Mont Thàbor 3.179 m. per la Vall de la Clarée. Campament UES 2015.

El Mont Thàbor des de la Vall Estreta.

La segona setmana de Campament, concretament el 12 d'agost, fem una sortida "social" aprofitant que hi ha hagut canvi de companys i n'hi ha que també volen ser batejats com a nous tres milers. Triem el Mont Thàbor per la seva senzillesa, és a l'hivern un cim d'esquí de Muntanya; Al començament del Campament el jovent hi van fer una escapada per entrenar-se pel Dome i com que els hi vaagradar decidim anar pel seu itinerari: capçalera de la Vall de la Clarée i carenejant des del Coll des Muandes passant pel Roc de Chardonnet. L'ascensió serà més amena que per la Vall Estreta, monòtona i sense cap dificultat.

Tot enfilant cap al Llac Long a la capçalera de la Vall de la Clarée.

Som força colla, de totes les edats, un menut de set anys i un veterà de 76 anys en són els extrems ! els dos faran cim, bravo per ells.

La Ma de Crepin a les Agulles de Cerces.

Cal sortir ben d'hora per a fer el màxim de camí a l'ombra. Tot fent-ho gaudim de l'espectacle de les crestes del davant amb sobretot la Ma de Crepin a les Agulles de Cerces, una delicia pels escaladors.

Llac Long  2.387 m.

A partir del Llac Long ja perdem l'ombra, però hem vençut un bon desnivell ja. A partir d'aquí ens caldrà anar guanyant alçada entre llacs i tarteres prou entretingudes, per un terreny delicat de caminar.

Un dels molts llacs que trobarem, ple d'Espargani de Muntanya.

Llac des Muandes.

Al Llac des Muandes fem la primera aturada a ganyipar, el nom Muandes prové de l'occità Muanda, mudar, que vol dir canviar...Muandes també s'anomenen a les bordes de muntanya d'ocupació estacional.
 D'aquí un darrer esforç fins al coll ja a 2828 m.!  el cim es veu aprop...però no és així, encara queda una bona trescada per terreny treballós.

Acabant d'arribar al Coll des Muandes 2828 m.

Pujant a la Roche de Chardonnett d'on baixem al Coll de Valmeiner.

Passat el Coll de Chardonnet tenim els primers abandons, la trencada baixada els fa ser conservadors, el darrer que recularà serà el Pere ja passat el Coll de la Chapelle, gairebé dalt....però s'ha de baixar i queda molta teca encara.

Penós tarteram bellugadís fins al coll de la Chapelle 2.943 m.

Ja al coll de la Chapelle, encarem la darrera pujada fins sota el cim.

Margues endurides i acolorides.

Aquest terreny és de millor pujar que no sembla i amb calma l'amic Ferran 76 tacos, s'ho va treballant, també el menut Marc de set anyets, que sembla portar piles "Duracell".

Capella del Thàbor

Darrers metres al cim, la colla ens espera.

Amb la meva filla Elisenda.

Ben contents assolim tota la colla el cim, aquest cop gaudeixo de la companyia de la meva filla petita, l'Elisenda, que ha disfrutat l'ascensió. Fem la foto de grup i baixem a visitar la Capella, que és ben curiosa, sembla ser que ha estat enrrunada i reconstruida diferents vegades, la darrera reconstrucció data de 1895. El Cim del Thàbor fa frontera entre Itàlia i França, i és lloc de pelegrinatge: processó el 16 de Juliol i també el 5 d'agost i el primer de setembre, dies en que encara és més concorregut que avui, que ja és dir, sembla la Rambla!!!

Tota la colla al cim (foto Joan Buxó)

La Capelleta estratègicament situada.

Interior de la Capella amb el llibre de registre.

Des de la porta, el Gran i petit Serú que senyoregen la Vall Estreta.

Amb compte iniciem el descens per la tartera.

La baixada serà entretinguda i llarga, anirem fent aturades per reagrupar-nos i anirem retrobant els companys que s'han hagut d'aturar.

Anem perdent alçada, de cap als Llacs.

Cim recomanable ! desnivell important , acumulats uns 1500 de desnivell ! per un itinerari rebuscat i treballós, però molt mes atractiu que per la Vall Estreta, amb mes quilometratge, però mes avorrit. Cim esquiable per excel.lència i bon mirador sobre la Barre. Recomanable.

El Gran Galibier, excel.lent talaïa dels Écrins. Campament d'estiu UES 2015.

El Gran Galibier és el cim punxegut de mes al fons, 3.228m.

Després d'assolir el Dome, decidim fer una sortida tots plegats, social en diem, per a fer un tres mil de la zona; al Campament hi tenim gent de tota mena i experiència i enguany una colla encara s'han d'estrenar en això dels tres mils, per la qual cosa anirem a fer el Gran Galibier, un cim emblemàtic dels Écrins, força oblidat però al no assolir la mítica xifra dels 4.000...

Començant l'ascensió, a les granges del torrent du  Rif.

Em va animar a fer-lo la piulada de l'amic Joan

Gatsaule

que la describia molt be; la sortida és exigent ja que haurem de fer un bon desnivell i força kilòmetres: 1.600 m i 23 Km aproximadament. Nosaltres no pugem pel torrent du Plan Chevalier sinó que fem l'itinerari d'esqui per la Vall de Rif, que fa mes volta però puja mes suau. Deixem els cotxes a la carretera que puja al Coll de Lautaret, passat Monetier-les-Bains en un marcat revolt a l'esquerra, a l'indret de l'Algerg du Pont de l'Alpe.

Des del fons de la vall a l'agafar alçada ens apareix : "La Barre" i un xic mes amunt, La Meïje.

Al Coll de Clos d'Ane 2440 m, sota tenim el Gran Lac.

Anem prou d'hora i farem la pujada a l'ombra fins gairebé el Clos d'Ane a 2.440 mtrs. Gaudim del gran espectacle que se'ns va oferint a mesura que ens enfilem: La Barre, els Agneaux, el Pelvoux, la Meïje.... Aquí ens aturem a fer una bona ganyipada, força avall queda el Gran Lac i amb goig veïem que som força amunt, gairebé a l'alçada del Coll de la Ponsonnière.

Del Clos d'Ane veïem al fons el Coll de la Ponsonnière i ja treu el nas el nostre objectiu.

Camí del coll, el Gran Lac encaixonat entre grans parets.

Poc abans d'assolir el coll el llac de mateix nom.

Ara el camí planeja i va fent ondulacions ascendents prou suaus, just abans d'arribar al coll trobem el Llac, petit i de poca fondària. Una borda de pastors amb la seva font ens va prou be per agafar líquid.

El jovent que empenyen fort!

Des del coll de la Ponsonnière el Gran Lac i l'agulla de Lauzet.

Coll de la Ponsonnière 2.613m.

Del coll el camí torna a enfilar amunt amb força, la pujada a Coll Termier és constant, però el camí és prou ben marcat i es fa be. Un parell de llacs amenitzen la ruta.

Llac just abans del coll Termier.

Coll Termier

Aquí al coll ens reagrupem i fem una ganyipada, tenim el cim aprop, però el que queda és més entretingut, un terreny com karstic, que fa que si no endevines el camí, et compliquis la vida, grimpant i grimpant....les pintades blaves ens fan marrar el camí i de sobte ens veïem grimpant aèriament....ens cal recular i baixar a buscar el corredor de sota.

Enfilant el tarteram, corredor que ens ha de dur al cim.

Haurem de grimpar una mica.

Ja arribem, una grimpada ferma fa mes entretinguda la pujada; la "canalla" s'enfilen segurs i disfruten.

Darrer esforç i Cim!

Foto de tot el grup, una bona colla!

Ben satisfets fem la foto de grup, per uns quants és el seu primer tres mil, un tres mil amb "rebava" com diu el Joan!

Foto familiar.

A l'esquerra del cim hi passa l'afamat col de Galibier ( Tour de França).

Desgrimpem abans el temps no es compliqui, "orages apres Midí"

Reagrupament al Coll Termier.

El descens és ràpid, la roca és ferma i aspre, cal vigilar a no refregar-s'hi. Una vegada al Coll retrobem el Rafa, que per precaució a decidit deixar el cim per un alte dia, i ja tots junts fem cap avall. El temps està canviant, la Méteo anunciava tempestes el migdia, i sembla que l'encerten ja que al davant tenim una negror amenaçadora, tanmateix a nosaltres ens fa sol.

Al fons les agulles de Cerces ja reben la pluja...

Aquesta negror deixa caure un aiguat sobre la Vall Estreta.

La baixada la fem amb sol i desitjaríem una mica d'ombra, però pel que ens assabentem mes tard, a la Vall de la Clarée hi està fent una tempesta ferotge: a on estem acampats la gespa queda blanca de la pedregada i la carretera quedarà tallada en varis trams per les esllavisades dels barrancs laterals.

Borda pastoral amb font salvadora!

Merescut refresc a l'Alberg du Pont de l'Alpe.

Una excursió molt ferma assolint un tres mil emblemàtic del Briançonnais, amb una trepa molt maca. L'itinerari és força senzill de seguir gràcies a les bones indicacions mitjançant pals indicadors que hi trobarem, això sí, ajudats d'un bon mapa. El cim costa d'identificar, però es veu de molt lluny, és una petita piràmide rrera dos cims d'aparença més elevada... Amb una mica de neu ha de ser encara mes atractiu.