Via Òscar al Barranc Fondo, una raconada per a dies freds i ventats ! Sant Llorenç de Montgai. 22-02-2024.

Paret de la Formiguera, a sota i darrera Barranc Fondo.

 

        Sant Llorenç de Montgai és una raconada ideal per aquests dies freds d'hivern on costa trobar on grimpar....i concretament el Barranc Fondo  ja que queda arrecerat del tot del vent del Nord.   Tanmateix a evitar si hi ha boira i sobretot en dies calorosos ja que pot esdevenir un forn.  

APROXIMACIÓ:

                             Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que seguirem fins a trobar un trencall a l'esquerra, travessem el torrent del Barranquet del Mas del Cinto per enfilar amunt cap a remuntar la via de tren de Lleida a La Pobla de Segur;  la travessem amb cura, passen pocs trens però en passen, i continuem planejant el camí a la Paret de La Formiguera;  no ens hi arribarem quan puguem anirem baixant cap al fons del Barranc Fondo, mateix camí que per a la Ferrada "Càgate Lorito".   Ja al fons de la barrancada revolltem un morro rocallós, passat aquest comencem a pujar i just passat un tram de cadenes, al davant, ja veurem el pany de paret on tenim la via, si ens hi fixem podrem apreciar la línia que segueix.

Dins el Barranc Fondo ja s'intueix la línia de la via Òscar.

Començant el primer llarg, encara a l'ombra.

Primer llarg:    Després de superar una graonada vegetada arribem a l'esplanada de peu de via;  la línia es veu neta de vegetació, no sembla engrescadora ja que la roca te aquell aspecte trencadís....però és tan sols una sensació i anirà millorant a mesura que progressem.

A la part final la paret es redreça i hi trobem el pas de la tirada, una vegada superat entrem a la reunió sota el vertical mur del segon llarg.   

Arribant al tram que més apreta.....

Recuperant el primer llarg. Foto Santi Soler.

El segon llarg demana artificial sinó fas 6b....Foto Santi Soler.

Segon llarg:       Comença a la vertical de la reunió ben trempat, 6b díuen...per mí artificial, depenent de les ganes que tingueu d'apretar podeu optar per un artificial amb estreps tranquil o anar tibant de cintes, molt més cansat ! Arriba un punt que podrem continuar en lliure, mes o menys passats els cinc primers bolts.   La continuació encara apreta però va afluixant fins la reunió.  Roca immillorable com l'equipament.

Entrant a la segona reunió.

Flanqueig horitzontal a buscar la tercera reunió i equipament original.

Tercer llarg:      Aquest és un canvi de reunió per evitar un tram dolent de roca;  fa un flanqueig horitzontal senzill en el que s'ha deixat equipament original.   

De la segona reunió es pot anar a l'esquerra a buscar la variant directa, que en una llarga tirada arriba al cim.

 

Quart llarg d'aspecte trencat, molt sanejat. Foto Santi Soler.

Quart llarg:     Comença enfilant per unes franges en tendència a l'esquerra, primer ajagudes per anar trempant, aleshores agafarem una vira ascendent a l'esquerra que amb passos bonics i roca millor que no sembla ens deixa a la reunió, en un replà terrós.   Llarg molt ben trobat.

Recuperant la quarta tirada, molt ben trobada.

Cinquè llarg:      Comença anant a la dreta per unes llesques esmolades de peus que ens deixen anar guanyant alçada per situar-nos a la vertical i enfilar amunt un tram prou finot.    Superat aquest anem a l'esquerra per evitar un sostret i ja per terreny mes suau fem cap a a la reunió cimera.   Aquest darrer tram tot i la seva senzillesa s'ha d'escalar amb atenció.

Aeri flanqueig inicial del cinquè llarg.

Superat el tram vertical, ara ens decantem a l'esquerra per terreny amable fins la reunió.

Sortint de la vertical de la darrera tirada. Foto Santi Soler.

Via oberta entre el 1973 i el 1974 per Pep Godoy, Jordi Mayor i Miquel Angel Blasco;  el 2011 una colla del grup GALL ( Grup d'Ascaladors de Lleida) Nico Contreras, Pepe Pueyo, Jordi Gázquez (Tato), Juan Linares, Sergi Rosell, Lluís Olondríz. Josep Godoy i Agustí Sans,en va restaurar les dues primeres tirades obrint la variant directa.  El 2023  van reequipar els dos darrers llargs deixant la via per a fer només amb cintes.   Agraïr-los la feinada !

Descens:     Podem optar per rapelar anant a buscar la reunió de la variant directa i així fer aquesta magnífica i potent tirada, o acabar de baixar al fons del barranc en dos ràpels.

Per baixar caminant anirem en direcció est, fites, per corriol que ens deixa a les vies del tren, per un túnel sota la via sortim al barranc per el que hem pujat, d'allí a l'aparcament.

Ressenyes dels amics Manel i Ita i de Lluís Parcerisa ( Romàntic Guerrer)

Material:    Via completament equipada, 15 cintes i estrep/s.

Terra de Nòmades al Pollego Est, una via llargament desitjada ! 08-11-2023.

L'imponent Pollegó Est tot remuntant la canal de l'Artiga Alta.

 

Terra de Nòmades és el nom que els aperturistes,  Joan Rovira i  Ricard Darder varen posar a aquesta magnífica i espatarrant línia que ratlla de dalt a baix el perfil sud oest del Pollegó est.   Hi varen treballar cinc dies fins acabar la via ( 02-09-1990) i explica en Ricard Darder ( extret del llibre La Quimera d'una primera de Josep Jané Valley) que quan va arribar dalt de tot va deixar anar un crit salvatge, que hi havia un sol rogenc immòbil en l'horitzó que semblava anunciar el presagi d'alguna cosa que no podia desxifrar....i és que no n'hi havia per menys, quin orgull solcar per primer cop aquelles plaques i verticals fissures.

Enamorat d'aquesta línia hi vaig fer diferents intents, un el 2016 amb l'Ivan Lorca i l¡altre el 2017 amb el mateix Ivan i el Pep...en ambdues ocasions no vam passar del segon llarg per diferents motius i no ha estat fins el novembre del 2023 que vam cuadrar agendes amb el Jordi Ceballos per tornar-hi, ell també hi tenia alguns intents i em vaig comprometre a fer la primera tirada que ja havia assolit anteriorment.

APROXIMACIÓ:      

Cal anar al restaurant de la Vinya Nova i deixar el cotxe a l'aparcament Nubiola;   d'allà seguim la pista direcció Collbató, passem una tanca metàl.lica ( dreta) i arribem a uns pilons de fusta per evitar l'aparcament, aquí agafem un corriol a l'esquerra que ressegueix la vall fins entrar a la canal de l'Artiga alta, trobarem abans que el camí comenci a enfilar-se un trencall a la dreta que va a la ferrata de les Dames per l'Artiga baixa, nosaltres continuem remuntant el torrent direcció a la Roca de la Palleta i el Pollegó est evident des d'alguns trams del camí, quan som a l'alçada del Pollegó remuntem un torrent cap a la dreta fins a la base de la paret, peu de via evident en una clariana sota alzines i algun bloc gran a terra, ja veureu els primers bolts.

Primer llarg en un intent anterior.

Primer llarg:     Comença en una placa compacta amb alguns forats i una fissura a la seva dreta, aquesta fissura ens permet assegurar-nos abans de xapar el primer bolt, prou amunt!  Aquí hi entra un tòtem,Àlien groc a caldo, tant a caldo que va aguantar quan abans d'abastar la primera assegurança el peu esquerra va patinar hi vaig anar avall....per sort només un ensurt, tot i que el Jordi en va sortir mal parat ja que el vaig arrossegar contra la paret colpejant-se el genoll amb l'únic bloc que hi ha a peu de via...moments d'incertesa, el Jordi està prou adolorit...penso, vaja un altre intent...però el company és de ferro colat i pàssats uns minuts m'anima a continuar, aquest cop me n'en surto!   progresso amb cura de bolt a bolt, el darrer és a sobre d'un llavi vermellos on hi entra molt be un Tòtem de l1, però avui no hi arribo...els anys no passen en va....tanmateix col.loco un ganxo i m'hi penjo d'estrep....cap avall altre cop! sort que al ser tan vertical no em faig res, ho torno a intentar i ara sí, aguanta i puc posar el friend i arribar a xapar el darrer bolt;  continuo,  cal flanquejar i passar sobre la branca d'una alzina per entrar a la pregona fissura que ja no abandonarem.   Aquí la progressió és més senzilla, però cal autoassegurar-se.  Al capdamunt la fissura s'estreny i cal pasar al marge dret per entrar a la reunió en un replà ben amable després d'uns passos ben distrets !

Arribant al llavi on aquest cop ens va costar mes.

Ja superat el llavi, enguany vam haver de fer un pas de ganxo...Foto Jordi Ceballos.

Recuperant el primer llarg al tram de fissura i apunt de flanquejar per entrar a reunió ( a sota)

Inici del segon llarg amb flanqueig a retrobar la fissura que havíem deixat.

Segon llarg:   De la reunió sortim cap a l'esquerra a buscar la fissura, aquesta comença tranquil.la per ràpidament trempar a la verticalitat absoluta.  Escalada de molta col.locació ben assegurada i que podem acompletar amb friends si ho necessitem;  ja superat el tram balmat la progressió esdevé mes amable arribant a la reunió, que torna a estar a la dreta de la fissura;  entrar-hi torna a demanar cura i tremp.  

Reseguim tota la fissura fins l'entrada  a la segona reunió que tornem a la dreta.

Sortint de la segona reunió altre cop a buscar la fissura.

Tercer llarg:      Tornem a flanquejar a l'esquerra per reprendre el fil de la fissura que anem seguint gairebé des del terra.   La seguim d'entrada sense complicacions, per salvar un primer ressalt del que arribem al punt més estret on haurem de progressar en diedre i autoprotegir-nos.    Una vegada deixem enrere aquest tram arribem a la tercera reunió en una bona lleixa sota un mur ben vertical.                

Començant el quart llarg i ja superat el tram de 6b.

Quart llarg:       De la reunió tenim al davant un mur compacte i ben vertical, una mica a la dreta el mur presenta una fissura estreta que ens permetrà superar el tram més fort, 6b + díuen..., en artificial que equiparem amb Tòtems petits ( negre i blau) que ens permeten abastar els primers claus fins a sortir a reunió en lliure.

Sortida del cinquè llarg, on no s'hi val a badar.

Cinquè llarg:      Gairebé som dalt de la paret, resta un curt tram per sortir-ne;   comencem per la dreta a buscar un esperó de roca d'aspecte sospitós, amb grans còdols.     Passat un curt tram vertical la paret s'ajeu i es progressa amb facilitat i cura fins la reunió, cura sobretot ja que malgrat la poca dificultat de la tirada, aquesta és neta i de difícil protecció.  

                          

Cinquena reunió en un còmode replà.

Sisè llarg on haurem de navegar per provar d'autoprotegir-nos.

Sisè llarg:          Aquesta tirada torna a ser neta, de completa autoprotecció, amb el que decidim partir-la aprofitant la reunió de la via Sorpresa, ben a sota de la placa final.   Primer flanquegem per terreny trencat aprofitant alguna arrel per llaçar-la i protegir-nos.

Ja al tram final ens trobem amb una placa que haurem d'anar superant amb cura buscant com autoprotegir-nos: hi podem posar un Tòtem blau a mitja placa i a sota el llavi cimer un Àlien groc i un Tòtem negre,per acabar d'arribar al cim pel diedret de la dreta on també podrem posar quelcom abans de sortir al cim.

Tirada psicològica, ja no queda res, però cal escalar fi i segur.

Al cim no hi ha reunió, anem a buscar unes Savines per a fer-la.

Diedre final on haurem de controlar la roca.

Reunió cimera en unes Savines.

Descens:      Caminem uns metres en direcció est, seguint el carener fins a trobar una graonada que baixem, trobant els ràpels de la via Son de la Llarga.   Cal fer dos ràpels el primer de 50 m i el segon de 55 m.

Si preferiu baixar caminant, aleshores caldrà carenejar tot el serrat del Pollegó fins a la capçalera de la vall de l'Artiga Alta, hi trobarem alguna fita.  La canal demana algun pas equipat.

Ressenya de l'amic Josep Santasusanna i d'Ona Climb de l'enyorat Pere Forts.

Una gran via llargament desitjada!  molt agraït al company Jordi Ceballos per la seva tossuderia, sense, encara seguiria a la llista de pendents, i és que després dels saques i un intens dolor als peus que em va anar apareixent passada la segona tirada, jo hagués abandonat...el mal de peus va fer que no m'atrevís a fer cap mes tirada de primer donada la manca de seguretat que em comportava.

Material:      Una dotzena de cintes exprés, Joc de Tòtems fins al 2 i algun Tascó, bagues Savineres .   Nosaltres vam utilitzar un ganxo i un estrep al primer llarg.

Aresta dels Cavalls a la Roca del Salt dels Cavalls, una via imprescindible. La Mola de Sant Llorenç del Munt. 08-07-2024.

Fent l'aproximació cap a la Roca del Salt dels Cavalls. Foto Josep Maria Mallofré.

      L'aresta de la Roca del Salt dels Cavalls és la via més llarga de la cara sud de La Mola, amb una estètica espaterrant que demana ser pujada...tan és així que l'any  1937, un 30 de maig, Joan Rof, Miquel Carbonell i Santiago Sabatés en fan la primera ascensió.     Fa molta il.lusió transcorrer el seu perfil, tant el Salvador com jo ja coneixem aquesta sensació, però el Josep Maria que és de Vilafranca, no hi ha anat mai....i donat que fèia dies que el Salvador en tenia ganes de repetir-la doncs ens animem a tornar-hi.

APROXIMACIÓ:     Haurem d'anar a Matadepera, poble situat als peus de la Mola i que es va expansionar amb diferents urbanitzacions fins a construir al peu de les primeres cingleres del Massís.    Com a punt de partida el Pavelló 1er d'octubre d'on continuem pel carrer d'Enric Genescà a buscar la urbanització Cavall Bernat pel passeig del Pla i Avda de Can Marcet en direcció a Can Robert ( aparcament actualment tancat) l'avinguda de Can Marcet entronca amb el Carrer de Les Boixaderes que seguirem amunt fins gairebé al final que girarem a la dreta pel carrer Granera on aparcarem en un marcat revolt a l'esquerra o en el mateix carrer;  d'aquí surt el camí de la canal de les Bruixes que ens deixa a la pista de Can Pobla, d'aquí podem acabar d'arribar a Can Poble on abans d'arribar trobarem un camí a l'esquerra que indica cap al Bolet de Can Pobla, La Mola, o bé agafar un trencall molt abans que passa per uns bucs d'abelles i que amb intuició ens permet escurçar camí i arribar abans al nostre objectiu., ben evident des de molt lluny.   Anirem al seu peu pel camí del mal pas de Can Pobla, una evident canal vegetada és l'inici de la via, abans hi podíem veure els primers espits que s'han retirat ja que la vegetació i el diedre proporcionen possibilitats d'assegurament.
 

Des d'aquí podem apreciar pràcticament tot el recorregut de l'aresta. Foto Salvador Berdajín.

Una de les vies d'aresta més llargues de Sant Llorenç del Munt.

A peu de via i començant el primer llarg.  Fotos Salvador Berdajín.

Primer llarg:      Localitzem a peu de camí el diedre ensavinat, aquí començarem.

Anem a buscar per terreny senzill i en tècnica de diedre la primera ferma savina que encintarem, superar-la ens farà pujar pel llom esquerra del diedre fins una altra savina fins sortir-ne;   passem un tram trencat i ajagut anant a buscar el mur.    Una franja vermellosa al seu peu ens permet col.locar un friend de cara a protegir el xapatge del primer espit.   Encara en trobarem un altre abans de fer el flanqueig a buscar la reunió.  Aquest tram és força dret i les preses arrodonides al tram fan que s'hagi d'apretar fort !

La primera reunió és a l'esquerra en un gran bloc negrós: dos espits units per una cadena, ja visible des de peu de via., més a l'esquerra hi ha una altre reunió de dos parablots en una pedra blanca.

 

Superar el primer llabi és el pas més potent de la tirada.  Foto Salvador Berdajín.

Primera reunió en un immens bloc i que reforço amb la del costat.

Des de la reunió, el diedre inicial a protegir.

Superant el pas de la tirada.

Recuperant el llarg.  Foto Salvador Berdajín i Josep Maria Mallofré ( sota).

Començant el segon llarg i a mig muret.  Foto Salvador Berdajín.

Segon llarg:         Surt per la dreta de la reunió anant a buscar uns bons còdols sortints que ens facilitaran la superació del mur vertical inicial, també es pot començar per l'esquerra a l'alçada de l'altra reunió si es prefereix.   Passat el primer mur la paret s'ajeu progessivament i per una placa sanejada tot i que cal progressar amb cura, estem a sant Llorenç, arribem a la segona reunió en un repla ben còmode.   Hi trobarem uns quants espits.

Recuperant el segon llarg.

Començant el tercer llarg. Foto Joep Maria Mallofré.

Tercer llarg:          Comença recta de la reunió on som resseguint la inicialment ajaguda aresta per anar a buscar un ressalt vertical que es supera gràcies a uns grans còdols sortits vorejant el mur per l'esquerra, aquest tram és ben bonic i ens deixa a sota els sostrets finals.  Al primer tram les assegurances hi són ben espaiades, cal escalar tranquil i acaronant les preses.

El Salvador gaudint la tirada. Foto Josep Maria Mallofré.

El muret abans de la reunió cal mirar-se'l.

Tercera reunió.

Recuperant el tercer llarg.  Foto Salvador Berdajín.

El quart llarg supera els desploms per l'esquerra resseguint unes fissures.  Fotos Salvador Berdajín.

Quart llarg:   És el llarg que impresiona mes ja que estem prou amunt i per superar els sostres es decanta a l'esquerra abocant-se al buit;   Se surt de la reunió cap a l'esquerra i amunt, el primer espit és força lluny, abans una fissura permet col.locar un Tòtem blau.   Passos espectaculars però no difícils, més de col.locació que de força ens permeten anar resseguint la cara oest amb tranquil.litat;  uns espits estratègicament col.locats on cal hi ajuden.   Un darrer pas en el que cal abocar-se al buit per superar-lo trobant així bones preses tan de mans com de peus ens deixa en un replà del que ja només queda superar un mur vertical i fissural amb bones preses, podrem gràcies a les generoses fissures assegurar-nos si volem.   Farem reunió en un còmode replà d'una savina i un espit.

Des de mitja tirada, els companys a la reunió.

Quarta reunió.

Al darrer pas per sortir de l'Aresta !

El cinquè llarg guanya el darrer resalt amb un pas molt ferm.

Cinquè llarg:    per sortir de l'aresta ens resta un curt tram de caminar per anar a buscar el bloc somital, abans una savina que llacem.    Ens enfilem a la bona i amb uns passos elegants assolim el replà cimer !  Un gaudi tot plegat !

Cim !

De la reunió cimera recuperant el company.

Descens:       del cim caminem fins a la punta nord on trobem una instal.lació de ràpel que en uns 25 metres ens deixa a una canal de la que baixem a trobar el camí per on hem pujat;  també es podria rapelar la via, però jo no ho faria....

Foto aresta dels cavalls !  Foto Salvador Berdajín.

Material:       Amb deu cintes farem.   Bagues per a Savines i un joc de Tòtems o similar fins a l'1 ( Aquest material ens pot ser útil per a la primera i quarta tirades, la resta són per placa compacta.

Al final del replà cimer trobem la instal.lació de ràpel que baixa al nord. Foto Josep Maria Mallofré

Un ràpel d'uns 25 metres ens permet anar a buscar el camí per on hem pujat.

Una ascensió que us deixarà un bon regust de boca, amb la sensació d'haver escalat quelcom més del que realment hem fet, i és que la qualitat de la roca hi aporta un plus.   L'entorn és magnífic ens sentirem afortunats d'estar recorrent aquest itinerari tan ferm.   Remarcar que actualment al primer llarg ja no hi trobarem els espits inicials, els del diedre (4) tan sols resten els dos del mur d'entrada a la primera reunió;  tanmateix es protegeix be amb les Savines i alguns Friends.   Encarada al sud és ideal per a dies d'hivern amb anticicló, però compte que el quart llarg és encarat a l'oest i hi pot fer força fred, no us hi poseu si fa vent.   Per evitar això es ideal escalar-hi tard així quan arribeu a aquest llarg el sol ja haurà girat i evitareu escalar-hi a l'ombra.

Els tres vam estar molt contents d'aquesta escalada, el Salvador i jo per repetir-la després de molts anys i el Josep Maria per estrenar-se! i és que és de les vies que cal fer a Sant Llorenç del Munt.

Ressenyes de Santllors.com i de l'amic Joan Prunera on he esborrat els espits del diedre inicial que ja no hi són.