Tot cercant l'ombra : via Mayor - Oliva al Sabardó sortida directa. Camarasa. 14-06-2025.

Lo Sabardo vist des del Puro.

 

                       Enguany hem tingut una primavera molt plujosa, vaja com les d'abans...però a partir del mes de juny s'ha trastocat el tema i ha deixat de ploure, calor i més calor, i per sobre del que és habitual....aleshores si volem continuar escalant ens cal buscar l'ombra i un dels llocs on s'hi està bé és: Camarasa a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa;  ja hi havíem estat i el Josep em proposa una via al Sabardó: La Mayor - Oliva, oberta per Jordi Mayor i Rosendo Oliva l'any 1975.   Via pràcticament desequipada ja que transcorre per diedres i fissures.

APROXIMACIÓ

Hem d'anar a Camarasa, nosaltres ens arribem a Balaguer on esmorzem i d'allà  abans de travessar el riu Segre entrem a la C-13 fins el poble de Camarasa, el deixem enrrera i continuem pocs kilòmetres fins a trobar, just abans del pont del Pastor, un trencall a la dreta amb un aparcament, és l'entrada a la central Hidroelèctrica de Fecsa d'Alòs de Balaguer.  Fa uns anys aquesta carretereta estava oberta i podíem aparcar al final, ara toca caminar, uns dos quilòmetres fins a la central. passem els campaments de FECSA fins arribar a l'aiguabarreig i la Central, just abans d'aquesta trobarem un corriol que puja amb fort pendent, gairebé grimpant ens hi enfilem per anar a trobar el corriol que va del Sabardó al Puro, el Sabardó és a sobre mateix i ens hi arribem per corriol costerut amb passos atlètics fins a trobar la paret en un tram on hi ha un cable, allà és on començem, ja des de sota mateix veurem els diedres que ens esperen;  si continuem caminant cap a l'est, esquerra, arribarem a la Rupí-Garreta .

Aspecte del mur inicial i el Josep començant el primer llarg.

Primer llarg :     Comencem del mateix corriol en un tram penjat no massa còmode;    podem fer l'entrada directa o l'original, nosaltres optem per aquesta darrera.     Tram amb vegetació d'aspecte sever que una vegada posats en materia veïem que te bona presa.  Anem a buscar el primer diedre, abans trobarem un parell de pitons.   Aquest diedre és franc i amable, ens enfilem a la seva punta, el següent diedre ens queda a l'esquerra, abans podem posar un pont de roca a caldo, més a la dreta hi ha una reunió de bolts d'una altre via.   Entrar al diedre vertical és potser el que ens costa més.   Una vegada ja al diedre anirem  protegint-lo amb friends i tascons.  En un punt hi trobem un vell burí que aprofitem! la segona meitat del diedre perd bravura i es deixa fer mes trànquillament fins la reunió en un còmode replà.

Anant a buscar el primer diedre, trobem alguns claus.

Després de superar el primer diedre, entrant al segon més vertical i treballós.

Entrant a la part menys complicada del diedre.

Inici potent del segon llarg i xapant el clau. Fotos Josep Sanz.

Segon llarg:   Nosaltres fem un canvi de reunió a la deta del tot que n'hi ha una  de bolts amb el que pots veure progressar el company;   comença amb un pas atlètic, quan més a la dreta millor.   Passats uns primers metres verticals arribem a una zona mes suau on a l'inici hi ha un clau,    Progressió per un tram senzill fins a sota un nou muret, aquí podem autoprotegir-nos, i superat aquest punt ja arribem al cim per terreny trencat i ajagut.   Cim del Sabardó.

Aquí s'acaba la via, però hi ha una variant directa que amb un pas de 'agulla a la cinglera, permet assolir el cim de la paret per una elegant fissura-bavaresa.

Reunió cimera del Sabardó. Foto Josep Sanz.

Uns companys des del Puro ens fan aquesta foto a la reunió cimera.

Tercer llarg:      Del cim del Sabardó anem a buscar la paret, tenim un pas curiós per passar de l'agulla al mur del davant, més impressionant que difícil.  Enfront un diedre que anirem superant i protegint al gust.   El diedre es converteix en una bona bavaresa per sobre d'una Figuera, que si creix gaire ens complicarà la progressió...un Càmalot del tres/quatre ens protegeix aquest tram.   

La bavaresa resulta més senzilla del que semblava  i ja sortim a la cinglera on fem reunió.

Després del "pas de gegant" passem a la sortida directa pel cingle del davant.

Arribant a la bavaresa.

Els companys del Puro des del cim del Sabardó.

A la Bavaresa, prou agraïda.

Material:     Una dotzena de cintes exprés, Tascons i Joc de Friends fins el tres/ quatre. Bagues per pont de roca/Sabines.

Els companys del Puro, al cim i començant a rapelar.

Descens:    Si no fem la sortida directa amb dos ràpels som al terra: un d'uns 20 metres i un segon de 40 per la cara oest.

Si ens enfilem fins dalt la cinglera, aleshores anirem a l'esquerra a buscar un corriol que ens durà cap al congost, primer fent un llarg flanqueig i després baixant per una canal tot fent ziga-zagues;  entronquem amb el camí del Congost de Mu i el seguim direcció oest  fins la Central Hidroelèctrica i d'aquí per la pista que hem fet el matí fins l'aparcament.

Per les passareles que transcorren el Congost de Mu tornem a buscar el cotxe.

Ressenyes, a sobre de l'Eduard ( Escalatroncs) a sota del Joan Asín, gràcies !

Via molt interessant on gaudirem amb l'autoprotecció.   La primera tirada té un tram prou exigent on ens pot caldre progressar en artificial de friends o Tascons.  A evitar després de pluges. A l'ombra fins el migdia.  Alt tant per cent d'humitat si no bufa vent.

Aresta Caçafantasmes a la Paret de Les Marrades. La Coma de l'Orri. Ripollès. 30-06-2025.

La Paret de les Marrades és el contrafort de l'esquerra del Gra de Fajol petit, a sota detall.

 

                          A la Coma de l'Orri hi trobem diferents propostes per grimpar, la Paret del Gneis a dalt de tot, la Piràmide de la Canal de l'aigua, just abans el Roc d'Orri, i encara més aprop la Paret de les Marrades;   aquests dies pronostiquen pluges al migdia pel que amb el Josep Maria decidim anar a la paret mes propera, la de les Marrades i com no, a la recentment piulada per l'amic Joan Asín, aresta Caçafantasmes, que la deixa prou be.

Ens trobem al bas C-17 a Ripoll i quan arribem surten dos companys! el Ricard Rofes i el Xavi de Miquel...els saludo i els dic a que sé a on aneu?  i sí van a la mateixa via que nosaltres, l'efecte internet !!! ells arribaran abans i ens aniran al davant.

APROXIMACIÓ:

De Ripoll anem cap a Camprodon i Setcases i d'allà direcció Ulldeter;  la carretera puja remuntant la vall fins als peus del Gra de Fajol petit, aquí en un revolt a dretes aparquem en un petit replà a l'esquerra.   Seguirem uns metres la carretera finsa  trobar el camí vell a Ulldeter, el seguim.   Anem remuntant per prats fins al capdamunt, un rètol indica: Coma de l'Orri esquerra, refugi d'Ulldeter dreta.   

Anem cap a la Coma de l'Orri, travessem un torrent afluent del de la Coma de l'Orri més a l'esquerra, i anem per camí prou ample flanquejant la muntanya en direcció al torrent de la Coma de l'Orri;  hi arribem i no el travessem, continuem amunt tot seguint corriol.  En un punt hauríemj de creuar el riu, per anar al coll de la coma de l'Orri o a la pIràmide de la Canal de l'Aigüa, nosaltres no creuem, seguim remuntant per la dreta fins on una fita ens dreça cap amunt, ara sí, pendent costerut que ens deixa a una tartera, anirem seguint fites amb la idea que la nostra via és la de més a la dreta i quan arribem a una segona tartera, nosaltres ens hem perdut una mica, enfilarem recta amunt a buscar la paret;   quan arribem el Ricard just acaba de començar el primer llarg.

Després d'una aproximació prou còmoda ja tenim els primers murs a la vista.

El primer llarg són 45 metres a treballar, díuen el mes dur de la via.

Primer llarg:        som davant d'una paret de llastres fisurades, veurem un pitó i força amunt el primer bolt.   Per assolir aquest hi posem un parell de friends;  sortir del bolt sembla millor anant per la dreta on tenim una fissura vertical estriada que dóna confiança.  Una vegada al caire anem gairebé caminant cap a l'esquerra on enllacem amb una altra placa coronada per uns desploms.   Anem progressant segons la roca ens mana, de tan en tan algun bolt, haurem d'acompletar la protecció, però no sempre es deixa...a mitja placa trobem un bolt força a l'esquerra que tot progressant per on millor veig, em queda baix i no xapo.  Sóc sota el sotre que revolto per l'esquerra, aprop el darrer bolt abans de reunió, però hi ha una fissura excel.lent per un Tòtem lila i continuo amunt a la dreta ja que hi trobo bons cantells, més atlètic però molt franc.   La reunió la ocupa el Ricard amb el que continuo recta amunt a buscar un Pi negre on faig la reunió.

                     

                          

A la foto anterior el Xavi assegura el Ricard, que ens precedeixen i a sota jo mateix. Foto Josep Maria Mallofré.

Entrant a la primera reunió que faré en un arbre. Foto Ricard Rofes.

Des de l'arbre, el Ricard a la primera reunió. a sota el Josep Maria entrant-hi.

Segon Llarg:      De la nostra reunió a l'arbre anem a buscar la de la via cap a l'esquerra, amb una sortida atlètica amb bon cantell per continuar per un jardí penjat a buscar les lleixes i llastres que es van redrecant cada cop mes, trobem algun parabolt que ens va guiant.   Arribem a un mur vertical que ens deixa a una fissura ascendent esquerra, al mig un Pinet;  en aquest indret hem d'enfilar-nos a buscar el caire, un bolt estratègic i que es veu poc, protegeix el pas.  Ja a l'aresta es progressa amb passos d'equilibri esquivant els líquens que hi ha fins al mur del davant, abans un Pi ens permet fer-hi reunió al costat de la de la via on hi h el Xavi.

Sortida espectacular per començar el segon llarg, a sota tram intermig.

A l'aresta d'entrada a la segona reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

Segona reunió, nosaltres a l'arbret i el Xavi a la equipada de la via.

Tercer llarg:       Som al davant d'un mur que extraploma i molt compacte, per superar-lo a l'esquerra una fissura ampla vertical ens deixa a un replà del que per diferents terrasses assolirem el cim de l'esperó.   Arribar al replà intermig és el que costa més, però no és obligat, farem, si no podem en lliure, uns passos d'artifo de friends, el tres o millor el quatre, que ens permeten xapar el bolt de la paret de la dreta.   Del replà un pas atlètic al de la dreta i d'aquest altre cop al de l'esquerra...acabem arribant al cim per un tram de líquens a vigilar en cas de mullena.   S'entra a la quarta reunió caminant.   Aquí també hem fet la reunió en un gran Pi al costat de la "oficial".

Tram clau del tercer llarg a protegir amb friends fins a un bolt clau, possible artifo.

Pinta pluja i per estalviar temps aprofitem l'estrep dels companys, gràcies ! Foto Josep Maria Mallofré.

El quart llarg progressa per una esmolada aresta entrant caminant a la propera reunió.

Quart llarg:    Som davant d'una llastra piramidal que pugem pel seu caire dret, al bell mig un bolt.  Escalada de bons cantells i espectacular, sobretot a la meitat en que trobem un petit desplom.  També entrem caminant al replà del darrer llarg.

Aquí ja ens han començat a caure gotes, de moment res preocupant.

Cinquè llarg. Foto agafada del blog del Joan Asín, gràcies !  Nosaltres prou vam fer en sortir per dalt i sencers !!!!

Cinquè llarg:    Ens trobem davant d'un mur impressionant que superarem per la seva dreta també buscant el caire, amb trams ben bonics....arribats a la cresta un flanqueig aeri ens porta a la darrera reunió....això en condicions de sec encara, i el Ricard encara es salva, però la resta pugem com podem sota una intensa pluja amb calamarsa que ho deixa tot blanc, sobretot el descens.   No podies mirar amunt ja que la pedra et picava la cara...anem encara en màniga curta, fins fèia poc s'¡estava molt be, però ara xops i amb la calamarsada estem agafant fred ràpidament....quan arribo a la reunió em poso tota la roba que porto així com el paravent i ecupero el Josep Maria, ell per sort s'havia tapat abans.  Recupera com pot tot el material, fins arribar al primer bolt hi ha un bon tros a protegir.

L'aigua li entra per les mànigues, la paret és una cascada...!

Ja a la reunió, deixem un mailló i rapelem un curt tram fins al bosc.  En condicions normals es pot sortir per la cresta mig grimpant, mig caminant, avui ni ens ho plantegem.

Foto de Calamarsada treta de la xarxa...no tenim fotos, prou vam fer en poder baixar sencers !

Descens:   Encarats a la canal de baixada baixem amb compte primer pel costat esquerra tot trobant fites de tant en tant;  anem perdent alçada a poc a poc, ens en anem massa a l'esquerra i trobem una tartera, reculem i busquem com baixar millor,es van trobant fites i ja som al bosc, aleshores continuem baixant en tendència a la dreta i al final recta avall entroncant amb el camí de pujada que desfem fins al cotxe.

Arribem ben contents ja que la experiència ha estat forta, la temperatura s'ha desplomat i el descens ha quedat entapissat de calamarsa, anem xops i tremolant a l'inici, per sort la baixada ens ha escalfat i ha deixat de ploure pràcticament, no hem arribat a la hipotèrmia però tremolàvem com una fulla.

Si us enganxa com a nosaltres aquest darrer llarg no cal fer-lo per la dreta es pot entrar a la canal de baixada.

Per fí salvats ! Xops però satisfets. Fotos Ricard Rofes.

Material:     Depenent del material flotant que poseu de 10 a 14 cintes exprés, un estrep i joc de Friends fins al tres, quatre pot ser útil, no imprescindible.

Una altra aventura per explicar, o com passar de vint i pocs graus a menys de deu, xops com ànecs.

Ens canviem fins els calçotets !!!

Per escalfar-nos un bon dinar al Càmping de Vilallonga de Ter.

Ressenyes de l'amic Joan Asín i dels Aperturistes a sota.

Via oberta en dos atacs el desembre del 2024 per l'equip Rumba Team : J. Quellos, Bernat Jover i J. Tapia.

Semiequipada.  enllaça diferents plaques prou ben aconseguides i es va enfilant en diagonal a l'esquerra tot resseguint una bonica aresta, itinerari molt ben trobat i on s'escala molt mes que l'abundant vegetació podria fer pensar.

Recomanable !

Burí erràtic a La Nineta ( Sant Benet - Trinitats ) Montserrat. 10-07-2024.

Panoràmica de la Nineta treta del Blog del Manel i Ita.  Gràcies !

 

            A la zona de Sant Benet hi trobem agulles emblemàtiques per tots conegudes, com la Mòmia, l'Elefant i la seva Trompa, la Momieta, la Trumfa, El Gat, mes allunyada la Panxa del Bisbe....però resta una zona més baixa i amagada on hi trobem el Sereno, el PIto del Sereno, la Quarta de Trinitat, la Carota, el Pebrot i excel.lint enmig de totes elles : La Nineta.

Els Germans Masó ja s'hi van fixar obrint-hi el 2010 la via Burí erràtic per la seva cara Sud.   El nom ve donat per un burí que s'hi van trobar obrint el primer llarg, burí únic i que no presenta continuïtat amb cap possible via, d'aquí el nom....

Una tarda de juliol animat per en Jordi Ceballos que coneix la meva debilitat per les vies Masó ens hi acostem.

APROXIMACIÓ:      

Nosaltres vam pujar per la canal del Pou del Gat, aparcant el cotxe en un petit tram de la carretera que va a Can Maçana;   superada la costeruda i entretinguda canal entronquem amb el GR que seguirem en direcció al Monestir ( Sud).   Arribats a l'Ermita de la Trinitat anem a buscar la paret de la Quarta de Trinitats i la resseguim per la seva base tot enfilant una canal costeruda fins a desviar-nos a l'esquerra a buscar el peu de via sobrepassat el Pito del Sereno.

Es pot pujar pel Monestir direcció Sant Benet i baixar a Trinitats.

Després d'una bona suada ja som a peu de via !

Primer llarg:      Som davant una típica rampa de tercer/quart Montserratina que pujarem per on la roca ens agradi mes;   trobarem algun lloc on posar Tòtems/Àliens petits abans de la primera assegurança que protegeix un primer ressalt, en trobaremj un segon on també hi ha un bolt i el darrer abans d'iniciar un flanqueig horitzontal per arribar a la reunió.   La roca en aquest flanqueig és una mica trencada i ens farà escalar atents.

Primer llarg, placa de quart amb algun ressalt protegit. Fotos Jordi Ceballos.

Des de la reunió, el Jordi començant.

Recuperant el primer llarg i apunt d'iniciar el flanqueig horitzontal d'entrada a reunió.

Mur del segon llarg.

Segon Llarg:       Surtim en tendència a la dreta a buscar el mur desplomat abastant la primera assegurança, la segona ens farà estirar, l'Òscar és prou alt i un mestre en l'artifo ! el Jordi s'ho fa prou be, però això no s'acaba....cal flanquejar a l'esquerra i deixar els estreps, la roca aquí és cantelluda amb preses petites però bones, una bona tibada fins a situar-se i agafar el fil del lliure, sempre costa després d'una tibada d'artificial.    L'escalada és vertical fins al llavi superior quan ja s'ajeu i per una rampa anem a una Alzina on es fa reunió.

Començant l'artificial, amb un pas curiós del primer al segon bolt.

Continuació en lliure, amb bona roca i bon cop de gas !

Sortint del tram vertical del segon llarg, amb el Pito del Sereno de fons.  Foto Jordi Ceballos.

Tercer llarg:        Aquesta tirada ja no forma part de la via dels Masó, és la via Normal per arribar al cim;   completament desequipada haurem de dur alguns friends fins a l'1.

Comença amb una grimpada on cal controlar la roca, anem guanyant ressalts fins a situar-nos sota la berruga del cim.   Ens protegim a la fissura de la llastra de la dreta, que fa una mica de por....acabem d'enfilar-nos mirant d'anar cap a l'esquerra evitant sobrecarregar la zona delicada.

El cim gaudeix d'unes vistes impressionants ! Des del Serrat del Moro a La Mòmia, no ens cansem de fer fotos i admirar l'espectacle.

El tercer llarg és de la via Normal, desequipat.

Descens:      Un ràpel d'uns 25 metres pel vessant Sud a buscar una canal arbrada que ens deixa a peu de via.

Superar la berruga final demana una escalada delicada i atenta.

Material:    5 cintes exprés, Estreps i Flotants fins al 1 

Foto cim de la Nineta.

Preparant el descens admirem la contrada....

El Pito del Sereno

El Pito del Sereno i el Sereno.

Al davant la Carota i trèuen el cap els Flautats a la dreta i la Mòmia a l'esquerra, Aeri i Serrat del Moro al fons.

La Momieta i La Mòmia amb la Llastra característica.

Agulles de Trinitats. La Cara de la Vella, La Punxa i La Porra

Bona ressenya dels autors: Germans Masó Garcia.

Una via molt ben trobada en un entorn fantàstic.   Que no ens enganyi el grau amable de la ressenya, l'escalada hi és obligada amb poques possibilitats d'acompletar l'assegurament, escalada Montserratina total.