Malanyeu, víes PA-BA i Incondicionals, dues vies de caràcter ben diferent. 17-12-2018.

La Paret del Devessó, a la dreta les Taules de la Llei, al monticle de l'esquerra la PA-BA.

Aquest dilluns quedo amb el Joan que s'està recuperant d'una lesió i fa dies que no escalem plegats. Li dic que trii via i em proposa, entre d'altres, la PABA a Malanyeu. Via recentment oberta per Joan Baraldés i Francesc Panyella aquest desembre. Aquestes dates mai saps a quina hora quedar, ja que entre el fred i el que tarda a sortir el sol no l'encertem mai! Avui a les deu del matí, encara teníem la paret a l'ombra i la roca glaçada, però ha estat preparar les cordes i equipar-nos que ja ens ha tocat ! Com ha canviat aleshores la temperatura, no ens hem posat màniga curta però qüasi....

Inscripció a peu de via, tanmateix una baga en un arbust i la rastellera de parabolts ens confirma que som a lloc.

Ara fèia temps que no venia aquí, cal agafar l'eix del Llobregat i passat Cercs, al sortir d'un túnel, poc després a la dreta agafem el trencall cap a Malanyeu; avui la carretera era ben gelada, pot ser interessant en cas de glaçada intensa pujar per La Nou i entroncar a dalt amb la carretera de Malanyeu evitant la zona mes conflictiva.
Aparquem a l'entrada del poble al costat d'un rètol turístic, davant Les Escoles. Hem passat per l'església i pel costat de la masia Cal Frare, després d'aquest mas continuem per un corriol amb marques de P-R que travessa la riera del Molí, hi ha una passera de fusta;  d'aquí enfilem cap a la casa del Molí de baix que rodegem per l'esquerra anant a travessar el torrent de Malanyeu, amb menys cabal i que salvem saltant de pedra en pedra;    d'aquí amunt a buscar el marge esquerra de la paret on a sobre un monticle de pedres blanquinoses hi trobarem la nostra via.

Aixecant-nos de terra i gaudint la placa.

Avui començo jo, amb el Joan sempre ens ho fem a la branca mes curta, però ell està recuperant i no hi ha discusió. Comença en flanqueig passant sota un arbust llaçat amb una baga, continuo a l'esquerra fins al primer bolt. La roca de bona a molt bona, plena de foradets que mai saps quin és el bo, típic de Malanyeu. Escalada de concentració buscant els millor peus i mans que sempre s'acaben trobant, l'he gaudit molt! sobre el grau pensem que V+ .

El Joan ha posat a prova el dit en aquesta magnífica placa.

Començant la segona tirada, que perd pistonada ben aviat.

El Joan fa treballar el dit i se'n surt molt be, ara és el seu torn:  sortida amunt i a la dreta. Una baga a la vertical de la reunió i després dos bolts i una altra baga indiquen el camí; la primera baga l'hem vist quan ja tenia xapat el bolt.... El perdo de vista i la via també perd gràcia, esdevenint una grimpada per terreny trencat fins la reunió.

El Joan a la segona reunió 

Malanyeu enamora...

Tècnica placa de la curta tercera tirada i el Joan al flanqueig per entrar a  la reunió de la Sac d'Impaciència

La tercera tirada és curta però intensa, una placa multi foradada que esdevé mes finota que l'anterior donat que els forats són menys profonds i els peus escassos. Aquí potser si que hi ha algun pas de 6a... Ja a la reunió decideixo continuar fins a la de Sac d'Impaciència per la que rapelarem, així estalviem maniobres i sembla que s'escala mes.

Al foradat mur inicial de la Incondicionals  i arribant al tram mes finot i desequipat.

Baixem amb tres ràpels amb corda simple de 60, i com que encara tenim temps decidim anar a buscar la via Incondicionals de Malanyeu, que tampoc hem fet. Caminem una mica mes cap al marge esquerra de la paret, trobem la via Carla, la nostra surt just al costat esquerra d'aquesta i és fàcil d'identificar ja que és assegurada amb ponts de roca. La Incondicionals te un caracter ben diferent a l'anterior, si la PA-BA era completament equipada amb bolts, aquesta és equipada amb Bagues i un pitó, havent d'acompletar l'equipament amb el que puguem.
Ara surt el Joan, ja te el dit calent ! Mur vertical inicialment molt equipat que al capdamunt i coincidint amb que la roca és mes escadussera en preses, també esdevé orfe d'assegurances...dubtem de per on tirar...recta amunt és factible, però difícil de protegir...el Joan fa diferents intents seguint la placa i finalment opta per anar a la dreta a buscar una fissura on ara sí, troba millors preses i possibilitats d'assegurar-se. La reunió és comuna amb la de La Carla, per abastar-la cal flanquejar a la dreta saltant un esperó-canal.

Bonic mur del començament de la segona tirada

Ara és el meu torn, muret interessant de sortida, separant-nos per l'esquerra de la línia de La Carla. Els ponts de roca, aquí allunyats, et van guiant, deixo a la dreta la segona reunió de la via veïna per sobrepassar-la i enfilar una placa esperó on hi trobo un últim pont de roca, aleshores no se per on anar, intueixo que haig d'anar a unes alzines però per l'esperó ho veig delicat i de difícil protecció, després de donar-li voltes acabo entrant per un tram enboscat a trobar les alzines, quan hi soc veig que he errat l'entrada ja que la reunió, unes bagues lligades a les alzines, queda mes a la dreta, que hi farem....

Sota la fissura de la tercera tirada, molt ben trobada, roca genial.

Resta la tercera tirada, comença amable i llepant la Carla per derivar a l'esquerra a buscar una baga que penja d'un boix, d'aquí una fissura prou ampla i vertical ens permet escalar en autoprotecció, tram molt bo; al capdamunt, quan la fissura es tanca, cal flanquejar a l'esquerra on hi trobem un altre pont de roca per entrar a la reunió.

Fotocim per partida doble.

Ressenyes d'en Joan Baraldés.

Un parell de vies de recorregut similar, però ben diferenciades en quan a la seva filosofia, la primera equipada a full! potser fins i tot massa...i la segona mes d'aventura on t'has d'autoprotegir alguns passos i escalar amb els sentits ben desperts. Recomanables ambdues.
 Agraïr als autors la feina d'apertura.