divendres, 30 d’octubre del 2020

Via Cagalàstics al Burret cara oest ( Cavall Bernat) Parc Natural de Sant llorenç del Munt i l'Obac (20-07-2020)

Cara oest del Cavall Bernat.

                                Aprofitant les tardes d'aquest estiu, vam anar amb el Jordi Ceballos a continuar amb la seva dèria d'escalar totes les línies del Burret ( 20-07-2020);  la via triada era la Cagalàstics al vessant de ponent de l'agulla....orientació no massa adient per un mes de juliol prou calorós.
El Cavall Bernat de La Mola és una agulla simpàtica on molts dels escaladors Vallesans hi hem fet les nostres primeres grimpades.
Per arribar-hi els que no ho coneixeu :  cal arribar a Matadepera i d'allà a la urbanització Cavall Bernat on agafareu el carrer Cavall Bernat fins al final ja a sota el monòlit.  En deu minuts del cotxe sou al collet del Cavall amb el Cap de Mort, per arribar al peu de via heu de revoltar l'agulla per la dreta o l'esquerra i situar-vos a la cara oest, la fissura central ja us marca la via, a la seva dreta.
Per la dreta de la fissura va la nostra via.

                              Situats sota la fissura central ens preparem a l'ombra d'unes alzines, s'agraeix avui;  superem un llavi terrós per entrar a un camp de còdols ballarins, anem a buscar-ne un de molt gran que permet llaçar-lo i d'aquí ja abastem la primera expansió en un altre còdol, d'aquí comença la gresca.....escalada SantLlorençana total, de còdolet a codolet
per anar enlairant-nos fins sota una franja vertical on hi trobem dos espits.
El tram central se'ns resisteix i l'hem de fer en artifo

Intento una i altra vegada superar el tram vertical però no m'en surto, tampoc amb els estreps amb el que baixo i ho intenta el Jordi que aquest cop amb els estreps i fent un pas intermig d'un merlet entra al peu del segon mur, aquest ja no és tant punyetero tot i que anant de primer també s'ajuda d'un estrep...l'entrada a reunió és per flipar, adherència en sorreta...
Aquesta tirada ens ha sorprès ja que li donen V+ tan sols...penso que és encertat el grau, el que passa és que hi ha dies que un no està prou encertat, ja que al recuperar la tirada em surt tranquil.lament el pas sense fer servir els estreps, el que fa el magí.....


Còmode replà on trobem la primera reunió.


                       La reunió és ben còmoda en un replà sota el balmat que ara ens tocarà superar.
Continua el Jordi que això de les fissures desequipades li agrada i jo no tinc el dia.
Per aquesta fissura mig "equipada" continua la via


                          Trobarem una baga podrida d ela que no ens refiem posant un càmalot del 4 redundant...mes amunt un espit a la placa de l'esquerra ajuda a relaxar-nos, la fissura es deixa amanir prou be i poc a poc podem encara la sortida protegida per un parell de claus;  ja som dalt d'aquesta berruga, ara cal flanquejar una mica a la dreta per abastar uns espits que en artifo ens permeten arribar al cim.   Aquest artificial te uns passos entre espits que ens faran suar ja que allunyen;  el darrer que marca la ressenya no el trobem evitant el darrer muret per l'esquerra anant a buscar la reunió cimera clàssica del diedre central est.
La fissura t'escup enfora, ara però, ja en sortim.


Montserrat des del nínxol de la reunió.


 Una via que ens ha sorprès per com n'és d'exigent, tanmateix es deixa fer però amb mentalitat Santllorençana....grau apretat, potser no teníem el dia...l'aperturista Joan Armengol la va obrir en solitari, chapeau!  gran aperturista a Sant Llorenç Joan Armengol, Bairon
ens va deixar el 2004 en una escalada en gel al Tossal de Mar en solitari, com acostumava, malaguanyat!
La primera tirada a part d'alguna baga per merlet amb cintes feu, a la segona Friends fins el 4 i estreps.

Ressenya original de Joan Armengol i que trobareu a
  • Santllors.com 
  • diumenge, 25 d’octubre del 2020

    Via de l'Adrià i via Mompart a la Gorra Frígia. Gorros. Montserrat.

    Cara est de la Gorra Frígia, amb el perfil per on van les vies.
                                 

                                 A la Gorra Frígia hi tinc fetes moltes vies però la de l'Adrià no l'havia fet encara i darrerament i he anat dues vegades, així ja tinc fetes totes les tirades de primer, la veritat que és una via prou interessant amb una línia prou ben trobada, sobre l'equipament hi ha molta pol.lèmica, a mi em va semblar correcte, que podria estar menys equipada...doncs sí, que ho podria haver estat mes, doncs també.   
    Un dels dies vam anar dues cordades, jo amb la meva filla Núria a aquesta via i el Josep i el Toni a la Mompart de caire diferent, poc equipada buscant les febleses de la paret, tot un altre estil d'escalada.
    Les dues vies van paral.leles, a la dreta el peu de via de la Mompart.



                          La primera tirada comença ajaguda, veurem un bolt prou amunt, per anar-se posant mes dreta i al tram final afinant-se les preses;  la Mompart és ben aprop com podeu veure a la foto, va per un terreny trencat i arrampat;  si el trobeu hi ha un pitó a la meitat de la tirada i el company va posar algun flotant.
    La primera tirada de la via de l'Adria al capdamunt es redreça i afina.

    A l'Alzina les dues vies s'apropen, la Mompart per terreny trencat a equipar. 

                 La primera reunió la Mompart la fa a l'alzina característica i la de l'Adrià mes a l'esquerra en una placa incòmoda per als peus, segurament per allunyar-se de la línia de l'altre via.
    Segona tirada de la Mompart

    Segona tirada de la via de l'Adrià.



                      La segona tirada és senzilla, amb roca espectacular, grans merlets que fan gaudir de la grimpada, les assegurances allunyen i cal vigilar de no perdre la línia;  a la dreta va la MOmpart, que després de superar la fissura inicial agafa una placa vertical amb grans còdols, que proporciona una escalada espectacular.
    La Núria a la tercera tirada i el Josep a la segona reunió de la Mompart.
    El Toni recuperant i arribant a la segona reunió de la Mompart.


    Arribant al tram clau de la tercera tirada.



                   La tercera tirada ja es redreça força, va directament a buscar un llabi extraplomat que supera directament;  potser el tram mes delicat és justament els darrers metres abans del mateix, on l'escalada esdevé prou tècnica.
    El ressalt te molt bona presa, però tiba fort, amb el que si podeu l'encareu directament o es pot flanquejar un pel a la dreta on no és tan vertical.  La continuació és ben elegant, aèria i bonica amb un tram en flanqueig a l'esquerra per entrar a la tercera reunió a l'anomenat "water" on conflueixen força vies.
    Superat el sostret, continua un tram vertical i exigent fins la reunió.


    Estètic inici de la cuarta tirada



                         La cuarta tirada surt vertical de la reunió per un tram amb grans còdols d'escalada espectacular, primer decanta cap a la dreta per, suposo, allunyar-se d'altres línies;  quan ja desapareixen les assegurances haurem d'anar a l'esquerra a buscar una reunió còmoda sota la berruga cimera.
    Cinquena tirada, amb un pas bonic per superar el llabi.


                          La darrera tirada la fem anant a buscar una expansió sota el mur final, entrant directament a aquest per una placa trempada amb preses d'escàndol i que acaba al peu de la gran creu on podem fer reunió.
    El David a la cuarta reunió, la Núria al muret de sortida.


    Reunió cimera i Foto Gorra frígia.


    Ressenya de l'amic J.Prunera
  • Col.leccionista de vies


  •  

    diumenge, 4 d’octubre del 2020

    Aresta Brucs del Timbaler, una clàssica prou interessant. Carena dels Pallers. El Bruc. 05-09-2020

    l'Agulla dels Cartutxos amaga l'inici de l'aresta Brucs.

                                       Ja fa mes d'un mes vam anar amb el Josep Maria a Montserrat, jo fa temps que tenia al tinter l'aresta Brucs del Timbaler, li vaig proposar i em va comprar la proposta.    Per no perdre el costum farem la parada a esmorzar al Bruc, d'allà deixem el cotxe a l'aparcament habilitat des que no es pot pujar per les pistes;  caminada agradable i que va be per anar escalfant.  Estàvem molt mal acostumats a poder arribar amb el cotxe ben amunt, això comportava cotxes mal aparcats arreu....
    Aprofitem una via esportiva per accedir al cim de l'agulla dels Cartutxos i saltar a l'aresta del Timbaler.



                                      De lluny ja podem veure el perfil del que serà el nostre objectiu, la primera agulla que hem de superar és la dels Cartutxos, i ho farem per una via d'esportiva;   comença el Josep Maria, un primer tram ajagut ens deixa a una feixeta on ja trobem la primera assegurança i la paret es redreça.  La roca fa patir una mica però resulta prou bona.
    Una balmeta és el pas clau, demana una forta tibada o cop de gas...
    deixem enrrera la reunió amb despenjament per continuar cap el cim, aquí cura amb la roca, que és trencada.
    Del cim baixem a una bretxa, hi trobem un tros de corda nuada que facilita la altrament, delicat descens;   el company ja a l'aresta continua fins una agulleta on munta reunió d'una Sabina.
    A la nostra segona reunió, al fons el company a la seva, després de salvar la baixada de l'Agulla dels Cartutxos.


                                     És el meu torn, continuo per una aresta ajaguda amb roca a controlar, pensava trobar-la neta, però trobo alguns espits.  Arribo al cim d'una altra agulleta i a sota, al coll, la següent reunió.  Tanmateix per a poder controlar el company decideixo fer reunió de la Sabina d'on també hi penja una corda per ajudar a la desgrimpada de l'agulla.
    Reunió en una Sabineta.
    Segona reunió accessòria, abans d'encarar una placa potent.

    Placa de 6a/V+ equipada amb burins que costen de veure inicialment.


                              La nostra tercera tirada va per una placa compacta i vertical, només per fer aquest tram val la pena arribar aquí.   És mes a l'esquerra de la dels germans Masó  i gaudeix de la mateixa magnífica roca, menys gastada això sí!
    La sortida de la reunió és molt fina i demana tibar de dits de preses petites, molt tècnica de peus;   a mesura que t'enfiles va baixant la dificultat però és prou mantinguda durant uns quants metres.   A l'inici hi ha un espit, la resta burins que estan a les últimes, millor no posar-los a prova!    Quan la via s'ajeu em decanto a la dreta per anar a buscar un pont de roca de la via veïna acabant fent reunió a la Francesc Sardans, l'aresta Brucs va mes per l'esquerra i arriba al cim per un diedre d'aspecte trencat, avui prefereixo acabar la via gaudint de l'espectacular placa merletada que tant m'agrada.
    Traïent el cap després del tram vertical.
    Fem reunió sota la bola somital, aprofitant la reunió de la Francesc Sardans dels germans Masó.


    Escaquegem la sortida de l'aresta Brucs per aquest pany de roca sublim i d'autoprotecció.


                             El Josep Maria avui farà un intensiu de Merlets, aprofita aquí, li dic, així practiques, i és que en llocs com aquest és quan un pot entretenir-se a fer pràctiques, que mai se sap quan caldrà amb mes compromís.
    Un dels molts merlets que es poden usar per autoassegurar-se

    Recuperant aquest espectacular fí de festa !

    Cim del Timbaler i foto-cim.


                                      Una via entretinguda i molt estètica, tot i ser curta, et deixa amb sensació d'haver escalat !  Es pot complementar el matí fent alguna via al Gerro o als Pallers veïns.
    Tot i el grau amable, la placa de la tercera tirada és exigent i el terreny és d'aventura on cal saber-s'hi moure.
    Amb cintes passareu, no recordo posar cap flotant.

    Ressenya treta dels amics Manel i Ita ( Blog Manel i Ita).