Escalada restringida de l'1 de gener al 31 d'agost
|
El Paller de les Fogueroses, una gran mola amagada entre les cingleres. |
Quan vam venir per fer aquesta via, ens vam trobar que algun impresentable havia robat la primera plaqueta de l'artificial...aquest cop anem preparats i reposarem la plaqueta i femella que pertoca.
Arribar a l'espàrrec no és pas bufar i fer ampolles...cal enfilar-se a un relleix i ajudats d'un boix anar-la a tocar...això vol dir que qui se la va endur ho va fer ben be per tocar allò que no sona...ben a consciència, mala gent ! Hem ben apretat la femella per a que almenys no sigui senzill tornar-la a robar.
Per trobar l'agulla, que no és senzill ! haurem anat de Matadepera al Coll d'Estenalles per la BV 1221; aparquem a l'àrea que el Parc Natural te preparada com a aparcament. Pugem fins a Coll d'Eres, el camí surt ben be del coll i al costat de la casa dels Peons Caminers, actual centre d'interpretació del Parc.
Per la pista asfaltada/encimentada pugem a Coll d'Eres. Una vegada al Coll girem a la dreta per agafar el camí que va a La Mola, la carena del Pagès. Haurem de pujar una bona estona, el camí es redreça força, afluixa i torna a pujar però ara menys, quan el camí ja s'aplana trobem una cruilla, a la dreta : La Mola, nosaltres anem a l'esquerra, trobem una gran fita de pedres que ens confirma que anem be; el camí planeja i baixa pel mig d'un espès alzinar. Quan sortim a una clariana girem a l'esquerra i baixem per una codina seguint rastres de corriol, aquest baixa a trobar la Roca encavalcada, nosaltres abans d'arribar-hi, just quan anem a travessar un sender tornem a girar a l'esquerra, tan sols seguir el rastre que ens anirà portant al cingle del que ja podrem albirar el Paller.
|
A la primera tirada, bàsicament artificial. |
La primera tirada, ja equipada, és un artificial poc exigent, tot i que ens haurem de penjar d'algun clau...pel camí veurem alguna relíquia, que millor no posar a prova actualment.
Flanquegem un sostret al que ens enfilarem, tram d'A-2; a partir d'aquí l'artificial és mes assequible i pot fer-se fins i tot en A-0.
Tanmateix l'entrada a reunió ens regala una sortida d'estreps divertida.
|
Preparant la sortida en lliure fins la reunió i detall d'alguna reliquia que podem trobar. |
|
El company a peu de via, renoi com desploma ! |
|
Primera reunió. |
|
Curta i intensa segona tirada, el Jordi començant el flanqueig. |
Continua la segona tirada el Jordi: aquesta ens regala un flanqueig aeri i desprotegit fins a una sabina, d'aquí per un diedre trobarem dos claus i roca de la bona ! Olé! A la segona Sabina però, aquesta roca bona ens fa la "perla" i cal mirar-s'ho be per a poder sortri cap amunt...
|
Estudiant el pas clau, sortir de la Sabina cap amunt... |
|
Foto trio-cim ! |
|
Tornem a escriure al llibre de piulades... |
|
Ràpel d'una alzineta que ens pot portar "problemes" |
El ràpel és punyetero ja que és molt lluny del caire de la paret i com no passeu be la corda, aquesta te la mania de voler quedar-se a dalt! Avui em fet l'error d'unir les dues cordes ja que no recordàvem si e spot baixar amb un cinquanta...i sí es pot baixar! Recordeu-ho per a que no hagueu de tornar a pujar com ens va passar...
|
La corda no vol baixar i ens atrapa el "negre"... |
UNa via oberta el 10 de novembre de 1963 per Àngel Casanovas Crespo i Joan Llobet Fruitós GESAM del Centre Excursionista de Terrassa, i reequipada per baix per la família Masó el 2011 amb parabolts cedits per Santllors.com.
Interessant escalada que antigament va ser coneguda, per error, coma via Feiner.
Recomanable. Atenció a la segona tirada, més d'aventura !
Ostia Jaume de la reliquia de la foto us heu penjat?
ResponEliminaEi Mingo, no, aquesta l'han deixada per a il.lustrar els repetidors de com les gastaven els " avis" no dubto que aguantaria encara, però millor, no haver de provar-les.
ResponElimina