dissabte, 28 de maig del 2016

Via Cuchi-cuchi a l'agulla de les vuit sortint per la CADE, o com les gasten els iaios"

El conjunt d'agulles de més al sud-oest, un bon niu d'aventures.
Ara fa un mes vam anar una tarda amb l'Írwing a la via Cuchi-cuchi; jo la tenia abandonada a la primera tirada quan el fred ens en va fer fora, és una via molt ventada i malgrat et faci sol, cal preveure anar abrigat...aquesta vegada hi anem avisats. Deixem el cotxe al final de la pista que va al Vermell del Xincarró, al costat d'un tancat per a les vaques. Al davant ja tenim el nostre objectiu, cal agafar la pista que comença planejant i baixant una mica per poc després enfilar-nos tot anat a buscar en tendència a la dreta, l'agulla de els vuit. A la seva altura trobem una fita al camí i agafem un corriol perdedor que en ascendent diagonal a l'esquerra ens deixarà al peu de l'agulla, idèntic camí per l'agulla del tres.
Acusat desplom per on comença la via i penjat apunt de sortir-ne.

L'altre cop vaig començar jo la via i avui també, el company encara no ha agafat confiança a l'artifo. No té més problema que estirar-se força, algun pas és llarg i aleshores decidir quan deixes els estreps per continuar en lliure; la distància entre assegurances aviat et fa decidir. Escalada molt fina de presa petita.
Des de dalt l'agulla de les vuit mirant l'esperó de la CADE a la Miranda de la Portella.
Mentre pujo no em molesta, però fa força vent i fresc, som a finals d'abril, però...arribo a la reunió i puja el company, aquesta tirada és lenta i m'estic congelant a la reunió, em poso tot el que porto, paravent inclòs, però poc em falta per començar a tremolar. Quan arriba el company, estic fred, mai més ben dit, i la següent tirada demana tibar, li comento a l'Írwing que si ho veu clar, que tiri, que sinó haurem de baixar...doncs el mosso que no s'ho pensa i continua amunt. La segona tirada és exigent, alguns díuen 6a, però acabem tibant de cinta, això és molt tècnic i dret; arribar a la següent assegurança demana força i atenció, sortosament a mesura que t'aixeques la via es suavitza, però sense deixar de ser molt mantinguda i fina de peus. Un ressalt demana una altra tibada de cinta, es deu poder fer en lliure, però...d'aquí ja s'ajeu fins la reunió a l'avantcim de l'agulla.
Al pas clau de la CADE
Ara passarem a la Miranda de la Portella, la CADE és una via molt maca i aquesta tirada és especialment ben trobada, aèria i elegant; aquí el divertit és passar a l'altra agulla. Recordava aquests passos com molt elegants i potents, haig de fer A-0 i ja sóc a l'esperó, que ferm aquest...aquí concentració que les xapes allunyen.
Reunió de la CADE

L'Írwing barallant-se amb els estreps a la darrera tirada.
És el torn de l'Írwing, cal fer una sortida potent que millor ajudar-se d'un estrep, posa un Càmalot que no queda massa be, però l'ajuda a progressar i ja és al replà, d'aquí a una Sabina i diedre amunt, desequipat. La reunió és al capdamunt d'aquest.
Apunt d'entrar al diedre de sortida.

Una tarda ben aprofitada, i freda.

Premi al cim !
Des de la Miranda tenim el premi de la munió d'agulles que tenim al davant, sublim! demana estar-s'hi aturat una estona gaudint simplement...
Acabant el ràpel entre la Miranda i l'agulla del Tres.

El sol encara ens acompanya, tenyint de roig el paistage....


Arribant al cotxe, una bona caminada.

Itinerari i ressenya dels amics de


  • La Noche del Loro

  • Una via gens senzilla, això sí, ben assegurada, però que demana escalar i escalar fi! la roca hi és bona sobretot a la primera tirada i part de la segona, on algun tram és delicat. Arrodonir l'escalada amb la CADE de la Miranda de la Portella és la cirereta del pastís i la seva sortida natural. Recomanable de totes totes i amb possibilitats d'acompletar la feina amb d'altres vies com la Cheroke o la Càmara-Ollé a l'agulla del Tres o Maya a l'Agulla de la LLastra Punxeguda.

    5 comentaris:

    1. Es veu forta aquesta via. Es molt fort del desplom? El 6a es "trampejable"?

      ResponElimina
    2. Felicitats per la via, Jaume! Una altra a la llista de vies interessants per fer... N'entren més que les que en surten!!!

      ResponElimina
    3. Una bon combinació, Jaume. M'agrada la idea d'anar-hi per baix i així caminar una mica...

      ResponElimina
    4. Hola Joan P., doncs sí que és fort el desplom, però es deixa fer, el que és mes mantingut és el 6a de la segona tirada, es pot fer en A-0 el primer pas, la resta ja cal apretar.
      Gràcies Mingo, aviat hi anem amb tú.
      Hola Pere, jo també tinc una llista inacabable...
      Joan, queda una excursió prou maca i dóna temps en una tarda, amés no cal pagar aparcament...

      ResponElimina