Via Liberty a la cara est del Gorro Frigi. 08-10-2016.

La boira s'encapritxa de Montserrat

Sembla que per fi s'acosta la pluja, aquest dissabte passat el temps no pintava gaire segur, però amb el Toni ens arribem a Montserrat per anar a Gorros...potser no és la millor opció, però... ja a l'aparcament del Monestir trobem l'amic Ramon (Lagarto Sordo) que ha fet la mateixa pensada i va en solitari a fer la Màgic Line

Vàrem fer l'aproximació amb en Ramon (Lagarto sordo)

Dubtem si anar per Sant Miquel o per les escales, i finalment ens decidim per la primera opció, arribats a la bassa agafem la drecera que ens escurçarà un tram de pista, fent mes amena la pujada; suem com mai, és l'elevat grau d'humitat. La boira no vol marxar, pensàvem que a dalt veuríem el sol...però res de res. Ja al peu del Gorro ens acomiadem dels companys que hem anat trobant i enfilem per la canal a trobar el nostre objectiu.

Humit i desavinent peu de via, qui comença?

La canal és ben molla, avui s'agraeix la gruixuda corda per superar el roquissar; no tenim clar quina via fer, d'entrada ens mirem la Sombra a la luz de la luna, però amb aquest ambient tan humit....millor un altre dia amb un bon sol, tampoc ens convenç la Història interminable, acabant a peus de la Liberty. Mal dia per decidir-se, a l'aspecte tètric que sempre tenen aquests peus de via avui la boira hi afageix un grau...però vaja què! comencem no? però, qui comença? avui ni el Toni ni jo ens llancem amb el que el palet mes llarg decideix: m'ha tocat, res a dir apa amunt!

Espits sikats i pintats de vermell. Primera reunió.

Amb molta cura de no enfangar els gats em vaig preparant, mentre el Toni ha trobat un bon lloc per un Àlien, que si mes no evitarà que rodoli canal avall en cas de patinada...el primer espit és força amunt. La roca però es deixa fer, és eixuta i bona. La via va buscant els millors còdols i blocs enpotrats, una vegada de peus en un gran bloc hi ha un passet de confiança per abastar un còdol franc i bo que permet xapar l'espit. Aleshores cal anar a buscar un gran tronc que creua la via i que ens obliga a fer el cuc per passar-li per sota, que és el que vaig fer jo, algú el passa per sobre, al gust. D'aquí una excursió fins la reunió amb roca de primera.

El dia no acaba de fer net...

Començament molt fi i d'aspecte lliscós, típic de cara nord.

El Toni "discutint" amb l'arbre que decora la tirada.

Una bona excursió fins la reunió.

Roca aspre i divertida, no tan senzill com sembla...

La segona tirada li toca al Toni, la roca ha millorat, aspre i cantelluda, tot i que a mitja tirada els cantos semblen esvaïr-se i cal anar amb confiança en l'adherència, tot això amanit amb unes bones excursions entre espits. Es pot posar alguna peça però propera a l'assegurança amb el que el grau, baix, és força obligat.

Entrant a reunió;  tirada compacta i mantinguda amb les assegurances justes, justes.

La reunió nostra és en una zona no massa còmoda, molt aprop tenim una altre en un bon replà, amb el que el Toni m'avisa que continua amunt a buscar-la.

Tricams, semblen fabricats pensant en Montserrat.

La segona reunió la fem a la de la via Guzman - Silva, molt propera i més còmoda.

Desplom final que se supera pel morrot de la dreta, 6b en lliure sinó A-0.

Aquí dalt la paret perd verticalitat i sorprenent-ment hi ha força assegurances en comparació a les tirades anteriors. Surto recta amunt i passat un parabolt pintat de vermell ja encaro a la dreta a buscar l'esperó del desplom. Aquest està ben protegit, a peu pla es pot xapar, però cura que en cas de patinada aniríem un tros avall....possibilitats de protegir el pas si cal. Em cal fer un bon A-0 que em permet posar-me de peus en uns bons bolos i aleshores ja surto; el Toni al seu torn el treu net, ho prova un pel mes a la dreta de la xapa i abasta bones preses fent una bona tibada, enhorabona! La reunió és recta amunt, però decidim flanquejar a buscar ja la instal.lació de baixada, aprofitant que som els primers d'arribar dalt.

Després de superar el sostret, el Toni a la reunió.

Al cim anem directament a la instal.lació de ràpel, estem sols encara.

Esquema de situació de les vies de la cara est segons la Guia de Gorros de Luís Alfonso.

Una via divertida, on cal anar ben concentrat en la roca, les assegurances justes et fan escalar. Ens ha agradat. Aneu-hi amb el grau ben assolit per disfrutar-la. Es pot acompletar per aprofitar la pujada amb una altre de les del costat, d'estil similar.