 |
| La via escollida avui és al tram de la dreta d'aquesta panoràmic feta de l'aparcament estant. |
Després de força dies sense escalar, he estat un mes trescant per Patagònia, finalment aconsegueixo lligar caps i ajuntar-me amb en Joan Pera, que precisament ell també ha estat recentment per les Amèriques, i en Josep M. Mallofre, el seu company; m'accepten com a tercer de cordada, el que els hi agraeixo. Anirem a Cap del Ras, a Àger, i la via no la tenim decidida del tot.
Ens trobem a l'aparcament de l'hotel del Bruc i fem via cap al Pirineu; a Bellpuig, al Bar Sport, fem un bon esmorzar.
 |
| El Joan i el Josep amb qui farem cordada. |
De Balaguer agafem la carretera que passa per Les Avellanes entrant a Àger per dalt, és més recta i tranquil.la pel que condueix; de seguida el trencall a l'esquerra al costat del cementiri per pujar cap als camps de vol i Mont-Rebei. A l'alçada del Santuari de Colobó entrem a la pista que malgrat les nevades encara està prou be. Es deixa el cotxe passada una torrentera en un eixamplament de la pista.
 |
| La inscripció confirma l'objectiu: Tope Clàssic. |
Tot fent l'aproximació pensem en quina via fer, l'Alkaïd, La Rèdrum, Reverso Tenebroso i Tope Clàssic són dins les possibles....anem a sortir davant de la Tope Clàssic....que finalment és la triada.
 |
| Ja a peu de via, toca calçar-se... |
Avui vaig de convidat, el Joan pensava fer la via tota de primer amb el que comença: primera tirada d'aparença tranquil.la, neta. Et deixa en un sòcol on troba la primera reunió, ell havia fet la via abans del re-equipament i comenta que la reunió és ara més avall, tanmateix en un replà prou còmode.
 |
| La primera tirada supera un curt sòcol. |
 |
| Segona tirada, que comença agraïda per anar trempant ¡ |
Ara comença la gresca, aquest segon tram es va redreçant fins la verticalitat, el Joan se'l treballa be, passa per la dreta de les assegurances on trobarem bons cantos.
 |
| Entrant a la segona reunió |
 |
| Flanqueig de la tercera tirada. |
Disfrutem aquesta tirada, que ja et fa treballar sense agobiar...té un passetal capdamunt amb peus escadussers que t'has de mirar.
Torna a sortir el Joan que va llançat¡ som a la tercera tirada: un flanqueig que t'aboca al buit, per sot va trobant algun pitó; quan s'acaba el flanqueig cal anar a l'esquerra i enfilar-se per un diedre vertical trencat per l'esquerra i on cal vigilar amb la roca. Quan més falta fa es va trobant algun pitó.
 |
| El Josep a la tercera tirada. |
 |
| A la quarta tirada encarant el tram desplomat. |
Som ja a la quarta tirada, sortida per plaques que s'anirà redreçant fins un desplomet que és ben protegit i on caldrà tibar de forats per sortir-ne airós. Explica el Joan que amb el re-equipament aquest tram ha quedat més obligat.
 |
| El Josep arribant al tram dur. |
El Joan ja porta mitja via i ens canviem el cap de corda, continuo amb la cinquena tirada, de transisió per arribar al mur passada la feixa, una grimpada a la dreta i camiant.
 |
| A la sisena tirada tibant de bavaresa. |
Estem sota la sisena tirada, un mur compacte i impressionant. Surto a buscar el primer bolt, força amunt, entro per un diedre de l'esquerra i surto per sobre de la mateixa, la xapo i encar una feixeta a buscar una llastra, resto mal col.locat i el Joan m'aconsella baixar i entrar-li per la dreta, així ho faig i realment ara sí! Bavaresa amb ganes i s'assoleix un relleix de peus que permet assolir el següent bolt, força allunyats, cal escalar.
 |
| Flanqueig ascendent a l'esquerra. |
 |
| Arribant al diedre on caldrà tibar de cintes si no feu 6b+.... |
Escalada plaquera de franges Vilanovines escadusseres on cal tibar i mirar molt be els peus, en algun punt delicat, cal refiar-se de l'adherència dels gats...sobretot entrant al diedre on la primera assegurança és força amunt.
Al diedre les assegurances són properes i no cal trèure l'estrep.
 |
| Començant l'artifo de la setena tirada |
Ben content arribo a la feixa no abans havent travessat un tram trencat on cal anar en compte de no relliscar.
La reunió és en un replà còmode. Surto a per la setena tirada, comença en un artifo ben equipat, dos bolts, per continuar amb un tercer pas d'un clau amb un cordino llaçat, aquest clau mira avall i fa molt mala pinta...per sort la fissura permet acompletar amb tascons que hi cauen sols ! Mes amunt un altre bolt ajuda a posicionar-se ja a la placa mentre la fissura ajuda amb l'assegurament propi, els Tascons trèuen fum.
 |
| Sortida en lliure divertida, la fissura de l'esquerra ens ajudarà. |
Una altra reunió còmoda, d'un bolt nou i un o dos espits a l'ombra d'una Sabina.
Vuitena trada, una altra de transició, cal enfilar-se per la soca d'un Sabinot i que es pot aprofitar per deixar-hi una baga, la continuació caminant per terreny trencat com a totes les feixes....aquí cal anar a la dreta un tros i superar un discret ressalt sortint a sota el darrer mur on trobarem la reunió, d'un bolt i un friend del 0,5 a una escletxa.
 |
| Darrera tirada, amb un inici molt fi, continuïtat i verticalitat després. |
Som a la darrera tirada, li passo les cordes al Joan; comença amb un slab fins la primera assegurança on cal apretar...sortir d'aquesta deu n'hi dó! no ens sembla de cap manera V+...revisant ressenyes, veig que la via s'ha redreçat, originàriament anava per l'esquerra ajudant-se de la gran llastra, veieu sinó la ressenya d'en Joan Jover.
Ara la via és mes dura, ara molt estètica, de segon ho provo recta i realment hi ha molt bon canto i verticalitat.
 |
| Arribant dalt, el Josep ben content. |
 |
| El Joan, que s'ho ha treballat de valent, un bon Mòmia ¡ |
 |
| Fotocim ¡ |
Arribo dalt amb força mal de peus, es nota el període d'inactivitat. Estem molt contents tots tres, la via ens ha agradat i la companyia ha estat bona.
 |
| Bona nevada Pirinenca, que duri. |
 |
| Feixeta de baixada. |
Arribem dalt a quarts de tres, entre plegar material, cordes i xerrar una estona, encarem la baixada amb cura: no s'hi val a badar en algun tram. A quarts de cinc som al cotxe altre cop. No hem anat ràpids però tampoc lents unes cinc hores de pujada i una hora i mitja per baixar tranquil.lament, la llàstima és que ara el dia és tant curt que arribarem de nit a casa.
 |
| Ens caldrà fer un parell de desgrimpades. |
 |
| Elles sí que grimpen.... |
