Via Esquivaboles a La Cajoleta. Els Ecos. Montserrat. 21-10-2023.

A l'inici del Torrent del Migdia a l'indret del coll de l'Ajaguda, La Cajoleta a primer terme. Foto Salvador Berdajín.

 

                 Escalar a la Cajoleta val molt la pena, ja que a l'haver de fer una bona caminada, gaudirem d'una tranquil.litat assegurada, tanmateix cal vigilar amb les regulacions per nidificació d'aus que sovint ens impedeixen d'anar-hi, enguany la prohibició ja s'ha aixecat. ( Consulteu però abans de fer la caminada la web del Patronat de Montserrat.

Aspecte frontal des de peu de via i visió lateral, les aparences enganyen...

APROXIMACIÓ:

Cal anar a l'aparcament que hi ha habilitat abans d'arribar a la Vinya Nova, millor que fer-ho al del restaurant, estarem més tranquils;  del final de l'aparcament surt un corriol que ens du cap a Can Jorba, abans d'arribar-hi seguim la pista que voreja la base de la muntanya cap a la dreta, després d'una pujada, baixem i ja altre cop al pla veurem uns rètols i pals indicadors , és el camí dels Francesos.

El seguirem en progressiva pujada fins al Coll de l'Ajaguda;  ara baixem a buscar el Torrent del Migdia, quan som a la seva llera al davant ja tenim la base de la Cajoleta. El peu de via és a l'esquerra de l'aresta Brucs mentre q    ue una mica més amunt i a l'esquerra trobem el de la via Aran.

El primer llarg és una bonica grimpada.

Primer llarg:      Escalada ajaguda que s'anirà redreçant, cal vigilar d'anar recta amunt i no derivar a la dreta car és l'aresta Brucs.   Escalada tranquil.la i plaent.

El segon llarg ja es posa més dret i gaudim d'una roca excepcional ! Fotos Josep Maria Mallofré.

Segon llarg:    Continuem recta amunt amb, ara, una mica més de trempera....bona roca i mica en mica agafem ambient.  Trobarem algun ressalt que superarem pel mig.

Recuperant el segon llarg.

El tercer llarg comença flanquejant a l'esquerra.

Tercer llarg:     Ara toca escalar flanquejant cap a l'esquerra, hem d'evitar La Bola cimera, d'aquí el nom de la via !   Mentre l'aresta Brucs ho fa per la dreta, nosaltres pel vessant contrari.    La roca esdevé fabulosa i l'escalada cada cop més vertical, per gaudir.   Un mur ben trempat és la cirereta final, una vegada superat grimparem per terreny ajagut a buscar la reunió cimera.

Per enfilar resta amunt més endavant. Foto Joan Pera.

Descens:   Ho fem en dos ràpels, un primer curt, d'uns 15 m. el trobem al vessant nord una mica per sota del cim i un de 50 des d'un arbre fins als pedrissos per on desgrimparem fins a tornar al peu de via. 

Un muret final ben vertical i amb roca per gaudir !

Foto Cajoleta 

Material:    És una via de placa equipada on amb 8 cintes exprés farem.

Ressenya dels autors, gràcies !

Una via oberta per Luís Alfonso i Josep Solé el 2010, recomanable !   Per aprofitar la caminada fins aquí pot anar be i aprofitar per a fer alguna cosa més, com la via

Jaume Ferràndez Rubio al Serrat de la Cajoleta i que trobem a l'acabar el segon ràpel, o be la via Aran, per l'estil de la ja feta o l'Aresta Brucs.  Pel vessant sud est la  Pluja d'Idees, Juan Rayo Saltarín o la Christmas Race....