70 revetlles als Graus, coneixences i Somni de Tardor

Panoràmica de la zona dels Graus on trobarem la 70 revetlles

Dissabte set de setembre, tenim moltes ganes de grimpar i molts projectes agosarats, però el temps s'ha torçat i gràcies si escalem avui! amb el Toni resignats fem cap al Muntanya on trobem tothom, sí,sí tothom! anem petant la xerrada tot explicant-nos els projectes...mirada a l'exterior, és ben tapat, plovisqueja...doncs què hi farem, avui fem cap als Graus aprofitant que els germans Masó hi van obrir una curta via enmig del sector d'esportiva...la veritat que no hi haguèssim pas anat expressament, però avui és una bona excusa per treure les cordes a passejar.

Detall de la via aprofitant una imatge d'Ona Climb?

Ens costa una mica trobar la via ja que la busquem massa a l'esquerra, el Toni s'esgarrinxa per les canals com un senglar entossudit, però sense èxit; finalment em fa cas, és molt tossut! i anem més a la dreta sota la placa de la Poma on trobem el peu de via.

En Ramon Majó i el seu company Emili ens deixen passar al davant, bona gent! gràcies amics.

La sorpresa és que ja trobem el peu de via ocupat, un parell de companys ben veterans ja s'estan preparant...després de tanta estona de buscar la nostra cara de decepció deu ser tan palesa que no dubten a dir-nos que si volem passar al davant que cap problema! els hi agafaem la paraula tot contents i comencem a xerrar i resulta que són en Ramon Majó, autor del Llibre el Plaer de l'Escalada i el seu company Emili, precisament sóc un bon seguidor del seu llibre, un referent per escaladors normalets com jo.

Ens fa molta il.lusió coincidir amb l'autor d'un molt bon llibre d'escalada

Xerrant amb els amics el Toni va desapareixer!....

Tot xerrant amb els, ara ja, nous amics, em despisto de fer-li cap foto al Toni tot fent la via, aquesta la veritat no té massa història, encara bruta a l'inici, s'ha de vigilar, i mes amunt millor però amb la roca mes delicada, divertit diedre final prou ben trobat.

L'Emili ja és dalt, la pluja ens vetlla....

El Toni s'ha lligat a la instal.lació de ràpel però recula per poder assegurar-me millor, així em veu. Quan arribo m'enfilo dalt de la descomposta agulla on no hi trobo cap potet de registre, potser no li han posat, la via és molt modesta, o be sel's hi han avabat! jejeje.

Acurada ressenya Masó que podeu trobar a

La Noche del Loro

El ràpel de baixada es pot fer amb una sola corda, cal vigilar amb unes llastrasses de no posar-se-les per barret i vigilar amb el matollar selvàtic del peu de canal! Una via que no passarà a la història, però mira, avui ens ha omplert l'estona i hem assolit una agulla nova per mi. Si hi ha gent fent esportiva millor deixar-ho, els podem bombardejar!

El temps aguanta i anem a la Somni de Tardor als Totxos CAM Nou Barris

Pleguem les cordes i resseguint els cingles travessem cap al Totxo de l'Estel, la PLaca de l'Indi és a vessar de gent, gairebé totes les línies són ocupades, també a l'Estel, al Totxo del Jaume, arreu! quin atabalament, i pensart que jo fa uns anys em movia en aquest ambient...què sorollosos que són, quants crits, la veritat que això se'ns està escapant de les mans.....

Recuperant al Toni al darrer llarg, a la dreta el Guillem (Visas) a la Somni de Primavera.

Sortosamnet al peu de la Somni de Tardor estem pràcticament sols, el primer mur és potent i amb una roca immillorable, el disfruto, llàstima que s'acaba molt aviat.

Fèia anys que no tornàvem per aquí i ens està agradant molt aquesta tirada

És el torn del Toni, aquest tram és senzillet i discontinu, sort de dos ressalts que el fan disfrutar. Munta reunió al peu del mur final, quan arribo fa un intent de soborn jajaja em volia prendre aquesta tirada, però no em deixo i enfilo amunt; sempre que l'havia fet, mai m'havia costat massa i avui vaig amb recel doncs fa molt temps que no escalo esportiva...però veig que encara ens aguantem i surt molt be, alguns passos són de mirar-s'ho car la roca comença a estar un pel relliscosa, però la disfruto molt, fins i tot el pas final que recordo fèia per la dreta avui ha sortir encarant-lo recta pel dret de la reunió.

Deixant enrrera les fineses de la placa de la Somni de Primavera

Mentre asseguro el Toni, puc observar i fotografiar el fill del Josep( VISA), el Guillem que està disfrutant a la tècnica placa de la Somni de Primavera, i és que avui tots hem anat a parqar per aquí.

Darrera tibada i ja som dalt! no ha plogut!!!

Content el Toni encadena la tirada, es nota l'entrenament i el canvi de mentalitat, encara haurem d'anar a fer esportiva ara que està tant fort! En dos llargs ràpels som altra cop al terra, i la pluja que encara ens respecta malgrat alguna gota que s'ha anat escapant de tan en tan. Encara farem unes vies d'esportiva de l'esquerra abans de marxar, tallarem just ja que poc després la pluja s'ensenyorejarà de la zona, tornant la tranquilitat a la zona.

Ressenya de la desapareguda Ona Climb

La 70 revetlles, una via de col.leccionistes Montserrat-ferits i Masonians com nosaltres, en una zona esportiva on us sentireu "extraterrestres", aprofiteu un dia rúfol com a estat el cas d'avui, us evitareu aglomeracions i patiment. El mateix per la Somni de Tardor, vies amb trams prou bons com les seves veïnes, però molt poc homogènies, per a dies de "pla B".