divendres, 7 d’octubre de 2016

Via Monistrol al Cap del Mono ( Cinglera del Cap de Mort ) Sant Llorenç del Munt. 05-10-2016.

El Cap de Mort i al seu costat el Cap del Mono, amb el sostre pel que ens passejarem.

Una altra tarda ben aprofitada, el dimecres tornem a quedar amb el Jordi per fer una via que ens fa il.lusió als dos, ell ja n'ha fet la primera tirada i li fa gràcia fer-la fins dalt: és la Via Monistrol al Cap del Mono, oberta l'any 1964 per: R. Sanoguera, J. Domènech i J. Majó. Recentment ha etsat reequipàda amb parabolts a la primera tirada sencera i al sostre; aleshores van deixar l'equipament original afegint un parabolt a la segona reunió i un altre al mig de la tercera tirada.
El peu de via és senzill de trobar, a la dreta de la placa de peu de paret.
Per trobar la via és força senzillo, cal anar a Matadepera i d'allà a la Urbanització Cavall Bernat, deixarem el cotxe al capdamunt del carrer dels Rossinyols o millor al trencall de la dreta del Camí Moliner. D'allà una forta pujada enquitranada fins on s'acaba i comença la roca, un corriol evident ens deixa al coll entre el Cavall Bernat i el Cap de Mort, fàcilment identificables, del coll anem a la dreta resseguint la base de la paret fins a peu de via, una placa clavada a la paret ens confirma que ja hi som. Cinc minuts des del cotxe ! Apa que no us cansareu.
Amb el Cavall Bernat de fons, preparant l'artilleria.
Avui la meva intenció és fer les dues primeres tirades i li deixo al Jordi la darrera, li està be i em preparo; una reunió amb químics permet a l'assegurador restar tranquil i apartar-se una mica de la vertical de la línia, ja que és fàcil que baixi alguna cosa, estem a Sant Llorenç !
Ja de bon començament et demana tibar-li...

L'entrada em sorprèn, cal apretar, és ben vertical i les preses no tan bones com voldria...em costa la progressió ja que no puc tibar gaire de braç esquerra arran de la caiguda que vaig patir fa uns dies anant en BTT, la costella es queixa! Passat el tram inicial afluixa i es va fent fins a un diedre on ja em cal ajudar-me de la cinta...i és que et fa treballar ha ha ha.
M'haig d'ajudar d'alguna tibada de cinta, el Jordi, encadena !

Muntant la penjada primera reunió.
La roca fa patir una mica, ja que tot i que hi ha bon canto, no saps si se't trencarà...tanmateix l'equipament dóna confiança i ajuda en cas de no poder passar en lliure; l'entrada a reunió se les porta. Aquesta és ben penjada i incòmoda, per sort amb dos bons parabolts. Atenció, millor no fer cordades de tres !
Amb el Vallès de fons, toca levitar !

El Jordi es treu la tirada neta, és un Bou ! m'adono que penjat com estic, i amb la corda entre les cames, millor no fer virgueries i li dic al Jordi que segueixi ell, molt millor. Ell encantat! Cal fer una sortida ajudant-se d'un burí per enfilar-se i xapar el primer bolt, ambient total !
El Jordi gaudeix com un nen petit...

El sostre no és gens obligat, hi ha prous bolts per no patir i si cal resten les peces originals entremig, tot i que no sé si m'hi penjaria....Són quatre passos de sostre i ja perdo el Jordi de vista, i oh! sorpresa! s'ha acabat l'equipam,ent nou, m'avisa que ha de tibar de filferros rovellats....glups! i no un ni dos no!
El sostre és reequipat, però aquí s'acaba...filferros de l'any 1964!!!
segona reunió.
La filferrada aguanta, sort! però no crec que toleressin una sacada...la segoina reunió té un parabolt i un espit + una colla de burins amb filferro...el Jordi s'hi està força estona mirant de triangular-ho tot, quan arribo jo, afageixo un Àlien en un forat, hi queda prou be.
Reunió híper triangulada ! només un bolt i la resta fa por! l'Àlien bo .

La darrera tirada és molt vertical fins desplomar, s'imposa l'artifo i més amb l'equipament que hi ha....
Sortosament a mitja tirada un bolt ajuda a la moral ! Sortida al replà ben potent.

Recupero el sostre, deu n'hi dó, ara fèia dies que no en feia i em costa prou...arribo a la reunió acalorat i em toca la següent....l'equipament com fins ara, filferros rovellats...Urggg!!! Jordi, te la cedeixo. No teníem referències del grau d'aquesta tirada, pensàvem que seria senzilla, però no: el mur és ben vertical fins i tot desploma al capdamunt. La roca té poc relleu i l'assegurament no convida a apurar en lliure, tanmateix difícil, difícil....de filferro a filferro, acaronant-los, fins xapar el Parabolt, el Jordi gairebé el petoneja! i és que la cremallera és segura en cas de sacada i la reunió tampoc és que sigui a prova de bombes...
Darrer tram per arribar al Pla dels Escorpins.
Al final cal fer una sortida dura, que fins que no trobes una bona presa, costa decidir-se. D'aquí caminant pràcticamwnt a buscar el muret final que ens deixarà dalt de la Cinglera a l'anomenat Pla dels Escorpins. El Jordi fa reunió en una Alzina just a sota.

Ben contents ! una altra clàssica al sac.
Una via durota, tant per la dificultat com per l'equipament. Tanmateix ha valgut la pena, oberta per membres del C.E.Sabadell en record d'en Salvador Monistrol, mort en accident de muntanya l'any 1964.
El Cap de Mort ens vigila !
Detall de les assegurances que hi ha a partir del sostre !!
Foto de l'amic

  • Sergi Casals (Ninfa de Roca i Glaç)
  • Una via que es repetirà poc en la seva totalitat per l'estat tan precari de l'equipament actual per sobre del sostre. Ja sabem la qüalitat de la roca de Sant Llorenç, i si a això hi afegim unes assegurances de 52 anys....tanmateix és una pena ja que la línia és molt ferma. Agrair als reequipadors la feina feta, ara a veure si podem arreglar la resta, només d'intercalar un parabolt cada dues peces ja quedaria com més segur, i la reunió ja posats millor dos bolts... Si hi aneu ja sabeu que us trobareu, a gaudir-la!

    2 comentaris:

    1. Com t'agrada el fang de Sant Llorenç.... Has pensat mai en algun tractament de desintoxicació?

      El sostre és molt bonic, amb aquests grans còdols que sembla que us hagin de caure a sobre. Geològicament molt interessant!

      ResponElimina
    2. Molt bona Joan ha ha ha! aquestes addiccions d'infantesa ja se sap ! tens raó, fot una mica de por no?
      quin aiguat mes bèstia hauria arrossegat aquests grans còdols entre els llims per a formar aquesta paret sedimentària....a veure si ens instrueixes.

      ResponElimina