divendres, 20 de desembre del 2019

Malalts de Roca renovada. Coll Roig. Ripollès. 06-12-2019.

Coll Roig a La Cubil, paradís del Calcari.
Aquest pont de la puríssima proposo una trobada a casa la Magda a Ribes de Freser, s'hi apunten el Toni i la Salo, el Joan i la Carme i el Josep Maria i l'Anna, a darrera hora el David també s'hi afageix, va quedar amb ganes de mes després de la Dersu Uzala...Mentre nosaltres anem a escalar les mestresses faran una bona caminada quedant per trobar-nos a dinar tots plegats al migdia. quedem tots a casa la Magda on fem un bon esmorzar amb Coca de forner de Cal Cabaness i pa i coses.... Sortim cap a Campdevànol per agafar la Gi401 direcció Gombrèn i d'aqui per la Gi402 direcció Coll de Merolla; sortint d'un revolt tancat agafem trencall a la dreta direcció Castellar de N´Hug- Montgrony per uns kilòmetres mes endavant tornar a girar sobtadament a la dreta ara sí, direcció Montgrony. Ja a les envistes de la cinglera de Montgrony, agafarem la pista a l'esquerra que puja al refugi forestal de les Planelles; aquí s'acaba la carretera encimentada per continuar amb pista fins a Coll Roig. ( millor amb cotxe alt). A l'anar quatre ens dividim, el Toni i el Joan aniran a La Tardor Calenta i el David i jo a la Malalts de Roca.
El David començant i superant el ressalt de mitja tirada.
Avui el David comença, la via la trobem just després d'un tram amb una corda fixe, si mirem amunt un arbre esporgat a l'inici ens confirma que ja hi som. Vigilant els primers metres, el peu de via és ben humit, i amunt! supera l'arbre i arriba al prime escull, un ressalt vertical que resultarà mes senzill del que aparenta, això sí, cal apretar-hi.
Recuperant la primera tirada.
S'entra en un tram trencat abans de la reunió on caldrà vigilar, poden caure pedres...
Mantinguda segona tirada, per gaudir !
La segona tirada és per mí, comença per placa vertical amb bons forats; és un gaudi anar descubrint quin són els millors...a l'entrara reunió dubto per on anar, primer m'enfilo per sobre l'últim químic i veig que no pot ser, desgrimpo i vaig a l'esquerra a buscar unes fissures verticals de les que ja fàcilment entro a reunió, per mí ha estat el tram que m'ha fet pensar mes...
Després d'un petit canvi de reunió, el David comença la divertida tercera tirada.
Fem un petit canvi de reunió anant a buscar les plaques del davant, ajudant-nos amb les branques dels arbres ja que és tot força moll. Torna a ser el torn del David, canaleres ben fondes, fondíssimes, tant que sovint no podia trèure el peu...millor no empotrar sinó que superar-se pels laterals en adherència. Al capdamunt cal anar a l'esquerra per un terreny cada cop mes senzill fins la reunió.
Al capdamunt toca anar cap a l'esquerra.

Estètc diedre de la quarta tirada, molt ben trobat.
La quarta tirada es presenta amb un diedre vertical fissurat, començar és potser el moïment mes fi, ja col.locat al diedre un festival de preses i obertura de cames, tot molt estètic i plaent! Abans de sortir un tram mes estret obliga a entrar al fons de la fissura per sortir a una zona mes amable, com una cresta que anirem resseguint fins la reunió.
Sortint del diedre encarant l'aresta d'arribada a reunió.


Corona de rei ( Saxífraga longifòlia )

Al tram clau de la darrera tirada, després d'un canvi de reunió.
Fem un nou petit canvi de reunió, passem pel peu de la tercera reunió de la Dersu Uzala per anar a l'esquerra resseguint la base del darrer tram de paret; la reunió molt ben equipada i còmoda.
El David començant l'interessant cinquena tirada.
La darrera tirada és orientada a ponent, li toca l'ombra, la roca te un tacte relliscós i és ben freda. Començo amb bons forats per les mans, tot esquivant la mullena, priemr recta amunt per flanquejar a la dreta fins una feixeta on haurem de flanquejar a l'esquerra a buscar la fissura vertical que ens porta al cim. Molta cura amb les cintes si no volem que la corda ens faci massa fregadís.
Treballant la fissura que demana gest i col.locació, fantàstic tram !
El tram de la fissura és una passada! demana saber llegir la roca i posar be el cos per a sortir-ne exitós, malgrat el fred surt prou be i ens acaba d'omplir de satisfacció, quina via mes ben trobada, i és que a Coll Roig no hi ha cap via "dolenta".
Un ràpel curt des de la mateixa reunió cimera, ens deixa a peu de camí.
Ben contents al cim observem com els companys que han fet ja la tardor Calenta ara acaben la primera tirada de la via K i es preparen per tornar al cotxe, nosaltres farem un ràpel curt des de la mateixa reunió cimera fins al peu del camí de tornada.
Foto 50 anniversari de la Unió, U. E. S.
Abans de marxar faig la foto record amb el Domàs de la Unió Excursionista de Sabadell en motiu del 50è anniversari de la Unió que celebrarem aquest 2020; unió hereva de les tres entitats pioneres : Agrupació Excursionista Terra i Mar, els famosos TIM, el Centre excursionista Sabadell i el Centre Excursionista del Vallès. Avui hem quedat per dinar tota la colla a l'Hotel Sant Antoni a Ribes de Freser i no toca arribar tard !
Itinerari aproximat de la via.

Una via molt interessant, completament equipada, només cintes ( una dotzena) amb trams de placa, petits desploms, canaleres, diedres i fissures...que ens faran gaudir de valent! Oberta per Antonio Alarcón i Joan Baraldés l'octubre de 2016 i modificada i redreçada a principis del 2019 per l'equipador de la zona Santi Sanz. Els que l'haguèssiu feta abans no la coneixereu...actualment és mes obligada i menys sinuosa, no cal portar material ja que l'equipament és de luxe. La setmana anterior el Josep Maria la va repetir i comentava que no li semblava pas fer la mateixa via...tanmateix un bon itinerari, amb final de Deu ! Com a però, doncs els inevitables canvis de reunió, però la paret és com és i no molesten pas.

divendres, 13 de desembre del 2019

Calcari Calent a Coll Roig, via Dersu Uzala. 135 m 6a. Ripollès. 30-11-2019.

Les parets de la Cubil des de Coll Roig
A Coll Roig hi vaig anar per primera vegada el 2017 amb el Joan Asín, ell ja havia fet gairebé totes les línies i li faltaven la Nil Marin i la Només hi ha que funcionaris i jubilats, que són les que vam fer, aleshores, a mi em faltaven totes les altres i no ha estat fins aquest any que hi he fet les paus...a l'abril gaudíem la famosa Alicorn i dos mesos després la Ullets d'Esmeragda...em faltaven les de l'esquerra i aprofitant l'anticicló i l'especial meteorologia d'aquest racó, pugem tota una colla a assaltar la zona: Amb el Joan, el Josep Maria i el Manel i el David i l'Alba fem la primera incursió. Com que uns pugen de Barcelona, els altres de Vilafranca, el Joan de Montgat...quedem tots a Sant Quirze de Besora, on esmorzem al Bar del poble, un casal amb regust on ens hem sentit molt ben tractats i alimentats. Agrupats en dos cotxes sortim cap a Campdevànol per la C-17, a Ripoll per la N260 per agafar la Gi401 a Campdevànol direcció Gombrèn i d'aqui per la Gi402 direcció Coll de Merolla; sortint d'un revolt tancat agafem trencall a la dreta direcció Castellar de N´Hug- Montgrony per uns kilòmetres mes endavant tornar a girar sobtadament a la dreta ara sí, direcció Montgrony. Ja a les envistes de la cinglera de Montgrony, agafarem la pista a l'esquerra que puja al refugi forestal de les Planelles; aquí s'acaba la carretera encimentada per continuar amb pista fins a Coll Roig. ( millor amb cotxe alt)
Peu de via i començant la tirada
Ja a Coll Roig que coneixerem fàcilment per la terra vermella, i per un rètol, anirem cap a les parets que tenim just al davant. Comencem baixant una mica, Fita a peu de camí, per de seguida començar a pujar, trobarem un "vailet" que no travessarem sinó que anirem cap amunt a buscar les parets, quan hi som a la vora girem cap a la dreta, trobem una corda per ajudar a superar un ressalt i ja trobem la primera via, la Malalts de Roca, aquí es queden el Josep Maria i el Manel, la resta continuem una mica mes a la dreta i a sobre on en una cubeta de roca blanca tenim el peu de via de la Dersu Uzala, un químc a la paret i una anella inox a lesquerra es ho confirmen.
Al darrer ressalt abans d'entrar a la primera reunió.
La primera tirada comença cap a la dreta anant a buscar un desplomet que guanyem cap a l'esquerra gràcies a unes bones preses, ja a sobre el seguim per tot d'una trencar a la dreta per superar una placa finota de mans, ara ja recta amunt tot seguint els químics fins a la reunió. Una tirada que com que t'agafa fred, sorprèn per la continuïtat dels seus atlètics passos i la roca d'escàndol. Un bon escalfament.
Al pas clau de la segona tirada, just a l'inici.
Continua el Joan, la segona tirada comença senzilla per anar a buscar un desplom que s'ha de superar per entrar a la placa; l'assegurança és al bel mig, però no hi ha mans, millor per la dreta, entrar i recolocar-te, val a dir que superar els dos primers químics és el mes dur ! La continuació és amable, amb grans cantos i bústies, però al capdamunt torna a complicar-se, amb una placa que cal saber llegir, el Joan es va embolicar fent-ho mes difícil.
Dues perspectives de la bonica bavaresa de la segona tirada
Aquest tram és molt divertit, amb bons cantos per a les mans i els peus en adherència a la placa de l'esquerra. S'entra a la reunió i d'aquí es continua per un bosquet, matollar a buscar la paret rogenca i desplomada del davant on tornem a muntar la segona reunió "bis".
Al potent inici de la tercera tirada i ja sortint de les dificultats...
La tercera tirada és la mes dura de grau, la dificultat es concentra en els primers metres sota una cova que hem de flanquejar i anar a la dreta a buscar un esperó. Ja costa l'entrada, els peus semblen relliscosos i de mans poca cosa, ja equilibrat, ara cal flanquejar...uns forats arrodonits pels peus serveixen per anar derivant, les mans en petits relleixos d'aspectetrencadís, per sort trobo per la dreta una llesqueta punxent que ajuda...ja veurem quan aquesta es trenqui...ja al diedre toca continuar amunt i sortir a l'esperó ja de millor roca; aquí justament les assegurances obliguen, amb el que col.loco un àlien i mes amunt un tasconet. Ja superat aquest tros la resta és un gaudi de preses cantelludes on hi cap tota la ma i que desitjaries que no s'acabés mai !
Segona reunió en un còmode replà, després de fer el canvi, tot caminant .

Entrant a la tercera reunió, després d'un tram de preses increïbles !

La paret ofereix moltes possibilitats d'autoprotecció, tot i estar completament assegurada.

De la tercera reunió, una corda fixa ens condueix al bosquet i al canvi de reunió.
La reunió és prou còmoda, d'ella surt una corda fixa que ens indica la direcció del canvi de reunió al peu d'una pilastra.
Primera agulla del curiós acabament de la via, talment una cresta Pirinenca !
Acaba la via el Joan, al davant una aresta, si continuem per la base de la paret aniríem a parar a la famosa darrera tirada de malalts de Roca; nosaltres seguirem el guió: aresat senzilla finsa un desplomet que es guanya gràcies a cantelludes preses, ens deixa a l'aresta que va guanyant diferents ressalts prou divertits fins el cim. Mentre recupero la tirada m'aturo a observar com s'ho fa el Josep Maria en aquesta darrera tirada de la Malalts de roca
A la fantàstica darrera tirada de la Malalts de Roca


Darrera placa abans d'arribar a cim.
Ja tots al cim fem un curt ràpel que ens deixa al camí de baixada. Tot baixant saludem la cordada que està fent la Tardor Calenta, el meu parent, en Josep Fatjó i la PIlar Perales i el Miquel Garrell.
Iinerari aproximat de la via i detall de la darrera tirada, una cresta airosa.

Una via molt recomanable, atlètica i variada, roca de somni, equipament perfecte, amb possibilitats infinites d'acompletar-lo si ens cal. L'entorn, tanmateix, el millor. Agrair als aperturistes Xavi Metal i Joan Dadeu (1985) i a Santi Sanz pel reequipament. 12 cintes i algun Tascó o friend ens poden ser útils.

dimecres, 4 de desembre del 2019

Les "altres vies" de Malanyeu: Palpant l'Infinit i Tocant el Cel. 24-11-2019

La paret del Devessó, avui anem a l'esquerra a la Roca de l'Àliga.
Un altre cap de setmana amb temps inestable o fort fred...costa decidir on anar i finalment pensem en Malanyeu, que ara fa temps que no hi anem. Amb el Toni i el Joan fem cap a la colonia Rosal on esmorzem, un bon costum social i gastronòmic. Tot fent el cafetó pensem a on ens posarem: avui triem unes vies d'equipament testimonial i poca dificultat obertes per en Joan Rovira i Amadeu Pagés. La Palpant l'Infinit i la Tocant el cel, dos curts itineraris gairebé desequipats al marge esquerra de la paret del Devessó, just sota La Roca de l'Àliga. Aparquem davant l'escola de Malanyeu i continuem per la pista que revolta l'esglèsia de Sant Sadurní i el cementiri; tot baixant passem pel costat de la masia de Cal Frare, un cop la deixem enrera trenquem a l'esquerra per agafar un corriol que ens porta a travessar un torrent per un pont de fusta, passant al costat de la masia de Cal Sastre. Tornem a baixar per travvessar ara el Torrent de Malanyeu per fressa ben marcada i a gual. Com que anem a l'esquerra de la paret, no ens enfilem gaire i anem decantant-nos a l'esquerra tot buscant el millor pas entre el bosc esclarissat. La nostra via la trobem senyalitzada amb una fita i uns pals arrepenjats a la paret, és la Palpant l'Infinit.
El Toni a la primera tirada de la Palpant l'Infinit controlat atentament pel Joan.
Avui anem tres, el Toni comença, no ens dona opció...qui la vist i qui el veu, abans no volia començar mai. Tenim una ressenya amb l'itinerari aproximat, però tal com veïem el terreny, haurem de tirar molt d'intuició. D'entrada un pany de paret que es va redreçant, prou net de vegetació, però amb la roca d'aspecte sorrenc que d'entrada no inspira massa confiança.
Assegurant aquesta primera pilastra.
La dificultat és baixa, el que permet aturar-se i estudiar els passos i on posar alguna protecció. Al capdamunt troba uns passos prou atlètics que fan gaudir. El perdem de vista i també la tirada perd gràcia, ara és grimpar entre arbustos fins a una gran alzina a on farà reunió.
A la bonica segona tirada
Quan entrem a reunió el Toni continua, al davant une splaques verticals ben fissurades, algun pont de roca per marcar el camí...li engalta recta i cap a l'esquerra aprofitant les escletxes horitzontals de les plaques; mes amunt flanqueja a la dreta per esquivar un bosquet penjat i torna a entrar a les plaques prou trempades i que s'haurà d'anar equipant, sortint una tirada reexida i atrevida. La reunió es fa dalt la carena assegurant en una arbret.
La Serra d'Ensija amb barret blanc des de la carena.

Les assegurances entren tan be com volem...

Baixem caminant resseguint la carena cap a ponent, enforcadura per la que passem al sud.
Han estat pocs metres, sí, però intensos! cal anar triant el pas millor i el teu propi camí donat que la roca et deixa triar per on passaràs. És d'hora i baixem per a fer la via del costat. De la carena desgrimpem pel vessant sud a buscar un pas que ens permet travessar al vessant nord, aquí hi fa "viruji". Per corriol perdedor anem resseguint la base de la paret fins que quedem penjats, ens toca recular i baixar per una canaleta que abans no havíem vist, d'aquí ara sí, tornem a flanquejar direcció ponent fins a trobar un corriol que ens porta al pas que ens torna a la llum i l'escalfor del vessant sud. Unes giragonses del camí i tornem a pujar a buscar la base de la paret, aquest cop per a fer la via Tocant el Cel a pocs metres a la dreta de la Palpant l'Infinit.

A la placa compacta de la Tocant el Cel
Aquesta via em toca a mí, d'entrada és prou senzilla fins a una placa d'aspecte llis i relliscós...a mesura que m´hi acosto veig que és millor del que semblava, engraonada i rugosa, es deixa pujar molt be, al capdamunt entro al mig de la mateixa per anar -la continuant fins que mor en el guirigall de blocs i garrics... interpreto malament la ressenya i me'n vaig a la dreta en contes de l'esquerra, que és on hauria d'haber anat...aquesta dislexia mental brrr!!! Quan recupero els companys el Toni em fa adonar de l'error i ell i el Joan van a buscar la reunió. Al davant tinc una placa prou maca amb un pont de roca llaçat que és el que m'ha confós.
Bonica rampa foradada per on va la segona tirada.
Després d'un tram selvàtic som a la reunió, al davant una placa de foradets Malanyeuencs protegida per tres ponts de roca, be, anem be! acabat aquest bonic tram continuo, ara sí cap ala dreta a buscar unes plaques verticals, a la primera força amunt, un bon pitó, és el tram mes obligat de la via. Ja llaçat i a la placa, la continuo tot buscant el millor camí, tot és ple de fissures. Veig al fons la palestra on acaba la via, el cim de l'Àliga, amb una escletxa fins dalt. A mesura que 'enfilo puc triar pèr on passar, m'adono que si vaig a la fissura cimera alehores la baixada serà mes complicada, amb el que no canvio d'escletxa fent reunió uns metres per sobre de l'anterior línia, és l'avantatge de fer aquest típus de vies, que l'itinerari te'l fas tú.
Foto cim 50 anniversari UES
Ens toca repetir la baixada caminat, molt millor que rapelant, en aquest terreny seria enganxada de corda segura i algun regalet... Se'ns fa curta la baixada, serà que ja ens la coneixem... Ha estat un dia profitós, coneixent un sector de Malanyeu que juga a una altra lliga, molt divertida per cert.


Resenyes que trobareu a

  • Ressenyes del Berguedà
  • Vies d'aventura per gaudir escalant autoassegurant-nos. Bona roca i millor paisatge. Recomanables. Agraïr als seus aperturistes, l'estil i l'itinerari. Aneu amb un joc de Tascons i un bon joc de Friends , d'Àliens al Càmalot/Tòtem del 2.