat.
Xapo la reunió ben content i satisfet !
 |
| Cinquè llarg, on cal escalar i molt ! Ja no recordava com apreta. |
 |
| Cinquena reunió, detall i panoràmica gràcies al Josep. |
 |
| Regals Montserratins...... |
 |
| Sortint del tram vertical del cinquè llarg. |
 |
| Darrer llarg on haurem de navegar |
El darrer llarg després de l'anterior sembla banal, i res d'això, cal fer una bona excursió per bona roca això sí fins al ressaltd e sortida on hi trobem dues assegurances, fis allà amb imaginació el company posa alguna peça. Superar el bombet és bonic, vertical amb preses que creen afició, un bon final de festa.
 |
| Plaent fins el darrer ressalt, ben bonic i amb preses d'escàndol ! |
 |
| Amb enginy es pot anar amanint la tirada |
 |
| Darrera reunió des del cim i Fotomirador dels Ermitans. |
 |
| Magnífica ressenya del Pere Forts que trobàvem a la desapareguda Onaclimb |
Via molt recomanable, bona roca, trams excel.lents i trams mes clàssics, de caire esportiu, el grau apreta i les assegurances fan escalar. Amb deu cintes fareu i potser un joc d'Àliens i, o Tricams per la primera i darrera tirades poden ser útils. Al costat una altra clàssica, la Colorantes Permitidos, més obligada potser en el grau però tambe molt maca.
.JPG)
