Via Reyes al Cingle Est del Setrill. Turó de la Pola. Serra de l'Obac. 27-02-2021.

Cingle est del Setrill i la canal per on baixarem.

               Dissabte passat després d'escalar la via Estimada Magda aprofitem que encara ens queda una mica de temps per fer la via Reyes al Cingle est del Setrill, és una via senzilla i ràpida però atractiva per la ben trobada línia.

Per aquesta cara va la via, buscant el mes lògic.

Per arribar-hi haurem d'anar a Matadepera i d'alla seguir la carretera a Coll d'Estenalles

Aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari.  Si venim del sud anirem a Sabadell o Terrassa i d'allà a Matadepera on anirem direcció Coll d'Estenalles.  Si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.

D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus. 

Del coll baixem en direcció al Setrill, Monòlit característic que recorda el Rave de Montserrat;  abans d'arribar-hi a la dreta tenim la via Reyes, destaca un llabi rocós característic que si l'encares de front caldria algun pas d'artificial, però els autors han anat a buscar la lògica entrant per l'esquerra buscant el punt feble de la paret, just on comença en un gran bloc hi ha una pintada amb el nom, sortosament el temps l'ha esborrat pràcticament.  Espero que no fos dels autors ja que desmereix molt.

S'entra al llabi per l'esquerra i es flanqueja fins la reunió a la dreta del tot.

El flanqueig és senzill, però cal anar amb compte ja que no podrem posar res fins la reunió i cada cop guanyem mes alçada.  La reunió són dos espits sota un mur vertical.

Els companys recuperen la tirada sense problemes i com que anem tard continuo jo amunt, així no haurem de fer canvi de cordes.

La sortida de la reunió és el mes difícil de la via, cal anar a l'esquerra de la mateixa a buscar el millor rocam, fins i tot en un bon merlet i escanyo una baga.  Superat aquest tram entrem a una cubeta de la que a la dreta de tot veurem el primer espit de la tirada, tan sols n'hi ha dos.

Ara continuarem amunt tot aprofitant unes bones savines per protegir-nos.

Fent el senzill flanqueig amb el Setrill a l'esquena.

Tram de sortida de la primera reunió.

Superat el muret a la dreta trobem el primer espit, a sota anant a caçar una Savina.

Al tram final tenim una placa on hi ha l'altre espit, un pas maco i ja ens acostem a la sortida, una canal bruta però que en diedre es puja prou be, no molestant la fullaraca que cau de l'alzina que serà la nostra reunió cimera.

Els companys a la reunió.

Reunió cimera en una bona Alzina.

Recuperant els companys.

L'entrada a reunió és una mica bruta, però sense complicacions.

Ens enfilem al cim de l'agulla.

Com que som uns clàssics, abans de baixar acabem de pujar a l'agulla.   Per baixar ho podem fer caminant:   travessem un collet que ens deixa a una canal arbrada que ens portarà am camí i al peu de via.

Anem a buscar un collet que ens deixa a una canal arbrada i a peu de via.

Ja al camí de Coll de Tres Creus, al davant el Cingle de la Foradada

Ressenya dels amics

Manel i Ita

Una via agradable en un entorn ben maco, línia lògica amb el mínim d'expansions, dues a tota la via.  Via a no menystenir, aquest IV's de roca Santllorentina no agraden a tothom, si no hi esteu acostumats aneu amb cura.  Nosaltres vam posar un merlet sortint de la primera reunió, la resta s'assegura be amb les Savines i el material fixe.

Per aprofitar la pujada al costat mateix teniu mes vies:  Diedre estomacal, Josep Aspachs, Manel Roviras etc  A Santllors.com hi trobareu les ressenyes.

Via Estimada Magda a l'Agulla oriental de Tanca. Serra de l'Obac. 27-02-2021

Castell Central de la Serra de l'Espluga i detall de l'agulla oriental de Tanca.

Amb això del confinament comarcal tornem a la mateixa zona de la setmana passada, sort en tenim que al Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac trobem prou itineraris que ens fan peça, i que en condicions "normals" no faríem per desplaçar-nos a cercar itineraris en parets mes llargues;   Sovint els deixem per aprofitar una tarda quan el dia s'alllarga.

Avui el Josep no pot sortir i quedo amb el Sergi, ara fèia dies que no coincidíem, i la seva colla:  avui serem cinc, coneixeré el Crístian que ja ens havíem intercanviat comentaris al seu blog "Copitos de roca" i el Xavi, que faran cordada i nosaltres amb el Santi farem un bon "trio".

La via que els proposo és la Estimada Magda ben aprop de la Sol de Mitjanit;  aquesta via té una estètica espaterrant, llàstima que s'hagi hagut d'obrir el mur en artificial ja que la roca no acompanya.

La va iniciar en Jordi Cuevas amb un amic, als 14 anys d'edat, i la va acabar el 2014  quaranta sis anys després;  el nom de la via el dedicà a la seva cosina Magda, eminent Cardiòloga que va morir de malaltia.

Preparant-nos per començar, l'estrep penjat marca l'inici de la via.

Per arribar-hi haurem d'anar a Matadepera i d'alla seguir la carretera a Coll d'Estenalles

Aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari.  Si venim del sud anirem a Sabadell o Terrassa i d'allà a Matadepera on anirem direcció Coll d'Estenalles.  Si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.

D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus.   Al coll trobem cuatre corriols, nosaltres fem cap a l'oest a les envistes de Montserrat;   el seguim, arribem a una paret que a sota té una balma, és la Porquerissa, aquí el camí gira a la dreta direcció Nord.  Passem sota el Turó i Font de la Pola per poc després en una clariana del camí albirar la Serra de l'Espluga amb els seus castells, al mig l'afamat Coll de Tanca.

Nosaltres anem a l'esquerra i no ens cal arribar al coll, un trencalla l'esquerra ens porta al Castell central on tenim la via.

Inici en A2e amb passos prou tranquils.

La primera tirada és tota ella en artificial, xapar la primera expansió és ben senzill i la continuació únicament demana mètode en la progressió amb estreps, no hi vaig trobar passos llargs, excepte al tram del mig, quan la paret deixa de desplomar, aleshores a l'alçada d'un gran bloc t'has d'enfilar a últims o gairebé.....m'agafo a un gran bloc per passar la cinta i aquest es fractura, per sort puc aguantar-lo i llençar-lo fora de l'abast dels companys, són uns bons quilets de roc!  ensurt!

Aquest és el punt on l'artificial esdevé mes treballós i ara, encara mes a l'haver "volat" el bolo que ajudava a xapar.

Pitonissa original deixada de mostra quan van acabar la via el 2014.

Arribant a la reunió i els companys a la via Cara sud.

Primera reunió en un forat

Ja arribo a la reunió, he gastat totes les cintes, són divuit passos !  La reunió és en un replà sota una balmeta, tal hi com està muntada per recuperar els companys és millor despenjar-se una mica, ja que assegut es fa treballós.  Un balconet amb vistes ben agradable.

MIro la continuació que es veu mes amable.

Recuperant els companys.

Aspecte del muret de la segona tirada.

El Sergi a la segona tirada

Recuperats els companys, fem el canvi de cordes per a que el Sergi encapçali aquesta tirada;   de la reunió cal anar a l'esquerra i ajudant-se d'un llabi passar la primera cinta.

Com sempre, després de tant d'artificial sobta el canvi de xip.   Tot i que la roca sembla prou bona, un no es pot relaxar, som a Sant Llorenç i aquesta via pinta que no s'ha fet gaire.

Una vegada a la placa trobem un tram que s'ajeu abans d'encarar el mur vertical de sortida, protegit, sortósament, per un bolt, en aquesta tirada en trobarem quatre, un només sortir de la reunió i la resta a la tirada.

Aquest muret ens obliga, a l'esquerra una fissura molt trencada que ens desaconsella tibar d'allà, i no podem evitar fer-hi artifo, jo de segon ho provo però endebades, actualment deu ser 6a/b.

El Santi recuperant la segona tirada.

Segona reunió ben còmoda sota la Torre cimera.

La segona reunió és en un còmode replà sota la torre cimera, daquí ja podríem rapelar, però resta fer cim.   A la ressenya sembla que hi van per la dreta, nosaltres ho fem per l'esquerra entrant per una xemeneïa estreta que ens deixa al cim.

A dalt gaudim d'un fenòmen meteorològic molt bonic, l'Espectre de Brocken;  la boira resta frenada pels Castells de la Serra de l'Espluga i el sol al darrera fa l'efecte òptic.

Ens retrobem amb el Cristian i el Xavi que han acabat la seva via.

Rodegem per l'esquerra la Torre pujant per aquest empotrament.

Dalt del cim tenim una agradable sorpresa: l'Espectre de Brocken.

Castell oriental de Tanca;  la boira aturada als Castells.

Les dues cordades al cim de l'Agulla oriental de Tanca.

Torre sobre la reunió.

Al rapelar t'adones de com desploma la paret.

No trobem llibre de piulades, tot hi haver-hi una fita de pedres al cim.  Després de gaudir una estona de l'espectacle tornem a la reunió rapelable i fem cap avall que encara tenim ganes de fer quelcom mes.  El rapel és ben volat i això que tot pujant no semblava que la paret desplomés tant.

Ressenya dels autors Jordi Cuevas i Toni Hilla  que podeu trobar a

Santllors.com

 

Ressenya personal

Una via ben interessant, molt adient per a practicar l'artificial, són divuit passos!

No cal portar cap flotant ja que no els posareu, a la segona tirada els quatre bolts l'amaneixen amb seguretat..

Podeu acompletar el matí fent la via "Cara sud" entre la nostra i la Sol de Tanca, reequipada amb bolts amb plaquetes petites pels germans Masó o qualsevol de les properes.

Nosaltres vam decidir anar a fer una vieta que ens fèia peça i que se sol deixar per dies com aquest en que et queda poc temps, la via Reyes al cingle est del Setrill, però això serà per un altre post.

Via Sol de Tanca al Castell central de la Serra de l'Espluga. Serra de l'Obac. 20-02-2021.

Des de la Porquerissa les Agulles de Tanca i la Serra de l'Espluga.

                     Aquest any que tant desitjàvem començar no està resultant res de l'altre dijous, si el 2020 vam patir per l'aparició de la pandèmia, enguany continuem igual o pitjor...personalment he caigut a les urpes del virus i fins fa una setmana no he pogut començar a fer activitat vertical;  dissabte passat ens vam estrenar a Les Arenes i avui ja ens atrevim amb via clàssica.   Li proposo al Josep si em vol acompanyar a la Serra de l'Obac a fer una via dels germans Masó.   Amb el Josep ens hem mogut força per aquest verals fent les vies Manuel Planchart, Pas de Pardal i Pont i Seguit molt aprop de l'objectiu proposat, i que ja l'any 2018 vaig fitar...

          La via Sol de Tanca és una línia molt evident al Castell central de la Serra de l'Espluga.

Mai serà una via comercial ja que els dos primers passos són d'artificial a equipar i la resta de via te trams prou trencats com per desanimar a qualsevol grimpaïre que no estigui boig per Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.   L'aproximació tampoc hi ajuda...prou llarga.

Aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari.  Si venim del sud anirem a Sabadell o Terrassa i d'allà a Matadepera on anirem direcció Coll d'Estenalles.  Si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.

D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus.   Al coll trobem cuatre corriols, nosaltres fem cap a l'oest a les envistes de Montserrat;   el seguim, arribem a una paret que a sota té una balma, és la Porquerissa, aquí el camí gira a la dreta direcció Nord.  Passem sota el Turó i Font de la Pola per poc després en una clariana del camí albirar la Serra de l'Espluga amb els seus castells, al mig l'afamat Coll de Tanca.

Nosaltres anem a l'esquerra i no ens cal arribar al coll, un trencalla l'esquerra ens porta al Castell central on tenim la via.

A peu de via gaudint del sol, la línia de la via, ben evident.

            Amb l'ajuda de la ressenya és senzill localitzar el peu de via, ens hi apropem i ja veig els bolts i  també el forat del primer clau;    Fem un mos tot gaudint del sol que la orientació sud-est ens regala.    

Poso una U llarga que sembla quedar prou be i m'hi penjo, be, aguanta, però sembla que és massa llarga i flexa...m'enparanoïo i baixo, trec la U i col.loco una V gran, aquesta queda millor col.locada però ajusta menys que l'anterior....m'estiro i a una fissura horitzontal hi clavo la U llarga que havia recuperat quedant a "caldo";  a l'esquerra de la fissura un forat gran pot servir per un Tricam gran o un Tòtem de protecció mentre clavem...que jo no vaig posar i mal fet ja que una vegada xapat el primer bolt el Josep m'ensenya quelcom que penja de la corda...: la V !!!

Els dos primers passos d'artificial són a equipar

         Entrat ja a l'artificial d'expansió, tres passos mes i surto en lliure a una canal que es veïa des de la base;  aquesta es va redreçant fins que el mur  és vertical, aquí un parell de bolts mes.   S'agraeixen ja que en aquest tram la roca hi és molt trencada.   No se per on superar el muret, ho provo pel diedre però no tinc mans i per la dreta millor de mans però de peus...es nota la falta d'entrenament i tot i que ho veig no em decideixo i faig un pas d'estrep per enlairar-me, tanmateix segur que surt en lliure, proveu-ho.

Continua la canaleta que ara és entapissada de vegetació obligant a escalar primer per la paret de la dreta per, arribant a la reunió,  fer-ho en diedre.

La reunió, opcional, és en una ferma Alzina, jo asseguro des de dalt de la mateixa a les envistes del diedre final, escassos quinze metres.

Sortint de la primera reunió trobem un muret trencat que ens farà apretar les dents...

     Ara és el torn del Josep, comença però no es decideix a continuar, cal superar un tram trencat i brutot sense possibilitat d'assegurar-se.  Una mica expo si que és, però tampoc difícil;   cal escalar amb calma i arribar al peu del diedre desplomat, aquí ja estem salvats, col.loco un parell de Tòtems, tascons grans/mitjans també anirien be, i surto enfora en diedre a xapar l'escarransit clau del que s'abasta ja la gran Savina que ens barra el pas.

Fent el Tarzan m'enfilo a sobre d'ella no sense bufar per passar la motxilla, si podeu aneu-hi sense o penjada de l'arnés, hi  ja som dalt!

       

     

El diedre-xemeneïa,a l'inici i ja sortint

Reunió cimera en una savina ben ferma.

Al final de la xemeneïa una Savina morta, no m'en refio, a la dreta un Savinot ben ferm on munto la reunió, a més estic fora de la ínia de caiguda de pedretes pel company.

El cim del Castell és prou estret, és la primera vegada que hi pujo, em fa il.lusió.

Per baixar anem a buscar la instal.lació de ràpel, a la punta oriental del Serrat;  són escassos trenta metres.

El company al ràpel

Foto Pandèmics a l'Obac.

Ràpel d'uns 30 m.  Haurem de vigilar amb les pedres que cauran per si passa gent.

Línia per on va la via, ben lògica.

           Una via prou recomanable, amb caràcter pel fet d'haver-hi de clavar, i trams de roca prou bons alternats amb d'altres pèssims, això és Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

El fet de seguir una canal la fa salvatjota, ja ho díuen els autors: al segon llarg cal superar una difícil xemeneïa que té una entrada força delicada.

Material: Dues U Llargues o també pot servir una V gran, gran.  Tòtem groc, bagues per arrels, joc de Friends fins al 2.  9 cintes exprés.

Per enamorats de Sant llorenç.

Ressenya dels germans Masó que trobareu a

Santllors.com