Via d'en Martí al Cingle Roig de les Costes de Rebalç. Esperó de Cal Fité. Serra del Verd. 29-09-2018.

El Cingle Roig de Cal Fité amb l'evident esperó.

Aquest dissabte finalment puc anar i acabar aquesta via: la via d'en Martí va ser oberta el 1997, 24 de Març, per en Francesc Sunyol, Manolo Quevedo i Jordi Gonzalvez, ara fa ja 21 anys! quan vaig tenir a les meves mans el llibre El Plaer de l'escalada d'en Ramon Majó ja me la vaig mirar i des d'aleshores que per un all o una ceba restava a la llista de pendents. Va passar una època de fama quan tot el mon dels Blogs la van anar a fer i ha passat una mica a l'oblit internaútic. Ara fa tres setmanes buscant vies on la calor no apretés hi vam anar amb el Toni, per fí! però ai làs, arribant a la primera reunió el company es va ressentir d'una lesió i cap avall...tanmateix a tots dos ens va impressioar tant la zona i la paret que no hem tardat a tornar-hi i és que val la pena.

Camí d'aproximació que vam fer

Per anar a la via cap pujar a Sant Llorenç de Morunys i d'allà fer cap als nuclis de la Pedra i la Coma, just passar el trencall de les Fonts del Cardener, en una recta, a la dreta hi ha un rètol que indica Cal Fité, Camí Particular. Molta cura en pujar-hi la pista, encimentada, és molt estreta i el creuament amb d'altres vehicles sols es pot fer en trams concrets. Respecte pel veinat i aparqueu en llocs on no molesteu. Nosaltres la primera vegada ho vam fer abans de la penúltima casa en un bon eixamplament d'on surt un corriol fins la paret, però aquest cop ho hem fet millor i hem seguit amunt fins sobrepassar Cal Fité aparcant en un marcat revolt a la dreta, a aprtir del qual no es pot continuar, senyal de direcció prohibida. La pista mor en una casa on guarden gossos, i que deixarem a sota quan aproximem.

Admirant les Cingleres

Abans d'arribar a la casa dels gossos hi ha a l'esquerra un corriol amb marques grogues, el seguim ben amunt fins una collada, aleshores el deixem per flanquejar entre feixes a la dreta fins a trobar la capçalera de la tartera, evitant-la gairebé tota i apareixent al peu de les parets; la via és al final i ens caldrà enfilar-nos una mica. Un arbust característic que sobresurt en marca i "dificulta" l'inici.

A peu de via, per la fissura diagonal comença.

El Toni sortint del tram vertical i entrant al flanqueig de la següent fissura 

En passem via fins l'inici, ja ho coneixem de l'anterior excursió, ens preparem i...el Toni s'ha deixat el casc! sortosament el te al cotxe i no és lluny. Mentre l'espero i per no refredar-me vaig a buscar les altres vies que hi ha obertes, mes a la dreta, trobo una línia de pitons que suposo és la Ful d'Istambul, fa bona pinta, tot i que la roca no sembla tan franca, caldrà buscar-ne la ressenya, algú la té? Ja amb Casc del Toni començo la primera tirada, ja coneguda de l'anterior vegada, intento vendre-li al Toni però no compra ha ha ha Comença enfilant un muret amb bones mans i peus, et decantes a l'esquerra per sobre un desplomet, espectacular, bones mans et permeten enfilar a buscar el primer espit a la base del diedre fissura, aquí trobem un pas gorilero d'unes llastres d'aspecte fràgil però que aguanten! s'engrapa la seguent assegurança i se surt a una feixeta, aquí en teoria hauria d'haver-hi un tercer espit, jo no el vaig trobar, ni buscar, el terreny és franc i senzill, enfilant per unes grades trencades a buscar un nou diedre, ben camuflat hi trobem un pitonet rovellat que dona moral per superar-se i encetar l'extrany flanqueig d'entrada al segon diedre; un darrer espit aquí. Ara ja fàcil per grades s'entra al replà de reunió, una Sabina llaçada ho protegeix.

Vertical inici de la segona tirada

Primera reunió ben còmoda, al davant un diedre vertical que l'anteiror vegada pensava que era per on continuava la via, el Toni s'hi va posar i se li trencava tot...tanmateix sanejat ha de ser una variant espectacular! avui ja sabem que la via continua flanquejant a la dreta de la reunió estant, passos atlètics amb una roca a contorlar a l'inici. No trobem un pitó de via, però ho complementem amb un bon Tòtem. El priemr espit no es veu, és amagat ben aprop, el que sí que vèiem era el segon. La tirada decanta a la dreta fent-se cada cop mes fina de mans fins arribar a una fissura vertical on a més desapareixen les assegurances, fins aquí prou ben assegurat. A la fissura hi entra tot, Fissurers o Friends, al gust. Aquest tram sense ser difícil et fa escalar ben atent ja que de peus no vas sobrat...sort que a la que t'enfiles trobes uns bons cantos i sorprenent també quan ens adonem que la placa acaba en una llastra separada de la paret! em va recordar els estrats del Serrat del Poll. Trobem un darrer espit abans d'entrar a reunió, que es fa en unes alzines, concretament a la de mes a l'esquerra.

No trobem el pitó inicial, però es protegeix be.

Equipant la fissura abans d'entrar a les Alzines.

Tercera reunió, un comodíssim replà amb vistes!

Aquesta segona tirada ens ha sorprès, ens la pensàvem mes de tràmit i no! s'ha d'escalar. La que sí anàvem advertits que ens posaria les piles és la tercera, aquí hi ha el tomàquet de la via...comença flanquejant a l'esquerra tot buscant el camí més amable i lògic, els pitons que anem trobant ens confirmen la línia. El tema es va redreçant a mesura que ens acostem al perfil de l'esperó, fins a la verticalitat d'unes plaques que imposen. Aquí ja comença a tibar i trobo un pas que ni amb l'estrep m'en surto...suposo que no l'he sabut agafar però ja que porto una "tramposa" m'ajudo per xapar. Superat aquest pas que m'ha condicionat, trobem un parel de pitons ben aprop un de l'altre, el de sota es mou...els llaço tots dos per si de cas! Vaig amunt mig en lliure mig en artifo, poso en dos trams un parell de tascons que queden prou be. Abans d'entrar a reunió nova placa vertical molt ben protegida i que faré en A-0; l'entrada reunió se les porta, jo l'agafo decantant-me a l'esquerra on trobo millors peus, però de mans quedo venut havent de fer una bona estirada com qui surt de la piscina, el Toni al seu torn ho fa directa trobant millors mans però amb pitjors peus.

Sortint de la segona reunió en diagonal a esquerra ascendent.

Potents plaques ben assegurades amb feixeta intermitja per agafar alè!

L'entrada a reunió, cansadet com hi arribes et fa serrar les dents!

Curta, in.tensa i divertida quarta tirada

Aquesta tirada serà la única que fem al sol, ara canvia la orientació entrant als diedres a l'ombra. Surt el Toni a fer la quarta tirada, aquesta és curta, possiblement no arribi ni als quinze metres però és intensa i atlètica. Hi trobem només un espit al fons del diedre, abans de superar el desplom. Comença amb passos extranys per enfilar-te a la llastra vermellosa del davant, ens hi enfilem a sobre per baixar a buscar el fons del diedre, som sota un desplom que se supera per la dreta amb passos gens intuitius, cal posicionar-se molt be i buscar les preses que hi son, tot això autoassegurant-se. Vaja que per ser IV et deixa satisfet! amb raó ja comenten que la via és Dolomítica, allà els tercers desplomen ha ha ha !

Assegurant la sortida del sostre, on cal posar-s'hi be per sortir-ne.

La Vall del Cardener amb l'embassament de la Llosa del Cavall al fons.

Sortint del perfecte diedre vertical de la darrera tirada.

Ja som a la darrera tirada, aquesta díuen és la cirereta de la via, fem un diedre vertical i agraït d'escalar amb acabament espectacular, vaja un regal! superat aquest un tram trencat on caminem a buscar un altre diedre a l'esquerra, aquest amb roca coralina ben extravagant! La primera assegurança hi és força amunt amb el que poso un friend abans. Mig en placa mig en diedre assoleixo una reunió-ràpel, la via continua uns metres a la dreta per una curta xemeneïa.

Segon diedre amb roca coralina, que acaba a la dreta en una curta xemeneïa.

Entrant a la xemeneïa

Instal.lació de ràpel abans de la xemeneïa; la plaqueta indica 57m i 55m.

Donat que volem baixar pels ràpels que s'han arranjat per a poder baixar d'una sola anella gràcies a un enamorat d'aquest Cingle, en Peta, ens quedem aquí, aprofito la Sabina de sobre per restar-hi més còmode. La linia de ràpels són dues instal.lacions amb Bolts del 12 i anella que els uneix amb una sola anella que facilita que no s'enredin ni rissin les cordes, gràcies Peta! Els ràpels tanmateix són ben volats, no tocant paret un bon tros. Des d'una vira abans del desplom s'albira l'altra instal.lació molt ben assenyalada, i és que no sobra gaire corda no!

Sabina sobre la instal.lació del ràpel;  aquest és prou incòmode per fer les maniobres.

El Port del Compte el tenim ben present al darrera.

Des d'aquest esperó el ràpel es torna volat, al fons veurem la següent instal.lació ben visible.

Foto peu de via !

Tot tornant admirem l'esbelta línia amb els diedres finals.

Ressenya aproximada de la via.

Una via que ens ha sorprès, per l'entorn, salvatge i solitari i per l'escalada, ben atlètica i mantinguda sobretot a partir de la segona tirada. Assegurada per no patir, es pot complementar facilment als trams fissurats que s'han deixat nets. Ideal per dies de calor per la seva orientació sud-oest, ideal pel matí. Evitar en dies frescots o de vent, sobretot tenint en compte que la base es troba a 1400 metres en ambient d'alta muntanya. Si no domineu el 6b/6c agafeu estreps per la tercera tirada i uns quants tascons i friends mitjans per la quarta i final de la segona. Si no voleu baixar rapelant, es pot fer caminant: una vegada dalt de tot un corriol perdut baixa cap a la dreta, sud, fins a trobar una grossa Alzina amb bagues per rapelar (35m) Felicitar els aperturistes per aquest regal de línia tan ben trobada en una paret prou trencada i vegetada.

L'Aguda gran, via del Quico, una via interessant en una raconada idíl.lica. 01-09-2018.

Des de la pista l'Aguda gran;  pel perfil de la dreta va la via.

Amb les calorades d'aquest estiu costa trobar lloc per grimpar fresquet i que no hagis de fer molts quilòmetres...amb el Toni vam coincidir en que l'aresta de l'Aguda gran sobre La Nou de Buerguedà podria ser un bon lloc i ho vam encertar. Per arribar-s'hi cal pujar cap a Berga i d'allar continuar com si anèssim a Malanyeu, just passar la Central Tèrmica de Cercs anem a la dreta cap a La Nou. Arribats al poble anem en direcció a La Clusa, deixant el cotxe a les envistes de l'agulla on per un corriol prou evident i amb intuició arribarem a peu de via.

El Toni arribant a la sorprenent primera tirada

De camí encara trobo un parell de Rovellons...a veure si no escalarem ha ha ha...per sort n'hi ha pocs! quan intuïm que som a l'alçada de la paret enfilem cap a aquesta, primer trobem una via d'aventura on veïem un pont de roca...es veu interessant i potent! tornem a la pista i una mica mes amunt, ara sí la via del Quico. Peu de via petit i còmode. La primera tirada em sorprèn! passos delicadets a l'inci per continuar amb un caire atlètic i vertical fins la reunió on arribo ben "calent"; abans d'entrar-hi un diedre on cal posar-s'hi be. Una disfrutada vaja!

Començant la segona i a l'inici de la "gresca"

Reunió còmoda en un replà; surt el Toni en flanqueig ascendent a l'esquerra, un tram d'aspecte rentat ja el posa en alerta. Superada una cresteta s'aixeca sota un desplom on cal ajudar-se de les cintes per anar progressant fins a sortir-ne. Aleshores l'escalada esdevé agradable fins la reunió.

Recuperant la tercera tirada, prou divertida.

De moment ens està sorprenent la via! vertical i potent, llàstima de que la roca és poc agraïda al tram central de la segona obligant a tibar de cintes... La tercera tirada comença vertical a la reunió amunt. Aquí les assegurances són col.locades a l'esquerra d'on hi ha les preses si es va en lliure...surt tota en lliure però cal afinar amb algun foradet i invertits amagats.

Al cim fent una variant de la via.

La darrera tirada ja és una grimpada que el Toni redreça fins al cim de l'agulla, la reunió és abans d'aquest en un sòlid esperó a l'esquerra, tot el contrari del que es troba el company, descompost i fragmentat, vaja que no és gens recomanable fer aquesta variant...això sí va quedar molt estètica.

L'Aguda petita des del cim de l'Aguda Gran.

Pot-Llibre de registre.

Primer ràpel 

Del cim crestegem fins trobar la reunió cimera, de la que rapelem, dos ràpels fins la segona reunió i d'aquesta un de llarg al terra.

Mas Cuirols, Cingle de Les Rovires i Cingle de la Tor.

Per celebrar l'agulla un bon dinar a Ca n'Anglada ( Malanyeu)

Ressenya de la via de la web dels autots
J. Frontera, R. Majó, E. Martínez i J. Oliva. 

Una via prou interessant, molt ben equipada amb parabolts per no patir gens! ideal per dies calorosos; evitar en dies freds o humits ja que la paret és molt vegetada. Recomanable.

Festival eròtic al Montsec de Meià. 10-09-2018. La Noguera.

La punta oriental del massís és per on va la Festival Eròtic.

Aquest dilluns aprofitem per anar a Rubies, al Montsec de Meià, també conegut com lo Peladet. Jo tenia la paret com una zona d'hivern, però la baixada de temperatures d'aquest inici de setembre, permet escalar-hi sense passar calor. Avui fem colla amb el Joan Boter i en Xanadú, ells aniran a la Guineu Lliure, nosaltres a la Festival Eròtic, que fa temps que tant jo com el Joan Pera tenim a la llista de pendents. Esmorzem a Cal Cirera, a Vilanova de Meià que cal posar "benzina"; avui fem l'aproximació, no pel poblet de Rubies, sinó que per la pista que et deixa prop de la Portella Blanca. Cal continuar la carretereta que mena a Llimiana i Toló; en una recta just deixar enrera unes naus ramaderes agafem un trencall a l'esquerra que indica cap a la Portella Blanca; la pista està en prou bon estat, però, atenció! deixeu el cotxe abans d'una forta baixada, ja s'intueix la Portella, ja que hi ha molta pedra solta i sense tracció 4x4 us hi quedareu atrapats, vam veure-hi rescatar dos cotxes!

Superat el pas clau, sota la bavaresa, i flanquejant el sostret a la segona tirada.

Una vegada a la Portella Blanca baixem pel camí a Rubies, direcció sud; força avall, ja veurem la paret ben alta, agafem un trencall a la dreta, de pujada és més evident, nosaltres ens vam precipitar i vam haver de recular. Deixem enrera l'esperó per on va la nostra via i continuem un tram, ens acomiadem dels companys i nosaltres reculem tot grimpant a buscar el peu de via. Passem per sota la impressionant placa de la via Cabra Boja 6b i poc després, en un bosc penjat comencem a grimpar amunt fent el que serà la primera tirada fins a un relleix on hi ha una alzineta i un espit ens confirma que som a la via.

Entrant a la "nostra" primera reunió.

Començo la tirada: m'enfilo a sobre un relleix on hi ha el rpimer espit i flanquejo còmodament fins encarar un diedre vertical al capdamunt del que hi ha la segona assegurança. Puc llaçar un pont de roca, tot i que la bonior de les preses fa que t'enfilis molt segur. El pas de la tirada és sortir del tercer espit per engrapar una bavaresa, pas finot finot i que acabo de resoldre tibant de cinta....m'ha faltat confiança. La continuació és prou atlètica fins sota el sostre que flanquejo cap a la dreta per entrar a una placa de franges Vilanovines excel.lent! Quan la paret s'ajeu miro amunt i veig unes plaquetes a la dreta que m'enganyen i entro a una zona de feixa on hi ha una reunió de dos parabolts i que xapo. Mentre estic recuperant al Joan m'adono que la nostra reunió és més a l'esquerra, doncs veig dos espits amb un gran mailló. Tanmateix estem a la mateixa altura, aquesta és més còmoda, és la de la via David Duaigües, i li comento al Joan que ja flanquejarà i utilitzarà la reunió com a primer punt d'assegurança, i ens va prou be.

Començant la tercera tirada i última per a nosaltres.

I així ho fem, flanqueig senzill fins la reunió, de la que s'enfila a sobre cap a l'esquerra per trobar un espit força a l'esquerra, on la roca és millor. D'aquí amunt a buscar el sostret que tenim al damunt i que superarem per l'esquerra. A aquesta alçada troba un pitó i el perdo de vista ja que va per un diedre-placa que queda amagat des de la reunió. Aquesdta placa és de molt bona qualitat, de franges bones, no tant la part esquerra; continua amunt per les plaques no trobant cap assegurança fins sota la reunió de dos espits en una franja horitzontal sense peus, ben incòmoda, tant que el company continua amunt! supera el pas de 6a inferior de l'inici de la darrera tirada, m'avisa, atenció que tinc un pas dur...??? l'aviso que està fent la següent tirada, però ja hi és posat i continua...ja em veig sortint a l'ensamble...avança lentament fins que m'avisa Reunió!! M'han quedat dos metres escassos de corda, buff. Ara això em fa adonar que les ressenyes que havíem consultat no són gaire riguroses amb el metratge, ja que sóc a una reunió uns cuatre metres a la dreta de la nostra i encara ens ha sobrat corda, poca, enllaçant les dues tirades que en teoria eren de 35 i 40 metres respectivament. I sense gaire fregadís de corda.

Foto "Eròtic Cim "

Quan ens retrobem el felicito per la tirada que s'ha fotut, tot i que m'ha deixat sense el meu tram, punyetero haha ha, d'aquí podríem sortir caminant per una feixeta a la dreta fins la Portella Blanca, però acabem d'arribar al cim en una tirada de 60 metres de caminar fins al mur somital d'uns 15 metes i que pujo equipant-lo fent una escaladeta de IV molt agradable. Al cim esperem als companys que ja estan sortint de la Guineu lliure.

Ressenya dels autors

Escalada molt bona, intensa i curta. Amb una primera tirada que no ho és, una segona de les millors que he fet aquí, una tercera bonota malgrat el trencat del terreny fins al diedre vertical i una quarta amb un començament cinc estrelles!! Si se li ha de posar alguna pega és que quan t'has escalfat ja s'ha acabat. A tenir en compte el fet d'enllar la tercera i la quarta tirades, ja que la reunió tercera a part d'íncòmoda, fa por amb un parell d'espits tan sols...i és que ens estem mal acostumant he he he oi Joan?