 |
| La Cinglera de Castelló o Roques d'Aguilar a Les Arenes. |
A Roques d'Aguilar la majoria de vies són de l'amic Jordi Homet, almenys les actuals, anteriorment se n'havien obert unes qüantes a càrrec de Joan Paré i Josep Sanz de Sabadell: La Bruixa, la Ruta de La Seda i la Bonati. Josep Argemí i Joan Carles Saball també hi van deixar la seva petja amb Escola Mireïa i La Campana i fins i tot els germans Masó, Òscar i Albert acompanyats pel seu pare Ernest hi van obrir una línia molt ben trobada amb el mínim d'expansions: El diedre de Mitjanit. La resta de vies actuals són gairebé totes del Jordi, amb algunes col.laboracions d'amics com l'Anselm Camarasa, el Guille i jo mateix.La Rumba Catalana és la única via "infiltrada" dins aquest grup, oberta per sota per Andreu Carreras i Sílvia Llunell l'11 de juny de 2022, en una jornada, amb el que us trobareu una via sense "netejar". Equipada amb alguns parabolts es pot acompletar l'equipament en alguns punts si ens cal.
 |
| Comença al costat de la via Aresta de La Sardana. |
APROXIMACIÓPer arribar a aquesta escola caldrà agafar la Carretera de Sabadell a Sant Llorenç Savall B-124, passat el punt Km 12 en una recta, heu de girar a la dreta per entrar a l'àrea d'esbarjo de Les Arenes. Cal continuar a l'esquerra i travessar un pontet, aleshores a la dreta una gran explanada que és el nostre APARCAMENT. Cal Sí o Sí deixar el cotxe aquí si no volem tenir problemes amb els veins de Les Arenes.
Una pista encimentada i mes endavant asfaltada ens puja a l'entrada del veïnat; quan trobem la primera casa, a la dreta, agafarem un camí que puija a la dreta primer ample i que s'anirà tancant. A mitja pujada trobem una gran fita, és per anar a la via Aresta de la Sardana, El peu de via és comú, el primer parabolt és de la via Aresta de La Sartdana, nosaltres anem per l'esquerra.
 |
| Primera reunió i recuperant el primer llarg. |
La primera tirada comença pel mateix muret de la via veïna anant completament a l'esquerra, caminarem passat el muret anant a buscar un relleix on trobarem el primer bolt que ens indica el camí, per grimpada brura i senzilla arribarem a la primera reunió, cura amb l'entrada per la molta terra que hi trobarem. |
| Inici del segon llarg. |
La segona tirada és mes agraïda, caminem fins al muret del davant , per l'esquerra del mateix ens anem enfilant, trobant alguns passos macos ben protegits. La progressió es tranquila anant en cura de les preses ja que la via és jove i no es va sanejar, tanmateix la dificultat és baixa i no ens cal afegir cap protecció.
 |
| L'únic pas on t'ho has de mirar... |
 |
| Tercera reunió i recuperant la línia. |
El tercer llarg segueix amb la mateixa tònica, assegurada on apreta una mica i roca a controlar, amb un pas un pel expo només sortir de la reunió, on es nota que va ser oberta per baix. Superat aquest tram ja afluixa fins la reunió cimera.Podem baixar rapelant fins a la primera reunió amb dos seixantes i continuar escalant altres vies veïnes, o si ja en tenim prou baixar caminant pel corriol carener que ens deixa prop de l'aparcament.
De material, el joc d'Àliens i Camalots fins al 2 segons els autors, a nosaltres no ens va caldre.
Una via que agafa l'unic pany lliure entre l'Aresta de la Sardana i La Ratpenat i Escola Mireïa i que com l'Aresta de la Sardana té tres tirades, màxim recorregut de la zona. Amb una filosofia molt diferent a totes les del voltant, on s'ha anat a buscar els panys de roca millors i equipades amb caire esportiu, aquesta és més aventurera i senzilla, recomanable per començar a conèixer la zona.
